"
Voldria patir totes les humiliacions, totes les tortures, l'ostracisme absolut i fins i tot la mort, per impedir la violència."
Mahatma Gandhi
Tal com deia a l'article anterior, comentaré les dades de l'informe "La tortura en el Estado Espanyol en el año 2011" elaborat per la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura, de la qual són part Justícia i Pau i ACAT. A l'informe no hi consten tots els casos denunciats, alguns per voluntat de la persona afectada, altres perquè no n'hi ha prou informació o no és prou contrastada.
S'han tingut en compte 280 situacions d'agressions o maltractaments que han afectat 853 persones. L'any 2010 havien estat 251 casos i 540 denunciants. Cal tenir en compte que molts casos no es denuncien per por de veure's embolicats en contradenúncies per part de la policia i altres per una desconfiança total envers els òrgans encarregats d'investigar les agressions. Quan es produí l'actuació dels Mossos d'Esquadra per desallotjar la plaça de Catalunya de Barcelona, els serveis mèdics van certificar que havien atès més de 120 persones, mentre que els afectats que s'adheriren a la querella només van ser cinquanta-sis.
A Catalunya s'han denunciat quaranta casos amb 241 persones afectades. L'aparició del moviment 15M unit a les retallades socials i el creixement de l'atur, han fet que augmentin les mobilitzacions socials que, en alguns casos, han estat reprimides amb duresa.
De les 853 persones afectades a tot l'Estat 433 ho han estat en mobilitzacions socials, xifra que representa més del 50% del total. 246 d'aquestes ho van ser en acampades o mobilitzacions del moviment 15M i 121 en ocupacions.
Els diferents cossos han tingut les denúncies següents: 289 el Cuerpo Nacional de Policia; 28 la Guàrdia Civil; 338 les Policies Autonòmiques (213 corresponen als Mossos d'Esquadra); 141 les Policies Locals; 71 els Funcionaris de Presons i 13 s'han produït en Centres de Menors.
Un altre apartat de l'informe correspon a les morts de persones mentre eren sota custòdia de: funcionaris de presons, 34; CNP, 7; Policies locals, 5; personal dels Centres de Menors, 5 i Mossos d'Esquadra, 1. Hi va haver sis casos més dels quals no hi ha prou informació.
Fins aquí algunes de les dades facilitades a l'informe. Al web de la Coordinadora hi ha l'informe, en la versió completa del qual s'hi expliquen amb detall tots els casos denunciats d'agressions i maltractaments, així com els de mort de persones que eren sota custòdia.
Tot fa témer que amb les mobilitzacions ciutadanes contràries a l'onada de noves retallades que es produeixen enguany, així com les mesures econòmiques que perjudiquen sensiblement els segments més febles de la societat, augmentarà notablement el nombre de persones agredides o maltractades en mobilitzacions socials. L'Estat espanyol signà la Declaració Universal dels Drets Humans promoguda per les Nacions Unides. I, a l'article cinquè, aquesta Declaració es proclama que "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants".
Per què els governants utilitzen mitjans que atempten contra aquest article de la Declaració? Per què els cossos de seguretat obeeixen les ordres en aquest sentit? La tortura, els maltractaments, degraden la persona que els rep i, sobretot, la qui els duu a terme.
Fa unes setmanes, quan representants veïnals anaren a intercedir prop d'un comandament dels Mossos d'Esquadra per evitar el desallotjament de tres-cents immigrants que vivien fa anys en una nau abandonada, reberen per resposta: "A mi no em parlin de drets humans, jo només em dedico a acatar ordres". El curiós del cas és que quan intercediren prop de la jutge aquesta digué que no estava informada que hi hagués persones que vivien en aquella nau i va anul·lar, temporalment, el desallotjament.
Zygmunt Bauman, a Temps Líquids, diu que davant la pèrdua de poder dels estats moderns, els polítics, en les campanyes electorals, una de les poques coses que poden oferir és seguretat. Però aquesta seguretat, de vegades, es torna en contra de la ciutadania, com passa ara en les protestes per les retallades constants que repercuteixen en els segments més febles de la societat. I la desigualtat econòmica, la injustícia social creixen progressivament amb el vistiplau dels governants que, quan toqui, ens tornaran a demanar el nostre vot. Podem parlar de democràcia, o hem de parlar de comèdia?
