Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Síria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Síria. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de març del 2016

Justícia i pau i Càritas de Girona, amb els refugiats - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

El drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per la solució del problema.
Justícia i Pau i Càritas de Girona han publicat un manifest amb el títol "El dret d'asil, un Dret Humà Universal ineludible". En faré un resum per facilitar-ne el coneixement.
El document comença amb una relació de fets recents prou coneguts. En destaco: la Unió Europea ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats i els retorni als països d'origen; el 2015 han mort a la Mediterrània 3.770 persones que buscaven refugi, sense comptar els desapareguts; s'han construït murs, tanques i filferrades amb ganivetes a moltes fronteres amb països de l'est; les converses per assolir la pau a Síria es dilaten i s'ajornen i els països europeus continuen venent armament a l'Aràbia Saudita que el fa arribar a països en conflicte.
La relació seria llarga i passo al que les dues entitats posen de manifest en el document:
- No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la UE, centrada en el control de fluxos i l'externalització de fronteres.
- Aquestes mesures afecten les persones que busquen protecció fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes aquestes persones fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima, emparada per la legislació internacional. Cal denunciar que s'ha passat de considerar els refugiats com a tals a considerar-los immigrants il·legals.
- Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments: a/ frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció i el comerç d'armes. b/ augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la UE per assolir el 0.7% del PIB. c/ reduir la despesa militar (1.8 trilions de dòlars en conjunt). d/ abordar radicalment les causes del tràfic de persones que han de ser considerades víctimes d'un delicte i donar-los resposta eficaç i tractament adequat.
El document, a continuació, insta els governs i institucions polítiques a prendre mesures urgents:
- Els països rics i de manera especial els de la UE que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
- Els estats membres de la UE que defensin la Convenció de Ginebra i atenguin els valors proclamats a les seves constitucions.
- Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià a fi que complexi les resolucions del Consell de Seguretat i atenguin la situació d'emergència humanitària fent respectar els Drets Humans i suspenent les transferències d'armes.
- Que respectin l'Estatut del Refugiat i adeqüin la seva legislació a la realitat actual.
I acaba amb un apartat adreçat a tothom en què insta a "cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys que malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans, dones i nens majoritàriament, a veure truncats els seus anhels de llibertat".
El document ens vol ajudar a fer una reflexió profunda sobre aquest problema i moure'ns per actuar en la mesura de les possibilitats de cadascú. Voldria haver-hi col·laborat. I espero que quan es publiqui l'article la cimera de la UE hagi desistit de fer l'acord amb Turquia.
DIARI DE GIRONA – 20.03.2016

El Dret d’Asil: un Dret Humà universal i ineludible - Càritas Diocesana de Girona i Justícia i Pau Girona

Justícia i Pau i Càritas Diocesana de Girona rebutgen l’acord entre la Unió Europea i Turquia per retornar els refugiats.

Comunicat. 12/03/2016

Foto de Freedom House
Dilluns passat vam conèixer amb consternació un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans: la Unió Europea ha decidit destinar una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros i d’altres contrapartides al govern turc amb l’objectiu principal de mantenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries​. L’acord també contempla la devolució individual i col∙lectiva de persones refugiades que ja es troben en territori europeu cap a Turquia. Mentrestant, les converses de pau s’ajornen i es dilaten. Espanya continua venent armes a l’Aràbia Saudita i alimenta d’aquesta manera els conflictes bèl∙lics responsables de la crisi dels refugiats actual. Les empreses armamentístiques espanyoles hi han destinat el 26% del total d’exportacions des del 2010, amb un volum de negoci que supera els 1.200 milions d’euros i que contrasta de manera evident amb les xifres d’atenció a les persones refugiades: l’estat espanyol només ha acollit de manera oficial 8 persones de Síria, de les 16.000 a les que s’havia compromès.

Però els moviments massius de persones cap a Europa no són exclusius de l’Orient Mitjà. Anna Serra, Responsable d’Immigració i Refugiats de Creu Roja de Girona, ha constatat un increment notable d’atenció a les persones refugiades de procedències molt diverses. Si l’any 2010 l’entitat va atendre només 5 persones en aquesta situació, durant el 2015 els casos han augmentat fins a 1.633. La majoria d’aquestes persones, assegura Serra, arriben a casa nostra pels seus propis mitjans, fugint de conflictes armats com els de Mali i Ucraïna, però també per motius socioeconòmics com el cas de les persones d’Hondures.

Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Girona, Creu Roja i altres entitats gironines fa temps que alerten d’aquesta realitat. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau va va organitzar amb altres entitats una taula rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, a banda de l’acord entre la UE i Turquia que denunciem en aquest document, el panorama és encara més desolador. Europa està mostrant la seva cara més insolidària:

● Les persones refugiades continuen posant la vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent. Durant l’any 2015 han mort 3.770 persones al mar Mediterrani, sense comptar les desaparegudes.
● Per a les persones que aconsegueixen arribar, cada frontera és un mur més alt a saltar. Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
● Europa paga països veïns com Turquia perquè es quedin les persones refugiades i no les deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.
● Dinamarca, Suïssa i Suècia han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar­-ne l’estada
● Les persones refugiades són retingudes en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedint­ne el reagrupament familiar, o se les trasllada a paratges allunyats de la població autòctona i se les identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps.
● Suècia canvia lleis que dificulten un projecte de futur estable.
● Europa atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat a ciutats
● La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Segons Europol s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats arribats a Europa

Davant d’aquesta situació, Justícia i Pau de Girona i Càritas Diocesana de Girona volem manifestar que:

● No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.
● Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerar­los com a immigrants il∙legals.
● La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.
● Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:
● Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.
● Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB
● Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)
● Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant­-les com a víctimes d’un delicte, donant­los respostes eficaces i tractaments adequats.
● És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat.
En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa
tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament.
● Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciaven que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust, en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Cáritas espanyola, Justicia
i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venien a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans”.

Per això instem

● Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
● Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.
● Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.
● Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual.

Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament­ a veure truncats els seus anhels de llibertat.

Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:
En concret :
● A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.
● A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, Dia Internacional contra el
Racisme i la Xenofòbia que tindrà lloc a Barcelona.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Refugiats/exiliats - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Rebecca Harms - Ungarn September 2015, CC BY-SA 2.0
El dia 6 vaig ser a la sortida, guiada per Salomó Marquès, que el Museu d'Història va fer a la Ruta de l'Exili. Vam visitar el MUME de la Jonquera, la Mina Canta de la Vajol i, a Argelers de la Marenda, el lloc on hi havia hagut el camp de concentració i el cementiri dels espanyols i el Museu Memorial que l'Ajuntament d'Argelers ha muntat per recordar la retirada dels republicans espanyols.
El mateix dia s'esqueia el 77è aniversari de la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, dos dies després de la caiguda de Girona, mentre una riuada de republicans, militars i civils, dones i criatures, anava cap a l'exili per fugir de la violenta repressió que es desfermà després de l'ocupació franquista.
Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passaren la frontera unes 500.000 persones. Travessaren el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.
Aquelles persones foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A mitjan febrer de 1939, al camp d'Argelers, hi havia uns 100.000 refugiats. Les pèssimes condicions dels camps i l'estat en què molts hi arribaren feren que uns 7.000 hi morissin. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya. Mentrestant, alguns mitjans d'informació francesos deien que molts dels exiliats eren lladres, assassins i prostitutes.
No vaig poder evitar de pensar que ara la història es repeteix. Ja fa molts mesos que arriba, sobretot als països orientals de la UE, en bona part procedent de Turquia, una onada de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres països d'orient. Refugiats que, com els espanyols de la guerra civil, són rebutjats o allotjats en condicions molt precàries.
A mig fer l'escrit llegeixo un titular del dia: "La UE només s'ha repartit 497 dels 160.000 refugiats." La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es comprometeren a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Quina vergonya!
Fem un repàs a informacions recents:
- Mentre Espanya ha acollit només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n'ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s'havia compromès.
- L'any 2015 han perdut la vida a la Mediterrània unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts.
- Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
- Hi ha països que els confisquen béns i en limiten el reagrupament familiar.
- Suècia en deportarà la meitat dels que hi han demanat asil polític.
- Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia.
- L'Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 nens refugiats.
Són informacions escruixidores que no ens poden deixar indiferents. L'article 3 de la Declaració de Drets Humans diu que "tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." Si Europa s'ho cregués realment i actués amb aquesta convicció, la situació actual no es produiria. Al món globalitzat d'ara el més important no són les persones sinó els beneficis econòmics de les grans, i no tan grans, corporacions.
Cal que, a més de col·laborar amb les organitzacions que ajuden els refugiats, fem servir tots els mitjans de participació que ens permet el sistema polític per pressionar els governants a fi que n'alleugin la situació.
Mentre les vendes d'armament d'Espanya a l'Aràbia Saudita, entre el 2010 i el 2014, van pujar a 744 milions d'euros, el primer semestre del 2015 van ascendir a 447,6 milions d'euros, el 26% del total d'exportacions d'armament. I sembla comprovat que aquest país en passa a Estat Islàmic. No ho trobeu absurd i execrable?

