La generació dels meus pares es va casar per l’església perquè era impensable casar-se d’una altra forma. I intolerable conviure i no casar-se. No està de més recordar que en ple Nacionalcatolicisme, dones com la meva mare -que ara té 75 anys-, encara que haguessin tingut el privilegi de fer una carrera universitària, havien de deixar de treballar si es casaven. I no podien ni signar res, ni tenir un compte al banc si no era amb autorització del marit (que passava a ser el seu “amo” a efectes pràctics). Sort dels que, com els pares, la van encertar i encara s’estimen!
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada