dilluns, 30 d’abril del 2012

Manifest del Primer de Maig - Moviments Obrers Cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers, Religioses en Barris i Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis de Catalunya


El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història del moviment obrer.

El Primer de Maig d’enguany està molt marcat per la reforma laboral, les retallades econòmiques, la pujada de l’atur, els desnonaments injustos, el dèficit fiscal i la conseqüent resposta dels treballadors i treballadores a la vaga general del passat 29 de març. Entre llums i ombres els cristians obrers, que també vivim en la nostra pròpia pell aquesta situació, ens sentim solidaris a tantes persones que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica provocada per un sistema econòmic injust. Hem vist que:
• Totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores.
• Moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...
• Va augmentant el nombre d’aturats i aturades.
• Els joves miren amb molta inseguretat el seu futur.
• Cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació.
• Algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i néts.
• Hi ha famílies que han de renunciar a les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques.
• Treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur. Ens hem deixar il·luminar per l’evangeli segons Marc que…
• Ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34).
• Ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc10, 21).
• Ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43).
• Ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17).
• Ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44).
• Ens empeny a fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

Ens sentim compromesos a:
• Continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi.
• Treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat.
• Tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones.
• Sensibilitzar les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida.
• Educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, caixes de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

"La dignitat de la persona i les exigències de la justícia requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessiva i moralment inacceptable les desigualtats, i que es continuï buscant com a prioritat l'objectiu de l'accés al treball per part de tots, o que el mantinguin." Caritas in veritate 32, de Benet XVI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada