Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Despesa militar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Despesa militar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de desembre del 2017

Els despropòsits de la despesa militar - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Amb aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar l'informe sencer al web de l'entitat.
L'anàlisi feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres, coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell mundial.
El pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria augmentat un 0,6%.
Aquesta pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5 milions.
Una altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre 800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència «Imprevistos y funciones clasificadas» de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa, el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no sigui del 32% inicial, sinó del 45%.
Hi ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs, seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de personal militar; la part proporcional dels interessos del deute públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20% del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a l'entorn dels mil milions d'euros.
La suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució anual ciutadana és de 404 euros per cap.
La despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1% que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.
Mentre la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper, amb un valor total de 2.560 milions d'euros.

Convé reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment, cal tenir exèrcit?

dilluns, 11 de novembre del 2013

La despesa militar a l'Estat espanyol per al 2014 suposarà a cada ciutadà un cost de 354 euros a l'any - Centre Delàs d'Estudis per la Pau

L'avanç de l'informe sobre el pressupost militar de 2014, “La cara oculta de la despesa militar”, realitzat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, demostra que la despesa militar real per al proper exercici serà de 16.526,73 milions d'euros. Una despesa que suposarà a les arques de l'Estat una mitjana de 45,27 milions d'euros al dia, la qual cosa equival a l'1,58% del PIB. Aquesta anàlisi demostra que la despesa militar per al 2014 suposarà un cost de 354 euros a l'any a cada ciutadà.

L'estimació reflectida en l'informe mostra el veritable pressupost militar, ja que el Govern tendeix a presentar per al Ministeri de Defensa unes xifres en les quals no s'inclouen totes les partides considerades militars, per tal d'evitar, previsiblement, les crítiques tant de l'opinió pública com de l'oposició. De fet, el 2014, amb tota probabilitat, el Ministeri de Defensa rebrà assignacions extraordinàries per valor d'almenys 1.503,85 milions d'euros.

Aquest informe mostra una mica de llum davant l'opacitat del Govern i posa en evidència realitats com que als pressupostos presentats per al proper exercici es recull un augment del 39,5% en recerca militar, respecte el 2013. Mentre que la despesa en R+D civil solament ha augmentat un 1,3%.

L'informe sobre el pressupost militar per al 2014 serà publicat el proper mes de novembre.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència - Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau


El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l'esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971), on s'unien forces sindicals, associacions de veïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'.
L'organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l'Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s'estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocar una marxa, com moltes altres que històricament i per tot el món s'havien fet, reivindicant aquests tres punts de l'Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, i havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l'Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya.
La marxa, convocada el març d'aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l'acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l'Onze de Setembre.
La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d'ordre públic per prohibir l'acte i recordo que en el moment en què les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l'esperit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia.
La marxa d'avui, doncs, respon a la voluntat d'enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d'ara no són els que vam organitzar la d'aleshores, però els companys de l'ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes.
Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d'ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S'hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s'hi troba la unitat d'aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l'Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d'anar acompanyada d'un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d'acord amb la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada…


Arcadi Oliveres és economista i president de Justícia i Pau
(Opinió recollida telefònicament)

diumenge, 11 de desembre del 2011

La fallida del ministeri de Defensa - Pere Ortega

“No hauríem d'haver adquirit sistemes que no hem d’utilitzar, per a escenaris de confrontació que no existeixen i amb uns diners que no teníem llavors ni ara”. Aquesta frase pronunciada per Constantino Méndez, Secretari d'Estat del Ministeri de Defensa, en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés (6/10/2011), va deixar clar que aquest Ministeri travessa una situació crítica. 

Llegiu l'article sencer a

Versión en castellano en

divendres, 4 de novembre del 2011

El movimiento 15-M, una oportunidad para la desmilitarización - Jordi Calvo Rufanges

El 15-M no surge como un movimiento con claros tintes antimilitaristas, pacifista o noviolento, pero es cierto que desde un inicio se ha denominado “pacífico”, que se manifiesta mediante “vías pacíficas” o “sin violencia”.

Llegiu l'article sencer a

diumenge, 25 de setembre del 2011

Defensa admite unas obligaciones de pago acumuladas que pueden llegar a los 36.000 millones de euros

El secretario de Estado de Defensa, Constantino Méndez, ha advertido hoy en el Congreso que Gobierno que salga del 20 de noviembre deberá afrontar unas obligaciones de pago acumuladas por Defensa en la adquisición de armamento desde 1997 que pueden ascender hasta los 36.000 millones de euros.

Llegiu la informació sencera a

dissabte, 10 de setembre del 2011

Carta abierta sobre el gasto Militar al 15-M - José Toribio

Este articulo está dirigido al movimiento 15-M y versa sobre las confusas informaciones aparecidas sobre la incapacidad de Ministerio de Defensa español de hacer frente a los pagos de 30.000 millones de euros contraidos en adquisiciones de armamentos. Septiembre de 2011

Llegiu l'article sencer a