Amb
aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat
l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya
de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em
semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar
l'informe sencer al web de l'entitat.
L'anàlisi
feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres,
coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell
mundial.
El
pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte
al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de
comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes
Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de
Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta
despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros
corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria
augmentat un 0,6%.
Aquesta
pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos
partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema
al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica
il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de
Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els
pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5
milions.
Una
altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions
militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta
partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre
800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència
«Imprevistos
y funciones clasificadas»
de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs
als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa,
el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa
seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no
sigui del 32% inicial, sinó del 45%.
Hi
ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs,
seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la
seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en
R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu
caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de
personal militar; la part proporcional dels interessos del deute
públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20%
del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en
els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a
l'entorn dels mil milions d'euros.
La
suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa
és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució
anual ciutadana és de 404 euros per cap.
La
despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1%
que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa
Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.
Mentre
la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores
d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de
blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper,
amb un valor total de 2.560 milions d'euros.
Convé
reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a
l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal
ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a
l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de
Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment,
cal tenir exèrcit?
També podeu llegir l'article a:http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/22/desproposits-despesa-militar/880782.html
