La salut de la societat democràtica estava malmesa. Les institucions de l’Estat es deterioraven. Els governs representaven només enllà del 20% dels ciutadans. Es considerava normal. També era normal que un 3% de la població visqués en l’abundància, un 17% amb excedents, un 40% amb dignitat, un 20% amb dificultats, i el 20% restant en la pobresa. Tothom ho sabia, però els polítics no posaven remei. Els mitjans de comunicació, controlats, uns per l’Estat, els altres pels rics, deien que tot era normal.
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada