Com ja va exposar molt clarament el famós economista J.K. Galbratith, “la memòria financera dura uns deu anys. Aquest és aproximadament l'interval entre un episodi de sofisticada estupidesa i el següent”. Una altra de les coses que també sabem és que l'estupidesa humana no té límits i, a més, l'home és l'únic animal que és capaç d'ensopegar dues vegada amb la mateix pedra o amb la mateixa crisi. En la crisi actual s'han tornat a repetir els mateixos errors que havien desencadenat les diferents crisis al llarg de la història: una extrema confiança en la intel·ligència de les persones que prenen les decisions, una innovació que empeny a l'alça els preus del mercats i, el més important, la por dels inversors de no participar en els guanys que reporta el mercat.
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada