Avui, 18 de setembre de 2015, en lloc de rebre l’extracte de la targeta o la liquidació del compte, m’heu enviat a través dels mitjans de comunicació una declaració institucional signada pel Departament de Comunicació (comunicaceca.es) que acaba amb un text molt enigmàtic que diu: “Las principales entidades asociadas a AEB y CECA son: Caixabank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell y Popular. (En primer lloc, si l’AEB -presidida pel Sr. José Maria Roldán Alegre- té 87 associats i la CECA -presidida pel Sr. Isidro Fainé Casas- que en 16 membres com és què només es fa referència a aquestes entitats? La resta, què hi diuen?).
Aquest comunicat institucional, que es pot llegir al web de la CECA (i en un lloc molt preferent i vistós) i de la AEB (en un lloc més discret), és un acte que violenta la meva consciència com a votant ja que pretén influir en el meu dret democràtic i dels meus conciutadans catalans d’escollir lliurement qualsevol de les opcions que es presenten a les eleccions del 27-S.
És un acte molt poc ponderat i impropi del sector bancari: el fet que les patronals bancàries hagin entrat en el debat polític partidista en relació a les eleccions catalanes és d’una gran irresponsabilitat política. És extremadament perillós políticament i des del punt de vista dels interessos econòmics ja que la gestió dels diners es basa en un fil molt i molt prim, que és la confiança entre el client i l’entitat financera. Un posicionament tan partidista en contra de les opcions sobiranistes, com aquest manifest, ha ferit susceptibilitats de clients com jo que, avui dia, podem canviar d’entitat financera amb un sol clic des del sofà de casa en qualsevol moment del dia o la nit.
Perdoneu que ho digui així, però considero que és un intent de xantatge financeroemocional en tota regla ja que ens dieu que es pot arribar a una exclusió financera. A més, el comunicat està ple de falsedats:
En primer lloc, comença dient que voleu alertar “sobre los riesgos que para la estabilidad financiera comportaría cualquier decisión política que quebrantara la legalidad vigente y conllevara la exclusión de la Unión Europea y del euro de una parte de España”. Una decisió política que decideixin els ciutadans a les urnes que signifiqui modificar la legalitat vigent no ha d’implicar necessàriament l’exclusió de la Unió Europa de Catalunya i de l’euro. Fins i tot, en un cas extrem, imaginem que una Catalunya independent deixa de formar part de la UE, aleshores, ¿per què no podria continuar tenint l’euro si és una moneda que fan servir països que ni tan sols són a la UE com Andorra, Luxemburg, Mònaco o Ciutat del Vaticà? Per utilitzar una moneda no cal demanar permís a ningú. Els euros que tenim al banc o a la butxaca continuaran essent euros i si les empreses ens continuen pagant amb euros, ja estem al cap del carrer. Per tant, fins i tot en un escenari de no permanència temporal de Catalunya a la Unió Europea podria mantenir l’euro com a moneda encara que Catalunya no estigués a l’eurosistema.
