SOM PERSONES CRISTIANES
INDIGNADES
Persones cristianes de diferents procedències ens reunírem el 8
d'octubre de 2011 per reflexionar conjuntament sobre aspectes de la realitat i
la nostra vivència des de la fe en Jesús de Natzaret. Com a resultat d'aquesta
trobada sorgí la proposta de posicionar-nos sobre el moment que estem vivint i
elaborar un manifest.
Charles Maurras, líder d’Action Française a finals del s. XIX, agraïa
que es cantés en llatí un himne provocador, així el poble no entenia el verí que contenia. Els anys setanta del
s. XX, la Comissió Episcopal
Són uns paràgrafs de l’himne que proclamà Maria poc abans de l’era
cristiana, el MAGNIFICAT:
“Les obres del seu braç són
potents:
dispersa els homes de cor
altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres
i els rics se’n tornen sense
res”.
En aquests versets es parla de pobres i humils, per un costat, i de persones
poderoses, riques i de cor altiu, per l’altre. Això vol dir que, des de sempre,
han existit els éssers humans explotats i els explotadors, els dominants i els
dominats, AIXÒ ENS INDIGNA.
Hi ha i hi ha hagut gent, pel que hem vist, a qui sempre els ha fet i
els fa por proclamar-ho. AIXÒ ENS INDIGNA.
Amb el pas dels segles, la divisió entre classes ha augmentat
descomunalment i avui, a l’època de la globalització, la pobresa arriba a
límits mai no sospitats que provoquen escàndol. AIXÒ ENS INDIGNA.
Hi ha masses de persones que no són res, que neixen, viuen i moren: però,
realment, no han viscut. AIXÒ ENS INDIGNA.
Les persones explotadores, les riques (digueu-ne com vulgueu), han
augmentat i augmenten les seves fortunes escandalosament. AIXÒ ENS INDIGNA.
Davant d’aquest panorama global de pobresa i exclusió de tantes
persones, germanes nostres, el 20% de la població té noranta-dues vegades més
que el 20% més pobre. AIXÒ ENS INDIGNA.
No podem callar i cal que ens fem portaveus dels sense veu, dels i les
sense sostre, sense feina, sense habitatge. En una paraula, dels i les que van
quedant exclosos de la societat, del teixit laboral, familiar, social.
Protestar i preguntar-nos, tots plegats, quina responsabilitat hi tenim.
Voldríem parlar amb tots els homes i dones de bona voluntat que
segurament també s’indignen davant la realitat que vivim.
També voldríem fer arribar aquest manifest a totes aquelles persones que
cobren salaris i remuneracions elevades i obtenen beneficis que indignen i
escandalitzen: especuladors, bancs, polítics i jubilats de la política amb sous
poc o gens ètics, “cracs” del món de l’esport, ... Si no coneixen o no s’han
assabentat de la realitat del món d’avui, perquè hi reflexionin els recordarem
el que deia Joan Crisòstom al segle IV: “Digueu-me,
si us plau, ¿d’on procedeixen les vostres riqueses?, ¿de qui les heu rebudes?
“Dels meus avis a través dels meus pares”. Doncs bé ¿sou capaços d’anar-vos
remuntant així per la família i demostrar que el que teniu ho posseïu justament?
No en sou capaços. El principi, la rel de la riquesa, sempre és forçosament la
injustícia. Per què? Perquè al principi Déu no va crear ric a un i pobre a un
altre.”
No n’hi ha prou d’indignar-nos. La nostra protesta s’ha de transformar
en fets i actuacions i no permetre que la nostra consciència quedi tranquil·la
perquè algunes institucions miren de respondre a aquestes situacions.
Si ens impliquem tots i totes a eradicar la pobresa, atacar-ne les
causes i pal·liar-ne les conseqüències, podem reeixir.
Signatures:
“Associació Akan”, “Fòrum Joan Alsina”, “Col.lectiu de Dones en
l'Església”, “Antics Membres de la
GOAC ”, “Cristians de Base, avui”
Per adhesions:
dtcabratosa@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada