La Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa llança la seva acció concertada anual 2016 amb la publicació del comunicat “La creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat. Desafiaments per a Europa i el Món”, basat en la Doctrina Social de l'Església i en les paraules del papa Francesc, enumerant un llistat de propostes per a l'acció.
 |
| Il·lustració: Peter Nicholson |
- La globalització i la digitalització de l'economia han causat una creixent desigualtat en els ingressos i la riquesa a tot el món. En les economies més industrialitzades, com les de la Unió Europea, aquest procés mostra certs aspectes característics; s'espera que en les properes dècades tingui lloc una disminució gradual de la classe mitjana, que s'estanquin els grups amb ingressos baixos i que els rics, sobretot els molt rics, gaudeixin d'amplis guanys econòmics. L'estil de vida excessiu i insostenible d'una petita minoria xoca completament amb les necessitats de les persones desfavorides. Aquest increment de la pobresa, juntament amb una excessiva concentració de la riquesa, resulta injust èticament i constitueix una amenaça a la cohesió social i a l'ordre democràtic. Un altre repte consisteix en la necessitat d'integrar grans quantitats d'emigrants. Perquè tingui lloc un canvi d'adreça en aquesta integració és necessari idear millors normes i regulacions amb l'esperit d'aconseguir una solidaritat generosa i universal. Resulta d'igual importància que aquestes regulacions es duguin a terme a escala nacional, europea i internacional. Un instrument clau és que les empreses multinacionals, el sector financer i els individus excessivament rics estiguin sotmesos a sistemes fiscals més justs. En l'Acció Concertada 2016 la Conferència Europea de Comissions de Justícia i Pau (Justícia i Pau Europa) prestarà atenció especial a la necessitat d'una fiscalitat més justa com un requisit ètic per als nostres temps.
- En el seu exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013), el papa Francesc es refereix a la inequitat social com “l'arrel dels mals socials” (EG. 202). La inequitat no és tan sols un problema de les societats europees, és també un greu problema global, tal com afirma el Papa en la seva encíclica Laudato si. L'u per cent de la població mundial acumula el cinquanta per cent de la riquesa i, en aquest moment, vuitanta persones tenen la mateixa quantitat de riquesa que el cinquanta per cent de la població mundial més pobra (3.600 milions de persones). Pel que fa a Europa, els set milions de persones més riques acumulen la mateixa riquesa que els uns altres 662 milions de persones (incloent-hi els països fora de la UE). Una economia que no es preocupa per les persones vulnerables i que les exclou és el resultat de la indiferència i l'absència de pietat. També resulta injust i insostenible a llarg termini. Per tant, és necessària una acció política. “El creixement en equitat exigeix una mica més que el creixement econòmic, encara que ho suposa, requereix decisions, programes, mecanismes i processos específicament orientats a una millor distribució de l'ingrés, a una creació de fonts de treball, a una promoció integral dels pobres que superi el merassistencialisme” (EG. 204). Això requereix que les elits financeres i econòmiques renovin el seu sentit de la responsabilitat i que hi hagi normes i regulacions eficaces. Pel que fa a aquest últim aspecte, la Unió Europea pot i hauria d'exercir el paper de líder, ja que no són inevitables la creixent desigualtat de l'ingrés i la disminució de la justícia social a Europa. El curs dels esdeveniments pot canviar-se amb decisions polítiques i econòmiques. Certes estratègies polítiques poden disminuir la inequitat social i incrementar el grau de seguretat social i, amb això, incrementar la cohesió social en les societats europees i entre elles. Entre altres mesures, el sistema fiscal i la redistribució mitjançant els impostos són instruments provats per disminuir la inequitat. És per aquesta raó i a la llum de l'oportunitat política actual que Justícia i Pau Europa ha decidit concentrar la seva Acció Concertada anual, el 2016, a “la creixent desigualtat econòmica i la fiscalitat”.
- Organitzacions internacionals com l'OCDE exerceixen un paper molt important a l'hora de coordinar esforços per aconseguir una major transparència quant a qüestions d'impostos. L'OCDE va patrocinar el Fòrum Global sobre la transparència i l'intercanvi d'informació amb finalitats fiscals en el qual es van reunir 130 països i que reflecteix l'avanç positiu que està tenint lloc referent a la lluita contra l'evasió fiscal i els paradisos fiscals. Noranta-sis membres del Fòrum s'han compromès a intercanviar automàticament informació sobre comptes financers de persones no residents per al 2018 com a més tard. A més, l'OCDE ha dut a terme el Pla d'acció contra l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (BEPS), compost per quinze accions diferents i que va ser adoptat per l'OCDE i el G20 la tardor del 2015. Aquest pla aborda el tema de l'inadequat sistema fiscal internacional, el qual permet a empreses multinacionals desplaçar de forma artificial els seus beneficis empresarials i, així, disminuir bruscament les seves factures tributàries. Als països de l'OCDE els ingressos de l'impost de societats van disminuir del 3,6% del PIB, el 2007, al 2,8% el 2014. Els ingressos per IRPF i IVA han augmentat durant el mateix període. Això en si mateix no contravé el poder que els governs nacionals tenen per definir les bases imposables i establir les taxes impositives. No obstant això, s'ha intensificat la cooperació a escala europea després de les revelacions a la fi de 2014 sobre l'anomenat ruling fiscal (regla fiscal o decisió fiscal anticipada), pel qual els estats concedeixen a les empreses multinacionals condicions fiscals privilegiades, alliberant-les de la pressió impositiva. Les institucions europees, les competències fiscals de les quals romanen limitades, van intensificar els seus esforços per garantir una fiscalitat justa i efectiva dels beneficis corporatius on es generen. També ha tingut un bon acolliment l'acord que Suïssa i la UE van aconseguir el maig de 2015 pel qual es garanteix un intercanvi automàtic d'informació sobre els comptes financers dels seus residents.
Per això, per donar suport al moment polític actual a favor d'un sistema fiscal més just, diverses Comissions de Justícia i Pau Europa es proposen:
- Monitorizar la implicació dels seus governs nacionals en el projecte BEPS.
- Defensar la trasposició de la directiva de la UE sobre l'intercanvi automàtic de regles fiscals (ruling fiscal) a la llei nacional dels seus respectius estats membres per a l'1 de gener de 2017.
- Donar suport activament a un nou esforç de la Comissió Europea per harmonitzar les bases imposables empresarials, com es va presentar a principi de 2016.
- Fer que, a escala nacional, se centri l'atenció en la propera reunió del Fòrum Global sobre transparència i intercanvi d'informació que tindrà lloc l'octubre-novembre de 2016 amb l'objectiu d'aconseguir el tancament dels paradisos fiscals a tot el món.
- Posar-se en contacte amb membres del Parlament Europeu, que integrin la comissió especial sobre resolucions fiscals, per expressar-los el nostre suport al seu treball en matèria d'ajuda estatal i fiscalitat i la conformitat dels estats membres respecte a la legislació fiscal.
La Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa (Justícia i Pau d'Europa) és una aliança de 31 Comissions de Justícia i Pau presents a Europa que treballen en la promoció de la justícia social, la pau i el respecte de la dignitat humana. Justícia i Pau d'Europa contribueix a la difusió de la Doctrina Social de l'Església Catòlica en les societats i institucions europees. La secretaria general es troba a Brussel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada