Davant la deportació al Marroc de gairebé de 70 persones procedents de l’illot de Tierra sense accés a cap advocat ni intèrpret l'organització de drets humans considera que Espanya és responsable del què els passi a aquestes persones.
Amnistia Internacional ha enviat avui una carta al ministre de l’Interior, on li demana que aclareixi què va passar durant l’operació d’expulsió d’immigrants portada a terme a l’illot espanyol de Tierra, que respongui per la no aplicació de la llei i dels tractats internacionals i que desisteixi de fer operacions similars en el futur. I el més important, li demana que no es creïn “llimbs jurídics” que permetin expulsions col·lectives o sumàries des d’Espanya.
“Cap part del territori nacional pot quedar al marge de l’aplicació de la llei”, afirma Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional.
L’organització de drets humans planteja en aquesta carta gairebé 20 preguntes a Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de garantir la transparència en la investigació de l’expulsió d’un grup d’unes 70 persones des de l’illot fins al Marroc, durant la matinada del passat 4 de setembre.
La informació disponible fins el moment evidencia que aquesta expulsió es va fer vulnerant els tractats internacionals de drets humans, els quals prohibeixen taxativament les expulsions col·lectives i obliguen els estats a garantir que les persones tinguin l’oportunitat de comptar amb un procediment individual al qual puguin oposar-s’hi o impugnar la seva expulsió.
L’operació també viola la Llei d’ Estrangeria espanyola, en privar a les persones migrants del degut procés i garanties, incloent el dret a l’assistència lletrada i d’intèrpret.
“Quin missatge transmet als ciutadans un govern que vulnera les seves pròpies lleis?”, es pregunta Esteban Beltrán. ”El govern no pot dur a terme expulsions col·lectives prohibides ni evadir les seves obligacions en matèria d’asil como ho ha fet en aquest cas”, afegeix.
Les persones expulsades no han tingut accés als procediments individualitzats d’asil, que permetin identificar si necessiten protecció internacional, i la seva expulsió podria vulnerar el principi de no devolució, que prohibeix als estats retornar –directa o indirectament– a una persona a un lloc on la seva vida, la seva integritat o la seva llibertat puguin córrer perill.
Amnistia Internacional considera que Espanya és responsable del que els passi a les persones expulsades. Els antecedents del tracte rebut al Marroc per altres migrants en el passat porten a AI a mostrar la seva preocupació per la vulneració dels drets humans que puguin patir les persones enviades ahir a aquest país.
L’organització s’ha adreçat també al ministre d’Afers Exteriors demanant-li que demani informació del govern del Marroc i que passi compte de la situació actual de les persones expulsades.
Informació complementaria
Durant l’agost i el setembre de 2010, les autoritats marroquines van adoptar mesures enèrgiques contra els migrants que presumptament havien entrat al Marroc sense l’autorització corresponent. Van detenir entre 600 i 700 persones, inclosos menors d’edat, a Ujda, Rabat, Tànger i altres ciutats. Durant algunes batudes, les forces de seguretat van utilitzar excavadores per enderrocar les vivendes dels migrants i, segons els informes, van colpejar persones. Traslladaven els detinguts a una zona desèrtica propera a la frontera amb Algèria i allà se’ls deixava sense aigua ni menjar suficients, i sense la possibilitat de recórrer l'expulsió.
L’any 2005, Amnistia Internacional va documentar maltractaments i ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat, o devolucions sense procés en el seu informe “Espanya i Marroc: falla la protecció dels drets de les persones migrants”. 13 persones van morir quan intentaven creuar la tanca entre Espanya i el Marroc. Les seves morts mai no van ser investigades i segueixen en la impunitat.
Amnistia Internacional reconeix als estats el seu dret a controlar la immigració, però sempre garantint que les seves pràctiques i polítiques de control migratori no provoquin violacions dels drets humans ni contribueixin a la seva comissió o se’n beneficiïn.
Respecte a acords bilaterals entre països, com l’existent entre Espanya i el Marroc de 1992, Amnistia Internacional insisteix que han de recollir garanties i mecanismes de supervisió pel que fa al respecte dels drets humans de les persones migrants, fet que no està previst en aquest acord concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada