Acaba de
morir mossèn Modest Prats i Domingo, capellà empordanès que per a
moltes persones ha estat un referent de fe, catalanitat i democràcia.
Tres aspectes que per ell eren indissociables. El vaig conèixer
abans d'ordenar-se capellà el 1959 i al llarg de tots aquest anys
d'amistat i peripècies en comú sempre posava en primer terme el fet
de ser capellà. De capellà diocesà. Un adjectiu ben clarificador.
De capellà al servei d'unes persones i d'un poble.
En el
diari que va escriure durant el recés amb motiu de la seva ordenació
de capellà, escrivia: La meva vida sacerdotal ha de tenir una
altra font: la diocesanitat. Diocesanitat que vol dir: unió estreta
de pensament i d'acció amb el Bisbe. Jo em lligo a una diòcesi i,
per tant, a un Bisbe que és el que té l'obligació d'exercir la
caritat pastoral en la diòcesi. (...) La Diòcesi de Girona: heus
aquí la nineta dels meus ulls. I per ella, unió amb tota l'Església
Universal.
