1.-La crítica situació actual i les seves causes.
“He vist l’opressió del meu poble” (Èxode
3,7).
1.-Veiem la realitat: Els desnonaments, el
sou que no arriba al final de mes, la manca de feina, els joves que han de
sortir a l’estranger per poder treballar, la necessitat creixent del Banc d’Aliments,
les cues a Càritas per poder subsistir, les persones buscant menjar en els
contenidors i dormint en caixers, altres que ho passen molt malament i que
tenen vergonya de demanar. Es prefereix suprimir uns llits dels hospitals que escons
del Senat. Això sí, es fan grans retallades que faran encara més difícil crear
treball per la manca de diner circulant.
2.-Són moltes ja les famílies que no tenen cap ingrés. La Conselleria de
Treball ha manifestat que, en un breu termini, més del 70% dels que tenen
subsidi d’atur es quedaran sense. Paral·lelament els beneficis de les grans empreses
han augmentat un 20% i no es prenen mesures serioses contra el permanent frau
fiscal. Sempre reben els més pobres.
3.-L’Estat Espanyol ha venut armament per valor de 1.128 milions d’euros,
molt del qual destinat a països pobres en conflicte, en situacions de tensió i
on es vulneren els Drets Humans.
4.-L’ajuda a la cooperació es desploma. La retallada real a les ONG de
Catalunya està xifrada en un 55%, cosa que ha fet disminuir la convocatòria de
programes de sensibilització i cooperació. Moltes ONG potser desapareixeran i
els programes destinats a combatre la fam es veuran molt afectats. La crisi,
l’especulació sobre els cereals i la falta d’ajudes faran créixer encara més la
fam en el món.
5.-Estem patint una dictadura dels mercats
especulatius. El que mana i disposa en el món no són ni els governs ni les
institucions, elegits democràticament, sinó la tirania del sistema econòmic
especulatiu, amb persones, grans bancs i empreses concretes, que monopolitzen l’economia
mundial.
6.-La ideologia i la imposició del neoliberalisme
econòmic, que fomenta la cobdícia i el lucre d’unes minories, retalla i anul·la
els drets més fonamentals de moltes persones i famílies condemnant-les a
l’empobriment. “El sistema amb una mà roba i amb l’altra presta. Les seves
víctimes com més paguen, més deuen; com més reben, menys tenen; com més venen,
menys cobren” (Eduardo Galeano).
7.-Sembla que tots siguem còmplices de la cada vegada més injusta situació
actual, perquè no ens atrevim a denunciar clarament com s’ha arribat fins aquí
i quins són els responsables.
8.-Davant d’aquesta realitat veiem entitats
d’Església, com Càritas i altres, amb centenars de persones voluntàries, que
fan costat a les víctimes de la crisi, però veiem també que una bona part de la
jerarquia eclesiàstica segueix amb cerimònies ostentoses i anacròniques, utilitzant
objectes rics i valuosos propis de museus, que contrasten amb la senzillesa i
autenticitat de l’Evangeli de Jesús. Veiem que grans sectors de l’Església s’assemblen
cada vegada menys al que havia somiat el Concili Vaticà II (estem ja als 50
anys d’aquella primavera del papa Joan XXIII), i que no s’apliquen els
ensenyaments de les encícliques socials dels darrers papes.
2.-Denúncia i valoració des de l’Evangeli.
“He sentit el clam dels
esclavitzats” (Èxode 6,5).
1.-Amb l’excusa de la sortida de la crisi, s’estan violant impunement drets
humans bàsics, com són el dret al treball i a l’habitatge. Per aquest camí no
es veu cap sortida de la crisi, en canvi es perden llocs de treball i es
retallen drets laborals i socials, sindicals i salarials. L’atur, la falta de
subsidis, la pobresa que va creixent són un atac a la dignitat de persones i famílies.
La persona humana és tractada cada vegada més com una simple mercaderia.
2.-Els governs, en lloc d’actuar per posar fre a l’especulació econòmica,
ignoren o reprimeixen la justa indignació dels que exigeixen treball i
habitatge per a tothom.
3.-Són injustes i immorals les retallades de les prestacions socials,
sobretot en sanitat i educació. Caldria pensar si no ho són també els polítics
que les realitzen. S’han d’exigir responsabilitats penals per als professionals
corruptes que tenen sous escandalosos, o que s’han adjudicat indemnitzacions
milionàries o pensions vitalícies en deixar entitats financeres. No veiem retallades
proporcionades en els sous dels polítics, economistes, empresaris, esportistes
d’èlit, ni en l’àmbit militar.
4.-Els governs miren cap a un altre costat. Només cal repassar els
programes electorals per constatar que no es parla d’eradicar la pobresa. En
canvi, augmenten els casos de corrupció i “la justícia, com els escurçons,
només pica als que van descalços” (Òscar Romero).
5.-Tots els grups solidaris i ONG, que no han de substituir l’obligació d’actuar
que tenen les institucions públiques, haurien de prendre consciència de la
gravetat de la situació i buscar camins de resposta.
6.-Aquesta situació reclama compromisos ràpids i eficaços. Esperem de totes
les esglésies i confessions religioses respostes contundents a la nova
realitat. Totes inclouen en el seu missatge una atenció preferent per als
pobres. Totes hauríem de posar en pràctica la denúncia profètica de la situació
d’injustícia en que viuen molts germans nostres, com van fer, amb totes les
conseqüències, Joan Alsina i Joaquim Vallmajó.
7.-No sentim la veu crítica de la jerarquia eclesiàstica, tan insistent en
altres temes, davant la greu situació que vivim. Els creients en Jesús de Natzaret
hem de repensar els nostres plantejaments en coherència amb el missatge de
l’Evangeli: “Vaig tenir fam, i em donàreu menjar, ... Tot allò que fèieu a un
d’aquests, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mateu 25,35ss). “Qui
s’ha adonat de les injustícies causades per la mala distribució de les
riqueses, captarà la protesta, silenciosa o violenta dels pobres. I la protesta
dels pobres avui és la veu de Déu” (Hélder Càmara).
3.-Què es va fent i què cal fer.
“Jo us
trauré dels treballs forçats i us alliberaré de l’esclavatge” (Èxode 6,6).
1.-Denunciem clarament el sistema pervers i lladre dels anomenats mercats i
de l’economia especulativa, que els governs mantenen com a legal, quan de fet
és totalment injusta, tirànica, cega i immoral, i s’hi amparen persones i
entitats amb noms i cognoms.
2.-Demanem transparència en totes les
institucions socials, polítiques, eclesiàstiques i en tots els àmbits de la
vida pública i religiosa.
3.-Reafirmem que l’economia
i la política han d’estar sempre al servei de les persones i de la societat i no
al revés, com estem veient. Això és una constant en el pensament social de l’Església.
Les necessitats personals i socials són el centre de tot.
4.-Volem somoure la passivitat dels que més pateixen la greu situació de
crisi; ser una veu crítica i veu dels qui no tenen veu. Motivar la militància
obrera i sindical, sempre amb sentit crític.
5.-Donem suport i ens comprometem a col·laborar amb els grups que van fent
xarxa de mentalització i d’acció: als moviments i grups solidaris, a les ONG, a
Càritas, a Àkan, al Banc d’Aliments, a les cooperatives, als grups dels
indignats que posen en qüestió aquest model de societat, etc. Fem costat a les
persones i grups que lluiten pels valors de justícia i transformació social,
que són valors que aprenem de la paraula i l’acció de Jesús i del seu Evangeli
(JOC, HOAC, ACO, Capellans Obrers, etc.).
6.-Ens comprometem en les nostres comunitats a prioritzar i escoltar la veu
dels empobrits i buscar camins d’acció eficaç per donar-hi resposta. Repensem
l’ús dels nostres diners; no són nostres, cal compartir-los. Ens preguntem:
fins a on podem guanyar, fins a on podem gastar, fins a on podem guardar? Volem
posar en pràctica la cultura del compartir els béns. Ser solidari avui vol dir
viure sòbriament per poder compartir el que som i el que tenim amb els més
necessitats. Hem d’exercitar la “compassió” (que vol dir “patir amb els que
pateixen”). No és just que nosaltres tinguem tant i altres tan poc. Ens hem
d’igualar. Respondre a l’actual crisi ens farà més dignes, més lliures i més
feliços.
7.-Quan hi ha tantes persones sense habitatge, cal replantejar l’ús dels béns
eclesiàstics, habitatges i locals de l’Església. Seria testimonial que part del
patrimoni d’objectes ostentosos de culte fossin utilitzats per pal·liar la
situació de moltes famílies. Demanem més claredat en tots els àmbits de l’economia
eclesiàstica, des del Vaticà al bisbat, parròquies, patronats, fundacions, etc.
8.-Volem pensar globalment però actuar localment. Molta gent petita, en
molts llocs petits faran coses petites que ajudaran a canviar el món. No ens
equivocarem mai quan ens posem al costat dels qui més pateixen la crisi, en
forma d’explotació, d’atur, de discriminació i d’anul·lació dels drets humans
més essencials.
Fòrum Joan Alsina
Març de 2012
