dilluns, 1 de maig de 2017

1 de Maig 2017 - MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS


Així com el manament de «no matar» posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir «no a una economia de l'exclusió i la desigualtat». Aquesta economia mata. (Evangeli Gaudium 53). Les condicions laborals que patim els treballadors i treballadores estan matant la nostra dignitat.
Cada vegada més estem perdent drets. La situació d’atur va baixant però la precarització creix exponencialment. Tenim un nombre insostenible de persones excloses a la nostra societat: persones refugiades i/o migrades, persones en privació de llibertat, persones amb diversitat funcional, persones que pateixen addiccions, persones en situació d’atur indefinit, treballadors i treballadores pobres, dones amb una forta desigualtat laboral i social, una pobresa amb rostre femení (especialment de mares amb fills i filles), joves amb dificultats laborals i amb futur incert,...... En coneixem. I en coneixem a moltes. Podem posar-los nom i rostre... No cal estendre’ns molt més.
Com a cristians i cristianes que formem part de les delegacions, moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera de Catalunya sentim la crida que ens fan les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta. Aquesta crida ens porta a deixar de ser passius i insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots i totes, entre les quals hi ha el dret al treball, però no qualsevol treball, sinó un treball decent per a tothom. El Papa Francesc ho posa en relleu «El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal» (Laudato SI,128)
Una manera de generar els canvis necessaris és la nostra lluita. Calen propostes, petites o grans accions, que ens comprometin i impliquin per assolir la societat que volem, justa i solidaria. Per a construir-la és necessari el nostre compromís polític, econòmic, social, eclesial... 

És per això que creiem i proposem:

  ⃰ Cal lluitar per una Justícia Social. No volem tenir persones de segona categoria. Exigim als governs que facin les inversions necessàries en tots aquests col·lectius que viuen en la desigualtat d’oportunitats: joves, dones, persones migrades, persones excloses... .
  ⃰ Els governs han d’iniciar una autèntica lluita contra l'evasió d'impostos, paradisos fiscals, economia submergida i lleis injustes.
  ⃰ Cal lluitar per una Renda Garantida Ciutadana. No per emmascarar l'actual situació d’atur i precarietat, sinó com garantia de dignitat per a totes les persones.
  ⃰ Aquesta situació cal orientar-la cap al repartiment del treball per tal que totes les persones es puguin sentir realitzades fomentant la conciliació personal i laboral.
  ⃰ Les empreses s’han de planificar i organitzar prioritzant la dignitat dels treballadors i treballadores 
 ⃰ Les organitzacions obreres han de repensar el seu funcionament i la seva funció en aquesta nova configuració de la classe treballadora. Hi ha la necessitat de diàleg i lluita conjunta del sindicalisme i el cooperativisme.
  ⃰ Necessitem fomentar l’economia social. Cal afavorir l’emprenedoria social i ètica, estimulant fiscalment l’autoocupació.
  ⃰ Ens sumem a la innovació tecnològica sempre que es posi al servei de les persones. La productivitat ha d’estar al servei de les persones hem d’evitar convertir-nos en individus productors i consumidors d’un sistema.
  ⃰ Estem veient les conseqüències del canvi climàtic. Hem d'assolir les tres “R”: reduir, reciclar, reutilitzar. Ho hem de fer nosaltres i ho hem d'exigir als governs.

Volem construir una societat més justa intercanviant temps, serveis, compromisos,  esperances, cultura, somriures, converses, petons, abraçades... VIDA!

dijous, 20 d’abril de 2017

QUÈ ÉS L'ECOLOGIA INTEGRAL? - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Cal anar més enllà de tenir cura de la natura

En un article anterior vaig parlar de l´ecologia integral, tema de l´Agenda Llatinoamericana 2017. Parlava sobretot de l´Agenda i ara voldria explicar breument què és l´ecologia integral.

L´ecologia ambientalista, la més estesa i practicada fins ara, és com un apagafocs que vol resoldre o minimitzar problemes localitzats, com evitar el pas d´una carretera per un espai natural concret, fer que una línia d´alta tensió es construeixi soter­rada, lluitar perquè un espai sigui declarat parc natural o espai natural protegit,... Fa poques setmanes diverses persones de les nostres comarques foren condemnades a penes de presó per accions contra la MAT. Aquest tipus d´ecologia no va a les causes dels problemes però continua sent necessària. Podríem dir-ne que és una actitud incompleta però que cal que no cessi.

L´ecologia integral és una actitud ecològica radical que vol lluitar per un canvi de les idees profundes que sostenen la civilització actual i configuren la nostra relació amb la natura, relació que ens ha portat a la situació actual que frega el desastre i ens pot portar a una catàstrofe. L´ecologia integral qüestiona tota una sèrie d´aspectes del nostre món: la importància absoluta que tenen els problemes econòmico-materials; la possibilitat d´un creixement sostingut i il·limitat; la creença que la tecnologia podrà resoldre tots els problemes; un sistema econòmic que no quantifica ni valora els costos ecològics; la gran ignorància sobre la complexitat de la vida, la sacralitat de la matèria i la força espiritual de l´univers.

Aquest paradigma, que té arrels filosòfiques i religioses, ha portat la humanitat a estar en guerra contra la natura, la biodiversitat, els boscos, els rius, els oceans, l´atmosfera.

L´actitud ecològica integral demana anar més enllà de tenir cura de la natura (no malversar, estalviar, reutilitzar, reciclar, calcular els costos ecològics). Cal redescobrir la natura i considerar-la el nostre àmbit de pertinença, el nostre nínxol biològic; veure-la com un camí de desenvolupament i com un camí espiritual; com a revelació major per a nosaltres. És una nova manera d´entendre no tan sols el cosmos, sinó de veure´ns nosaltres mateixos dintre del cosmos. És un nou paradigma, una visió nova holística, no antropocèntrica. És mirar-nos des del tot (natura) i no des de la part (ésser humà), I creure en la primacia del tot sobre la part. Els humans, necessitem la natura per subsistir. La natura, en canvi, pot subsistir sense la humanitat.
No n´hi ha prou de tenir cura del planeta per interès, per motius econòmics o perquè la humanitat està amenaçada i volem evitar la catàstrofe que, segons molts indicis, s´apropa. Si volem ser capaços de retornar a la nostra casa comuna, la natura, de la qual ens vam auto exiliar, cal que ens plantegem una reconversió radical dels nostres estils de vida, de la nostra mentalitat i, fins i tot, de la nostra espiritualitat.

Arribar a descobrir l´ecologia integral vol dir captar aquests motius més profunds, els que van a l´arrel, i descobrir l´ecologia com a camí integral de saviesa per a la realització personal, social i espiritual. Amb l'ecologia integral podrem viure en plenitud, harmònicament, en comunió amb tot el que existeix.
Per fer aquest escrit n´he utilitzat un de l´Agenda 2017 i n´he extret la informació. També disposem de l'encíclica Laudato Si, del Papa Francesc i de diverses publicacions que han anat sortint els darrers mesos. Tornaré a escriure sobre aquest tema.

DIARI DE GIRONA – 5 de març de 2017

dilluns, 3 d’abril de 2017

NO A LA PRESÈNCIA DE L’EXÈRCIT DE L’EXPOJOVE - Comunicat de Justícia i Pau de Girona


Des de Justícia i Pau de Girona ens oposem novament i fermament a la presència de l’exèrcit a la nova edició de l’Expojove que tindrà lloc a Girona del 5 al 7 d’abril d’enguany.

L’any passat ja ens vam manifestar públicament en contra de la presència de l’exèrcit a l’Expojove. I des de sempre com a Justícia i Pau hem participat a les campanyes compartides amb moltes altres entitats amb el lema: “Les armes no eduquen, les armes maten”. En tot cas, dèiem, seria una bona ocasió per mostrar, una vegada més, com la gran despesa militar fa que els pressupostos socials i educatius siguin retallats i migrats, molt per sota del necessari.

Aquest any socialment ens hem implicat en la sensibilització per l’acollida als refugiats. I com a entitat, a partir de debats i informes, hem posat de relleu que la mal anomenada crisi dels refugiats té el seu origen, de manera irrefutable, en la guerra i en el comerç d’armes. Un comerç d’armes que el govern espanyol i l’exèrcit que el representa, el fomenta i alimenta, essent el setè exportador més important del planeta. Proveint de manera directa o indirecta armes a les zones de conflicte.

Com a Justícia i Pau estem plenament compromesos amb la “Cultura de Pau” , en l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació, i el respecte dels drets humans. En canvi des de fa dos anys l’exèrcit espanyol està promovent, com ens recordava la Marina Subirats en un article recent, introduir en els centres educatius un currículum d’ ”educació per la pau i la seguretat”. De fet ja s’ha dut a terme en algunes comunitats autònomes com les de Madrid, Castella-La Manxa i Castella-Lleó. Així, doncs, l’objectiu de fons no és altre que reintroduir la mentalitat de la seguretat, la defensa, la confrontació violenta i la desconfiança amb el diferent. Just el contrari del que ens cal als centres educatius i a la nostra societat.

Hem participat de les diverses iniciatives per evitar la presència de l’exèrcit a l’Expojove i vam celebrar l’aprovació del Codi Ètic de la Fira de Girona a proposta del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Codi Ètic que en el que en l’apartat de les normes de conducta deixa clar que “ no es permetrà l’assistència d’expositors que vulnerin els valors i principis de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. Per preservar aquests valors no s’autoritzarà la presència ni exhibició en els estands d’elements que atemptin contra la pau o els drets humans, ni tampoc la difusió, per qualsevol mitjà, d’elements bèl·lics”. Des del nostre criteri l’exèrcit no compleix de cap manera els principis que diu preservar el Codi Ètic aprovat per les nostres institucions municipals.

Però és que a més la moció de 14 de juliol de 2016 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la desmilitarització de Catalunya , en el seu punt 5 insta al Govern a “ evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament” i cita explícitament l’Expojove de Girona. Fet que converteix la presència de l’exèrcit a l’Expojove de Girona, en un acte d’incompliment a la voluntat expressada pels representants democràticament escollits pel poble de Catalunya.

Així doncs, per tots els motius expressats en aquest comunicat, Justícia i Pau de Girona considera més greu que mai la presència de l’exèrcit en l’edició de l’Expojove d’aquest any.

No volem els valors de l’exercit en l’educació dels nostres joves, no volem l’exèrcit a l’Expojove, ni camuflats de civils!! “ Si vols la pau, prepara la pau!!”

Girona, 30 de març de 2017

dijous, 23 de març de 2017

Un any des de l'acord UE-Turquia: Passes en mala direcció - Nota de premsa de Justícia i Pau

Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.
​El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per “posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE”.


El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per "posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE".

Es tracta d'un acord internacional, solament que disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional furtat al control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat en cap  Diari Oficial . A més, l'acord genera discriminació sobre la base de la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones sirianes. Per poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l'acord qualifica Turquia com a tercer país segur, tot i les evidències de la deteriorada qualitat democràtica del règim i la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades.

Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l'acord, el fet és que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions. L'acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant tercers països segurs a altres dels que procedeixen o pels quals transiten importants fluxos de migrants i refugiats. I a augmentar substancialment les expulsions des d'Europa, com es deriva del nou Pla d'Acció de la Comissió Europea sobre retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l'internament de menors. Un altre cas sagnant és l'acord amb l'Afganistan per a la readmissió de totes les persones afganeses que expulsi la Unió Europea encara que no és l'únic. Actualment hi ha negociacions similars de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestacions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunísia.

Es tracta d'acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres fins i tot vulnerant les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen aquests estàndards ni tenen capacitat per garantir-los. La Unió Europea, lluny d'habilitar vies legals i segures, genera colls d'ampolla per als centenars de milers de persones que vénen fugint de la guerra, la persecució o per als que es veuen forçats a desplaçar-se per les conseqüències del deteriorament mediambiental o l'absència de oportunitats de vida als seus països.

És una solució a curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de drets humans de les que tots els governs són materialment responsables. Tampoc és una resposta al creixement del populisme o a la fallida del model Europeu,  ja que viola diversos acords internacionals i es deriva la responsabilitat a altres estats.

Per això exigim:

·         Que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat com a actor internacional en coherència amb els seus valors constituents i amb la seva identitat, la qual cosa suposa promoure un paper actiu en la defensa dels drets humans i de la pau tant per part de la UE com dels Estats membre . Aquests principis han de regir totes les polítiques comunitàries.

·         Deixar d'externalitzar les responsabilitats europees de protecció en mans de tercers països pretesament segurs, sobre la base de proporcionar una "protecció suficient", si no garanteixen una "protecció efectiva", amb uns estàndards similars o superiors als del sistema europeu que es pretén reformar. Un any després sabem que els resultats s'expliquen en víctimes, en vides que havien d'haver estat protegides i que han estat truncades. Hi ha un incompliment del Dret Internacional per part de la UE i de cadascun dels seus estats membre.

·         Deixar de presentar l'acord UE-Turquia com a resultat d'una política de convertir en model d'altres acords similars. Ha estat un "acord" no democràtic, volàtil, que depèn de la "bona voluntat" de Turquia. La manera d'abordar la crisi de refugiats com a qüestió candent, mina els drets reconeguts a les persones migrants forçoses, no suposa la solució efectiva que la societat civil europea reclama.

·         Augmentar els fons de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de la UE i dels Estats membre per promoure la pau, l'estabilitat i la prosperitat a les zones d'origen de les migracions forçades i alleujar la pressió que suporten els països d'origen, acollint persones desplaçades internes, i els països veïns, acollint persones refugiades.

·         Promoure l'Educació per a la Ciutadania Global com a part essencial de la política de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, i de les polítiques educatives, per tal promoure societats favorables a l'acollida i amb capacitat per a analitzar i interpretar les causes de les migracions forçades des d'una perspectiva de drets humans, així com per integrar la diversitat de forma positiva.

divendres, 3 de febrer de 2017

Guerres de frontera, amb Jordi Calvo Rufanges del Centre Delàs d'Estudis per la Pau

"La indústria europea de seguretat fronterera està dominada per grans empreses d’armes, les quals han expandit o ampliat les seves branques de seguretat, així com una sèrie d’empreses de tecnologia i especialitzades en seguretat més petites.(...)
Les companyies israelites són les úniques no europees que reben fons de recerca (gràcies a un acord de 1996 entre Israel i la UE) i que també han participat en el reforç de les fronteres de Bulgària i Hongria, a més de difondre la seva experiència amb el mur de separació de Cisjordània i de la frontera de Gaza amb Egipte. L’empresa israeliana BTec Electronic Security Systems, seleccionada per Frontex per participar a l’abril de 2014 en el seu taller sobre ‘Sensors i plataformes de vigilància de fronteres’, feia gala a la seva sol·licitud de fons que les seves “tecnologies, solucions i productes estan instal·lats a la frontera israelopalestina”.

[Del resum executiu de l’informe Guerres de frontera – Els fabricants i venedors d’armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa]




dijous, 29 de desembre de 2016

LA BELLESA SALVARÀ EL MÓN? - Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana

Des de fa uns anys JUSTÍCIA I PAU de Girona, demana un text a una persona referent de la lluita per la Pau i la Justícia per aportar-lo a les Caminades i Marxes per la Pau de les comarques gironines i per a tots aquells grups o entitats que es vulguin deixar interpel·lar per la Crida de la Pau. Aquest any el text és de la Teresa Forcades, que en un to meditatiu ens qüestiona ben endins sobre la nostra capacitat d’indignació.


 Com es coneix que no heu passat la guerra!’. Aquest era el comentari de la meva àvia materna quan les meves germanes i jo deixàvem menjar al plat o dèiem que no ens agradava. Érem infants i ens preniem com a cosa de riure el comentari de l’àvia, que havia viscut la guerra civil espanyola amb quatre fills petits. He pensat en ella mentre llegia la novel·la ‘Mort d’una ciutat’, de Wladislaw Szpilman. És la novel·la que va donar lloc a la famosa pel·lícula de Roman Polanski ‘El pianista’: el compositor i pianista més popular de Polònia hi relata les seves vivències al ghetto de Varsòvia durant la II Guerra Mundial.

