tag:blogger.com,1999:blog-43191523191361414202024-02-07T05:02:02.369+01:00Justícia i Pau GironaJustícia i Pau GironaJustícia i Pau Gironahttp://www.blogger.com/profile/01841046053470651654noreply@blogger.comBlogger2089125tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-82915756672285577582018-06-13T15:16:00.002+02:002018-06-13T15:20:24.973+02:00La veritat és cercar la justícia i la pau - Justícia i Pau GironaArriba el sopar-tertúlia d'aquest curs.<br />
Divendres 22 donarem la benvinguda a Quim Cervera amb qui en aquesta ocasió podrem compartir sobre la nostra pròpia actualitat.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-m1mKYLcW3U8/WyEZL_dJx-I/AAAAAAAA31M/A8O8N3KPaGUOMUzvP-7SEhdwHlJj6RSXwCLcBGAs/s1600/180622_cartell_sopar.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="761" data-original-width="1076" height="281" src="https://2.bp.blogspot.com/-m1mKYLcW3U8/WyEZL_dJx-I/AAAAAAAA31M/A8O8N3KPaGUOMUzvP-7SEhdwHlJj6RSXwCLcBGAs/s400/180622_cartell_sopar.png" width="400" /></a></div>
<br />núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-72893270128429282572017-12-23T19:24:00.000+01:002017-12-26T19:30:40.651+01:00Nota de Justícia i Pau de Catalunya amb motiu de les eleccions al Parlament de 21 de desembre de 2017 - Justícia i Pau de Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1-iBtcujXp0/WkKRyzPKfyI/AAAAAAAAhwo/LkRNf8oE6r8F1jObsI0CY-vNt9VrYRGDgCEwYBhgL/s1600/Detall_urna_eleccions_parlament_de_Catalunya_2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="160" src="https://2.bp.blogspot.com/-1-iBtcujXp0/WkKRyzPKfyI/AAAAAAAAhwo/LkRNf8oE6r8F1jObsI0CY-vNt9VrYRGDgCEwYBhgL/s320/Detall_urna_eleccions_parlament_de_Catalunya_2015.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim dia 21 de desembre, com és habitual en cada convocatòria electoral, Justícia i Pau considera que és una bona ocasió per oferir públicament les seves reflexions i propostes davant la situació social i política actual.<br />
<ol>
<li>Abans de res, per evitar qualsevol malentès, volem deixar molt clar que les següents consideracions són guiades exclusivament pel desig de fer una contribució al bé comú, la justícia i la pau a la nostra societat. Aquesta és precisament la missió de la nostra entitat, que es mou per l’amor i l’experiència de l’Evangeli. Justícia i Pau, més enllà de quines siguin les diferents posicions personals dels seus membres, que són plurals, no s’identifica, ni defensa una determinada configuració política concreta per a Catalunya. L’estatus polític que sigui convenient per al poble de Catalunya és una qüestió relativa i opinable. Diverses configuracions polítiques poden garantir igualment el bé comú, la pau social i els drets humans. Totes les opinions sobre aquesta qüestió són plenament legítimes i respectables, mentre es defensin de manera pacífica i democràtica.</li>
<li>Justícia i Pau ha defensat sempre que Catalunya és una nació i, com tal, ostenta els drets propis dels pobles i nacions, tal com els ha descrit la doctrina social de l’Església, que fem nostra, i reconeguts pel dret internacional. Entre aquests drets s’inclou el de la lliure determinació, reconegut en els tractats internacionals. Creiem que aquests tractats, interpretats de forma justa i d’acord amb el seu esperit, són aplicables a Catalunya.</li>
<li>És notori que l’existència de la nació catalana, com hem dit en reiterades ocasions, és un fet gairebé mil·lenari i, en tot cas, molt anterior a la Constitució de 1978. Per tant, els drets nacionals de Catalunya no deriven d’aquesta norma legal, la qual tampoc els va abolir. La norma constitucional, en justícia, no pot ser interpretada ignorant o negant aquesta realitat prèvia. L’afirmació de Catalunya com nació es fonamenta en la constatació que es tracta d’una comunitat amb plena consciència de la seva història, cultura i personalitat pròpia i amb una voluntat majoritària de ser reconeguda com a nació amb drets per la resta de pobles. Aquesta consciència i voluntat van unides a un sentiment profund, enormement majoritari, fonamentat objectivament en una realitat social i cultural diferenciada. Es tracta d’un sentiment que ningú no té dret a negar, ni menysprear, ni atribuir-lo a cap egoisme o deliri col·lectiu. Aquest sentiment, que és comú a molts altres pobles, és socialment molt transversal. No es basa en cap superioritat moral, ni va contra cap altre poble. No procedeix de cap operació política ni mediàtica, sinó que té profundes arrels històriques. I no es pot negar que és un sentiment que va unit a una actitud important de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya i les nacions més pobres del món.</li>
<li>La voluntat majoritària dels catalans d’obtenir un reconeixement clar de la seva condició de nació i del seu dret a la lliure determinació s’ha expressat històricament de forma reiterada i de manera diversa. Però hi ha un punt d’inflexió. La sentència que va anul·lar parcialment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que havia estat referendat per la ciutadania catalana, va ser viscuda com un tracte profundament injust. A partir d’aquest moment la voluntat de reconeixement s’ha expressat de manera més intensa. I s’ha mostrat clarament de múltiples maneres: en els diferents resultats electorals, en els pronunciaments del Parlament de Catalunya, en manifestacions d’afluència singularment massiva i en àmplies iniciatives ciutadanes. Durant anys, una majoria social clara ha demanat repetidament la celebració d’una consulta a la població sobre l’estatus polític de Catalunya. Alhora, no es pot ignorar que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (27/9/2015), els partits que van presentar un programa per tal de fer efectiva la constitució d’un Estat independent obtingueren el 48% dels vots i la majoria absoluta dels escons i van investir un Govern orientat a impulsar aquest projecte.</li>
<li>Ens dol constatar, un cop més, que malgrat totes aquestes circumstàncies i davant les contínues peticions en aquests darrers anys a les institucions de l’Estat espanyol per tal d’acordar una consulta d’autodeterminació, la resposta ha estat sempre negativa i no s’ha ofert absolutament cap altra proposta política alternativa. Els intents realitzats per part del Parlament i el Govern de Catalunya de celebrar un consulta (9/11/2014 i 1/10/2017) han estat prohibits pel Tribunal Constitucional i s’ha perseguit penalment els seus organitzadors. En el cas del passat 1 d’octubre, el referèndum es va intentar aturar a través de la intervenció de les finances de la Generalitat, escorcolls i segrest de correspondència per ocupar instruments i documentació, la detenció de responsables polítics i una desproporcionada operació policial que va causar centenars de ferits, alguns greus, entre les persones que es resistiren pacíficament. Aquests fets, inadmissibles en democràcia, van produir una gran commoció psicològica a una part de la població, que encara perdura.</li>
<li>A tot això cal afegir, davant la declaració feta pel Parlament en vista a la independència, l’establiment per part del Govern espanyol de mesures excepcionals: l’aplicació en termes jurídicament molt dubtosos de l’art. 155 de la Constitució, amb la destitució del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament, la convocatòria d’eleccions i la intervenció de la Generalitat, així com la interposició per part de la Fiscalia General de querelles criminals contra membres del Govern i la Mesa del Parlament per delictes de sedició i rebel·lió, seguides de l’empresonament provisional injustificat d’alguns d’ells. Alhora, l’empresonament de líders socials, les diverses denúncies i querelles contra altres dirigents polítics, responsables policials, alcaldes o mestres han generat un greu malestar i suposen una greu amenaça a la llibertat d’expressió, incompatible amb la democràcia i amb una contesa electoral equitativa. És difícil negar que totes aquestes mesures s’han pres violentant o forçant la legalitat vigent, amb greu sacrifici de les garanties democràtiques i els drets humans de les persones afectades i vulnerant greument el dret a l’autogovern. Un espectador imparcial pot constatar que aquestes decisions no comporten cap solució al problema, sinó que el fan més viu i difícil de resoldre.</li>
<li>Ens dol profundament el relat que l’opinió pública espanyola ha fet propi majoritàriament en relació a aquests esdeveniments. Pensem que aquest relat es deu en part a uns determinats mitjans de comunicació que no han estat veraços i que majoritàriament han volgut presentar de forma esbiaixada els fets. S’ha volgut transmetre el missatge d’un moviment independentista fanàtic, il·lús, egoista, violent, totalitari, mogut per l’odi cap a Espanya, generador d’enfrontament i divisió social, enganyat per uns líders corruptes. Un espectador mínimament objectiu sap que aquest relat és completament fals i malintencionat. Certament, els episodis viscuts a Catalunya en els darrers mesos han generat naturals i inevitables discrepàncies entre persones i col·lectius i tensió social, però en cap cas hi ha hagut un problema de convivència, ni un risc de violència social, ni una divisió entre comunitats. El moviment independentista, més enllà dels seus possibles errors o de la seva legitimitat, ha estat un moviment essencialment pacífic, en el seu esperit, els seus líders, les seves manifestacions, les seves estratègies i les seves consignes. No es basa en l’odi cap a la població espanyola, sinó en un desig de llibertat i de construir democràticament un país més just. Per això, les acusacions judicials en relació a un suposat “aixecament violent” o “tumultuari” o d’una amenaça “d’explosió violenta”, que han pretès justificar els empresonaments, són profundament injustes i ofenen greument a la veritat.</li>
<li>Les mesures polítiques, jurídiques i judicials de l’Estat espanyol per aturar el moviment independentista plantegen enormes dubtes jurídics i ètics i són incompatibles amb un veritable Estat democràtic. Estem convençuts que no es pot imposar una unitat política, en aquest cas l’Estat espanyol, a un col·lectiu nacional contra la seva voluntat mitjançant la coacció legal. Les unitats polítiques són relatives a la voluntat de les persones i els pobles que en formen part, però no tenen un valor absolut. S’han de defensar exclusivament mitjançant el diàleg i la democràcia, però no es poden imposar mitjançant l’exercici del poder punitiu de l’Estat. No tot és èticament vàlid per defensar una unitat política. Davant d’una situació de desafecció greu d’una part de la població d’un territori, no és legítim amagar el conflicte, ni negar la realitat, ni tancar-se en banda al diàleg sobre la base d’una determinada interpretació de la legalitat vigent, una legalitat que no es permet modificar, fent ús del poder que dona una superioritat demogràfica.</li>
<li>Podem comprendre que la hipòtesi de la independència d’una part de l’Estat sigui difícil d’acceptar per la ciutadania espanyola, en previsió de possibles conseqüències negatives. Per això, els dirigents polítics de l’Estat i de Catalunya tenen el deure d’explorar a fons solucions que puguin ser acceptades amb ampli consens social en vista a obtenir una nova adhesió a un projecte comú o una nova relació política o fins i tot una determinada separació que sigui beneficiosa per a tots. També comprenem que s’hagi produït un estat d’angoixa i preocupació per una part de la ciutadania catalana, vinculada culturalment o per origen a Espanya, que legítimament desitja continuar formant part de l’Estat espanyol. Un procés polític d’aquestes característiques exigeix un temps i, sobretot, un adequat diàleg amb els sectors socials que s’hi oposen, a fi de garantir que no els comporti cap perjudici per als seus drets i interessos, de cercar junts solucions per a les diferents situacions que es puguin plantejar. En el procés viscut a Catalunya no s’ha produït aquest diàleg. Això ens porta a preguntar-nos si, malgrat les majories parlamentàries existents en favor de la independència, i malgrat la negativa a oferir cap solució alternativa per part de l’Estat espanyol, era realment prudent avançar unilateralment en aquesta direcció, amb terminis rígids i amb una majoria social tan ajustada, atesa la forta oposició existent dins de Catalunya i per part de l’Estat espanyol i al preu d’una tensió social amb conseqüències negatives per tothom, especialment per als més vulnerables.</li>
<li>Les eleccions convocades unilateralment per al pròxim dia 21 de desembre es fan en unes condicions d’excepcionalitat que poc ajuden a respondre els reptes plantejats: uns candidats empresonats, altres fora del país a causa d’ordres de detenció contra ells i una intervenció política de la Generalitat per l’aplicació de l’article 155 de la CE. En qualsevol cas, siguin quins siguin els resultats electorals, serà urgent obrir un diàleg sincer i una negociació política seriosa entre els múltiples actors implicats, que faci possible un clima de certa confiança i treball en comú que permeti cercar amb voluntat i constància una solució justa, duradora i democràtica. Per fer possible aquest diàleg i negociació és necessari un escenari que reverteixi les condicions d’excepcionalitat actuals, reconegui el conflicte, eviti la judicialització i garanteixi el ple respecte als drets humans. Aquest diàleg només serà fructífer si es desterren actituds de confrontació, que usen un llenguatge agressiu o que pretenen la derrota o la humiliació de l’adversari. Amb una ferma actitud de respecte i escolta vers les posicions diferents de la pròpia i la voluntat d’arribar a una solució que compti amb el màxim suport social possible a través d’una consulta acordada al poble de Catalunya.</li>
</ol>
<br />
Barcelona, 13 de desembre de 2017núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-63672588633416616642017-12-18T22:00:00.000+01:002017-12-26T19:12:33.752+01:00Treball indecent avui, pensió indecent demà - Albert Quintana i Oliver, president de Justícia i Pau Girona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-s9yZWmOTay0/WkKPEuLTFDI/AAAAAAAAhwY/XoRl3UosOOoTG7qyM1y0STyx0AclTvnwACLcBGAs/s1600/euros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://3.bp.blogspot.com/-s9yZWmOTay0/WkKPEuLTFDI/AAAAAAAAhwY/XoRl3UosOOoTG7qyM1y0STyx0AclTvnwACLcBGAs/s320/euros.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
A principis d'aquest mateix mes de desembre hem sabut pels mitjans de comunicació que la Seguretat Social espanyola ha hagut de recórrer al crèdit per pagar l'extra de les pensions d'aquest Nadal. I no és la primera vegada que ho fa, el mes de juliol passat ja va passar també. De fet en aquests moments la Seguretat Social déu més diners dels que té, i per tant comença a endeutar-se. S'han tret massa diners de la «guardiola». Aquesta situació és greu perquè posa en joc el dret a envellir dignament de la mà de les pensions. I per tant és lícit preguntar-se si l'actual sistema de pensions és sostenible malgrat que des del poder establert se'ns digui una i altra vegada que no cal preocupar-se'n.<br />
<br />
Com a vegades no és prou conegut, les pensions dels qui ja no treballen es paguen amb les cotitzacions i l'esforç dels qui treballen en l'actualitat. De fet les cotitzacions del treball són les que més aporten al sistema de pensions, per sobre del 85% del conjunt. Així, doncs, a ningú se li escapa que per garantir el futur de les pensions és clau que hi hagi feina. Que hi hagi treball per a un major nombre de persones possible i, alhora que els salaris siguin de prou qualitat per poder contribuir suficientment a la «guardiola» de les pensions. Per tant, és imprescindible un treball digne avui per a garantir unes pensions dignes d'avui i de demà.<br />
<br />
Tots sabem que la crisi, de la que potser alguns n'han sortit però la majoria no, ha comportat una reducció important dels llocs de treball i una alta precarització de les condicions laborals: un fort increment de les contractacions temporals, una disminució molt significativa dels salaris i unes taxes d'atur elevades sobretot entre els joves. Això ha donat lloc al que hem anomenat els treballadors «pobres» i a què pràcticament una quarta part de les llars de l'estat espanyol no arribin a final de mes, com indica l'informe FOESSA.<br />
<br />
La crisi i la seva resolució té un impacte directe en les pensions, tal com es va constatar en un debat organitzat per Justícia i Pau conjuntament amb altres entitats. La devaluació dels salaris ha fet que el preu per hora treballada sigui al voltant d'un 7% inferior al que era abans de la crisi. I que sumat a l'alta rotació per les ocupacions temporals, està comportant una baixa cotització a la seguretat social.<br />
<br />
Però, a més, cal corregir greus desigualtats que encara perduren com és la bretxa entre homes i dones en aquest àmbit. Mentre que el 87% dels homes majors de 65 anys reben una pensió, entre les dones es redueix tant sols a un 42%. I a més amb una quantia dinerària força inferior: la mitjana entre els homes és de 1400 euros, mentre que entre les dones és de 890 euros.<br />
<br />
A tot plegat, se li uneix que les pensions espanyoles estan més de mil euros per sota de la mitjana europea i que a partir de 2019 les pensions disminuiran per l'aplicació del «factor de sostenibilitat». Aquest factor és un coeficient per ajustar els anys cotitzats per anys vida, a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida. Això comportarà que el 50% de les pensions disminuiran entre un 30% i un 40% amb la consegüent pèrdua constant de poder adquisitiu.<br />
<br />
I per si això no fos poc, a la crisi econòmica se li afegeix la crisi demogràfica. Així si el 1971 hi havia 6 persones joves per cada persona en edat de jubilació, en l'actualitat aquesta xifra s'ha reduït a 3,3 joves per persona en edat de jubilació. Espanya envelleix inexorablement i es calcula que fins al 2037 la població no augmentarà notablement, però, en canvi, sí que s'incrementaran les persones en edat de jubilació fins a un 35%. La població entre 20 i 65 anys, no obstant això, es reduirà en un 7%.<br />
<br />
De fet ja s'està veient que la previsió que la Comissió Europea fa per a mitjans de segle de destinar un 12% del Producte Interior Brut a cobrir les pensions, quedarà curta. I caldrà incrementar-la en un 3% per arribar fins al 15%.<br />
<br />
El problema de les pensions és un problema real que requereix actuar sense més demora. El sistema econòmic, com hem repetit tantes vegades ha de posar la prioritat en les persones i en els drets socials. La mateixa Declaració dels Drets Humans de la que en celebrem aquests dies l'aniversari de la seva proclamació, en el seu article 22 ho defensa: «Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir, ..., la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.» El repte consisteix doncs a aconseguir un model econòmic i social que garanteixi un treball digne avui i així garanteixi el dret a envellir dignament demà.núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-66513423619008013612017-12-08T04:00:00.000+01:002017-12-08T04:00:22.123+01:00Llatinoamericana 2018: Igualtat de gènere - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-6_yUWl00WdA/WifHgMR6RUI/AAAAAAAAgVg/7iR69h74-1kuMmo3bJhKVSEL2xD1ShJRACLcBGAs/s1600/Gloria_Steinem_%252829459772720%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-6_yUWl00WdA/WifHgMR6RUI/AAAAAAAAgVg/7iR69h74-1kuMmo3bJhKVSEL2xD1ShJRACLcBGAs/s320/Gloria_Steinem_%252829459772720%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">"Feminista
és qualsevol que reconegui</i><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">la
igualtat i plena humanitat</i><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">en
dones i homes."</i></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Gloria
Steinem</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">,</span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
</span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">periodista
nord-americana</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br />
Així
com fa dos anys l'Agenda Llatinoamericana va tractar de les
desigualtats en el camp econòmic, la de 2018 tracta de la «Igualtat
de gènere», un altre tema ben actual i controvertit que afecta
mitja humanitat. Un tema candent perquè la desigualtat entre dones i
homes és ben evident a tots nivells: en les hores treballades, en
els salaris, en la propietat, en la pobresa, en l'analfabetisme, en
llocs parlamentaris, ministerials, de direcció econòmica, ...
Pensem en les violacions, la violència domèstica, les ablacions de
clítoris, en la jerarquia en l'església catòlica i en altres
religions, ... </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Pere
Casaldàliga</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
i </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>José
Maria Vigil</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
com cada any, hi fan un escrit a mode d'introducció fraterna en què
comenten la importància d'aquesta problemàtica. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Diuen
que la desigualtat no és pas un problema de les dones, ni tampoc
dels homes, sinó dels fonaments de la conducta social, els models o
«paradigmes» sobre els quals, tot i que moltes vegades
inconscientment, estem assentats: principis religiosos, filosòfics,
costums, símbols, tots ells antics. La teoria de gènere només és
un instrument conceptual que descriu i analitza críticament la
construcció sociocultural del patriarcat, sistema que assigna menys
valor i poder a la dona que a l'home. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
qüestió de gènere no deixa indiferent ningú, hi estigui a favor o
en contra, i toca fibres sensibles de la nostra psicologia, de la
consciència sexual i de la vida familiar. També somou els fonaments
de les esglésies que han estat massa temps d'esquena a aquesta
problemàtica, assentades damunt d'un antifeminisme i antisexualisme
inconscient, que formen part del paquet filosòfic propi de la
cultura occidental. </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Jesús</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
va predicar clarament la inclusió de totes les persones i anomenava
Regne la seva utopia de justícia i igualtat i mentre hi hagi
persones discriminades per la seva condició sexual tindrà ple
sentit la teologia feminista. Hem de ser ben conscients i reconèixer
clarament la desigualtat a què s'ha sotmès la dona des de fa molts
segles, fonamentada en la tradició simbòlica occidental
judeocristiana, tradicionalment androcèntrica. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
igualtat de gènere és un dret humà fonamental i una qüestió de
justícia: i com a tal és innegociable i universal. Les dones han de
deixar de ser oprimides i utilitzades pel patriarcat. No cal ser dona
per assumir aquest dret: tot ésser humà l'ha d'assumir i ha de
fer-se seva aquesta causa. </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Simone
de Beauvoir</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
deia que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre
els mateixos oprimits. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">A
l'Agenda, a més de l'escrit introductori hi ha gairebé una
cinquantena d'articles que desenvolupen una gran diversitat de
mirades sobre aquesta qüestió una part d'autores i autors de les
nostres comarques. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'Agenda
és un bon instrument pedagògic per documentar-nos i
conscienciar-nos sobre temes socials reivindicatius a fi d'assolir un
món on regnin la pau, la justícia i la igualtat. </span></span>
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquesta
setmana ha començat el cicle de presentacions. Assistir-hi ens
ajudarà a entrar en contacte amb el tema de la igualtat de gènere i
després en podrem ampliar el coneixement amb la lectura dels textos
de l'Agenda.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">També el podeu llegir a:</span></span><u style="color: blue;"><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/04/llatinoamericana-igualtat-genere/877310.html"><span style="font-size: 10pt;">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/04/llatinoamericana-igualtat-genere/877310.html</span></a></u></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-46325538740924683862017-12-06T11:17:00.000+01:002017-12-06T11:17:07.503+01:00Els despropòsits de la despesa militar - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-csQ8t1HIx5E/WifDN2nz4JI/AAAAAAAAgVQ/XDdh30wUm5oC5xR773XFqaPUzZhIwtGkQCLcBGAs/s1600/US_Navy_110922-N-RI844-011_Bangladesh_Navy_ships_fall_in_behind_the_Bangladesh_navy_frigate_BNS_Bangabandhu_%2528F_25%2529_during_exercises_with_the_U.S._N.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1143" data-original-width="1600" height="228" src="https://3.bp.blogspot.com/-csQ8t1HIx5E/WifDN2nz4JI/AAAAAAAAgVQ/XDdh30wUm5oC5xR773XFqaPUzZhIwtGkQCLcBGAs/s320/US_Navy_110922-N-RI844-011_Bangladesh_Navy_ships_fall_in_behind_the_Bangladesh_navy_frigate_BNS_Bangabandhu_%2528F_25%2529_during_exercises_with_the_U.S._N.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Amb
aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat
l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya
de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em
semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar
l'informe sencer al web de l'entitat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'anàlisi
feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres,
coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell
mundial. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte
al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de
comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes
Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de
Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta
despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros
corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria
augmentat un 0,6%. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquesta
pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos
partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema
al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica
il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de
Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els
pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5
milions. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Una
altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions
militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta
partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre
800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><i>«Imprevistos
y funciones clasificadas»</i></span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">
de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs
als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa,
el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa
seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no
sigui del 32% inicial, sinó del 45%. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Hi
ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs,
seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la
seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en
R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu
caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de
personal militar; la part proporcional dels interessos del deute
públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20%
del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en
els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a
l'entorn dels mil milions d'euros. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa
és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució
anual ciutadana és de 404 euros per cap. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1%
que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa
Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Mentre
la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores
d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de
blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper,
amb un valor total de 2.560 milions d'euros.</span></span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Convé
reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a
l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal
ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a
l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de
Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment,
<b>cal tenir exèrcit?</b></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-size: x-small;">També podeu llegir l'article a:</span><u style="color: blue;"><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/22/desproposits-despesa-militar/880782.html"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/22/desproposits-despesa-militar/880782.html</span></span></a></u></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<br /></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-38143174690864989522017-11-01T10:36:00.000+01:002017-11-01T10:41:18.064+01:00El metge de Lampedusa - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-wT4JzUrLupc/WfmWuLWeuKI/AAAAAAAAeHk/6evo2c8kFPgjCyinbK8EznEsssvZ5y5bACLcBGAs/s1600/Lampedusa_noborder_2007-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-wT4JzUrLupc/WfmWuLWeuKI/AAAAAAAAeHk/6evo2c8kFPgjCyinbK8EznEsssvZ5y5bACLcBGAs/s320/Lampedusa_noborder_2007-2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
14 d'octubre vaig assistir, al Teatre de Salt, a l'estrena d'aquesta
obra fonamentada en el llibre de memòries </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Llàgrimes
de sal</i></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
del metge de Lampedusa. La interpretació de </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Xicu
Masó</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
va ser magistral.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Pietro
Bartolo</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
és el metge de Lampedusa, l'únic que hi és permanentment. Hi va
néixer el 10 de febrer de 1956, en una família de pescadors.
Després d'estudiar medicina va retornar a l'illa i atén en primera
instància els migrants i refugiats que hi arriben. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
mes de març passat va sortir la traducció del seu llibre </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Llàgrimes
de sal</i></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
que és la memòria dels gairebé trenta anys dedicats a atendre els
habitants de l'illa i les persones que hi arriben per mar fugint de
la fam o de la violència. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Metge
i ginecòleg es va sentir responsable d'atendre els seus conciutadans
i això el mogué a retornar a Lampedusa quan l'arribada de refugiats
encara era molt esporàdica. Calcula que durant aquests anys ha
examinat més de 250.000 persones portades pel mar. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
llei del mar, practicada pels pescadors de l'illa, obliga a socórrer
i salvar qualsevol persona que estigui en risc d'ofegar-se.
Lampedusa, Porta d'Europa, acull totes aquelles persones que creuen
que en passar aquesta porta estaran salvats. Tot i que la legislació
actual prohibeix d'ajudar aquestes persones els pescadors de l'illa
continuen rescatant-les i les porten a terra ferma on, d'entrada, són
examinats per Pietro Bartolo. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'obra
és un projecte de Xicu Masó que es va sentir colpit en llegir una
entrevista amb Bartolo i, posteriorment, el llibre </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Llàgrimes
de sal</i></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">.
Exposa diversos casos reals, corprenedors, extrets del llibre i ho fa
amb naturalitat, sense convertir el metge en un heroi mític ni
treure-li cap mèrit; el veu com una persona normal que se sent
responsable èticament. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Bartolo
diu que durant aquests anys ha anat canviant el lloc de procedència
dels refugiats i els mitjans amb què arriben. Abans eren petits
grups i ara són grups nombrosos. «L'únic que no ha canviat és que
segueixen naufragant i morint; i cada vegada més. Això és el més
greu i el més inhumà. La indiferència dels polítics en relació
amb aquest fenomen fa ràbia», diu Bartolo. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">També
explica que cada dia anota els noms de les persones que ha atès i fa
un resum de la conversa i com els ha ajudat. El primer que fa, quan
arriben, és donar-los la mà, demanar-los el nom i fer-los explicar
la seva fugida i guarda tota la informació en un fitxer informàtic.
Creu que els immigrants i refugiats no són una xifra, són persones
amb un nom i una història, generalment dramàtica, cadascuna. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">És
greu, molt greu, que la UE gasti diners a impedir l'arribada
d'aquestes persones. Bartolo creu que s'hauria d'actuar als països
d'origen per evitar que n'hagin de fugir per la gana, la misèria, la
violència, ... Què fa Europa en aquest sentit? Recordem
l'exclamació del papa </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Francesc</b></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">
en la seva primera visita a l'illa: « </span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Vergogna</i></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
</span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>vergogna</i></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">!».
</span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Què
fa Espanya? El 28 de setembre, Girona Acull, en un acte a la plaça
Miquel Santaló, denunciava que dels 17.337 refugiats que Espanya
s'havia compromès a acollir en dos anys, n'ha acollit 1.257. Bartolo
diu que els migrants i refugiats que van arribar l'any passat
representen un 1x1.500 de la població, una xifra que s'hauria de
poder atendre sense gaires problemes. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">No
sóc crític teatral però puc dir que l'obra em va colpir
profundament i em va semblar molt apropiada per conscienciar les
persones que encara no n'estan o bé que desconeixen el problema. I,
també, totes aquelles que encara no ens hem sensibilitzat prou.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br /></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="color: blue;"><u><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/26/metge-lampedusa/875340.html">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/26/metge-lampedusa/875340.html</a></u></span><span lang="es-ES">
</span>
</div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-21384223193397658982017-10-22T21:55:00.000+02:002017-10-22T22:15:32.854+02:00Comunicat davant l'empresonament "provisional" de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart - Justícia i Pau Catalunya<div align="justify" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZGkQrFLN_EU/Wez8FKWFXNI/AAAAAAAAda8/sRJ4i7beG4E0BHpg_vV4QEiQfiYkaMWTQCLcBGAs/s1600/arton7239-ff784.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="269" data-original-width="600" height="143" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZGkQrFLN_EU/Wez8FKWFXNI/AAAAAAAAda8/sRJ4i7beG4E0BHpg_vV4QEiQfiYkaMWTQCLcBGAs/s320/arton7239-ff784.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a> <span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi. </span></span> </div>
<div align="justify" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent. </span></span> </div>
<div align="justify" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.</span></span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<br />
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Barcelona, 16 d’octubre de 2017</span></span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-15123902847284235232017-10-18T16:49:00.000+02:002017-10-18T16:55:01.058+02:00Nota de Justícia i Pau Catalunya - JiP Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-utCx0Ej_4ws/WedqyvoWpHI/AAAAAAAAdCk/MlW5ls_kRKUE_vCO8rloJXgzitQHKWkCACLcBGAs/s1600/arton7186-1b50a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="600" src="https://2.bp.blogspot.com/-utCx0Ej_4ws/WedqyvoWpHI/AAAAAAAAdCk/MlW5ls_kRKUE_vCO8rloJXgzitQHKWkCACLcBGAs/s1600/arton7186-1b50a.jpg" /></a></div>
<br />
Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.<br />
Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.<br />
Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.<br />
En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.<br />
<br />
<br />
<br />
Barcelona, 16 d’octubre de 2017núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-46406504174806717402017-09-29T12:25:00.000+02:002017-09-29T12:31:38.211+02:00Comunicat de Justícia i Pau de Catalunya davant l'atemptat contra l'autogovern i les llibertats - JiP Catalunya<h3>
Justícia i Pau de Catalunya, entitat cristiana que té per missió la defensa i promoció dels drets humans de les persones i els pobles, davant del moment que viu el nostre país, volem expressar:</h3>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Up7DkfRWUYs/Wc4gu3L-egI/AAAAAAAAbcY/O9U-EOLzhtAXlpGNj68BEvlkGe_MsGg3gCLcBGAs/s1600/election-1474247_960_720.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="720" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-Up7DkfRWUYs/Wc4gu3L-egI/AAAAAAAAbcY/O9U-EOLzhtAXlpGNj68BEvlkGe_MsGg3gCLcBGAs/s320/election-1474247_960_720.png" width="320" /></a></div>
1. La nostra extrema preocupació, rebuig i consternació per les diferents actuacions administratives, policials i penals que està duent a terme el Govern i altres institucions de l’Estat espanyol, que suposen una gravíssima ingerència en el dret a l’autogovern i en el funcionament de les institucions catalanes i que suposen un atemptat contra garanties democràtiques i drets i llibertats bàsics, com ara la llibertat ideològica, d’expressió i de participació política i secret de les comunicacions.<br />
<br />
2. La nostra convicció que ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i, per tant, només es podrà resoldre a través de canals i d’acords polítics i sense imposicions, sobre la base del diàleg serè i sincer sense condicions ni exclusions, la democràcia i els drets de les persones i dels pobles, entre ells el dret de Catalunya a la seva lliure determinació.<br />
<br />
3. Ens reafirmem en la <a href="https://justiciaipaugirona.blogspot.com.es/2017/07/declaracio-de-justicia-i-pau-en-favor.html" target="_blank">Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya</a> que vam fer públic el passat dia 11 de juliol. I subscrivim de nou les paraules expressades recentment pels bisbes catalans, que han afirmat que “convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. Com ells, “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.<br />
<br />
Barcelona, 20 de setembre de 2017<br />
<b>Justícia i Pau Catalunya</b>núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-40249996687434805322017-07-16T23:49:00.001+02:002017-07-16T23:49:32.696+02:00Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya - JiP de Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHMA9dcOevtIXI3oB7fjOzg3jLPDZGVOlTWiJtOcGgQ9b-nhSGfppv62w_s6ojwGeF3h3c8KluSECzHkYdLspk4cFNtQnPJGNqchQssJFRgm-yJwjPK9EdvNOUchg5UFAQef5rm9_-6AE/s1600/urna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="223" data-original-width="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHMA9dcOevtIXI3oB7fjOzg3jLPDZGVOlTWiJtOcGgQ9b-nhSGfppv62w_s6ojwGeF3h3c8KluSECzHkYdLspk4cFNtQnPJGNqchQssJFRgm-yJwjPK9EdvNOUchg5UFAQef5rm9_-6AE/s1600/urna.jpg" /></a></div>
<br />
Davant de la complicada situació política que viu el nostre país, des de Justícia i Pau de Catalunya considerem necessari reiterar, un cop més, la nostra convicció que Catalunya és una nació amb plena consciència de la seva història i personalitat pròpia, que gaudeix dels drets que corresponen als pobles i nacions, incloent el dret a la seva lliure determinació, d'acord amb el que preveu el dret internacional i tal i com han estat descrits per la doctrina social de l'Església, que fem nostra. La seva existència com a nació i els seus drets són anteriors a la formació de l'Estat espanyol i no deriven ni van ser extingits per la Constitució espanyola de 1978, que els ha de respectar (<span style="font-size: xx-small;">i</span>).<br />
En els últims anys la ciutadania catalana, amb extraordinàries i repetides mobilitzacions pacífiques i amb acords reiterats de la majoria del seu Parlament, ha manifestat la seva aspiració majoritària de poder expressar-se formalment sobre l'estatus polític que escau al poble de Catalunya i, en particular, sobre la seva pertinença o no a l¡Estat espanyol, mitjançant la realització d'un referèndum.<br />Al nostre parer aquesta aspiració és profundament legítima i justa, fonamentada en els seus drets nacionals i en els principis democràtics. I creiem que, tal i com han dit recentment els bisbes catalans, “convé que les legítimes aspiracions del poble de Catalunya siguin escoltades”(<span style="font-size: x-small;">ii</span>). Per això, considerem necessari i urgent que les institucions polítiques catalanes i les de l'Estat espanyol acordin i estableixin els mecanismes necessaris per respondre de manera adequada a aquesta demanda ciutadana, de tal manera que es pugui conèixer objectivament i de forma fefaent, amb totes les garanties per les diferents opcions, la voluntat majoritària del poble de Catalunya sobre aquesta especifica qüestió, d'acord amb els estàndards internacionals.<br />Menysprear o rebutjar aquesta aspiració apel·lant a la legalitat vigent, oblida que la Llei es fonamenta en la democràcia i ha de servir als drets humans de les persones i dels pobles. Per tant, si hi ha voluntat política, la Llei es pot modificar o interpretar de forma diferent. Quan la Llei no es fonamenta en la democràcia, no és llei, sinó pura imposició.<br />Alhora, creiem profundament antidemocràtic que, sense oferir un mecanisme o una solució alternativa per resoldre aquest conflicte, que és de naturalesa política, les institucions de l'Estat pretenguin impedir, bloquejar i àdhuc criminalitzar els debats, la llibertat d'expressió i les decisions del Parlament de Catalunya, legítim representant del poble català, que cerquen, davant la manca d'alternatives estatals, desenvolupar d'alguna forma, sigui quin sigui el seu valor polític i jurídic, l'aspiració de la ciutadania de Catalunya d¡expressar la seva voluntat. Com també creiem profundament erroni i injust processar judicialment i sancionar els dirigents i representants democràtics catalans o pretendre suspendre o limitar les institucions d'autogovern. Aquestes mesures són una imposició unilateral que qüestiona la salut democràtica de l'Estat, dificulten extraordinàriament el diàleg i comprometen les possibilitats de resolució del conflicte.<br />En definitiva, al nostre parer el referèndum és la via democràtica de resolució d'aquest conflicte, que ha de permetre que la ciutadania catalana pugui expressar la seva voluntat. Aquest referèndum ha de tenir garanties similars a les dels anteriors referèndums realitzats a Catalunya en el període democràtic. Les institucions catalanes i les de l'Estat haurien de col·laborar lleialment per tal de recollir els anhels democràtics de la ciutadania de Catalunya i actuar en coherència amb els resultats obtinguts. En el cas que de forma reiterada el govern de l'Estat bloquegi la realització d'aquest referèndum és legítim que el Parlament de Catalunya pugui apel·lar als Tractats Internacionals.<br />Fem un crida urgent a tots els dirigents i institucions polítiques catalanes i espanyoles per tal que treballin en favor de la resolució democràtica i pacífica d'aquest conflicte a través del diàleg, la mediació i la negociació. Unint la nostra veu a la dels bisbes de Catalunya “encoratgem el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi d'assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.<br />
<br />Justícia i Pau de Catalunya<br />11 de juliol de 2017<br />
<br />
<a name='more'></a>(<span style="font-size: x-small;">i</span>) Entre d'altres: <a href="http://www.justiciaipau.org/ca/85-portada/1272-nota-de-justicia-i-pau-de-catalunya-amb-motiu-de-les-eleccions-al-parlament-de-catalunya-de-27-de-setembre" target="_blank">Declaració de Justícia i Pau amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 27 de setembre de 2015</a>.<br />(<span style="font-size: x-small;">ii</span>) <a href="http://premsa.tarraconense.cat/2017/05/12/nota-sobre-el-moment-que-esta-vivint-el-nostre-pais/" target="_blank">Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense de 12 de maig de 2017</a>. Justícia i Pau Gironahttp://www.blogger.com/profile/01841046053470651654noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-77057244297242175842017-05-01T10:00:00.000+02:002017-05-01T10:00:12.648+02:001 de Maig 2017 - MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VjGP191jlFg/WQbqxvTRJyI/AAAAAAAAW5E/cLGU0YO5Kh408n0SsGTZjhiSshz2yQeDQCLcB/s1600/arton3041-8fbba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://1.bp.blogspot.com/-VjGP191jlFg/WQbqxvTRJyI/AAAAAAAAW5E/cLGU0YO5Kh408n0SsGTZjhiSshz2yQeDQCLcB/s320/arton3041-8fbba.jpg" width="320" /></a></div>
<i><br /></i>
<i>Així com el manament de «no matar» posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir «no a una economia de l'exclusió i la desigualtat». Aquesta economia mata. (Evangeli Gaudium 53). </i>Les condicions laborals que patim els treballadors i treballadores estan matant la nostra dignitat.</div>
<div>
Cada vegada més estem perdent drets. La situació d’atur va baixant però la precarització creix exponencialment. Tenim un nombre insostenible de persones excloses a la nostra societat: persones refugiades i/o migrades, persones en privació de llibertat, persones amb diversitat funcional, persones que pateixen addiccions, persones en situació d’atur indefinit, treballadors i treballadores pobres, dones amb una forta desigualtat laboral i social, una pobresa amb rostre femení (especialment de mares amb fills i filles), joves amb dificultats laborals i amb futur incert,...... En coneixem. I en coneixem a moltes. Podem posar-los nom i rostre... No cal estendre’ns molt més.</div>
<div>
Com a cristians i cristianes que formem part de les delegacions, moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera de Catalunya sentim la crida que ens fan les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta. Aquesta crida ens porta a deixar de ser passius i insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots i totes, entre les quals hi ha <b>el dret al treball, però no qualsevol treball, sinó un treball decent per a tothom. </b>El Papa Francesc ho posa en relleu <i>«El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal» (Laudato SI,128)</i></div>
<div>
Una manera de generar els canvis necessaris és la nostra lluita. Calen propostes, petites o grans accions, que ens comprometin i impliquin per assolir la societat que volem, justa i solidaria. Per a construir-la és necessari el nostre compromís polític, econòmic, social, eclesial... </div>
<h4>
És per això que creiem i proposem:</h4>
<div>
⃰ Cal lluitar per una Justícia Social. No volem tenir persones de segona categoria. Exigim als governs que facin les inversions necessàries en tots aquests col·lectius que viuen en la desigualtat d’oportunitats: joves, dones, persones migrades, persones excloses... .</div>
<div>
⃰ Els governs han d’iniciar una autèntica lluita contra l'evasió d'impostos, paradisos fiscals, economia submergida i lleis injustes.</div>
<div>
⃰ Cal lluitar per una Renda Garantida Ciutadana. No per emmascarar l'actual situació d’atur i precarietat, sinó com garantia de dignitat per a totes les persones.</div>
<div>
⃰ Aquesta situació cal orientar-la cap al repartiment del treball per tal que totes les persones es puguin sentir realitzades fomentant la conciliació personal i laboral.</div>
<div>
⃰ Les empreses s’han de planificar i organitzar prioritzant la dignitat dels treballadors i treballadores </div>
<div>
⃰ Les organitzacions obreres han de repensar el seu funcionament i la seva funció en aquesta nova configuració de la classe treballadora. Hi ha la necessitat de diàleg i lluita conjunta del sindicalisme i el cooperativisme.</div>
<div>
⃰ Necessitem fomentar l’economia social. Cal afavorir l’emprenedoria social i ètica, estimulant fiscalment l’autoocupació.</div>
<div>
⃰ Ens sumem a la innovació tecnològica sempre que es posi al servei de les persones. La productivitat ha d’estar al servei de les persones hem d’evitar convertir-nos en individus productors i consumidors d’un sistema.</div>
<div>
⃰ Estem veient les conseqüències del canvi climàtic. Hem d'assolir les tres “R”: reduir, reciclar, reutilitzar. Ho hem de fer nosaltres i ho hem d'exigir als governs.<br />
<h3>
Volem construir una societat més justa intercanviant temps, serveis, compromisos, esperances, cultura, somriures, converses, petons, abraçades... VIDA!</h3>
</div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-49289837550558570732017-04-20T16:08:00.003+02:002017-04-20T16:24:03.261+02:00QUÈ ÉS L'ECOLOGIA INTEGRAL? - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d7/Green_Sea_Turtle_grazing_seagrass.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d7/Green_Sea_Turtle_grazing_seagrass.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cal anar més enllà de tenir cura de la natura</td></tr>
</tbody></table>
<br />
En un article anterior vaig parlar de l´ecologia integral, tema de l´Agenda Llatinoamericana 2017. Parlava sobretot de l´Agenda i ara voldria explicar breument què és l´ecologia integral.<br />
<br />
L´ecologia ambientalista, la més estesa i practicada fins ara, és com un apagafocs que vol resoldre o minimitzar problemes localitzats, com evitar el pas d´una carretera per un espai natural concret, fer que una línia d´alta tensió es construeixi soterrada, lluitar perquè un espai sigui declarat parc natural o espai natural protegit,... Fa poques setmanes diverses persones de les nostres comarques foren condemnades a penes de presó per accions contra la MAT. Aquest tipus d´ecologia no va a les causes dels problemes però continua sent necessària. Podríem dir-ne que és una actitud incompleta però que cal que no cessi.<br />
<br />
L´ecologia integral és una actitud ecològica radical que vol lluitar per un canvi de les idees profundes que sostenen la civilització actual i configuren la nostra relació amb la natura, relació que ens ha portat a la situació actual que frega el desastre i ens pot portar a una catàstrofe. L´ecologia integral qüestiona tota una sèrie d´aspectes del nostre món: la importància absoluta que tenen els problemes econòmico-materials; la possibilitat d´un creixement sostingut i il·limitat; la creença que la tecnologia podrà resoldre tots els problemes; un sistema econòmic que no quantifica ni valora els costos ecològics; la gran ignorància sobre la complexitat de la vida, la sacralitat de la matèria i la força espiritual de l´univers.<br />
<br />
Aquest paradigma, que té arrels filosòfiques i religioses, ha portat la humanitat a estar en guerra contra la natura, la biodiversitat, els boscos, els rius, els oceans, l´atmosfera.<br />
<br />
L´actitud ecològica integral demana anar més enllà de tenir cura de la natura (no malversar, estalviar, reutilitzar, reciclar, calcular els costos ecològics). Cal redescobrir la natura i considerar-la el nostre àmbit de pertinença, el nostre nínxol biològic; veure-la com un camí de desenvolupament i com un camí espiritual; com a revelació major per a nosaltres. És una nova manera d´entendre no tan sols el cosmos, sinó de veure´ns nosaltres mateixos dintre del cosmos. És un nou paradigma, una visió nova holística, no antropocèntrica. És mirar-nos des del tot (natura) i no des de la part (ésser humà), I creure en la primacia del tot sobre la part. Els humans, necessitem la natura per subsistir. La natura, en canvi, pot subsistir sense la humanitat.<br />
No n´hi ha prou de tenir cura del planeta per interès, per motius econòmics o perquè la humanitat està amenaçada i volem evitar la catàstrofe que, segons molts indicis, s´apropa. Si volem ser capaços de retornar a la nostra casa comuna, la natura, de la qual ens vam auto exiliar, cal que ens plantegem una reconversió radical dels nostres estils de vida, de la nostra mentalitat i, fins i tot, de la nostra espiritualitat.<br />
<br />
Arribar a descobrir l´ecologia integral vol dir captar aquests motius més profunds, els que van a l´arrel, i descobrir l´ecologia com a camí integral de saviesa per a la realització personal, social i espiritual. Amb l'ecologia integral podrem viure en plenitud, harmònicament, en comunió amb tot el que existeix.<br />
Per fer aquest escrit n´he utilitzat un de l´Agenda 2017 i n´he extret la informació. També disposem de l'encíclica Laudato Si, del Papa Francesc i de diverses publicacions que han anat sortint els darrers mesos. Tornaré a escriure sobre aquest tema.<br />
<br />
DIARI DE GIRONA – 5 de març de 2017núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-386957801758768992017-04-03T22:48:00.000+02:002017-04-03T23:17:28.664+02:00NO A LA PRESÈNCIA DE L’EXÈRCIT DE L’EXPOJOVE - Comunicat de Justícia i Pau de Girona <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Des de Justícia i Pau de Girona ens oposem novament i fermament a la presència de l’exèrcit a la nova edició de l’Expojove que tindrà lloc a Girona del 5 al 7 d’abril d’enguany.<br />
<br />
L’any passat ja ens vam manifestar públicament en contra de la presència de l’exèrcit a l’Expojove. I des de sempre com a Justícia i Pau hem participat a les campanyes compartides amb moltes altres entitats amb el lema: “Les armes no eduquen, les armes maten”. En tot cas, dèiem, seria una bona ocasió per mostrar, una vegada més, com la gran despesa militar fa que els pressupostos socials i educatius siguin retallats i migrats, molt per sota del necessari.<br />
<br />
Aquest any socialment ens hem implicat en la sensibilització per l’acollida als refugiats. I com a entitat, a partir de debats i informes, hem posat de relleu que la mal anomenada crisi dels refugiats té el seu origen, de manera irrefutable, en la guerra i en el comerç d’armes. Un comerç d’armes que el govern espanyol i l’exèrcit que el representa, el fomenta i alimenta, essent el setè exportador més important del planeta. Proveint de manera directa o indirecta armes a les zones de conflicte.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-23-NkQVixcw/WOK7jfr7daI/AAAAAAAAWdk/aNmVr_nMZj8cWIrqnALjji6OCZkkZAC_ACLcB/s1600/Banner-Expojove-2017-980x394.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://1.bp.blogspot.com/-23-NkQVixcw/WOK7jfr7daI/AAAAAAAAWdk/aNmVr_nMZj8cWIrqnALjji6OCZkkZAC_ACLcB/s320/Banner-Expojove-2017-980x394.jpg" width="320" /></a></div>
Com a Justícia i Pau estem plenament compromesos amb la “Cultura de Pau” , en l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació, i el respecte dels drets humans. En canvi des de fa dos anys l’exèrcit espanyol està promovent, com ens recordava la Marina Subirats en un article recent, introduir en els centres educatius un currículum d’ ”educació per la pau i la seguretat”. De fet ja s’ha dut a terme en algunes comunitats autònomes com les de Madrid, Castella-La Manxa i Castella-Lleó. Així, doncs, l’objectiu de fons no és altre que reintroduir la mentalitat de la seguretat, la defensa, la confrontació violenta i la desconfiança amb el diferent. Just el contrari del que ens cal als centres educatius i a la nostra societat.<br />
<br />
Hem participat de les diverses iniciatives per evitar la presència de l’exèrcit a l’Expojove i vam celebrar l’aprovació del Codi Ètic de la Fira de Girona a proposta del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Codi Ètic que en el que en l’apartat de les normes de conducta deixa clar que “ no es permetrà l’assistència d’expositors que vulnerin els valors i principis de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. Per preservar aquests valors no s’autoritzarà la presència ni exhibició en els estands d’elements que atemptin contra la pau o els drets humans, ni tampoc la difusió, per qualsevol mitjà, d’elements bèl·lics”. Des del nostre criteri l’exèrcit no compleix de cap manera els principis que diu preservar el Codi Ètic aprovat per les nostres institucions municipals.<br />
<br />
Però és que a més la moció de 14 de juliol de 2016 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la desmilitarització de Catalunya , en el seu punt 5 insta al Govern a “ evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament” i cita explícitament l’Expojove de Girona. Fet que converteix la presència de l’exèrcit a l’Expojove de Girona, en un acte d’incompliment a la voluntat expressada pels representants democràticament escollits pel poble de Catalunya.<br />
<br />
Així doncs, per tots els motius expressats en aquest comunicat, Justícia i Pau de Girona considera més greu que mai la presència de l’exèrcit en l’edició de l’Expojove d’aquest any.<br />
<br />
No volem els valors de l’exercit en l’educació dels nostres joves, no volem l’exèrcit a l’Expojove, ni camuflats de civils!! “ Si vols la pau, prepara la pau!!”<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Girona, 30 de març de 2017</i></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-69248731958370064682017-03-23T16:01:00.000+01:002017-03-23T16:02:14.706+01:00Un any des de l'acord UE-Turquia: Passes en mala direcció - Nota de premsa de Justícia i Pau<div style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; margin: 0cm 0cm 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: medium;"><i>Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.</i></span></span></div>
