Som el que mengem -diuen- però també podem pensar el contrari: que som el que no mengem, el que desaprofitem.
I dic això pensant en el meu estimat Jaume. Quan ens reunim per a alguna celebració familiar la cirereta dels pastissos sempre queda apartada en un racó de tots els plats dels comensals. Excepte en el de Jaume que se les menja, explicant que li agraden. Però crec que menteix. Perquè quan passa per casa i li regalem pa perquè alimenti els ocells del seu jardí ens diu que no està prou dur, que segueix sent comestible.
I dic això pensant en el meu estimat Jaume. Quan ens reunim per a alguna celebració familiar la cirereta dels pastissos sempre queda apartada en un racó de tots els plats dels comensals. Excepte en el de Jaume que se les menja, explicant que li agraden. Però crec que menteix. Perquè quan passa per casa i li regalem pa perquè alimenti els ocells del seu jardí ens diu que no està prou dur, que segueix sent comestible.
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada