Després de les eleccions, serveixi aquest vídeo per a seguir reflexionant sobre la Catalunya independent, republicana, pacífista, solidària, sostenible i cooperativa que volem:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sostenibilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sostenibilitat. Mostrar tots els missatges
dimarts, 27 de novembre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència - Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau
El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l'esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971), on s'unien forces sindicals, associacions de veïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'.
L'organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l'Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s'estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocar una marxa, com moltes altres que històricament i per tot el món s'havien fet, reivindicant aquests tres punts de l'Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, i havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l'Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya.
La marxa, convocada el març d'aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l'acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l'Onze de Setembre.
La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d'ordre públic per prohibir l'acte i recordo que en el moment en què les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l'esperit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia.
La marxa d'avui, doncs, respon a la voluntat d'enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d'ara no són els que vam organitzar la d'aleshores, però els companys de l'ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes.
Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d'ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S'hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s'hi troba la unitat d'aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l'Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d'anar acompanyada d'un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d'acord amb la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada…
Arcadi Oliveres és economista i president de Justícia i Pau
(Opinió recollida telefònicament)
divendres, 27 de gener del 2012
Sostenibilidad: intento de definición - Leonardo Boff
Hoy en día hay un conflicto entre las distintas maneras de entender la sostenibilidad. Es clásica la definición del Informe Brundland de la ONU (1987): Desarrollo sostenible es el que atiende las necesidades de las generaciones actuales sin comprometer la capacidad de las generaciones futuras para atender a sus necesidades y aspiraciones.
Llegiu l'article sencer a
divendres, 16 de desembre del 2011
¿Entienden bien sus defensores las implicaciones políticas radicales de una economía de crecimiento cero? - Ted Trainer
A lo largo de cincuenta años se ha ido acumulando la literatura que señala la contradicción entre la búsqueda del crecimiento económico y la sostenibilidad ecológica, aunque haya tenido un efecto poco apreciable sobre la teoría o la práctica de la economía.
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 9 de novembre del 2011
La paz mundial bajo amenaza - Social Watch
Más de 300 organizaciones de la sociedad civil elevaron sus propuestas hacia la Conferencia de Naciones Unidas sobre Desarrollo Sustentable (Rio2012).
Llegiu l'article sencer a
dijous, 7 de juliol del 2011
La financiación en el mundo rural - Revista Soberania Alimentaria, núm.6
Descarregueu la revista en format PDF adivendres, 17 de juny del 2011
Sostenibilidad y cuidado: un camino a seguir - Leonardo Boff
Desde hace muchos años vengo trabajando sobre la crisis de civilización que se ha abatido peligrosamente sobre la humanidad. No me he contentado con el análisis estructural de sus causas, sino que a través de muchos escritos he tratado de elaborar positivamente las posibles salidas en términos de valores y principios que den sostenibilidad real al mundo que ha de venir.
Llegiu l'article sencer a
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)