Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per un treball digne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per un treball digne. Mostrar tots els missatges
dilluns, 18 de desembre del 2017
Treball indecent avui, pensió indecent demà - Albert Quintana i Oliver, president de Justícia i Pau Girona
A principis d'aquest mateix mes de desembre hem sabut pels mitjans de comunicació que la Seguretat Social espanyola ha hagut de recórrer al crèdit per pagar l'extra de les pensions d'aquest Nadal. I no és la primera vegada que ho fa, el mes de juliol passat ja va passar també. De fet en aquests moments la Seguretat Social déu més diners dels que té, i per tant comença a endeutar-se. S'han tret massa diners de la «guardiola». Aquesta situació és greu perquè posa en joc el dret a envellir dignament de la mà de les pensions. I per tant és lícit preguntar-se si l'actual sistema de pensions és sostenible malgrat que des del poder establert se'ns digui una i altra vegada que no cal preocupar-se'n.
Com a vegades no és prou conegut, les pensions dels qui ja no treballen es paguen amb les cotitzacions i l'esforç dels qui treballen en l'actualitat. De fet les cotitzacions del treball són les que més aporten al sistema de pensions, per sobre del 85% del conjunt. Així, doncs, a ningú se li escapa que per garantir el futur de les pensions és clau que hi hagi feina. Que hi hagi treball per a un major nombre de persones possible i, alhora que els salaris siguin de prou qualitat per poder contribuir suficientment a la «guardiola» de les pensions. Per tant, és imprescindible un treball digne avui per a garantir unes pensions dignes d'avui i de demà.
Tots sabem que la crisi, de la que potser alguns n'han sortit però la majoria no, ha comportat una reducció important dels llocs de treball i una alta precarització de les condicions laborals: un fort increment de les contractacions temporals, una disminució molt significativa dels salaris i unes taxes d'atur elevades sobretot entre els joves. Això ha donat lloc al que hem anomenat els treballadors «pobres» i a què pràcticament una quarta part de les llars de l'estat espanyol no arribin a final de mes, com indica l'informe FOESSA.
La crisi i la seva resolució té un impacte directe en les pensions, tal com es va constatar en un debat organitzat per Justícia i Pau conjuntament amb altres entitats. La devaluació dels salaris ha fet que el preu per hora treballada sigui al voltant d'un 7% inferior al que era abans de la crisi. I que sumat a l'alta rotació per les ocupacions temporals, està comportant una baixa cotització a la seguretat social.
Però, a més, cal corregir greus desigualtats que encara perduren com és la bretxa entre homes i dones en aquest àmbit. Mentre que el 87% dels homes majors de 65 anys reben una pensió, entre les dones es redueix tant sols a un 42%. I a més amb una quantia dinerària força inferior: la mitjana entre els homes és de 1400 euros, mentre que entre les dones és de 890 euros.
A tot plegat, se li uneix que les pensions espanyoles estan més de mil euros per sota de la mitjana europea i que a partir de 2019 les pensions disminuiran per l'aplicació del «factor de sostenibilitat». Aquest factor és un coeficient per ajustar els anys cotitzats per anys vida, a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida. Això comportarà que el 50% de les pensions disminuiran entre un 30% i un 40% amb la consegüent pèrdua constant de poder adquisitiu.
I per si això no fos poc, a la crisi econòmica se li afegeix la crisi demogràfica. Així si el 1971 hi havia 6 persones joves per cada persona en edat de jubilació, en l'actualitat aquesta xifra s'ha reduït a 3,3 joves per persona en edat de jubilació. Espanya envelleix inexorablement i es calcula que fins al 2037 la població no augmentarà notablement, però, en canvi, sí que s'incrementaran les persones en edat de jubilació fins a un 35%. La població entre 20 i 65 anys, no obstant això, es reduirà en un 7%.
De fet ja s'està veient que la previsió que la Comissió Europea fa per a mitjans de segle de destinar un 12% del Producte Interior Brut a cobrir les pensions, quedarà curta. I caldrà incrementar-la en un 3% per arribar fins al 15%.
El problema de les pensions és un problema real que requereix actuar sense més demora. El sistema econòmic, com hem repetit tantes vegades ha de posar la prioritat en les persones i en els drets socials. La mateixa Declaració dels Drets Humans de la que en celebrem aquests dies l'aniversari de la seva proclamació, en el seu article 22 ho defensa: «Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir, ..., la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.» El repte consisteix doncs a aconseguir un model econòmic i social que garanteixi un treball digne avui i així garanteixi el dret a envellir dignament demà.
dilluns, 1 de maig del 2017
1 de Maig 2017 - MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS
Així com el manament de «no matar» posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir «no a una economia de l'exclusió i la desigualtat». Aquesta economia mata. (Evangeli Gaudium 53). Les condicions laborals que patim els treballadors i treballadores estan matant la nostra dignitat.
Cada vegada més estem perdent drets. La situació d’atur va baixant però la precarització creix exponencialment. Tenim un nombre insostenible de persones excloses a la nostra societat: persones refugiades i/o migrades, persones en privació de llibertat, persones amb diversitat funcional, persones que pateixen addiccions, persones en situació d’atur indefinit, treballadors i treballadores pobres, dones amb una forta desigualtat laboral i social, una pobresa amb rostre femení (especialment de mares amb fills i filles), joves amb dificultats laborals i amb futur incert,...... En coneixem. I en coneixem a moltes. Podem posar-los nom i rostre... No cal estendre’ns molt més.
Com a cristians i cristianes que formem part de les delegacions, moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera de Catalunya sentim la crida que ens fan les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta. Aquesta crida ens porta a deixar de ser passius i insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots i totes, entre les quals hi ha el dret al treball, però no qualsevol treball, sinó un treball decent per a tothom. El Papa Francesc ho posa en relleu «El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal» (Laudato SI,128)
Una manera de generar els canvis necessaris és la nostra lluita. Calen propostes, petites o grans accions, que ens comprometin i impliquin per assolir la societat que volem, justa i solidaria. Per a construir-la és necessari el nostre compromís polític, econòmic, social, eclesial...
És per això que creiem i proposem:
⃰ Cal lluitar per una Justícia Social. No volem tenir persones de segona categoria. Exigim als governs que facin les inversions necessàries en tots aquests col·lectius que viuen en la desigualtat d’oportunitats: joves, dones, persones migrades, persones excloses... .
⃰ Els governs han d’iniciar una autèntica lluita contra l'evasió d'impostos, paradisos fiscals, economia submergida i lleis injustes.
⃰ Cal lluitar per una Renda Garantida Ciutadana. No per emmascarar l'actual situació d’atur i precarietat, sinó com garantia de dignitat per a totes les persones.
⃰ Aquesta situació cal orientar-la cap al repartiment del treball per tal que totes les persones es puguin sentir realitzades fomentant la conciliació personal i laboral.
⃰ Les empreses s’han de planificar i organitzar prioritzant la dignitat dels treballadors i treballadores
⃰ Les organitzacions obreres han de repensar el seu funcionament i la seva funció en aquesta nova configuració de la classe treballadora. Hi ha la necessitat de diàleg i lluita conjunta del sindicalisme i el cooperativisme.
⃰ Necessitem fomentar l’economia social. Cal afavorir l’emprenedoria social i ètica, estimulant fiscalment l’autoocupació.
⃰ Ens sumem a la innovació tecnològica sempre que es posi al servei de les persones. La productivitat ha d’estar al servei de les persones hem d’evitar convertir-nos en individus productors i consumidors d’un sistema.
⃰ Estem veient les conseqüències del canvi climàtic. Hem d'assolir les tres “R”: reduir, reciclar, reutilitzar. Ho hem de fer nosaltres i ho hem d'exigir als governs.
Volem construir una societat més justa intercanviant temps, serveis, compromisos, esperances, cultura, somriures, converses, petons, abraçades... VIDA!
dijous, 30 d’abril del 2015
Manifest Primer de Maig - Moviments Obrers Cristians i Delegacions de Pastoral Obrera de Catalunya
Per llegir-lo bé, cliqueu la imatge prement el botó dret del ratolí, feu Obrir en una nova perstanya o Obrir la imatge en una nova pestanya.
A la nova pestanya hi podreu fer zoom i llegir-lo més còmodament.
A la nova pestanya hi podreu fer zoom i llegir-lo més còmodament.
dimarts, 16 de desembre del 2014
Per un treball digne - ALBERT QUINTANA I OLIVER
És una evidència a crits que les desigualtats socials estan creixent en la nostra societat. No només és una percepció que es té en passejar-se pels nostres carrers o de parlar amb molts dels nostres veïns i veïnes. Molts informes ho corroboren, i amb escreix, mostrant que la rasa de la desigualat és cada vegada més profunda. Sense anar més lluny, un recent informe d'Intermón-OxfamIguals: Acabem amb la desigualtat extrema. És l'hora de canviar les regles. Posava de manifest que un de cada cinc catalans és pobre, i la pobresa infantil s'enfila fins al 27%. Però denunciava explícitament que en l'últim any, les vint majors fortunes espanyoles van augmentar la seva riquesa en 15.450 milions de dòlars. I que aquesta vintena de persones més riques a Espanya, posseeixen una fortuna similar als ingressos del 30% més pobre de la població (gairebé 14 milions de persones). Alhora, l'OCDE revelava que l'Estat Espanyol és on ha crescut més la desigualtat social en els últims anys, de la Unió Europea. Dades que ens refermen la convicció que l'increment de les desigualtats socials no són a conseqüència de la crisi, sinó amb l'excusa de la crisi. Volgudament s'ha provocat la crisi per acumular poder econòmic i polític a costa del patiment d'una part molt important d'habitants del nostre país i del nostre planeta.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