<div style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; margin: 0cm 0cm 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span style="font-size: medium;">El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per “posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE”.</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per "posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Es tracta d'un acord internacional, solament que disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional furtat al control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat en cap Diari Oficial . A més, l'acord genera discriminació sobre la base de la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones sirianes. Per poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l'acord qualifica Turquia com a tercer país segur, tot i les evidències de la deteriorada qualitat democràtica del règim i la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l'acord, el fet és que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions. L'acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant tercers països segurs a altres dels que procedeixen o pels quals transiten importants fluxos de migrants i refugiats. I a augmentar substancialment les expulsions des d'Europa, com es deriva del nou Pla d'Acció de la Comissió Europea sobre retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l'internament de menors. Un altre cas sagnant és l'acord amb l'Afganistan per a la readmissió de totes les persones afganeses que expulsi la Unió Europea encara que no és l'únic. Actualment hi ha negociacions similars de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestacions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunísia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Es tracta d'acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres fins i tot vulnerant les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen aquests estàndards ni tenen capacitat per garantir-los. La Unió Europea, lluny d'habilitar vies legals i segures, genera colls d'ampolla per als centenars de milers de persones que vénen fugint de la guerra, la persecució o per als que es veuen forçats a desplaçar-se per les conseqüències del deteriorament mediambiental o l'absència de oportunitats de vida als seus països.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">És una solució a curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de drets humans de les que tots els governs són materialment responsables. Tampoc és una resposta al creixement del populisme o a la fallida del model Europeu, ja que viola diversos acords internacionals i es deriva la responsabilitat a altres estats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Per això exigim:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpFirst" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-family: "symbol"; font-size: 12pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat com a actor internacional en coherència amb els seus valors constituents i amb la seva identitat, la qual cosa suposa promoure un paper actiu en la defensa dels drets humans i de la pau tant per part de la UE com dels Estats membre . Aquests principis han de regir totes les polítiques comunitàries.</span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-family: "symbol"; font-size: 12pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Deixar d'externalitzar les responsabilitats europees de protecció en mans de tercers països pretesament segurs, sobre la base de proporcionar una "protecció suficient", si no garanteixen una "protecció efectiva", amb uns estàndards similars o superiors als del sistema europeu que es pretén reformar. Un any després sabem que els resultats s'expliquen en víctimes, en vides que havien d'haver estat protegides i que han estat truncades. Hi ha un incompliment del Dret Internacional per part de la UE i de cadascun dels seus estats membre.</span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-family: "symbol"; font-size: 12pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Deixar de presentar l'acord UE-Turquia com a resultat d'una política de convertir en model d'altres acords similars. Ha estat un "acord" no democràtic, volàtil, que depèn de la "bona voluntat" de Turquia. La manera d'abordar la crisi de refugiats com a qüestió candent, mina els drets reconeguts a les persones migrants forçoses, no suposa la solució efectiva que la societat civil europea reclama.</span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-family: "symbol"; font-size: 12pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Augmentar els fons de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de la UE i dels Estats membre per promoure la pau, l'estabilitat i la prosperitat a les zones d'origen de les migracions forçades i alleujar la pressió que suporten els països d'origen, acollint persones desplaçades internes, i els països veïns, acollint persones refugiades.</span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpMiddle" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpLast" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-family: "symbol"; font-size: 12pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="color: #212121; font-size: 12pt;">Promoure l'Educació per a la Ciutadania Global com a part essencial de la política de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, i de les polítiques educatives, per tal promoure societats favorables a l'acollida i amb capacitat per a analitzar i interpretar les causes de les migracions forçades des d'una perspectiva de drets humans, així com per integrar la diversitat de forma positiva.</span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpLast" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: #212121; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="m_1308213484089058211gmail-MsoListParagraphCxSpLast" style="background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=ca&q=http://www.justiciaipau.org/ca/85-portada/1773-un-any-des-de-l-acord-ue-turquia-passes-en-mala-direccio&source=gmail&ust=1490350437596000&usg=AFQjCNGDYdqDgM1V9uw1OzKo_G_-o67ThA" href="http://www.justiciaipau.org/ca/85-portada/1773-un-any-des-de-l-acord-ue-turquia-passes-en-mala-direccio" style="color: #1155cc; font-size: 12.8px; text-align: start;" target="_blank">http://www.justiciaipau.org/<wbr></wbr>ca/85-portada/1773-un-any-des-<wbr></wbr>de-l-acord-ue-turquia-passes-<wbr></wbr>en-mala-direccio</a></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-1273543600190267242017-02-03T15:34:00.002+01:002017-02-03T15:35:15.014+01:00Guerres de frontera, amb Jordi Calvo Rufanges del Centre Delàs d'Estudis per la Pau"La indústria europea de seguretat fronterera està dominada per grans empreses d’armes, les
quals han expandit o ampliat les seves branques de seguretat, així com una sèrie d’empreses de
tecnologia i especialitzades en seguretat més petites.(...)<br />
Les companyies israelites són les úniques no europees que reben fons de recerca (gràcies a un
acord de 1996 entre Israel i la UE) i que també han participat en el reforç de les fronteres de
Bulgària i Hongria, a més de difondre la seva experiència amb el mur de separació de Cisjordània i de
la frontera de Gaza amb Egipte. L’empresa israeliana BTec Electronic Security Systems, seleccionada
per Frontex per participar a l’abril de 2014 en el seu taller sobre ‘Sensors i plataformes de vigilància de
fronteres’, feia gala a la seva sol·licitud de fons que les seves “tecnologies, solucions i productes estan
instal·lats a la frontera israelopalestina”.<br />
<h4>
[Del resum executiu de l’informe Guerres de frontera – Els fabricants i venedors d’armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa]</h4>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-rj3JwppSPSo/WJSNgQzYabI/AAAAAAAAUkU/qmn6lL-3LDkWt7qcg_RBx_8XuD6ht6IfQCLcB/s1600/guerres_frontera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-rj3JwppSPSo/WJSNgQzYabI/AAAAAAAAUkU/qmn6lL-3LDkWt7qcg_RBx_8XuD6ht6IfQCLcB/s640/guerres_frontera.jpg" width="451" /></a></div>
<br />
<br />
<br />núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-24365373425049733842016-12-29T12:00:00.000+01:002017-01-04T04:45:40.841+01:00LA BELLESA SALVARÀ EL MÓN? - Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana<h2>
</h2>
<h3 style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial Narrow, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ca-ES"><i>Des
de fa uns anys JUSTÍCIA I PAU de Girona, demana un text a una
persona referent de la lluita per la Pau i la Justícia per
aportar-lo a les Caminades i Marxes per la Pau de les comarques
gironines i per a tots aquells grups o entitats que es vulguin
deixar interpel·lar per la Crida de la Pau. Aquest any el text és
de la </i></span></span></span><span style="font-family: Arial Narrow, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ca-ES"><i>Teresa
Forcades</i></span></span></span><span style="font-family: Arial Narrow, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ca-ES"><i>,
que en un to meditatiu ens qüestiona ben endins sobre la nostra
capacitat d’indignació.</i></span></span></span></h3>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial Narrow, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ca-ES"><i><br /></i></span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial Narrow, serif;"><span style="font-size: 11pt;"><span lang="ca-ES"><i> </i></span></span></span>‘<span lang="ca-ES"><i>Com
es coneix que no heu passat la guerra!</i></span><span lang="ca-ES">’.
Aquest era el comentari de la meva àvia materna quan les meves
germanes i jo deixàvem menjar al plat o dèiem que no ens agradava.
Érem infants i ens preniem com a cosa de riure el comentari de
l’àvia, que havia viscut la guerra civil espanyola amb quatre
fills petits. He pensat en ella mentre llegia la novel·la </span><span lang="ca-ES"><i>‘Mort
d’una ciutat’</i></span><span lang="ca-ES">, de Wladislaw
Szpilman. És la novel·la que va donar lloc a la famosa pel·lícula
de Roman Polanski </span><span lang="ca-ES"><i>‘El pianista’</i></span><span lang="ca-ES">:
el compositor i pianista més popular de Polònia hi relata les seves
vivències al ghetto de Varsòvia durant la II Guerra Mundial.</span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">El
més impressionant del llibre – i la pel·lícula ho recull
magistralment – és l’absència de judici, l’absència
d’indignació. </span><span lang="ca-ES"><i>‘No judiqueu i no
sereu judicats’</i></span><span lang="ca-ES"> (Mt 7,1). La mirada
d’Szpilman mostra la brutalitat i la baixesa moral tant de l’enemic
alemany, com dels compatriotes jueus que no dubten a vendre els
germans per assegurar la pròpia supervivència o simplement el propi
comfort. </span><span lang="ca-ES"><i>‘La bellesa salvarà el món’</i></span><span lang="ca-ES">,
afirma el príncep Mixkin, l’idiota de Dostoievsky que no es pot
salvar a si mateix i acaba alienat en un asil per a malalts mentals.
El compositor Szpilman, que no és una ficció literària sinó un
contra-heroi de carn i ossos, no només no para boig sinó que, pocs
mesos després de l’acabament de la guerra, és capaç de
descriure-la en un relat d’una lucidesa desconcertant totalment
exempt d’odi i de desig de venjança. Això resulta tan inaudit, hi
estem tan poc avesats, que alguns comentaristes ho atribueixen a
l’estat de xoc i afirmen que Szpilman descriu la realitat de forma
objectiva perquè té l’emoció reprimida a causa del sofriment
extrem. No és aquesta la meva impressió. Quan descriu el tic
nerviós que ha aparegut en el rostre de la seva mare i la llum que
li fuig dels ulls sense que ell pugui fer res per evitar-ho; quan
mostra la seva admiració per Janusz Korczak, el mestre ancià que,
podent salvar-se, tria morir amb els nens orfes i, amb els més
petits carregats a coll, els convenç a tots que l’oficial nazi
se’ls emporta d’excursió; quan s’esglaia pensant que el glaç
i el fred li deixaran els dits inútils per al piano, Szpilman no
està en xoc ni està anestesiat. Té la sensibilitat a flor de pell
i els ulls ben oberts. Sent plenament i comprèn el que sent. Però
no sent ni descriu odi sinó estupor, dolor, admiració, por,
esperança, lleialtat, fàstic, llàstima, compassió, esgotament,
desesperació, determinació. Szpilman salva la vida al darrer minut
en múltiples ocasions gràcies a moltes persones que l’ajuden; en
dues ocasions, els qui l’ajuden són els seus enemics: un oficial
innominat de la policia jueva al servei de l’exèrcit nazi i el
capità Wilm Hosenfeld, un militar alemany. Szpilman refusa la mirada
partidista sobre el món i les persones i reïx en veure en cada u
una peça única. El sagrat se li fa present a la manera dels
artistes, sense necessitat d’embolcall religiós. </span>
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Segons
dades de l’ACNUR de juny de 2016, al món existeixen avui 63,5
milions de refugiats de guerra, 51% dels quals són menors d’edat.
Els principals països d’origen són Síria, Burundi, Iraq, Líbia,
Níger, Nigèria, Afganistan, República Centreafricana, Congo, Sudan
Sud i Iemen. La guerra de Síria ha causat de moment 250.000 morts,
6,6 milions de desplaçats dins del propi país i 5 milions de
refugiats. L’any 2015 van arribar a Europa més d’un milió de
refugiats jugant-se la vida al mar Mediterrani en embarcacions
precàries controlades per màfies que tenen la connivència de les
autoritats europees. Es calcula que almenys 4.000 persones hi han
perdut la vida. ‘Vergogna!’, s’exclama el Papa Francesc.
Mentre, Europa construeix els murs de contenció que Zygmunt Bauman
defineix com a ‘victòria del terrorisme’ i, després d’haver-se
compromès a honorar el dret d’asil dels refugiats (23 d’abril de
2015), fa tractes amb Turquia per deportar-los (18 de març de 2016).
Frauke Petry, dirigent del partit alemany </span><span lang="ca-ES"><i>Alternativ
für Deutschland</i></span><span lang="ca-ES"> (AfD), amb
representació a 10 dels 16 parlaments regionals del país, exigeix
que la policia alemanya rebi a trets els immigrants, refugiats o no,
que intentin entrar il·legalment al seu país, mentre el
fotoperiodista català Samuel Aranda que treballa pel New York Times,
ens adverteix que el que exigeixen els representants de l’extrema
dreta xenòfoba amb gran escàndol de la resta de partits, és
precisament el que feien – per ordre de qui? – els policies de
Frontex (control de fronteres de la Unió Europea) quan punxaven
intencionadament les barques inflables carregades d’immigrants a
uns centenars de metres de la costa de Lesbos mentre aquests els
donaven les gràcies pensant que els venien a salvar. Amb la barca
punxada, els immigrants perdien les seves poques possessions i queien
a l’aigua i era allà on els trobaven l’Òscar Camps i els seus
companys socorristes de la micro-ONG </span><span lang="ca-ES"><i>Proactiva
Open Arms</i></span><span lang="ca-ES"> de Badalona.</span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">La
bellesa salvarà el món.</span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">El
músic Szpilman no només estimava la bellesa i l’enyorava. També
va arriscar la vida col·laborant amb la resistència jueva de dins i
de fora del ghetto i, quan van empresonar el seu germà Henryk, va
sortir a rescatar-lo malgrat l’obvi perill que això representava.</span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Quina
relació creus que hi ha entre l’amor a la bellesa i l’acció? </span>
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">És
viva, en tu, aquesta relació?</span></div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Teresa
Forcades i Vila</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">monja
benedictina, teòloga, metgessa</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">octubre
2016</span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-79101930781239803342016-10-06T13:41:00.000+02:002016-10-06T13:41:46.676+02:00Defensors i defensores dels Drets Humans - Justícia i Pau GironaDijous passat tingué lloc a Girona una taula rodona en el marc del projecte <a href="https://ciutatsdefensoresdretshumans.wordpress.com/" target="_blank">Ciutats defensores del Drets Humans</a>, amb presencia de Marcelline Nyiranduwamungu, activista, membre fundadora i portaveu de la RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau), de la secció belga.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-uvPkUwbk2Hc/V_YtsMTONBI/AAAAAAAAQ-Q/hGLUEp00b9MZY3KeUCaViBnlfd8KVNNJgCLcB/s1600/marcelline.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-uvPkUwbk2Hc/V_YtsMTONBI/AAAAAAAAQ-Q/hGLUEp00b9MZY3KeUCaViBnlfd8KVNNJgCLcB/s1600/marcelline.jpg" /></a></div>
<br />
Aquesta organització no governamental treballa per a defensar els drets de la dona africana i sensibilitzar sobre el paper que li correspon en la resolució de conflictes, ja que és la primera a patir en els conflictes armats. També pretén potenciar el lideratge de les dones.<br />
Des de l’empresonament de la Sra Victoire Ingabire, el RifDP va decidir convocar el premi Victoire Ingabire per a la Democràcia i la Pau el 2011. Es concedeix cada any pel Dia internacional dels drets de la Dona al març, a persones que treballin en defensa dels drets humans, especialment a la Regió dels grans Llacs d’Àfrica.<br />
Com a part de la defensa dels drets humans, la RifDP, en col·laboració amb altres associacions, va decidir participar en la concentració davant de l’Ambaixada de Rwanda a Brussel·les tots els dimarts des de l’any 2010. Actualment, allò més preocupant són els atacs de les forces de seguretat ruandeses contra les dones que viuen de la venda ambulant.<br />
<br />
Els <b>defensors i les defensores de drets humans</b> són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El que els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa. Poden ser membres d’entitats no governamentals, treballadors públics de l’àmbit de la justícia, sindicalistes, membres d’organitzacions internacionals, professionals del sector privat, etc.<br />
La tasca dels i les defensores de drets humans pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, impulsar accions per mobilitzar l’opinió pública, capacitar o formar altres persones en drets humans, donar suport a les víctimes de violacions de drets o enfortir els mecanismes de rendició de comptes. En definitiva, es tracta d’una àmplia varietat d’activitats que tenen com a característica comuna un compromís per ajudar als altres, basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i el respecte de la dignitat humana.<br />
Aquest compromís comporta sovint un risc per a la seguretat i la vida dels defensors i defensores, que de vegades afecta també a les seves famílies, i que prové tant d’actors governamentals com d’altre tipus (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.). Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Resolució 53/144, de 9 de desembre de 1998), que reconeix:<br />
<blockquote class="tr_bq">
Article 1
Tota persona té dret, individualment o
col·lectivament, a promoure i procurar la
protecció i realització dels drets humans i
les llibertats fonamentals en els plànols nacional
i internacional.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Article 2
Cada Estat té la responsabilitat i el deure
de protegir, promoure i implementar tots
els drets humans i llibertats fonamentals,
inter alia, adoptant tants passos com siguin
necessaris per crear totes les condicions
necessàries en els àmbits social, econò-
mic, polític i altres, així com les garanties
legals requerides per assegurar que totes
les persones sota la seva jurisdicció, individualment
i en associació amb altres, puguin
gaudir a la pràctica de tots els drets i
llibertats.</blockquote>
La Declaració consagra el dret individual i col·lectiu de conèixer,
difondre i protegir els drets humans. A més, obliga els Estats
a protegir les persones que defensen els drets humans.<br />
L’any 2000, i com a mecanisme de garantia d’aquesta Declaració,
l’ONU va nomenar un relator especial per a la situació de
les persones defensores dels drets humans. Aquest representant,
que actualment és el francès Michel Forst, desenvolupa diferents activitats amb l’objectiu de promoure el compliment
de la Declaració. Entre altres, elabora informes de seguiment
que inclouen recomanacions per als Estats.<br />
A nivell europeu, els ministres d’exteriors van aprovar al 2004
les Directrius de la UE relatives als defensors de drets humans,
que van ser actualitzades l’any 2008. Aquestes Directrius defineixen
el paper que la UE ha de desenvolupar pel que fa a
la cooperació amb els defensors de drets humans i al suport a
activistes que es trobin en situació de risc. Brussel·les compta
també amb un representant especial per als drets humans,
que des del juliol del 2012 és el grec Stavros Lambrindis. A
més, a l’octubre del 2015 la UE va posar en marxa el mecanisme
ProtectDefenders.eu, que té com a objectiu donar suport a
defensors i defensores de drets humans d’arreu del món que
es troben en situació de risc. Protectdefenders.eu està dirigit
per un consorci de dotze ONG internacionals.<br />
Tot aquest conjunt de normes, òrgans i instruments internacionals
per promoure els drets humans i protegir les persones
que els defensen ha d’anar reforçat per l’acció dels poders
públics, tant estatals com regionals i locals. El projecte de Ciutats
defensores dels drets humans és un pas més en aquest
camí i una mostra de la implicació de les ciutats en la defensa
i la promoció dels drets humans, com a eix transversal de les
polítiques públiques.núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-13615818802694126572016-08-25T14:02:00.003+02:002016-08-25T14:03:56.111+02:00Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona<div class="gmail_quote" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<h3>
A principis de juny diverses entitats gironines, entre elles Justícia i Pau denunciàvem que el decret per obtenir la nacionalitat espanyola exclou els més desafavorits. Durant el juliol es van aprovar mocions a Girona, a Salt,...<br />
Per tal de sensibilitzar de manera que no passi desapercebuda aquesta situació discriminatòria, en Xavier Merino va escriure l'article que a continuació ens fem ressò.</h3>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mCbrciWijbY/V77eOLBaOCI/AAAAAAAAQVI/nnVHLv5AhAgrIgze7pwmm_Benq9QCCMVwCLcB/s1600/passaport.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="145" src="https://1.bp.blogspot.com/-mCbrciWijbY/V77eOLBaOCI/AAAAAAAAQVI/nnVHLv5AhAgrIgze7pwmm_Benq9QCCMVwCLcB/s320/passaport.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de Jorge Franganillo a flickr.com</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: 12.8px;">Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.</span><br />
<div class="gmail_quote" style="background-color: white;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br />
</span></span> <span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">4 de juliol de 2016</span></span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-22391964881063697942016-07-07T13:59:00.000+02:002016-07-07T13:59:58.907+02:00DAVANT EL TTIP, QUÈ PODEM FER? - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
20 de setembre de 2015 aquest diari em publicà l'article, El TTIP,
atac a la democràcia. Ha passat el temps i el secretisme de les
negociacions del tractat fins i tot s'ha accentuat. A causa d'una
filtració de documents feta per Greenpeace Holanda, la UE ha
determinat que ja no es podrà accedir a cap informació escrita
sobre el TTIP i que des d'ara només se'n podrà tenir d'oral. Pot
ser la confirmació que la UE actua com a agent dels interessos de
les grans transnacionals i dels EUA. I la democràcia, on és?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
gener de 2015 el nostre Parlament debaté una moció de la CUP en què
retreia que el tractat "és un projecte ideològic" que
"supera amb escreix l'àmbit econòmic" i deia que la seva
aplicació comportaria "un impacte negatiu especialment en la
salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el
medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privacitat".
I demanava el rebuig del Parlament a aquest tractat, la creació
d'una comissió que elaborés un informe en un termini de sis mesos i
la celebració d'un referèndum. A més de la CUP, que l'havia
presentada, ERC, IC-V i PSC van votar-hi a favor tot i que va ser
rebutjada pel vot majoritari de CiU, PP i C's.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Amb
la informació que ens arriba aquestes setmanes darreres sabem que
l'objectiu del TTIP no és només la reducció d'aranzels sinó,
també, l'eliminació de "barreres no aranzelàries", o
sigui, lleis de protecció laboral, ambiental i de salut, així com
de protecció dels serveis públics.</b></span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Als
documents s'hi percep clarament l'amenaça contra el "principi
de precaució" que permet la reacció ràpida davant d'un
possible perill per a la salut humana o el medi ambient. Aquest
principi ha impedit fins ara l'entrada de carn nord-americana
tractada amb hormones, per la seva possible relació amb el
desenvolupament de càncer. Aquest principi de precaució seria
substituït pel de "gestió de risc", aplicat als Estats
Units, que obliga les administracions a demostrar els perills dels
productes quan ja són al mercat. Això augmentaria notablement a
Europa la quantitat de tòxics perillosos.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">També
confirma la influència dels lobbys empresarials que, en contra del
que la UE deia al darrer informe sobre les negociacions, són
consultats habitualment pels negociadors. Els documents filtrats
també parlen de suprimir controls als sectors financer i bancari,
cosa que afavoriria la inestabilitat financera, la desocupació i el
frau fiscal, com s'ha descobert amb els papers de Panamà.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
mes de juliol hi haurà una nova ronda negociadora. Potser la
definitiva? Sembla que hi ha un gran interès a aprovar el TTIP abans
de l'acabament del mandat del president Obama. Donald Trump, possible
nou president, s'hi ha manifestat totalment en contra, tot i que
sembla un contrasentit.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Amb
paraules de l'eurodiputat Josep Maria Terricabras en un article,
diria que "em miro la preparació del tractat amb preocupació,
a estones amb desconfiança, per l'opacitat amb què es negocia. Hem
de lluitar especialment per mantenir els drets ciutadans europeus i
per ampliar-ne d'altres".</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">És
a punt de començar la campanya per a les eleccions espanyoles. Donat
que l'aprovació del TTIP sembla que afectaria negativament tota la
ciutadania, em sembla molt important que abans d'anar a votar, a més
d'altres factors que ens interessin, esbrinem la posició de cada
partit davant del TTIP i si no aconseguim saber-la en demanem
l'aclariment en els actes electorals d'aquells partits que poden
rebre el nostre vot.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Publlicat a DIARI
DE GIRONA – 6 de juny de 2016</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="color: blue;"><u><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/06/06/davant-ttip-que/787052.html">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/06/06/davant-ttip-que/787052.html</a></u></span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-49189926333932610922016-06-27T12:30:00.004+02:002016-06-27T12:33:39.858+02:00Els marges de la tortura - ACAT i Justícia i Pau Girona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-LgFY6sCAjAk/V3EAA5hvqfI/AAAAAAAAO1M/WvbZWbbmud8_WexZwI4f6LdhXtcmMEF5wCLcB/s1600/Taula%2Brodona%2B2016%2B-%2Bcartell%2Bformat%2Bjpeg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-LgFY6sCAjAk/V3EAA5hvqfI/AAAAAAAAO1M/WvbZWbbmud8_WexZwI4f6LdhXtcmMEF5wCLcB/s320/Taula%2Brodona%2B2016%2B-%2Bcartell%2Bformat%2Bjpeg.jpg" width="226" /></a></div>
Avui a les 19:30h a l'Espai 31, de la Plaça Josep Pla,11 de Girona.<br />
<br />
Amb la participació de:<br />
Dra. Anna Quintanas Feixas, Professora del Departament de Filosofia de la UdG<br />
Dr. Joan Vergés Gifra, Professor de l'àrea de Filosofia Moral i Política de la UdG i director de la Càtedra Ferrater Mora de la UdG i<br />
Dr. Salomó Marquès i Sureda (Moderador), Professor jubilat del Departament de Pedagogia de la UdGnúriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-2201710279935145402016-04-12T12:16:00.003+02:002016-04-12T14:13:43.798+02:00LES ARMES NO EDUQUEN, LES ARMES MATEN.<div align="center" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><b>Comunicat de
Justícia i Pau de Girona de denúncia de la presència de l’exèrcit
espanyol a l’Expo-Jove</b></i></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 115%;"><b><br /></b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-UbI6aWsw8Gw/VwzmadRzsjI/AAAAAAAAM4M/OugBOQoQMdghVVAoOQa-_7h4fFKauosbwCLcB/s1600/14396121584_d96e239e5e_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="https://4.bp.blogspot.com/-UbI6aWsw8Gw/VwzmadRzsjI/AAAAAAAAM4M/OugBOQoQMdghVVAoOQa-_7h4fFKauosbwCLcB/s320/14396121584_d96e239e5e_b.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">L’objectiu específic de la UNESCO
–Organització de les Nacions Unides per a l’Educació i la
Ciència- és mantenir la pau i la seguretat per mitjà de
l’educació, la ciència i la cultura. En la mateixa Constitució
de la UNESCO es diu : “Les guerres neixen en la ment dels homes ,
i per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la
pau”.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">Molts països s’han
compromès a seguir les recomanacions que ha formulat la UNESCO
sobre l’educació per a la comprensió internacional. Les lleis
d’educació del nostre país recull</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">en</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">
aquestes recomanacions.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">Per tant ,no
entenem que al Saló de l’Ensenyament o a l’EXPOJOVE s’oferti
als joves la sortida militar. Hem de dir les coses pel seu nom i no
val a disfressar l’exèrcit com una ONG o cos preparat per accions
humanitàries o d’emergència. Sabem que hi ha cossos
específicament preparats per aquestes eventualitats ( bombers,
protecció civil, etc.) que són molt més eficaços i econòmics.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES">En tot cas es
podria presentar amb finalitats educatives i per despertar
consciències un </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES">e</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES">stand
on s’exposés l’enorme despesa de l’exèrcit espanyol (més de
41 milions d’euros al dia ) , inversions en projectes megalòmans
de nous armaments que han generat un deute de 32.000 milions
d’euros,</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="line-height: 18.4px;"> la promoció amb diners públics d’un sector que ven armes a països en conflicte i on es vulneren els drets humans ... *</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">La despesa del
Ministeri de Defensa és superior a les inversions en Cultura,
Sanitat, Educació, Foment del Treball o Investigació Civil. Cal
prendre consciència d’aquestes dades i demanar que es canviïn les
prioritats invertint més en despeses socials. Ja que si les despeses
militars s’haguessin retallat o eliminat, no s’haurien retallat
les despeses en educació i altres serveis bàsics. L’educació ha
de ser realment una prioritat de primer ordre !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">Per aque</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">s</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">tes
i més raons, Justícia i Pau de Girona den</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">u</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">ncia
i s’oposa a la presència de l’</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">e</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">stand
de l’ex</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">è</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">rcit
espanyol a l’Expo-Jove que es durà a terme a la nostra ciutat
aquesta setmana dels dies 13 al 17. Demana que tant l’Ajuntament,
com la Generalitat facin efectius els seus compromisos de no permetre
la presència de l’exercit al Saló de l’Ensenyament. Alhora que
ens sumem al Manifest i a les accions que desenvolupi la Plataforma
pels Drets Socials de Girona i Salt en el mateix sentit. </span></span>
</div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><i>Girona, 11 d’abril de 2016</i></span></div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br /></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">* </span></span><span style="color: #5e5e5e;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES">Per
més informació : Centre DELÀS d’estudis de la Pau
http://www.centredelas.org/</span></span></span></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: #444444;"><span style="font-family: "mavenproregular" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">El</span></span></span></span></span><span style="color: #444444;"><span style="font-family: "mavenproregular" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"> </span></span></span></span></span><strong><span style="color: #444444;"><span style="font-family: "mavenproregular" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Centre
d'Estudis per la Pau J.M. Delàs</span></span></span></span></span></strong><span style="color: #444444;"><span style="font-family: "mavenproregular" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"> </span></span></span></span></span><span style="color: #444444;"><span style="font-family: "mavenproregular" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 8pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">va
néixer en el marc de Justícia i Pau l’any 1999 com a resultat del
treball desenvolupat des de 1988 per la Campanya Contra el Comerç
d'Armes (C3A). Des de febrer de 2010 té personalitat jurídica
pròpia i treballa com un Centre d'Investigació sobre temes
relacionats amb el desarmament i la pau.</span></span></span></span></span></span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-51766714787090174752016-03-21T14:17:00.001+01:002016-03-21T14:28:19.811+01:00Justícia i pau i Càritas de Girona, amb els refugiats - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-SGJvDrU-1zI/Vu_26RyXGnI/AAAAAAAAMeo/Jf6K4b2tm_YGwJdjZZ597eXb2mWOwsQwg/s1600/BannerMAIL.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://4.bp.blogspot.com/-SGJvDrU-1zI/Vu_26RyXGnI/AAAAAAAAMeo/Jf6K4b2tm_YGwJdjZZ597eXb2mWOwsQwg/s320/BannerMAIL.png" width="320" /></a><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt; line-height: 100%;">El
drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera
plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que
aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per
la solució del problema.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Justícia
i Pau i Càritas de Girona han publicat un manifest amb el títol "El
dret d'asil, un Dret Humà Universal ineludible". En faré un
resum per facilitar-ne el coneixement.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
document comença amb una relació de fets recents prou coneguts. En
destaco: la Unió Europea ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia
perquè no deixi entrar a Europa els refugiats i els retorni als
països d'origen; el 2015 han mort a la Mediterrània 3.770 persones
que buscaven refugi, sense comptar els desapareguts; s'han construït
murs, tanques i filferrades amb ganivetes a moltes fronteres amb
països de l'est; les converses per assolir la pau a Síria es
dilaten i s'ajornen i els països europeus continuen venent armament
a l'Aràbia Saudita que el fa arribar a països en conflicte.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
relació seria llarga i passo al que les dues entitats posen de
manifest en el document:</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de
la política migratòria de la UE, centrada en el control de fluxos i
l'externalització de fronteres.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Aquestes mesures afecten les persones que busquen protecció fugint
de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes
les persones migrants. Totes aquestes persones fugen de situacions de
sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima,
emparada per la legislació internacional. Cal denunciar que s'ha
passat de considerar els refugiats com a tals a considerar-los
immigrants il·legals.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les
causes dels desplaçaments: a/ frenar els conflictes armats, la
pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels
recursos naturals, la corrupció i el comerç d'armes. b/ augmentar
l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la UE per assolir
el 0.7% del PIB. c/ reduir la despesa militar (1.8 trilions de dòlars
en conjunt). d/ abordar radicalment les causes del tràfic de
persones que han de ser considerades víctimes d'un delicte i
donar-los resposta eficaç i tractament adequat.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
document, a continuació, insta els governs i institucions polítiques
a prendre mesures urgents:</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Els països rics i de manera especial els de la UE que aportin
urgentment la contribució justa estipulada.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Els estats membres de la UE que defensin la Convenció de Ginebra i
atenguin els valors proclamats a les seves constitucions.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern
sirià a fi que complexi les resolucions del Consell de Seguretat i
atenguin la situació d'emergència humanitària fent respectar els
Drets Humans i suspenent les transferències d'armes.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Que respectin l'Estatut del Refugiat i adeqüin la seva legislació a
la realitat actual.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">I
acaba amb un apartat adreçat a tothom en què insta a "cadascú
de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma
clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són
iguals als de les persones que fa anys que malviuen assolades per la
guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord
amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans, dones i nens
majoritàriament, a veure truncats els seus anhels de llibertat".</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
document ens vol ajudar a fer una reflexió profunda sobre aquest
problema i moure'ns per actuar en la mesura de les possibilitats de
cadascú. Voldria haver-hi col·laborat. I espero que quan es
publiqui l'article la cimera de la UE hagi desistit de fer l'acord
amb Turquia.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">DIARI
DE GIRONA – 20.03.2016</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<u style="color: blue; line-height: 115%;"><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/03/20/justicia-pau-caritas-girona-refugiats/773496.html"><span style="font-size: 10pt;">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/03/20/justicia-pau-caritas-girona-refugiats/773496.html</span></a></u></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-82941995659237479452016-03-21T00:08:00.001+01:002016-03-21T14:29:00.734+01:00El Dret d’Asil: un Dret Humà universal i ineludible - Càritas Diocesana de Girona i Justícia i Pau Girona<h3>
Justícia i Pau i Càritas Diocesana de Girona rebutgen l’acord entre
la Unió Europea i Turquia per retornar els refugiats.</h3>
<h4>
Comunicat. 12/03/2016</h4>
<div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-pXO3LUKcc4k/Vu_1YNBz2fI/AAAAAAAAMec/aycCvD0yOMIV13qP-1NIC12aTQHNz1jbQ/s1600/20641773534_af11f55d62_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://1.bp.blogspot.com/-pXO3LUKcc4k/Vu_1YNBz2fI/AAAAAAAAMec/aycCvD0yOMIV13qP-1NIC12aTQHNz1jbQ/s320/20641773534_af11f55d62_z.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de <a href="https://www.flickr.com/photos/syriafreedom/" target="_blank">Freedom House</a></td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://www.flickr.com/photos/syriafreedom/" target="_blank"></a>Dilluns passat vam conèixer amb consternació un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans: <b>la Unió Europea ha decidit destinar una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros i d’altres contrapartides al govern turc amb l’objectiu principal de </b><b>mantenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries.</b> L’acord també contempla la devolució individual i col∙lectiva de persones refugiades que ja es troben en territori europeu cap a Turquia. Mentrestant, les converses de pau s’ajornen i es dilaten. Espanya continua venent armes a l’Aràbia Saudita i alimenta d’aquesta manera els conflictes bèl∙lics responsables de la crisi dels refugiats actual. Les empreses armamentístiques espanyoles hi han destinat el 26% del total d’exportacions des del 2010, amb un volum de negoci que supera els 1.200 milions d’euros i que contrasta de manera evident amb les xifres d’atenció a les persones refugiades: l’estat espanyol només ha acollit de manera oficial 8 persones de Síria, de les 16.000 a les que s’havia compromès.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però els moviments massius de persones cap a Europa no són exclusius de l’Orient Mitjà. Anna Serra, Responsable d’Immigració i Refugiats de Creu Roja de Girona, ha constatat un increment notable d’atenció a les persones refugiades de procedències molt diverses. Si l’any 2010 l’entitat va atendre només 5 persones en aquesta situació, durant el 2015 els casos han augmentat fins a 1.633. La majoria d’aquestes persones, assegura Serra, arriben a casa nostra pels seus propis mitjans, fugint de conflictes armats com els de Mali i Ucraïna, però també per motius socioeconòmics com el cas de les persones d’Hondures.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Girona, Creu Roja i altres entitats gironines fa temps que alerten d’aquesta realitat. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau va va organitzar amb altres entitats una taula rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, a banda de l’acord entre la UE i Turquia que denunciem en aquest document, el panorama és encara més desolador. Europa està mostrant la seva cara més insolidària:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
● Les persones refugiades continuen posant la vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent. Durant l’any 2015 han mort 3.770 persones al mar Mediterrani, sense comptar les desaparegudes.</div>
<div>
● Per a les persones que aconsegueixen arribar, cada frontera és un mur més alt a saltar. Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.</div>
<div>
● Europa paga països veïns com Turquia perquè es quedin les persones refugiades i no les deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.</div>
<div>
● Dinamarca, Suïssa i Suècia han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar-ne l’estada</div>
<div>
● Les persones refugiades són retingudes en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedintne el reagrupament familiar, o se les trasllada a paratges allunyats de la població autòctona i se les identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps.</div>
<div>
● Suècia canvia lleis que dificulten un projecte de futur estable.</div>
<div>
● Europa atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat a ciutats</div>
<div>
● La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Segons Europol s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats arribats a Europa</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Davant d’aquesta situació, Justícia i Pau de Girona i Càritas Diocesana de Girona volem manifestar que:</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
● No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.</div>
<div>
● Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerarlos com a immigrants il∙legals.</div>
<div>
● La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.</div>
<div>
● Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:</div>
<blockquote class="tr_bq">
● Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.<br />
● Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB<br />
● Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)<br />
● Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant-les com a víctimes d’un delicte, donantlos respostes eficaces i tractaments adequats.</blockquote>
<div>
● És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat.</div>
<div>
En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa</div>
<div>
tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament.</div>
<div>
● Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciaven que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust, en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Cáritas espanyola, Justicia</div>
<div>
i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venien a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans”.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Per això instem</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
● Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.</div>
<div>
● Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.</div>
<div>
● Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.</div>
<div>
● Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament a veure truncats els seus anhels de llibertat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:</div>
<div>
En concret :</div>
<div>
● A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.</div>
<div>
● A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, Dia Internacional contra el</div>
<div>
Racisme i la Xenofòbia que tindrà lloc a Barcelona.</div>
</div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-45003783317362379682016-02-22T13:29:00.001+01:002016-02-22T13:57:18.983+01:00La creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat. Desafiaments per a Europa i el Món - Acció Concertada 2016, Justícia i Pau Europa<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
La <a href="http://www.juspax-eu.org/en/home/index.shtml?navanchor=1110000" style="color: #005494; text-decoration: none; transition: color 0.15s ease-in-out 0s;" target="_blank">Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa</a> llança la seva acció concertada anual 2016 amb la publicació del comunicat “La creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat. Desafiaments per a Europa i el Món”, basat en la Doctrina Social de l'Església i en les paraules del papa Francesc, enumerant un llistat de propostes per a l'acció.</div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-O7XwA-qZNZ4/VssFasQ5p9I/AAAAAAAALSI/wXwiZ70JUnI/s1600/desigualtat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="237" src="https://2.bp.blogspot.com/-O7XwA-qZNZ4/VssFasQ5p9I/AAAAAAAALSI/wXwiZ70JUnI/s320/desigualtat.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració: <a href="http://nicholsoncartoons.com.au/" target="_blank">Peter Nicholson</a></td></tr>
</tbody></table>
<strong>Acció concertada 2016 de Justícia i Pau d’Europa sobre la creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat, i quins desafiaments per a Europa i el Món presenten.</strong></div>
<ol style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin: 0px 0px 10px 25px; padding: 0px;">
<li>La globalització i la digitalització de l'economia han causat una creixent desigualtat en els ingressos i la riquesa a tot el món. En les economies més industrialitzades, com les de la Unió Europea, aquest procés mostra certs aspectes característics; s'espera que en les properes dècades tingui lloc una disminució gradual de la classe mitjana, que s'estanquin els grups amb ingressos baixos i que els rics, sobretot els molt rics, gaudeixin d'amplis guanys econòmics. L'estil de vida excessiu i insostenible d'una petita minoria xoca completament amb les necessitats de les persones desfavorides. Aquest increment de la pobresa, juntament amb una excessiva concentració de la riquesa, resulta injust èticament i constitueix una amenaça a la cohesió social i a l'ordre democràtic. Un altre repte consisteix en la necessitat d'integrar grans quantitats d'emigrants. Perquè tingui lloc un canvi d'adreça en aquesta integració és necessari idear millors normes i regulacions amb l'esperit d'aconseguir una solidaritat generosa i universal. Resulta d'igual importància que aquestes regulacions es duguin a terme a escala nacional, europea i internacional. Un instrument clau és que les empreses multinacionals, el sector financer i els individus excessivament rics estiguin sotmesos a sistemes fiscals més justs. En l'Acció Concertada 2016 la Conferència Europea de Comissions de Justícia i Pau (Justícia i Pau Europa) prestarà atenció especial a la necessitat d'una fiscalitat més justa com un requisit ètic per als nostres temps.</li>
<li>En el seu exhortació apostòlica <em>Evangelii Gaudium</em> (2013), el papa Francesc es refereix a la inequitat social com “l'arrel dels mals socials” (EG. 202). La inequitat no és tan sols un problema de les societats europees, és també un greu problema global, tal com afirma el Papa en la seva encíclica <em>Laudato si</em>. L'u per cent de la població mundial acumula el cinquanta per cent de la riquesa i, en aquest moment, vuitanta persones tenen la mateixa quantitat de riquesa que el cinquanta per cent de la població mundial més pobra (3.600 milions de persones). Pel que fa a Europa, els set milions de persones més riques acumulen la mateixa riquesa que els uns altres 662 milions de persones (incloent-hi els països fora de la UE). Una economia que no es preocupa per les persones vulnerables i que les exclou és el resultat de la indiferència i l'absència de pietat. També resulta injust i insostenible a llarg termini. Per tant, és necessària una acció política. <em>“El creixement en equitat exigeix una mica més que el creixement econòmic, encara que ho suposa, requereix decisions, programes, mecanismes i processos específicament orientats a una millor distribució de l'ingrés, a una creació de fonts de treball, a una promoció integral dels pobres que superi el merassistencialisme”</em> (EG. 204). Això requereix que les elits financeres i econòmiques renovin el seu sentit de la responsabilitat i que hi hagi normes i regulacions eficaces. Pel que fa a aquest últim aspecte, la Unió Europea pot i hauria d'exercir el paper de líder, ja que no són inevitables la creixent desigualtat de l'ingrés i la disminució de la justícia social a Europa. El curs dels esdeveniments pot canviar-se amb decisions polítiques i econòmiques. Certes estratègies polítiques poden disminuir la inequitat social i incrementar el grau de seguretat social i, amb això, incrementar la cohesió social en les societats europees i entre elles. Entre altres mesures, el sistema fiscal i la redistribució mitjançant els impostos són instruments provats per disminuir la inequitat. És per aquesta raó i a la llum de l'oportunitat política actual que Justícia i Pau Europa ha decidit concentrar la seva Acció Concertada anual, el 2016, a “la creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat”.</li>
<li>Organitzacions internacionals com l'OCDE exerceixen un paper molt important a l'hora de coordinar esforços per aconseguir una major transparència quant a qüestions d'impostos. L'OCDE va patrocinar el Fòrum Global sobre la transparència i l'intercanvi d'informació amb finalitats fiscals en el qual es van reunir 130 països i que reflecteix l'avanç positiu que està tenint lloc referent a la lluita contra l'evasió fiscal i els paradisos fiscals. Noranta-sis membres del Fòrum s'han compromès a intercanviar automàticament informació sobre comptes financers de persones no residents per al 2018 com a més tard. A més, l'OCDE ha dut a terme el <em>Pla d'acció contra l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis</em> (BEPS), compost per quinze accions diferents i que va ser adoptat per l'OCDE i el G20 la tardor del 2015. Aquest pla aborda el tema de l'inadequat sistema fiscal internacional, el qual permet a empreses multinacionals desplaçar de forma artificial els seus beneficis empresarials i, així, disminuir bruscament les seves factures tributàries. Als països de l'OCDE els ingressos de l'impost de societats van disminuir del 3,6% del PIB, el 2007, al 2,8% el 2014. Els ingressos per IRPF i IVA han augmentat durant el mateix període. Això en si mateix no contravé el poder que els governs nacionals tenen per definir les bases imposables i establir les taxes impositives. No obstant això, s'ha intensificat la cooperació a escala europea després de les revelacions a la fi de 2014 sobre l'anomenat ruling fiscal (regla fiscal o decisió fiscal anticipada), pel qual els estats concedeixen a les empreses multinacionals condicions fiscals privilegiades, alliberant-les de la pressió impositiva. Les institucions europees, les competències fiscals de les quals romanen limitades, van intensificar els seus esforços per garantir una fiscalitat justa i efectiva dels beneficis corporatius on es generen. També ha tingut un bon acolliment l'acord que Suïssa i la UE van aconseguir el maig de 2015 pel qual es garanteix un intercanvi automàtic d'informació sobre els comptes financers dels seus residents.</li>
</ol>
<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
<strong>Per això, per donar suport al moment polític actual a favor d'un sistema fiscal més just, diverses Comissions de Justícia i Pau Europa es proposen:</strong></div>
<ul style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin: 0px 0px 10px 25px; padding: 0px;">
<li style="line-height: 24px;">Monitorizar la implicació dels seus governs nacionals en el projecte BEPS.</li>
<li style="line-height: 24px;">Defensar la trasposició de la directiva de la UE sobre l'intercanvi automàtic de regles fiscals (ruling fiscal) a la llei nacional dels seus respectius estats membres per a l'1 de gener de 2017.</li>
<li style="line-height: 24px;">Donar suport activament a un nou esforç de la Comissió Europea per harmonitzar les bases imposables empresarials, com es va presentar a principi de 2016.</li>
<li style="line-height: 24px;">Fer que, a escala nacional, se centri l'atenció en la propera reunió del Fòrum Global sobre transparència i intercanvi d'informació que tindrà lloc l'octubre-novembre de 2016 amb l'objectiu d'aconseguir el tancament dels paradisos fiscals a tot el món.</li>
<li style="line-height: 24px;">Posar-se en contacte amb membres del Parlament Europeu, que integrin la comissió especial sobre resolucions fiscals, per expressar-los el nostre suport al seu treball en matèria d'ajuda estatal i fiscalitat i la conformitat dels estats membres respecte a la legislació fiscal.</li>
</ul>
<hr style="background-color: white; border-bottom-color: rgb(255, 255, 255); border-bottom-style: solid; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-color: rgb(238, 238, 238); border-top-style: solid; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin: 20px 0px;" />
<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
La <a href="http://www.juspax-eu.org/en/home/index.shtml?navanchor=1110000" style="color: #005494; text-decoration: none; transition: color 0.15s ease-in-out 0s;" target="_blank">Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa</a> (Justícia i Pau d'Europa) és una aliança de 31 Comissions de Justícia i Pau presents a Europa que treballen en la promoció de la justícia social, la pau i el respecte de la dignitat humana. Justícia i Pau d'Europa contribueix a la difusió de la Doctrina Social de l'Església Catòlica en les societats i institucions europees. La secretaria general es troba a Brussel·les.</div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4319152319136141420.post-24505534994767752762016-02-15T14:01:00.000+01:002016-02-15T14:07:23.249+01:00Refugiats/exiliats - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ykClSEqKenw/VsHNNVevpfI/AAAAAAAALRo/ytDP0bV9-RI/s1600/Refugees_Budapest_Keleti_railway_station_2015-09-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-ykClSEqKenw/VsHNNVevpfI/AAAAAAAALRo/ytDP0bV9-RI/s320/Refugees_Budapest_Keleti_railway_station_2015-09-04.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rebecca Harms - Ungarn September 2015, CC BY-SA 2.0</td></tr>
</tbody></table>
El dia 6 vaig ser a la sortida, guiada per Salomó Marquès, que el Museu d'Història va fer a la Ruta de l'Exili. Vam visitar el MUME de la Jonquera, la Mina Canta de la Vajol i, a Argelers de la Marenda, el lloc on hi havia hagut el camp de concentració i el cementiri dels espanyols i el Museu Memorial que l'Ajuntament d'Argelers ha muntat per recordar la retirada dels republicans espanyols.<br />
El mateix dia s'esqueia el 77è aniversari de la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, dos dies després de la caiguda de Girona, mentre una riuada de republicans, militars i civils, dones i criatures, anava cap a l'exili per fugir de la violenta repressió que es desfermà després de l'ocupació franquista.<br />
Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passaren la frontera unes 500.000 persones. Travessaren el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.<br />
Aquelles persones foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A mitjan febrer de 1939, al camp d'Argelers, hi havia uns 100.000 refugiats. Les pèssimes condicions dels camps i l'estat en què molts hi arribaren feren que uns 7.000 hi morissin. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya. Mentrestant, alguns mitjans d'informació francesos deien que molts dels exiliats eren lladres, assassins i prostitutes.<br />
No vaig poder evitar de pensar que ara la història es repeteix. Ja fa molts mesos que arriba, sobretot als països orientals de la UE, en bona part procedent de Turquia, una onada de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres països d'orient. Refugiats que, com els espanyols de la guerra civil, són rebutjats o allotjats en condicions molt precàries.<br />
A mig fer l'escrit llegeixo un titular del dia: "La UE només s'ha repartit 497 dels 160.000 refugiats." La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es comprometeren a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Quina vergonya!<br />
Fem un repàs a informacions recents:<br />
- Mentre Espanya ha acollit només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n'ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s'havia compromès.<br />
- L'any 2015 han perdut la vida a la Mediterrània unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts.<br />
- Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.<br />
- Hi ha països que els confisquen béns i en limiten el reagrupament familiar.<br />
- Suècia en deportarà la meitat dels que hi han demanat asil polític.<br />
- Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia.<br />
- L'Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 nens refugiats.<br />
Són informacions escruixidores que no ens poden deixar indiferents. L'article 3 de la Declaració de Drets Humans diu que "tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." Si Europa s'ho cregués realment i actués amb aquesta convicció, la situació actual no es produiria. Al món globalitzat d'ara el més important no són les persones sinó els beneficis econòmics de les grans, i no tan grans, corporacions.<br />
Cal que, a més de col·laborar amb les organitzacions que ajuden els refugiats, fem servir tots els mitjans de participació que ens permet el sistema polític per pressionar els governants a fi que n'alleugin la situació.<br />
Mentre les vendes d'armament d'Espanya a l'Aràbia Saudita, entre el 2010 i el 2014, van pujar a 744 milions d'euros, el primer semestre del 2015 van ascendir a 447,6 milions d'euros, el 26% del total d'exportacions d'armament. I sembla comprovat que aquest país en passa a Estat Islàmic. No ho trobeu absurd i execrable?<br />
<br />
Girona, 15 de febrer de 2016<br />
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.49cm; margin-top: 0.49cm;">
<span style="color: blue;"><u><a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/02/15/refugiatsexiliats/767598.html"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/02/15/refugiatsexiliats/767598.html</span></span></a></u></span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14616640450088431049noreply@blogger.com0