Girona, 15 de febrer de 2016

divendres, 18 de desembre del 2015

I ara què? - Salomó Marquès, pedagog, professor de la UdG i membre de Justícia i Pau

By TSgt. John McDowell [Public domain], via Wikimedia Commons - Domini públic
El dia 10 de desembre ha estat l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a ideal comú per a tots els pobles i nacions. Una declaració que en els punts 13 i 14 afirma: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.”

Enguany, aquest aniversari coincideix de ple amb la campanya electoral a l'Estat. De fet, ja fa setmanes que la campanya s'ha iniciat. Ara, estem arribant als moments més àlgids. Hem sentit –i continuem sentint– de tot: desqualificacions barroeres dels adversaris, mitges veritats, propostes que no es compliran, etc. Això sí, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos. Poques paraules –per no dir cap– sobre la situació mundial; com si vivíssim en un altre món.

Per a bona part de la classe política, els refugiats no existeixen. Aquests milers de persones que fa mesos ens mostren els mitjans de comunicació no figuren en els programes electorals. Heu llegit les propostes dels partits per fer realitat la declaració dels drets humans? Molts mirem cap un altra costat; això quan no donem suport a l'aixecament de barreres al sud de la Península. Quina democràcia més feble! Votar quan toca i no gaire res més! Una democràcia cada vegada més vigilada.

Mentrestant, el nombre de refugiats, ara a causa de les guerres a Síria i l'Iraq, va augmentant. I la guerra també, com si l'experiència no ens ensenyés que amb les guerres no se soluciona gairebé res. On són les polítiques per eradicar els discursos d'odi i de xenofòbia? Fomentar la cultura de la pau i de la no-violència és el camí. De la mateixa manera que cal condemnar les opcions terroristes, també hem de condemnar les accions dels estats que intervenen de manera violenta en funció dels seus interessos econòmics i polítics.

Per què no es redueix d'una vegada el pressupost de defensa (que a l'hora de la veritat és molt més elevat del que figura en el pressupost oficial) i s'inverteix per fomentar una educació democràtica, oberta, respectuosa amb els qui viuen entre nosaltres procedents d'altres cultures? Una educació que tendirà al ple desenvolupament de la persona humana i a l'enfortiment dels respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per a mantenir la pau (art. 26). Una societat democràcia, plural acollidora... passa pel coneixement de l'altre. El desconeixement porta a la por, a mantenir els tòpics i els estereotips, que només generen desconfiança.

I ara què? Continuarem recolzant amb el nostre vot els qui promouen l'armamentisme i la xenofòbia? Ens mobilitzarem, o no, per exigir als nostres governs l'acompliment dels drets humans per a tothom? Deixarem únicament en mans dels estats la política d'acollida, quan moltes ciutats i bona part de la societat vol ser acollidora? Apostarem per una educació arrelada socialment que fomenti la convivència i el reconeixement de l'altre? Deixarem que s'estengui el contagi del virus de la demagògia de la por?

Reclamar el respecte als drets de tothom, exigir el compliment del deure legal d'acollir els refugiats no són actituds de “bonisme” com diuen amb menyspreu determinats sectors neoconservadors. És el camí per fer una societat més justa per a tothom.

La Tercera Guerra Mundial - Pere Ortega


Los atentados de París han desencadenado un nuevo afán de hacer la guerra, así se han intensificado los bombardeos sobre Siria y quizás una intervención militar por tierra. Pero así los ataques terroristas son globales, la guerra también será global. Aparecido en Público el 01/12/2015

No es descabellado hablar de Tercera Guerra Mundial, no porque lo diga el Papa Francisco, sino porque hay que remitirse a los hechos. Los principales conflictos que se viven en Oriente Próximo, África subsahariana y del norte, en el Cáucaso, y en el centro y sur de Asia, tienen mucho que ver con la denominada Guerra contra el terror, o así la denominan los que dicen combatir el terrorismo.

A este respecto, un dato esclarecedor, en 2012, el Department of Peace and Conflict Research (Uppsala University), contabilizaba 33 conflictos armados, con datos de 2014, señala la existencia de 41. Un aumento que tiene que ver con el auge de conflictos en los que una de las partes es considerada terrorista por las partes contrarias.

Pero la palabra terrorismo tiene difícil definición, al menos Naciones Unidas no ha sido capaz hasta el momento de ponerse de acuerdo sobre ese concepto, debido a las discrepancias entre expertos y los mismos estados. Recordemos que la mayoría de las colonias que lucharon por la independencia frente al imperialismo, emplearon la lucha armada y atacaron objeticos civiles y en algunos casos, atentaron contra sus metrópolis. Aunque sea en etapas históricas diferentes, muchos de los conflictos actuales surgen de la pésima gestión de cómo se llevó a cabo la descolonización por parte de los imperios, que favorecieron la creación de estados con fronteras artificiales a la vez que designaban a las élites que debían gobernarlos. Esto tiene mucho que ver con los pueblos que hoy se sienten ocupados o atacados en Palestina, Afganistán, Irak, Paquistán, Chechenia, Cachemira y Siria, donde grupos de distinto signo utilizan como arma el ataque indiscriminado contra objetivos civiles de sus ocupadores o atacantes, incluidas sus propias metrópolis.

Desde luego con esto no se justifican esos ataques, como los últimos de París, Beirut y Bamako. Pero tampoco se justifican los ataques perpetrados por las coaliciones internacionales que bajo el mando de EEUU, lanzaron sus guerras autodenominadas contra el terror en Afganistán e Irak; Rusia en Chechenia; Turquía en Siria e Irak contra los kurdos; Arabia Saudita en Yemen. Menos aún en Siria, donde el gobierno de al-Asad, Turquía, EEUU, Francia y Rusia han bombardeado a la población de uno y otro signo bajo la excusa de atacar a terroristas. Mientras Irán, Arabia Saudita, Catar, Emiratos Árabes Reunidos, Hezbollah desde el Líbano, han ayudado con combatientes, armas y dineros a los diferentes actores en conflicto.
Guerras en Oriente Próximo de las que son cómplices activos nuestros países de la Unión Europea, y sin duda quien más, EEUU. En primer lugar, porque se ha prestado ayuda militar, adiestrado a grupos armados y vendido armas a todos los países de la región. Por ejemplo, en el conflicto más cruento actual, el de Siria (260.000 muertos y más de 4 millones de refugiados), Francia, que tras los atentados de Paris, está pergeñando una coalición internacional para emprender una nueva cruzada contra el terrorismo de Daesh, en los últimos cuatro años, vendió armas por valor de 7.304 millones € (1.978 millones € en 2014) a Egipto, Arabia Saudita, Omán, Emiratos Árabes, Catar, Paquistán y Turquía. España, para no ser menos solo en 2014, vendió 736 millones € a Arabia Saudita, Egipto, Omán, Bahréin, Turquía e Israel. Desde luego quien más armas vendió fue EEUU, 4.765 millones $ en 2014 a sus aliados en la región, que son todos menos Siria, a quien Rusia le suministró 351 millones $.

La mayoría de estos países se han involucrado en la guerra de Siria y han ayudado con armas a los rebeldes que combaten a al-Asad (Turquía, Arabia Saudita, Catar, Emiratos Árabes,…), también a los kurdos; el mismo François Hollande lo ha reconocido. Mientras Rusia, Irán y Hezbollah ayudaban al gobierno de al-Asad. Todas esas armas y ayudas a los diferentes actores del conflicto han favorecido el crecimiento de los grupos armados, incluidos Daesh y al-Nusra, este ligado al-Qaeda y han ayudado a generar el caos actual en Siria. A las armas y asesores se suman los bombardeos que unos y otros han perpetrado sobre el territorio aterrando a toda la población que huye despavorida buscando refugio en otros países.

Sobre Daesh sabemos que se formó con oficiales y efectivos del disuelto por EEUU, ejército de Sadam Hussein de Irak. Hecho que favoreció la creación de grupos que primero lucharon contra la ocupación de Irak y el régimen títere impuesto en Bagdad, para después, una vez formado Daesh, asentar un califato en territorios de Siria e Irak, declarando la guerra a todos los países que forman parte de la coalición internacional que dan su apoyo a la política de EEUU en todo Oriente Próximo. De ahí que algunos la denominen Tercera Guerra Mundial.

Unas guerras que en cualquier lugar del mundo, son vistas por algunos jóvenes musulmanes, aquellos que no se han integrado en las sociedades de acogida, como una agresión al Islam y que abrazan el yihadismo como una lucha por la libertad y se van a combatir a Siria al lado de grupos rebeldes, incluido Daesh.

Un lío de bemoles, que para remediarlo no sirve la guerra ni los bombardeos, pues generarán más dolor entre la población. A parte de que esos grupos se dispersarán por el territorio y continuarán en una guerra de guerrillas y de ataques suicidas, tanto allí y cuando puedan aquí.
Para revertir esa situación se debe cambiar de estrategia. El cambio solo se producirá con un cambio radical en la política exterior. En Siria, se debe favorecer una conferencia regional buscando un alto el fuego entre todas las partes que combaten a uno y otro lado, incluidos desde luego los rebeldes, pero aislando a los grupos yihadistas que como Daesh y al-Nusra han declarado la guerra urbi et orbi. En la ONU, propiciar una resolución que permita una misión con cascos azules de países musulmanes no beligerantes en el conflicto para que no sean vistos como fuerzas hostiles y ocupantes. En Irak y Afganistán, acabar con la ocupación militar y facilitar una transición en que la población escoja su futuro, incluida la posibilidad de la ruptura de esos estados.

Desde luego hay más cosas que arreglar que generan mucha frustración en el mundo musulmán. La principal, acabar con la ocupación colonial y de apartheid en Palestina; acabar con los barrios gueto en Europa, dedicando un mayor esfuerzo a la educación e integración de árabes y musulmanes en los países de acogida. Hay que hacer las paces con todo el mundo. Hay que generar una onda expansiva de empatía. Más guerra solo generará más odio y afán de venganza.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Migracions i refugi: portes ben obertes - Arcadi Oliveres, Economista i activista pacifista

Refugiats escortats per soldats i policies eslovens es dirigeixen a un camp a la frontera amb Croàcia Foto: AFP.
En un món que anomenem globalitzat i en el qual circulen, en tota llibertat, mercaderies, empreses, capitals, informacions i tecnologies, resulta absurd que posem traves a la lliure circulació de persones. Circulació de les persones que, com en el cas de les migracions, dels desplaçaments i del refugi són bàsicament conseqüències dels funcionaments equívocs de la vida econòmica i política.

En el camp de les migracions, l'explotació econòmica d'uns territoris envers uns altres –sigui feta per raons colonials o d'interessos empresarials– obliga al desplaçament de la població a la recerca de la supervivència o senzillament d'un millor nivell de vida. La història de la Humanitat és la d'un constant moviment de persones. I Europa, emigrant al llarg de molts períodes de la història, n'és un bon testimoni. No podem pas negar aquesta evidència i més encara quan, ens agradi o no, som en bona mesura responsables d'aquesta situació en la mesura en què, envers els països de sortida, practiquem un comerç injust, reciclem beneficis que les nostres empreses obtenen en aquest països, ens enduem cap aquí les seves matèries primeres, els enviem les deixalles que no volem i, finalment, cobrem quantitats exorbitants en reclamar el pagament d'un deute que sovint han contret dirigents corruptes del Sud, mantinguts pel món industrialitzat i que s'ha vist notablement incrementat pel cobrament que els fem d'interessos abusius.

Pel que fa a l'exili i el refugi, què en podem dir? Doncs que cal mirar quins són els orígens dels conflictes armats, ètnics o estrictament polítics que originen aquests moviments de població. En algunes de les guerres que han originat més desplaçaments hi trobem, de ben segur, raons internes, però gairebé sempre hi trobem també intervencions interessades des de l'estranger que fan servir els grups enfrontats per tal de donar suport a les seves ambicions. Els casos de l'Afganistan, de Líbia i, ben recentment, de Síria, ens confirmen tals tipus d'asseveracions. Al que ja hem dit, cal afegir-hi, a més, la nostra responsabilitat com a venedors d'armes cap a aquests països. Hem d'ésser conscients que, en aquest tema, Espanya hi té una posició extremadament activa. Tan sols en els països de la zona que ara més ens preocupa, durant els darrers anys s'hi han enviat armes. Han arribat armes espanyoles a Egipte, Algèria, l'Aràbia Saudita, Jordània, Bahrein, Turquia, Líbia, Oman, Israel, Qatar, Kuwait i també als Emirats Àrabs Units. Quina vergonya!!!

Però tant si ens referim al desplaçament sigui per raons econòmiques o polítiques, cal considerar que tals fluxos sempre resulten beneficiosos per a nosaltres, país d'acolliment, en la mesura en què rejoveneixen la nostra piràmide d'edat, aporten cotitzacions i fiscalitat que superen llargament les atencions que reben –en els serveis sanitaris, socials, educatius, d'habitatge...– tant si tenen una situació administrativa regular com si no. I sobretot el que ens aporten és un més que considerable enriquiment cultural.

Tanmateix, al marge d'això, i hi hagi o no beneficis econòmics, és evident que el Planeta és de tothom, que no existeix cap raó ètica per posar-hi fronteres i que la nostra obligació com a ciutadans és la de repartir-nos equitativament tots aquests recursos dels quals disposem.

En perfecta contradicció amb el que estem dient es podrien situar, en canvi, les actuals polítiques, mantingudes per la Unió Europea (UE). La persecució dels immigrants en origen mitjançant el militaritzat programa Frontex, l'existència dels anomenats Centres d'Internament d'Estrangers (CIES), la renúncia a l'espai Schengen de lliure circulació dins de la zona comunitària i l'actitud, gairebé de subhasta, de refugiats entre els països membres ens fan pensar que a Europa ens hem desdit completament dels principis de pau i convivència que volien vertebrar el continent després de la Segona Guerra Mundial. Heus ací, doncs, una segona vergonya.

Aquest article ha aparegut a:
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/909370-migracions-i-refugi-portes-ben-obertes.html

dilluns, 11 de novembre del 2013

El diálogo la única opción - Eduard Ibáñez, President de la Comisión General de Justicia y Paz

Según diferentes fuentes, más de 100.000 personas han muerto ya en Siria a causa del conflicto armado civil que azota el país desde hace ya más de dos años. A ello hay que añadir la enorme destrucción causada y los millones de refugiados y desplazados de sus hogares.

A finales de agosto pudimos contemplar con horror e indignación la utilización de armas químicas (hecho confirmado por los inspectores de Naciones Unidas) por parte de los contendientes, causando la muerte, según estimaciones, de unas 1500 personas, incluyendo civiles no combatientes y niños. En una nota reciente de la Comisión General de Justicia y Paz hemos afirmado que consideramos que esta acción constituye un crimen de guerra gravísimo, cuya autoría y circunstancias deben ser investigadas por organismos independientes. Los responsables de la matanza deberían ser juzgados por tribunales de justicia imparciales o por el Tribunal Penal Internacional.

La Comunidad Internacional no puede admitir estos crímenes y debe tomar todas las medidas políticas, jurídicas y diplomáticas necesarias para evitar su repetición y asegurar el castigo de los responsables. En este sentido, vemos con esperanza que, tras la reacción internacional el Gobierno de Siria haya aceptado desmantelar bajo supervisión todo su arsenal químico. Esperamos que esta iniciativa sea llevada adelante inmediatamente.

No obstante, consideramos un grave error responder mediante el bombardeo o ataque armado, de consecuencias imprevisibles, a uno de los contendientes, como habían anunciado diferentes potencias. Un ataque ocasionará más víctimas inocentes y el empeoramiento de la situación y extender la guerra. Por ello, pedimos al Gobierno español que no colabore ni apoye ninguna actuación en este sentido. En este sentido, es también inaceptable legal y éticamente el suministro de armas o el apoyo militar de cualquier tipo a cualquiera de los bandos enfrentados, como vienen haciendo numerosos países.

Desde Justicia y Paz nos sumamos en su día al llamado que hizo el Papa Francisco, convocando a una jornada ayuno y oración el pasado día 7 de septiembre, en solidaridad con el sufrimiento de todas las víctimas y para implorar la paz. Nos sumamos al clamor que pide a las partes enfrentadas y a todos los actores implicados que cesen de inmediato las hostilidades y se esfuercen por alcanzar una paz justa mediante el diálogo.

Igualmente, pedimos a la Comunidad Internacional el máximo compromiso y sensibilidad para ayudar a poner fin a una guerra que siembra destrucción y muerte, ya que el diálogo y la negociación son la única opción para Siria. Es necesario llevar de nuevo a las partes a un proceso de negociación sin condiciones. Así mismo, deben dedicarse urgentemente los máximos esfuerzos para atender a todas las víctimas, refugiados y desplazados.

Per a La revista cristiana de hoy, 1/10/2013

dimarts, 3 de setembre del 2013

En relació amb la guerra a Síria - Comunicat de Justicia y Paz

En ocasió dels greus successos de guerra que tenen lloc a Síria, la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya vol manifestar:
  1.     L'horror i la indignació per la utilització d'armes químiques en el conflicte, que han produït la mort de centenars de persones, majoritàriament entre la població civil. En cas de confirmar-se aquest fet, absolutament inadmissible, considerem que es tracta de crims de guerra gravíssims, l'autoria i les circumstàncies dels quals han de ser investigats per organismes independents, i els responsables dels quals hauran de ser jutjats per tribunals de justícia imparcials o pel Tribunal Penal Internacional.
  2.     La Comunitat Internacional no pot admetre aquests crims i ha de prendre totes les mesures polítiques, jurídiques i diplomàtiques necessàries per evitar la seva repetició i assegurar el càstig dels responsables, a més de treballar per a la resolució del conflicte. No obstant això, considerem un greu error respondre mitjançant el bombardeig o atac armat – de conseqüències imprevisibles – a un dels contendents, ja que aquest atac ocasionarà més víctimes innocents i l'empitjorament de la situació. Demanem al Govern espanyol que no col·labori ni recolzi cap actuació en aquest sentit.
  3.     Igualment, volem manifestar la nostra profunda tristesa per la magnitud de la mortalitat i la destrucció que està generant aquest tràgic conflicte, així com la nostra solidaritat i oració pel sofriment de totes les víctimes. Demanem a les parts enfrontades i actors implicats que cessin immediatament les hostilitats i s'esforcin per aconseguir una pau justa mitjançant el diàleg. En aquest sentit, unim la nostra veu a la del Papa Francesc, que ha exhortat la Comunitat Internacional "a fer tots els esforços per promoure sense vacil·lacions les iniciatives de pau" a Síria. "L'ús de la violència no porta la pau. La guerra crida a la guerra. La violència crida a la violència", va assenyalar i, per això, ens unim a la seva convocatòria per celebrar, el proper 7 de setembre, una jornada de dejuni i d'oració per la pau en aquest país.
    Madrid, 2 de setembre de 2013

dimecres, 7 de març del 2012

Un año de revueltas en Siria: un año más de represión al estilo Al Asad - Valentina Saini

Este artículo ofrece datos analíticos que nos ayudan a entender algunas de relaciones de fuerzas que estan en juego en Siria.Lo que está ocurriendo en Siria es devastador y criminal. Por eso el último veto de Rusia y China a la resolución más suave que se haya presentado hasta ahora (06/02/12) en el Consejo de Seguridad de la ONU sobre Siria ha desencadenado tanta indignación.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 24 de febrer del 2012

¿Quién vende armas a Siria? - Jordi Calvo Rufanges

Siria ha comprado armas por valor de millones de dólares en el período 2006-2010. Muchas de estas armas deben estar siendo utilizadas en estos momentos contra la población civil y si la situación deriva hacia una guerra civil, como ocurrió en Libia, esta enorme cantidad de armamento tendrá todavía mayor protagonismo en el triste destino de quienes tengan que pasar por el trance de una confrontación armada dentro de su propio territorio.

Llegiu l'article sencer a

dilluns, 23 de gener del 2012

Per què els kurds no s’han revoltat a Síria? - Jordi Tejel

Per què els kurds no es revolten a Síria? Aquesta és la pregunta que es fan molts periodistes i observadors occidentals. La resposta no és tan fàcil com sembla i, com sovint passa, la realitat social i política d’un país és molt més complexa del que hom podria pensar. 

Llegiu l'article sencer a

diumenge, 13 de novembre del 2011

Cara a cara con el Ejército Libre de Siria

Los desertores de las Fuerzas Armadas sirias, organizados contra la dictadura tras participar en la muerte de civiles, emprenden una guerra de guerrillas para derribar el régimen de Damasco. Piden armas y munición a la comunidad internacional para imponerse al Ejército sirio. Sólo son fuertes en una montañosa zona de la frontera turca, mientras que en el resto del país protagonizan acciones puntuales.

Llegiu la informació sencera a

http://periodismohumano.com/en-conflicto/cara-a-cara-con-el-ejercito-libre-de-siria.html

diumenge, 25 de setembre del 2011

Las horas contadas de Assad - Nazanín Armanian

Del “Assad es un reformista” de Hillary Clinton al “Assad debe marcharse” de Barak Obama han pasado cinco meses. Este cambio, que augura un trágico final del líder sirio y anuncia la injerencia ilegal de EEUU en los asuntos internos de un país soberano, se debe a la incapacidad del dirigente sirio de contener las protestas. A EEUU le preocupa un caos incontrolado en las proximidades de Israel.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 9 de setembre del 2011

La situación en Siria - Oriol Agulló Vinyas

Según el último Informe de Desarrollo Humano del PNUD, presentado para el año 2010, la República de Irlanda ocupa el segundo lugar en Europa y Libia el primero en África. Dos países donde la población es feliz y está satisfecha con el nivel de vida del que disfruta.

Llegiu l'article sencer a