Fa poc vaig veure el documental La granja del pas al cinema Truffaut de Girona. Dirigit per Sílvia Munt, mostra el funcionament de la PAH de Sabadell que fa les assemblees setmanals en un antic mas, habilitat per l’Ajuntament, que dóna nom a la pel·lícula. Hi surten les assemblees i accions de la Plataforma així com entrevistes a diferents afectats que expliquen el procés que els ha portat a haver estat desnonats del seu domicili. També evidencia que els desnonaments afecten persones i famílies de tota mena, des de gent del país de classe mitjana fins a immigrants de tots els continents i de tota mena d’estatus social.
El documental explica l’evolució de les persones que acudeixen per primera vegada a una assemblea quan són en risc de ser desnonats o ja han patit el desnonament. Ja coneixien el problema i havien sentit a parlar de la PAH però, com que encara no els afectava, no havien tingut prou sensibilitat per solidaritzar-se amb els afectats; el fet de rebre la solidaritat gratuïta i desinteressada de persones que viuen en una situació semblant a la seva els transforma i prenen part activa en les lluites de la PAH i en la solidaritat entre els afectats.
La informació que rebem dels mitjans de comunicació sobre els desnonaments moltes vegades consisteix en estadístiques fredes que no ens diuen res. El documental fa descobrir i viure la realitat dels qui pateixen aquesta plaga que, des del 2008 en què esclatà la crisi, s’ha agreujat progressivament.
Recordo que la primera ILP sobre habitatge que es presentà al Parlament de Catalunya en l’època del tripartit va ser rebutjada. He provat diverses vegades de trobar la informació dels tràmits de l’expedient al web del Parlament i sempre em surt un text que diu: “S'ha produït un error. Sisplau, torneu a intentar la consulta passats uns minuts”. El número de l’expedient és el 202-00018/08. El 08 final indica que és de l’any 2008. També es presentà una altra ILP al Congreso de los Diputados l’any 2011 i tampoc no va reeixir.
No es pot entendre el desinterès de les institucions polítiques, que en teoria ens representen, en el problema de l’habitatge. I més si tenim en compte que l’article 25 de la Declaració Universal dels DDHH, a l’apartat 1, diu que “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a (...) habitatge (...)”. I l’apartat 3 de l’article 16 de la mateixa declaració diu que “la família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat”. L’Estat espanyol va subscriure aquesta Declaració i hem de pensar que si mai el nostre país esdevé membre de l’ONU també la subscriurà. Malgrat això és evident que els drets humans es tenen ben poc en compte a l’hora de legislar i governar.
La ciutadania en general, però, està conscienciada d’aquest problema? Jo diria que no gaire. El dia que vaig anar al cinema, quan la pel·lícula era a punt de començar, érem tres espectadors a la sala. A última hora va entrar una colla d’unes dotze persones que, en acabar la sessió, ens van explicar que eren de les PAH de Salt i de Sant Feliu de Guíxols i, és clar, aquestes sí que estaven conscienciades.
Deien que fa falta molta informació sobre el problema dels desnonaments i la dificultat que tenen moltes persones per trobar un habitatge digne i que és molt bo que s’hagin fet aquest documental per fer-lo conèixer al públic en general. Però, la part de la ciutadania que no pateix el problema ni té familiars o amics propers que el pateixin té cap interès a adquirir aquest coneixement? Esperem que TV3, coproductora del documental l’emeti ben aviat i així pugui arribar a bona part de la població.
Xavier Merino i Serra
11/01/2016
Publicat a:
http://www.justiciaipau.org/ca/justicia-i-pau/estat-d-opinio/1406-el-documental-la-granja-del-pas
