En defensa d’una Política Pública Catalana de Cooperació per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament - Adhesió

Construïm una nova Catalunya més solidària.

El nostre Estatut d'Autonomia explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles "per construir un ordre mundial pacífic i just".

En els moments difícils demostrem el pitjor i el millor del que som capaços. La societat catalana fa més de vint anys que reclama el mateix, tant en els moments de crisi, com en les èpoques de bonança econòmica: una política pública de cooperació coherent i continuada. Pensem que un món tan desigual és un món injust i equivocat.

La cooperació internacional a Catalunya ha estat producte de l'esforç de la societat civil catalana, de les ONG, universitats, sindicats, col·legis professionals i altres institucions i col·lectius que durant dècades, han fet visible la lluita contra la pobresa i la violència, a favor de la solidaritat, els drets humans i la justícia al món. En molts casos l'administració pública autonòmica i municipal s'ha fet ressò d'aquesta demanda, promovent la convivència i construcció de ciutadania i ha quedat clar que no havia de ser una aportació partidista, ni basada en donar allò que ens sobra, sinó una política pública responsable, de redistribució internacional de la riquesa, per exigir un model de desenvolupament garant dels drets humans, la pau i la sostenibilitat de tots els pobles, els homes i dones de totes les condicions i edats.

Acabar amb la pobresa és una fita assolible. Hem d'acceptar l'eradicació de la pobresa com una obligació ètica i política intrínsecament relacionada amb la nostra visió dels drets humans, fins i tot en aquest moment de crisi econòmica que viu el nostre país. Així, el nostre compromís contra la pobresa no apel·la només a la nostra solidaritat, sinó que les persones que la pateixen tenen drets que creen obligacions jurídiques ineludibles. Drets que, d'altra banda, no es limiten a garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, sinó a desenvolupar les seves capacitats i llibertats.

La cooperació internacional constitueix un propòsit de tots els Estats en el marc de les Nacions Unides; la Carta insta «a emprar un mecanisme internacional per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles». Els tractats i les declaracions de drets humans contenen a més exigències ben clares quant a la cooperació i assistència mútues. En aquest sentit, també la cooperació i la solidaritat han de ser la manifestació principal de Catalunya cap al món.

En el nostre món interdependent ens enfrontem a diferents reptes globals: esgotament dels recursos, canvi climàtic, fluxos migratoris, guerres, Estats fràgils, crisis oblidades, etc. El benestar i seguretat nostres estan relacionats de forma real i directa amb el futur de la resta de països. Els esforços des de l'àmbit local tenen repercussió a escala global i viceversa. Treballar des de l'àmbit català pel desenvolupament es fer una aposta política per contribuir a la lluita contra la pobresa i construir un món més just. El món té suficients recursos, talent i possibilitats per eradicar la pobresa. No es tracta de cap utopia.

Per tot això, la societat del nostre país, a través de les seves institucions, col·lectius i organitzacions, vol posar en valor i assumir el compromís de consolidar en el moment actual una veritable política pública catalana de cooperació, hereva de l'esforç de les darreres dècades i de la llei catalana de cooperació de 2001, de la llei catalana de foment de la pau de 2003 i fruit del consens social i polític, que ha definit fins ara el nostre model de cooperació. Aquesta perspectiva no es pot oblidar, sinó que s'ha de posar més de relleu en l'itinerari que una gran part de la població de Catalunya ha decidit començar a recórrer amb pas ferm, fonamentant-se en el dret a decidir.

No som aliens als difícils moments que travessen amplis sectors de la nostra ciutadania i les entitats públiques catalanes com a conseqüència de la crisi que patim. Destaquem l'esforç que realitza la societat catalana a través de la solidaritat personal, de les organitzacions de la societat civil i les seves institucions.

Però en un sol any hem vist com disminuïa dràsticament el pressupost de la Generalitat en la construcció de la pau, els drets humans i l'ajut al desenvolupament. Pensem que això posa en un molt greu perill la continuïtat de la política pública de cooperació, que amb tant de sacrifici i esforç hem anat construint entre tots i totes.

Davant d'aquesta situació volem manifestar que:

•Posem en valor la política pública de cooperació catalana construïda conjuntament en els darrers anys, conseqüència del consens social i polític, així com l'aposta unànime per mantenir-la.

•Reconeixem l'esforç fet en el desenvolupament normatiu a Catalunya i la necessitat de seguir aprofundint-hi.

•Apostem per generar i mantenir recursos estables i previsibles de finançament per al desenvolupament humà; sense renunciar a assolir en un futur pròxim el 0,7%.

•Igualment, i sense obviar els nostres compromisos quantitatius, cal redoblar esforços per la millora de la qualitat i l'eficiència de l'ajuda, garantir els compromisos a llarg termini amb les poblacions beneficiàries i les seves organitzacions.

•En aquests moments de tensions pressupostàries, és urgent reforçar també els mecanismes de coordinació de les administracions, la transparència i la rendició de comptes, tant pel que fa al control financer com a l'impacte sobre la qualitat de vida de les poblacions beneficiàries.

•Creiem necessari un compromís públic i una feina decidida des de Catalunya a les instàncies competents per auditar i anul·lar el deute extern il·legítim dels països empobrits.

•Mantindrem l'esforç de les darreres dècades, perquè la solidaritat i la cooperació amb les persones més desfavorides sigui un principi rector de país, garantint els avenços que s'han fet amb la incorporació de la perspectiva de gènere, tant des de l'acció solidària de la societat civil catalana, com de les polítiques públiques, i perquè la defensa dels drets humans i la construcció de pau orientin l'acció exterior de la Generalitat, i la de tots els seus departaments i de la resta d'administracions públiques catalanes. Demanem, per tant, la coherència de totes les polítiques amb aquests principis.

•Apostem per l'educació en valors, que sensibilitzi, mobilitzi i doni a conèixer les causes de la pobresa arreu del món, tot reconeixent el treball educatiu i comunicatiu com a part fonamental de la política pública de foment de la cooperació, la pau i els drets humans.

•Treballarem des de Catalunya per reduir dràsticament la despesa militar espanyola i transformar-la en inversió social.

•Treballarem per deslegitimar el recurs a la violència o a la guerra com a forma de resolució de conflictes.

•Treballarem activament per la defensa d'una societat oberta, intercultural i respectuosa amb les diferències, especialment combativa contra les actituds xenòfobes.

•Promourem la imposició de taxes a les transaccions financeres especulatives i l'eliminació dels paradisos fiscals.

•Impulsarem la lluita contra el frau fiscal i la corrupció per tal que s'asseguri la fiscalitat possible i necessària per a invertir en els serveis i drets socials bàsics en el nostre país i en la cooperació internacional.

•Ens comprometem a lluitar per evitar que s'inverteixin fons públics i subvencions de qualsevol tipus en activitats que vulnerin els drets humans, socials i ambientals. Advoquem perquè les administracions catalanes despleguin criteris de compra pública ètica en la subcontractació d'empreses.

•Treballarem per reduir la petjada ecològica catalana, treballant per un desenvolupament realment sostenible i inclusiu.

Assumim la nostra responsabilitat col·lectiva en defensa del dret a la pau, dels drets humans i del desenvolupament dels pobles. Per això mostrem la nostra ferma decisió d'aportar els nostres mitjans i voluntat a aquesta finalitat, ja que entenem que són drets universals i inalienables.

Per solidaritat, per justícia, pel desenvolupament i benestar de totes les persones del planeta i de les properes generacions, Catalunya necessita una política pública de cooperació, pau i drets humans.

Adhereix-te al Manifest

Manifest de la Xarxa pels Drets Socials de Girona

La Xarxa pels Drets Socials de Girona, continua la tasca iniciada per la Plataforma Prou Retallades, però a banda de lluitar contra les retallades econòmiques, posa el seu focus en les retallades als drets socials que pateix la ciutadania amb l'excusa de la crisi. La nova Xarxa vol canalitzar la idignació ciutadana cap a un àmbit propositiu. En la seva presentació han llegit un manifest que podeu llegir a continuació.

Manifest

La Xarxa pels Drets Socials de Girona, és una organització ciutadana d'enllaç entre diverses entitats (sindicals, associacions veïnals, ONG solidàries, plataformes de persones afectades i altres), de cara a la promoció de lluites i accions en defensa de l'exercici efectiu per part de tota la ciutadania dels drets socials fonamentals (seguretat social, salut, habitatge, educació i participació en la cultura, treball digne i drets laborals) proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquest sentit, la lluita pels drets socials és indestriable de la lluita per la resta de drets personals, cívics i nacionals, també proclamats universalment com a tals, i en conseqüència, de la lluita contra tota mena de discriminació, marginació, dominació, opressió, explotació i espoli.

Lluitem perquè tots els ciutadans i ciutadanes...

... disposem d'un sistema efectiu de seguretat social (pensions/subsidis dignes, renda bàsica universal...)

... tinguem el dret efectiu a la salut (per un sistema sanitari públic, gratuït i de qualitat...)

... assolim el dret a un habitatge digne (l'habitatge no és un negoci especulatiu, és un dret; tota persona ha de poder accedir a un habitatge en condicions amb preu just i assequible; no volem que els bancs ens facin culpables de les seves estafes, lluitem per la dació en pagament; per un lloguer just...)

... accedim per igual a l'educació i a la participació en la cultura (per una educació catalana, pública, gratuïta i de qualitat...)

... puguem tenir un treball digne (amb els drets laborals i sindicals reconeguts universalment i que actualment se'ns estan retallant o suprimint...)

Com ja s'ha dit defensem de manera indestriable la resta de drets personals i col•lectius, i en aquest sentit el dret a decidir ha de ser un dret individual i col·lectiu garantit. Entenem que les persones i els pobles tenim el dret permanent a decidir el nostre futur en llibertat. Treballem per una societat justa i igualitària, com a base d'un país, el nostre, plenament lliure i solidari.

Aquests son els pilars que ens dignifiquen com a persones i han de ser els pilars de la nostra societat. Els actuals atemptats contra aquests drets ens porta a ajuntar forces per a fer-hi front. No volem permetre un retrocés en cap d'aquests drets i la nostra lluita és per a poder exercir-los amb total llibertat.

Justícia i Pau Girona ens hem adherit a la Xarxa

Amb el clam del poble - Fòrum Joan Alsina

Les alegries, les esperances, els projectes i els patiments de les persones i dels pobles d'avui ho són també dels deixebles de Crist, afirmà el Concili Vaticà II. El projecte d'una Catalunya respectada, mestressa de les seves decisions, amb capacitat per recollir els fruits del treball dels seus ciutadans per poder-los revertir en diners disponibles per poder fer les carreteres, atendre les escoles, la salut, les pensions, l'atenció a les famílies amb més necessitats, etc, és avui també el desig i l'anhel nostre.

Després de molts intents fracassats de diàleg amb els diversos Governs d'Espanya, després de la inacceptable actuació del Tribunal Constitucional, després de les repetides agressions a la llengua catalana, després del repetits incompliments dels compromisos dineraris amb Catalunya creiem que ha arribat l'hora de dir prou. La dignitat dels pobles té uns límits i unes exigències. Les persones i els pobles no podem ser si no som lliures. El model uniformista i dominador d'Espanya que no accepta les diferències, que no escolta, ha arribat a un punt de no retorn. Allí on és impossible una relació de reciprocitat entre iguals i on només es vol submissió i renúncia, un País que es consideri no hi té cabuda.

Fem costat a les aspiracions que aquest recent Setembre s'han manifestat d'una manera clara i sense embuts al carrer. El futur que ens espera no serà fàcil. Ens hi posaran tots els entrebancs haguts i per haver. Caldrà forjar la unió del poble català, treballar amb molta intel.ligència, mostrar fermesa i perseverança, no deixar-se influir per les mentides ni acovardir per les amenaces. Mai els opressors han deixar de bon grat ser lliures aquells a qui feien treballar a canvi de ben poc ni han renunciat als seus privilegis. Avui la reivindicació dels drets socials dels ciutadans de Catalunya passa també per la reivindicació dels drets nacionals per poder disposar dels recursos econòmics i legals per fer-los possibles. Continuar la situació actual suposaria l'empobriment de Catalunya i la seva desaparició corn a nació diferenciada.

Per tot això, ens afegim al clam de la ciutadania que reclama poder ser allò que som i disposar de les eines per prendre les decisions oportunes per aconseguir-ho.

24 de setembre 2012

L'ELIMINACIÓ DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA DE LES PERSONES ESTRANGERES SENSE AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA

Comunicat de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants entorn l’eliminació del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

1. L’esmentat Decret Llei, entre moltes altres mesures que no són objecte de la nostra atenció aquí, elimina del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència a l’Estat espanyol, un dret reconegut fins ara per la Llei d’Estrangeria. L’assistència ja només es mantindrà en els casos d’urgència per accident o malaltia fins l’alta mèdica, dones embarassades i menors de 18 anys.

2. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura, de dubtosa constitucionalitat, representa una greu i inacceptable involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l’assistència mèdica de les persones afectades, reconegut en l’art. 25.1 de la Declaració Universal del Drets Humans, posant també en perill el seu dret a la vida i menyspreant la seva dignitat humana. Alhora, comportarà un factor d’inseguretat i exclusió social per a aquests col·lectius, fet que s’afegeix a la creixent precarietat que ja pateixen, enviant un missatge populista i molt perillós d’estigmatització dels estrangers.

3. Al nostre parer, aquesta mesura no es pot justificar per la intenció de reduir el dèficit públic, atès que l’estalvi econòmic que representa en el conjunt del pressupost sanitari és mínim. Al contrari, és més que probable que, en molts casos, el fet de no prestar l’assistència mèdica oportuna generarà posteriorment un cost econòmic superior, quan moltes patologies acabin derivant en malaltia greu. A més a més, això pot contribuir a col·lapsar els serveis d’urgències. Tampoc no es pot justificar pel fet que existeixin casos de frau en la utilització dels serveis de salut per part d’algunes persones estrangeres (“turisme sanitari”). En tot cas, calen mesures per evitar o reduir el frau que es pugui produir, en comptes d’eliminar l’assistència de forma generalitzada a tot un col·lectiu.

4. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura s’integra en una tendència preocupant de polítiques que, en l’actual context de crisi econòmica, perjudiquen especialment als col·lectius socials més vulnerables i que debiliten greument l’Estat del benestar o Estat social. Aquesta forma d’Estat és una conquesta irrenunciable de justícia social, que Europa hauria de mantenir i reivindicar com a model de referència global.

5. Per tot això, instem el Govern espanyol a rectificar aquesta mesura i a continuar oferint assistència mèdica a tota persona que ho necessiti. Com recorda contínuament l’Església, “qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots en qualsevol situació” (Benet XVI, Caritas in Veritate, 65). Comprenem l’exigència de reduir el dèficit públic, però entenem que existeixen altres polítiques que poden obtenir els mateixos resultats sense posar en perill prestacions tan essencials com són l’educació bàsica i l’atenció sanitària universals i gratuïtes. La reducció del dèficit es pot aconseguir amb la racionalització de la despesa pública en diferents aspectes: la disminució de l’enorme despesa militar espanyola; la lluita més activa contra totes les formes de corrupció, d’abús dels serveis públics i de frau fiscal; la millora en la gestió i l’ús més responsable dels serveis públics; i un repartiment més equitatiu de les càrregues públiques en funció dels nivells de renda, entre d’altres.


Barcelona, 3 de maig de 2012


ACO, Caritas, Cintra-Benallar, Con Vi Vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, Delegació de Pastoral Social de Barcelona, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-Studium, Goac-Hoac, Grup de Juristes Roda Ventura, Joc, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral Amb Immigrants (PAI), Religioses en Barris, Unió de Religiosos De Catalunya (URC), Bayt-Al-Thaqafa, Iniciatives Solidàries, Fundació La Salut Alta, i Comunitats de Vida Cristiana.

MANIFEST CONTRA LA POBRESA

SOM PERSONES CRISTIANES INDIGNADES

Persones cristianes de diferents procedències ens reunírem el 8 d'octubre de 2011 per reflexionar conjuntament sobre aspectes de la realitat i la nostra vivència des de la fe en Jesús de Natzaret. Com a resultat d'aquesta trobada sorgí la proposta de posicionar-nos sobre el moment que estem vivint i elaborar un manifest.

Charles Maurras, líder d’Action Française a finals del s. XIX, agraïa que es cantés en llatí un himne provocador, així el poble no entenia el verí que contenia. Els anys setanta del s. XX, la Comissió Episcopal de Litúrgia de l’Argentina va prendre’s la llibertat de censurar-ne el verset “derroca els poderosos del soli”.

Són uns paràgrafs de l’himne que proclamà Maria poc abans de l’era cristiana, el MAGNIFICAT:

“Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

omple de béns els pobres

i els rics se’n tornen sense res”.

En aquests versets es parla de pobres i humils, per un costat, i de persones poderoses, riques i de cor altiu, per l’altre. Això vol dir que, des de sempre, han existit els éssers humans explotats i els explotadors, els dominants i els dominats, AIXÒ ENS INDIGNA.

Hi ha i hi ha hagut gent, pel que hem vist, a qui sempre els ha fet i els fa por proclamar-ho. AIXÒ ENS INDIGNA.

Amb el pas dels segles, la divisió entre classes ha augmentat descomunalment i avui, a l’època de la globalització, la pobresa arriba a límits mai no sospitats que provoquen escàndol. AIXÒ ENS INDIGNA.

Hi ha masses de persones que no són res, que neixen, viuen i moren: però, realment, no han viscut. AIXÒ ENS INDIGNA.

Les persones explotadores, les riques (digueu-ne com vulgueu), han augmentat i augmenten les seves fortunes escandalosament. AIXÒ ENS INDIGNA.

Davant d’aquest panorama global de pobresa i exclusió de tantes persones, germanes nostres, el 20% de la població té noranta-dues vegades més que el 20% més pobre. AIXÒ ENS INDIGNA.

No podem callar i cal que ens fem portaveus dels sense veu, dels i les sense sostre, sense feina, sense habitatge. En una paraula, dels i les que van quedant exclosos de la societat, del teixit laboral, familiar, social. Protestar i preguntar-nos, tots plegats, quina responsabilitat hi tenim.

Voldríem parlar amb tots els homes i dones de bona voluntat que segurament també s’indignen davant la realitat que vivim.

També voldríem fer arribar aquest manifest a totes aquelles persones que cobren salaris i remuneracions elevades i obtenen beneficis que indignen i escandalitzen: especuladors, bancs, polítics i jubilats de la política amb sous poc o gens ètics, “cracs” del món de l’esport, ... Si no coneixen o no s’han assabentat de la realitat del món d’avui, perquè hi reflexionin els recordarem el que deia Joan Crisòstom al segle IV: “Digueu-me, si us plau, ¿d’on procedeixen les vostres riqueses?, ¿de qui les heu rebudes? “Dels meus avis a través dels meus pares”. Doncs bé ¿sou capaços d’anar-vos remuntant així per la família i demostrar que el que teniu ho posseïu justament? No en sou capaços. El principi, la rel de la riquesa, sempre és forçosament la injustícia. Per què? Perquè al principi Déu no va crear ric a un i pobre a un altre.”

No n’hi ha prou d’indignar-nos. La nostra protesta s’ha de transformar en fets i actuacions i no permetre que la nostra consciència quedi tranquil·la perquè algunes institucions miren de respondre a aquestes situacions.

Si ens impliquem tots i totes a eradicar la pobresa, atacar-ne les causes i pal·liar-ne les conseqüències, podem reeixir.

Signatures:

“Associació Akan”, “Fòrum Joan Alsina”, “Col.lectiu de Dones en l'Església”, “Antics Membres de la GOAC”, “Cristians de Base, avui”

Per adhesions:

dtcabratosa@gmail.com

Justícia i Pau de Girona,  també s'hi ha adherit.

Manifest del Primer de Maig - Moviments Obrers Cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers, Religioses en Barris i Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis de Catalunya

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història del moviment obrer.

El Primer de Maig d’enguany està molt marcat per la reforma laboral, les retallades econòmiques, la pujada de l’atur, els desnonaments injustos, el dèficit fiscal i la conseqüent resposta dels treballadors i treballadores a la vaga general del passat 29 de març. Entre llums i ombres els cristians obrers, que també vivim en la nostra pròpia pell aquesta situació, ens sentim solidaris a tantes persones que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica provocada per un sistema econòmic injust. Hem vist que:

• Totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores.

• Moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...

• Va augmentant el nombre d’aturats i aturades.

• Els joves miren amb molta inseguretat el seu futur.

• Cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació.

• Algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i néts.

• Hi ha famílies que han de renunciar a les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques.

• Treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur. Ens hem deixar il·luminar per l’evangeli segons Marc que…

• Ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34).

• Ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc10, 21).

• Ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43).

• Ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17).

• Ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44).

• Ens empeny a fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

Ens sentim compromesos a:

• Continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi.

• Treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat.

• Tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones.

• Sensibilitzar les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida.

• Educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, caixes de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

"La dignitat de la persona i les exigències de la justícia requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessiva i moralment inacceptable les desigualtats, i que es continuï buscant com a prioritat l'objectiu de l'accés al treball per part de tots, o que el mantinguin." Caritas in veritate 32, de Benet XVI

La Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants reclama que es posi fi a la vulneració de drets humans als CIE

Pràcticament des de la seva creació a finals dels anys 80, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) han estat objecte de denúncia per part de nombroses ONG, nacionals i internacionals, i també altres institucions, entre elles el mateix Defensor del Pueblo o col·legis d'Advocats, per vulneració de drets humans dels interns.

Llegiu la informació sencera i el manifest a

http://www.justiciaipau.org/noticies.ca.shtml?x=11598

Versión en castellano en

http://www.justiciaipau.org/noticies.es.shtml?x=11603