MÉS EXACTAMENT: VÍCTIMES DE LA PRÒPIA ESGLÉSIA - Miquel Sunyol i Esquirol

En el butlletí ESGLÉSIA DE TARRAGONA nº 275 (juliol-agost 2013), dedicat a la “Beatificació de l’any de la fe”, es rebutja l’expressió “màrtirs de la guerra civil” encara que es reconeix que “la guerra civil és el context sociopolític en què es produeix la mort de la majoria” i a continuació s’afirma que “ells són víctimes, no d’una guerra civil, sinó d’una persecució religiosa” (pàg. 70), i el Sr. Arquebisbe, Jaume Pujol, en el seu article (pàg. 6) remarca que “van ser víctimes d’una persecució religiosa... els mataren «per odi a la fe»”.

De manera semblant, el secretari de la Conferencia Episcopal Española, José-Antonio Martínez Camino, va negar que la guerra civil fos el marc de referència d’aquestes morts: “Es beatificaran persones que van morir abans de la guerra civil; no volem faltar a la veritat i volem deixar clar que aquests màrtirs no són caiguts d’una guerra” (Més Tarragona, 27/09/2013, pàg. 4).

L’expressió “per odi a la fe” és totalment inapropiada i no condueix a la reconciliació que, després de tants anys, ens és encara necessària. I si es vol parlar de “persecució religiosa” cal, abans, preguntar-se per les causes: per què aquesta persecució va anar dirigida contra un grup determinat de la societat?