dimarts, 3 de juliol de 2012

Hipocresia - Francesc Compte

 En la mateixa mesura que minven els valors i les informacions honestes, augmenten les mentides i la hipocresia en moltes de les declaracions dels polítics sense ni tan sols guardar les formes. Es menteix per sistema, menyspreant la capacitat intel·lectual que se suposa als membres de la societat. El resultat és ben clar: s’ha perdut la confiança en la classe política i en els governants, que avui diuen una cosa que incompleixen a l’endemà. Aquesta falta de serietat, unida a les promeses fetes durant la campanya electoral, que s’obliden tan bon punt s’assoleixen els escons, porten a una manca de credibilitat i de confiança entre els administrats que cada vegada es fa més evident.

Aquesta manca d’ètica i de sinceritat, que es fa present cada dia i per tot arreu, és escandalosa i tan habitual que sembla com si ja no en féssim cas, malgrat la gravetat de les mentides que es diuen i de la manifesta hipocresia que comporten. No cal aprofundir gaire en les notícies que ens arriben per detectar un fariseisme d’escàndol en el comportament de governs i governants. Veiem uns exemples que confirmen la conculcació dels drets i de la manca d’ètica, fent que  el negoci passi sempre per davant del bon govern, la solidaritat i l’ajuda humanitària. Els exemples, extrets dels medis de comunicació, no són aïllats, sinó que malauradament són habituals en les relacions comercials d’arreu.

Ara que la referència a Grècia és tan constant a causa de la seva inestable economia, sobta i indigna conèixer que malgrat les retallades que sofreix el poble grec, el pressupost militar de Grècia no minva. La raó? Alemanya i França són els principals proveïdors d’armes. S’exigeix a Atenes fortes retallades socials però no es noten en els pressupostos militars. Pura hipocresia. El rescat es condiciona, malgrat no fer-se públic, al fet que no es deixin de fer les compres de material bèl·lic –tancs i armament– però d’això ni se n’informa, ni se’n parla. La manca d’ètica és general quan es tracta del negoci. A mig juny, una breu nota apareguda a la premsa informava de que s’havia interceptat un vaixell rus amb helicòpters, míssils, armes i munició rumb a Síria. És ben conegut el fet que Rússia impedeix i veta qualsevol acció de la Comunitat internacional dirigida a sancionar el règim sirià i evitar el bany de sang que diàriament assola Síria. Mentre es mantingui la dura repressió del botxí sirià, Rússia i d’altres països poden anar fent negoci amb la venda d’armes.

També Espanya ven armes que serveixen per causar dolor i mort a gent innocent. Tan se val. La qüestió és fer negoci encara que sigui d’amagat o mostrat com si es tractés de préstecs, que s’han de tornar, o d’ajuda humanitària. Pura hipocresia, que es dóna també en les declaracions d’alguns polítics. Els comentaris de la senyora Aguirre sobre el dèficit de la Comunitat de Madrid són una veritable lliçó de insolència hipòcrita. I no es queda sola. Un nou cas, ben recent, és l’afer de la dimissió del jutge, ara ja expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, quan després de negar-se a donar explicacions dels seus viatges de cap de setmana, que l’han obligat a dimitir, surt amb el ciri trencat de que ens hem d’ajustar més per actuar amb més transparència. O ens pren per ximples a tots, o és que intenta amagar la seva manca d’ètica, en un exercici de hipocresia i de cretinisme.

Lamentablement no falten exemples d’actituds no exemptes de hipocresia en una part de la jerarquia eclesiàstica, quan surt diligent a secundar manifestacions d’un determinat color polític, i s’absté en les ocasions en que s’ha fet un clam per la justícia i la pau.

Encara podem acostar-nos una mica més per a trobar hipòcrites i oportunistes. Les promeses electorals, fetes pels polítics, estatals o catalans, han estat paper mullat quan han assolit el govern en un exercici descarat de manca de serietat i, en definitiva, de hipocresia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada