divendres, 5 de juny de 2015

Extracte de "Les converses amb Josep Rius-Camps" - DÍDAC P. LAGARRIGA

Article sobre el llibre Converses amb Josep Rius-Camps, que l’editorial Fragmenta va publicar l’any passat sobre el sacerdot, biblista i patròleg i actualment professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. 

Descartant etiquetes

Per Josep Rius-Camps, es tracta del fet que la gent descobreixi la seva capacitat interior, sense proselitisme cap a una creença determinada: “El que m’interessa és la consciència. Que tinguem consciència de ser persones. Jo no pertanyo a cap tribu, tinc una família molt maca però no depenc d’ella. Jo sóc prevere però no depenc del món clerical. Jo sóc catòlic però no em sento enemic d’un que no ho sigui. A mi m’ha tocat aquesta parcel·la perquè hi he nascut, un altre naixerà en una altra i serà budista o el que sigui. No m’interessa per res, això. M’interessa la consciència, que és universal. Per això ens serveix el model de la física quàntica, perquè no és localitzable. És molt bo quan sintonitzem en el mateix llenguatge. Però si el llenguatge ens separa, malament, perquè l’experiència és comuna”.
Josep Rius-Camps
Així mateix, ens alerta que aquest treball interior també té una dimensió comunitària que pot desvirtuar-se fàcilment quan entren en escena jocs de poder i interessos propis: “La consciència que dóna l’Esperit és una capacitat innata que, si la desplegues, et permet anar molt més enllà d’on tu aniries. Ara bé, l’has de desplegar, i el secret rau a saber-la desplegar, que t’ensenyin a desplegar-la. Aquesta hauria de ser per mi la funció de la comunitat creient, ensenyar a desplegar aquesta capacitat, que no quedi adormida. Malauradament, hi ha qui s’ha adonat d’això, però se n’ha servit per crear grans grups, grans moviments...., se’n serveixen per al poder (com passa amb els moviments carismàtics, amb els evangelistes...). I això no va per aquí”, comenta Rius-Camps, convençut del fet que “tots tenim una possibilitat activable de descobrir aquesta dimensió espiritual” defugint les etiquetes. “Hi ha moltes persones que no són creients que estan en la línia del projecte de Déu. Sortir de si mateix, ajudar l’altre, gent que treballa per la pau i la justícia...”, conclou el teòleg.

Mística: connexió conscient

Malgrat el possible desgast d’expressions com espiritualitat o experiència mística en el nostre temps, persones com ell ens les tornen a carregar de significat, un significat que no és elitista ni es queda relegat a l’àmbit de les idees: “Quan dic mística, no cal anar a buscar Sant Joan de la Creu: són experiències que podem tenir tu i jo al carrer, si vols. O sigui: depassar el límit. A mi m’ha passat, en la tasca intel·lectual. De cop i volta s’il·luminen una sèrie de coses perquè les has posades en la línia més favorable, de tal manera que, sense voler, treballes ja en una tasca conjuntament amb un altre, no treballes sol. En el fons estem participant tots d’aquesta consciència universal, que té nom propi en cadascú. El secret és que cadascú treballi aquesta parcel·la. No cal ser cristià ni ser creient. Si estàs en la línia de la creació, actua”.

Aquest posicionament enriquidor, pel bé comú, ens proposa també una lectura experiencial dels Evangelis que fuig, com no pot ser de cap altra manera, d’una visió encarcarada i mitificada, per proposar interpretacions acurades i alliberadores. Hermenèutica de cor i ment que, sense buscar el proselitisme, ens acosta al seu enamorament de Jesús i l’obertura que això suposa: “Ser cristià ho identifico amb una experiència, no pas amb una professió de fe intel·lectual, però aquesta experiència l’has de poder compartir amb tothom sense necessitat d’explicitar-la. I aleshores descobreixes en altres persones experiències semblants que no porten etiqueta”.

Publicat al Diari Ara en la seva edició digital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada