Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infància. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infància. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de març del 2016

Justícia i pau i Càritas de Girona, amb els refugiats - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

El drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per la solució del problema.
Justícia i Pau i Càritas de Girona han publicat un manifest amb el títol "El dret d'asil, un Dret Humà Universal ineludible". En faré un resum per facilitar-ne el coneixement.
El document comença amb una relació de fets recents prou coneguts. En destaco: la Unió Europea ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats i els retorni als països d'origen; el 2015 han mort a la Mediterrània 3.770 persones que buscaven refugi, sense comptar els desapareguts; s'han construït murs, tanques i filferrades amb ganivetes a moltes fronteres amb països de l'est; les converses per assolir la pau a Síria es dilaten i s'ajornen i els països europeus continuen venent armament a l'Aràbia Saudita que el fa arribar a països en conflicte.
La relació seria llarga i passo al que les dues entitats posen de manifest en el document:
- No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la UE, centrada en el control de fluxos i l'externalització de fronteres.
- Aquestes mesures afecten les persones que busquen protecció fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes aquestes persones fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima, emparada per la legislació internacional. Cal denunciar que s'ha passat de considerar els refugiats com a tals a considerar-los immigrants il·legals.
- Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments: a/ frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció i el comerç d'armes. b/ augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la UE per assolir el 0.7% del PIB. c/ reduir la despesa militar (1.8 trilions de dòlars en conjunt). d/ abordar radicalment les causes del tràfic de persones que han de ser considerades víctimes d'un delicte i donar-los resposta eficaç i tractament adequat.
El document, a continuació, insta els governs i institucions polítiques a prendre mesures urgents:
- Els països rics i de manera especial els de la UE que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
- Els estats membres de la UE que defensin la Convenció de Ginebra i atenguin els valors proclamats a les seves constitucions.
- Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià a fi que complexi les resolucions del Consell de Seguretat i atenguin la situació d'emergència humanitària fent respectar els Drets Humans i suspenent les transferències d'armes.
- Que respectin l'Estatut del Refugiat i adeqüin la seva legislació a la realitat actual.
I acaba amb un apartat adreçat a tothom en què insta a "cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys que malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans, dones i nens majoritàriament, a veure truncats els seus anhels de llibertat".
El document ens vol ajudar a fer una reflexió profunda sobre aquest problema i moure'ns per actuar en la mesura de les possibilitats de cadascú. Voldria haver-hi col·laborat. I espero que quan es publiqui l'article la cimera de la UE hagi desistit de fer l'acord amb Turquia.
DIARI DE GIRONA – 20.03.2016

dilluns, 26 de novembre del 2012

Els drets de l'infant i de la ciutadania - Xavier Merino

El dia 20 de novembre s’ha commemorat el Dia Universal dels Drets de l’Infant, instituït per l’ONU l’any 1989. He espigolat algunes dades sobre la infància que han sortit aquests darrers dies als mitjans de comunicació i que crec que és imprescindible que tothom conegui. La gravetat d’aquestes dades hauria de fer que cada dia fossin notícia de primera pàgina, però habitualment es silencien i surten molt poques vegades, sempre mig amagades per no crear mala consciència a ningú.

Nacions Unides xifra en 6.000 la quantitat d’infants menors de cinc anys que moren cada dia al planeta Terra. La xifra, si hi afegim altres causes de mort igualment evitables, s’eleva a 19.000. Gairebé set milions d’infants menors de cinc anys moren cada any per causes evitables. És una xifra escruixidora.

Faig un incís per recordar que les persones de totes les edats que moren diàriament per causes evitables s’eleva, segons Nacions Unides, a cent mil. Un total anual de trenta-sis milions i mig que, per fer-nos-en una idea, és gairebé el 80% de la població de l’Estat espanyol. I la xifra destinada a cooperació internacional ha disminuït el 70% els darrers anys, cosa que encara agreuja més el problema de la fam i les altres causes de mort evitables.

A Catalunya hi ha més de cinquanta mil nens que no poden fer un àpat amb carn o peix cada dos dies i el 28% dels menors de 16 anys són en risc de pobresa. Fins fa poc, amb les beques de menjador, els infants de famílies que viuen en la pobresa, podien dinar a l’escola i fer un àpat normal al dia. Ara van mal nodrits i hi ha la possibilitat que agafin malalties que poden marcar-los per tota la vida.

Aquestes dades ens diuen, per si encara no ens n’havíem adonat, que aquest món en què vivim no funciona bé; o potser cal dir que va molt malament.

A nivell de Catalunya, i també de l’Estat, des de fa un temps plouen les retallades que afecten aspectes tan fonamentals com l’ensenyament i la sanitat; l’atur creix imparablement i cada vegada afecta més persones (en un milió de llars espanyoles no hi ha ningú que tingui feina) i les prestacions als qui no tenen ingressos també disminueixen i situen més i més persones en un estat de pobresa extrema. També hi ha una amenaça constant de retallada de les pensions dels jubilats. I cal tenir en compte que d’aquestes pensions moltes vegades també en viuen, o malviuen, els fills i néts dels perceptors.

Mentrestant veiem com es dediquen milers de milions d’euros a ajudar els bancs que passen dificultats, però no es prenen mesures veritablement serioses per aturar els desnonaments. I veiem que les úniques partides dels Pressupostos Generals de l’Estat que augmentaran l’any vinent, són les destinades a l’exèrcit i a l’església catòlica.

En aquest sistema neocapitalista nefast, l’interès del capital passa inexorablement, gairebé sempre, al davant de les necessitats de les persones. És un sistema cada vegada més deshumanitzat. I tenim la sensació que els polítics, en molts aspectes, estan lligats de mans i han de seguir el dictat d’això que s’anomena “mercats”, que en gran part és especulació pura i dura.

Acabem de viure la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Quan es publiqui aquest article ja en sabrem el resultat. Ara, encara en plena campanya, les perspectives no són pas gens falagueres. Molts partits i coalicions es manifesten en contra de les retallades i diuen que treballaran per restablir les condicions anteriors. No ens diuen, però, com ni quan pensen que, si realment ho intenten, podran fer-ho.

Cal que, ara, passades les eleccions exigim als governants que retornin a les polítiques socials anteriors i que donin prioritat al benestar de la ciutadania que es basa en quatre aspectes prioritaris:

- tenir un habitatge digne.
- tenir cobertes les necessitats sanitàries bàsiques.
- rebre un ensenyament de qualitat i a l'abast de tots els ciutadans, naturals del país o nouvinguts.
- tenir cobertes les necessitats alimentàries amb un mínim de qualitat.

I si els governants no ho fan, hem de trobar maneres de pressionar-los a través dels partits de l’oposició o bé establir sistemes de participació ciutadana que permetin fer sentir la veu del poble, nouvinguts inclosos, a l’estament polític que governi el país.

He començat bo i parlant dels infants i acabo amb els problemes de la ciutadania en general. Ho faig perquè em sembla que la situació dels infants depèn sempre de la situació de la família. I que si molts infants no van ben alimentats no és pas per culpa dels seus pares que, ben segur, encara hi deuen anar menys. 

dijous, 23 de febrer del 2012

Abandó dels abandonats - Josep Cornellà i Canals

Aquesta setmana, en un petit requadre de la premsa, s'informava que, a Catalunya, en aquests darrers deu anys, han sigut abandonats més de setanta nens que havien sigut adoptats. En altres rotatius es deia que aquesta és la situació en que es troben una seixantena de nens, cada any, en el territori estatal.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 17 de febrer del 2012

Miles de niños siguen empuñando armas en al menos 15 países - Laura Gallego

Cada día miles de niños participan en conflictos armados, se ven sometidos a situaciones extremas, son utilizados como instrumentos para cometer atrocidades, sufren malos tratos, violaciones o se convierten en testigos de asesinatos. En 2010 se liberaron más de 11.000 niños soldados. Pero para seguir avanzando, las ONG consideran imprescindible que se impulsen programas internacionales de rehabilitación.

Llegiu l'article sencer a

dimarts, 17 de gener del 2012

Bases per a un Pacte d’Infància - Jordi Cots

El 29 de novembre proppassat es va presentar, al Palau de la Generalitat, el Document de bases de cara a establir un Pacte per a la Infància a Catalunya. Aquesta presentació tingué lloc en el marc de l’acte commemoratiu del Dia Universal dels Drets de l’Infant. El Conseller Cleries, davant d’un públic ple de professionals de la infància, explicà llargament el contingut del Pacte; i va fer-ho amb convicció. 

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 23 de novembre del 2011

Alumnos analfabetos - Frei Betto

Durante el primer semestre de este año se aplicó la prueba ABC (Evaluación Brasileña de final del Ciclo de Alfabetización) a grupos de alumnos que terminaron el 3° año de enseñanza primaria, en todas las capitales del país. Una iniciativa del movimiento Todos por la Educación con el Inep (Instituto Nacional de Investigaciones Educacionales Anisio Teixeira).

Llegiu l'article sencer a

dijous, 20 d’octubre del 2011

El 25% de niños en el Estado español sufre malnutrición agudizada por la crisis

El 25 por ciento de los niños españoles menores de 16 años sufre malnutrición, según explicaron a Europa Press diversas entidades del tercer sector social, que atribuyen este dato a la crisis económica, que hace que muchas familias no puedan comprar carne, pescado y fruta para alimentar a los más pequeños. 

Llegiu la informació sencera a

dilluns, 12 de setembre del 2011

La pobresa infantil - Jordi Cots

El tret característic de la pobresa infantil és aquest: que d’entre tots els col·lectius vulnerables els infants són els que tenen les necessitats més grans.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 2 de setembre del 2011

Educar para celebrar la vida y la Tierra - Leonardo Boff

Dada la crisis generalizada que vivimos actualmente, todas las educaciones deben incluir el cuidado de todo lo que existe y vive. Sin el cuidado, no garantizaremos una sostenibilidad que permita al planeta mantener su vitalidad, los ecosistemas, su equilibrio, y nuestra civilización, su futuro.
 
Llegiu l'article sencer a

dissabte, 23 de juliol del 2011

Excluidos e invisibles - Carlos Ayala Ramírez

Hace poco, el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (Unicef) dio a conocer el informe sobre el estado mundial de la infancia para 2011, titulado “La adolescencia, una época de oportunidades”. La primera constatación que hace el informe es que, entre la multitud de temas, objetivos, y metas presentes en el temario internacional del desarrollo, pocas veces se considera a los adolescentes como una prioridad.

Llegiu l'article sencer a

dimarts, 19 de juliol del 2011

Niños reclutados por el narcotráfico en Latinoamérica - Cristiano Morsolin

Los carteles de la droga mexicanos están reclutando a niños que utilizan como ‘halcones’ (vigías) y a quienes pagan unos 1,500 pesos semanales (120 dólares), denunció el obispo de Saltillo y premio Rafto de derechos humanos en Noruega, Raúl Vera, el jueves 14 de julio de 2011. "Están reclutando niños porque los están usando de halcones.

Llegiu l'article sencer a