 |
| Rebecca Harms - Ungarn September 2015, CC BY-SA 2.0 |
El mateix dia s'esqueia el 77è aniversari de la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, dos dies després de la caiguda de Girona, mentre una riuada de republicans, militars i civils, dones i criatures, anava cap a l'exili per fugir de la violenta repressió que es desfermà després de l'ocupació franquista.
Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passaren la frontera unes 500.000 persones. Travessaren el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.
Aquelles persones foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A mitjan febrer de 1939, al camp d'Argelers, hi havia uns 100.000 refugiats. Les pèssimes condicions dels camps i l'estat en què molts hi arribaren feren que uns 7.000 hi morissin. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya. Mentrestant, alguns mitjans d'informació francesos deien que molts dels exiliats eren lladres, assassins i prostitutes.
No vaig poder evitar de pensar que ara la història es repeteix. Ja fa molts mesos que arriba, sobretot als països orientals de la UE, en bona part procedent de Turquia, una onada de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres països d'orient. Refugiats que, com els espanyols de la guerra civil, són rebutjats o allotjats en condicions molt precàries.
A mig fer l'escrit llegeixo un titular del dia: "La UE només s'ha repartit 497 dels 160.000 refugiats." La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es comprometeren a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Quina vergonya!
Fem un repàs a informacions recents:
- Mentre Espanya ha acollit només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n'ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s'havia compromès.
- L'any 2015 han perdut la vida a la Mediterrània unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts.
- Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
- Hi ha països que els confisquen béns i en limiten el reagrupament familiar.
- Suècia en deportarà la meitat dels que hi han demanat asil polític.
- Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia.
- L'Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 nens refugiats.
Són informacions escruixidores que no ens poden deixar indiferents. L'article 3 de la Declaració de Drets Humans diu que "tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." Si Europa s'ho cregués realment i actués amb aquesta convicció, la situació actual no es produiria. Al món globalitzat d'ara el més important no són les persones sinó els beneficis econòmics de les grans, i no tan grans, corporacions.
Cal que, a més de col·laborar amb les organitzacions que ajuden els refugiats, fem servir tots els mitjans de participació que ens permet el sistema polític per pressionar els governants a fi que n'alleugin la situació.
Mentre les vendes d'armament d'Espanya a l'Aràbia Saudita, entre el 2010 i el 2014, van pujar a 744 milions d'euros, el primer semestre del 2015 van ascendir a 447,6 milions d'euros, el 26% del total d'exportacions d'armament. I sembla comprovat que aquest país en passa a Estat Islàmic. No ho trobeu absurd i execrable?
Girona, 15 de febrer de 2016