El més impressionant del llibre – i la pel·lícula ho recull magistralment – és l’absència de judici, l’absència d’indignació. ‘No judiqueu i no sereu judicats’ (Mt 7,1). La mirada d’Szpilman mostra la brutalitat i la baixesa moral tant de l’enemic alemany, com dels compatriotes jueus que no dubten a vendre els germans per assegurar la pròpia supervivència o simplement el propi comfort. ‘La bellesa salvarà el món’, afirma el príncep Mixkin, l’idiota de Dostoievsky que no es pot salvar a si mateix i acaba alienat en un asil per a malalts mentals. El compositor Szpilman, que no és una ficció literària sinó un contra-heroi de carn i ossos, no només no para boig sinó que, pocs mesos després de l’acabament de la guerra, és capaç de descriure-la en un relat d’una lucidesa desconcertant totalment exempt d’odi i de desig de venjança. Això resulta tan inaudit, hi estem tan poc avesats, que alguns comentaristes ho atribueixen a l’estat de xoc i afirmen que Szpilman descriu la realitat de forma objectiva perquè té l’emoció reprimida a causa del sofriment extrem. No és aquesta la meva impressió. Quan descriu el tic nerviós que ha aparegut en el rostre de la seva mare i la llum que li fuig dels ulls sense que ell pugui fer res per evitar-ho; quan mostra la seva admiració per Janusz Korczak, el mestre ancià que, podent salvar-se, tria morir amb els nens orfes i, amb els més petits carregats a coll, els convenç a tots que l’oficial nazi se’ls emporta d’excursió; quan s’esglaia pensant que el glaç i el fred li deixaran els dits inútils per al piano, Szpilman no està en xoc ni està anestesiat. Té la sensibilitat a flor de pell i els ulls ben oberts. Sent plenament i comprèn el que sent. Però no sent ni descriu odi sinó estupor, dolor, admiració, por, esperança, lleialtat, fàstic, llàstima, compassió, esgotament, desesperació, determinació. Szpilman salva la vida al darrer minut en múltiples ocasions gràcies a moltes persones que l’ajuden; en dues ocasions, els qui l’ajuden són els seus enemics: un oficial innominat de la policia jueva al servei de l’exèrcit nazi i el capità Wilm Hosenfeld, un militar alemany. Szpilman refusa la mirada partidista sobre el món i les persones i reïx en veure en cada u una peça única. El sagrat se li fa present a la manera dels artistes, sense necessitat d’embolcall religiós.

Segons dades de l’ACNUR de juny de 2016, al món existeixen avui 63,5 milions de refugiats de guerra, 51% dels quals són menors d’edat. Els principals països d’origen són Síria, Burundi, Iraq, Líbia, Níger, Nigèria, Afganistan, República Centreafricana, Congo, Sudan Sud i Iemen. La guerra de Síria ha causat de moment 250.000 morts, 6,6 milions de desplaçats dins del propi país i 5 milions de refugiats. L’any 2015 van arribar a Europa més d’un milió de refugiats jugant-se la vida al mar Mediterrani en embarcacions precàries controlades per màfies que tenen la connivència de les autoritats europees. Es calcula que almenys 4.000 persones hi han perdut la vida. ‘Vergogna!’, s’exclama el Papa Francesc. Mentre, Europa construeix els murs de contenció que Zygmunt Bauman defineix com a ‘victòria del terrorisme’ i, després d’haver-se compromès a honorar el dret d’asil dels refugiats (23 d’abril de 2015), fa tractes amb Turquia per deportar-los (18 de març de 2016). Frauke Petry, dirigent del partit alemany Alternativ für Deutschland (AfD), amb representació a 10 dels 16 parlaments regionals del país, exigeix que la policia alemanya rebi a trets els immigrants, refugiats o no, que intentin entrar il·legalment al seu país, mentre el fotoperiodista català Samuel Aranda que treballa pel New York Times, ens adverteix que el que exigeixen els representants de l’extrema dreta xenòfoba amb gran escàndol de la resta de partits, és precisament el que feien – per ordre de qui? – els policies de Frontex (control de fronteres de la Unió Europea) quan punxaven intencionadament les barques inflables carregades d’immigrants a uns centenars de metres de la costa de Lesbos mentre aquests els donaven les gràcies pensant que els venien a salvar. Amb la barca punxada, els immigrants perdien les seves poques possessions i queien a l’aigua i era allà on els trobaven l’Òscar Camps i els seus companys socorristes de la micro-ONG Proactiva Open Arms de Badalona.

La bellesa salvarà el món.

El músic Szpilman no només estimava la bellesa i l’enyorava. També va arriscar la vida col·laborant amb la resistència jueva de dins i de fora del ghetto i, quan van empresonar el seu germà Henryk, va sortir a rescatar-lo malgrat l’obvi perill que això representava.

Quina relació creus que hi ha entre l’amor a la bellesa i l’acció?

És viva, en tu, aquesta relació?



Teresa Forcades i Vila
monja benedictina, teòloga, metgessa
octubre 2016

dijous, 6 d’octubre de 2016

Defensors i defensores dels Drets Humans - Justícia i Pau Girona

Dijous passat tingué lloc a Girona una taula rodona en el marc del projecte Ciutats defensores del Drets Humans, amb presencia de Marcelline Nyiranduwamungu, activista, membre fundadora i portaveu de la RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau), de la secció belga.

Aquesta organització no governamental treballa per a defensar els drets de la dona africana i sensibilitzar sobre el paper que li correspon en la resolució de conflictes, ja que és la primera a patir en els conflictes armats. També pretén potenciar el lideratge de les dones.
Des de l’empresonament de la Sra Victoire Ingabire, el RifDP va decidir convocar el premi  Victoire Ingabire per a la Democràcia i la Pau el 2011. Es concedeix cada any pel Dia internacional dels drets de la Dona al març, a persones que treballin en defensa dels drets humans, especialment a la Regió dels grans Llacs d’Àfrica.
Com a part de la defensa dels drets humans, la RifDP, en col·laboració amb altres associacions, va decidir participar en la concentració davant de l’Ambaixada de Rwanda a Brussel·les tots els dimarts des de l’any 2010. Actualment, allò més preocupant són els atacs de les forces de seguretat ruandeses contra les dones que viuen de la venda ambulant.

Els defensors i les defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El que els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa. Poden ser membres d’entitats no governamentals, treballadors públics de l’àmbit de la justícia, sindicalistes, membres d’organitzacions internacionals, professionals del sector privat, etc.
La tasca dels i les defensores de drets humans pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, impulsar accions per mobilitzar l’opinió pública, capacitar o formar altres persones en drets humans, donar suport a les víctimes de violacions de drets o enfortir els mecanismes de rendició de comptes. En definitiva, es tracta d’una àmplia varietat d’activitats que tenen com a característica comuna un compromís per ajudar als altres, basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i el respecte de la dignitat humana.
Aquest compromís comporta sovint un risc per a la seguretat i la vida dels defensors i defensores, que de vegades afecta també a les seves famílies, i que prové tant d’actors governamentals com d’altre tipus (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.). Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Resolució 53/144, de 9 de desembre de 1998), que reconeix:
Article 1 Tota persona té dret, individualment o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.
Article 2 Cada Estat té la responsabilitat i el deure de protegir, promoure i implementar tots els drets humans i llibertats fonamentals, inter alia, adoptant tants passos com siguin necessaris per crear totes les condicions necessàries en els àmbits social, econò- mic, polític i altres, així com les garanties legals requerides per assegurar que totes les persones sota la seva jurisdicció, individualment i en associació amb altres, puguin gaudir a la pràctica de tots els drets i llibertats.
La Declaració consagra el dret individual i col·lectiu de conèixer, difondre i protegir els drets humans. A més, obliga els Estats a protegir les persones que defensen els drets humans.
L’any 2000, i com a mecanisme de garantia d’aquesta Declaració, l’ONU va nomenar un relator especial per a la situació de les persones defensores dels drets humans. Aquest representant, que actualment és el francès Michel Forst, desenvolupa diferents activitats amb l’objectiu de promoure el compliment de la Declaració. Entre altres, elabora informes de seguiment que inclouen recomanacions per als Estats.
A nivell europeu, els ministres d’exteriors van aprovar al 2004 les Directrius de la UE relatives als defensors de drets humans, que van ser actualitzades l’any 2008. Aquestes Directrius defineixen el paper que la UE ha de desenvolupar pel que fa a la cooperació amb els defensors de drets humans i al suport a activistes que es trobin en situació de risc. Brussel·les compta també amb un representant especial per als drets humans, que des del juliol del 2012 és el grec Stavros Lambrindis. A més, a l’octubre del 2015 la UE va posar en marxa el mecanisme ProtectDefenders.eu, que té com a objectiu donar suport a defensors i defensores de drets humans d’arreu del món que es troben en situació de risc. Protectdefenders.eu està dirigit per un consorci de dotze ONG internacionals.
Tot aquest conjunt de normes, òrgans i instruments internacionals per promoure els drets humans i protegir les persones que els defensen ha d’anar reforçat per l’acció dels poders públics, tant estatals com regionals i locals. El projecte de Ciutats defensores dels drets humans és un pas més en aquest camí i una mostra de la implicació de les ciutats en la defensa i la promoció dels drets humans, com a eix transversal de les polítiques públiques.