A principis d'aquest mateix mes de desembre hem sabut pels mitjans de comunicació que la Seguretat Social espanyola ha hagut de recórrer al crèdit per pagar l'extra de les pensions d'aquest Nadal. I no és la primera vegada que ho fa, el mes de juliol passat ja va passar també. De fet en aquests moments la Seguretat Social déu més diners dels que té, i per tant comença a endeutar-se. S'han tret massa diners de la «guardiola». Aquesta situació és greu perquè posa en joc el dret a envellir dignament de la mà de les pensions. I per tant és lícit preguntar-se si l'actual sistema de pensions és sostenible malgrat que des del poder establert se'ns digui una i altra vegada que no cal preocupar-se'n.
Com a vegades no és prou conegut, les pensions dels qui ja no treballen es paguen amb les cotitzacions i l'esforç dels qui treballen en l'actualitat. De fet les cotitzacions del treball són les que més aporten al sistema de pensions, per sobre del 85% del conjunt. Així, doncs, a ningú se li escapa que per garantir el futur de les pensions és clau que hi hagi feina. Que hi hagi treball per a un major nombre de persones possible i, alhora que els salaris siguin de prou qualitat per poder contribuir suficientment a la «guardiola» de les pensions. Per tant, és imprescindible un treball digne avui per a garantir unes pensions dignes d'avui i de demà.
Tots sabem que la crisi, de la que potser alguns n'han sortit però la majoria no, ha comportat una reducció important dels llocs de treball i una alta precarització de les condicions laborals: un fort increment de les contractacions temporals, una disminució molt significativa dels salaris i unes taxes d'atur elevades sobretot entre els joves. Això ha donat lloc al que hem anomenat els treballadors «pobres» i a què pràcticament una quarta part de les llars de l'estat espanyol no arribin a final de mes, com indica l'informe FOESSA.
La crisi i la seva resolució té un impacte directe en les pensions, tal com es va constatar en un debat organitzat per Justícia i Pau conjuntament amb altres entitats. La devaluació dels salaris ha fet que el preu per hora treballada sigui al voltant d'un 7% inferior al que era abans de la crisi. I que sumat a l'alta rotació per les ocupacions temporals, està comportant una baixa cotització a la seguretat social.
Però, a més, cal corregir greus desigualtats que encara perduren com és la bretxa entre homes i dones en aquest àmbit. Mentre que el 87% dels homes majors de 65 anys reben una pensió, entre les dones es redueix tant sols a un 42%. I a més amb una quantia dinerària força inferior: la mitjana entre els homes és de 1400 euros, mentre que entre les dones és de 890 euros.
A tot plegat, se li uneix que les pensions espanyoles estan més de mil euros per sota de la mitjana europea i que a partir de 2019 les pensions disminuiran per l'aplicació del «factor de sostenibilitat». Aquest factor és un coeficient per ajustar els anys cotitzats per anys vida, a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida. Això comportarà que el 50% de les pensions disminuiran entre un 30% i un 40% amb la consegüent pèrdua constant de poder adquisitiu.
I per si això no fos poc, a la crisi econòmica se li afegeix la crisi demogràfica. Així si el 1971 hi havia 6 persones joves per cada persona en edat de jubilació, en l'actualitat aquesta xifra s'ha reduït a 3,3 joves per persona en edat de jubilació. Espanya envelleix inexorablement i es calcula que fins al 2037 la població no augmentarà notablement, però, en canvi, sí que s'incrementaran les persones en edat de jubilació fins a un 35%. La població entre 20 i 65 anys, no obstant això, es reduirà en un 7%.
De fet ja s'està veient que la previsió que la Comissió Europea fa per a mitjans de segle de destinar un 12% del Producte Interior Brut a cobrir les pensions, quedarà curta. I caldrà incrementar-la en un 3% per arribar fins al 15%.
El problema de les pensions és un problema real que requereix actuar sense més demora. El sistema econòmic, com hem repetit tantes vegades ha de posar la prioritat en les persones i en els drets socials. La mateixa Declaració dels Drets Humans de la que en celebrem aquests dies l'aniversari de la seva proclamació, en el seu article 22 ho defensa: «Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir, ..., la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.» El repte consisteix doncs a aconseguir un model econòmic i social que garanteixi un treball digne avui i així garanteixi el dret a envellir dignament demà.
Serge Latouche, el precursor de la teoría del decrecimiento, aboga por una sociedad que produzca menos y consuma menos