L'home i la dona que miren, bo i asseguts, com per davant els passen la gana, la set i la misèria i s'entretenen en el color fantàstic del pèl del seu quisso, tan fidel ell, tan estimable; l'home i la dona que s'asseuen a contemplar, davant del televisor, les cent mil desgràcies dels habitants del planeta i ho fan sense perdre ni un punt de gana, ni una engruna d'optimisme; l'home i la dona que passegen pel món una temporada turística i veuen el que s'hi dóna, i la fam, i la injustícia, i en fan fotos de record, i tornen a casa a abraçar la seva riquesa, el seu confort; l'home i la dona que analitzen cada matí el món sencer amb una tassa de cafè fumejant a la mà i en acabat tanquen el diari i se'n van a veure per internet com van avui les seves inversions i els seus estalvis...; l'home i la dona del segle XX, en definitiva, són un home i una dona en vies d'extinció, són predifunts.
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada