No s'arronsi d'espatlles quan li diguin que li han d'abaixar el sou. No tanqui la boca quan vegi que li apugen el pa, l'aigua, la llum, els peatges, l'autobús o el tren. No faci cara d'encantat quan a la cara li estiguin dient que els bancs encara necessiten més diners. No es faci petit i busqui només el seu racó per resoldre els seus problemes i els de la seva família. No es cregui la televisió. No llegeixi els diaris amb fe il·limitada i confiança cega. No es quedi amb l'anècdota de res.
Indigni's d'una vegada.
No es cregui els qui governen des de Madrid. No es cregui els d'ara que ja han mentit com cosacs. No es cregui els d'abans que mentien més que Pinotxo. No es cregui els de la Generalitat, ni els d'ara, ni els d'abans, que per migradesa i covardia ja només governen l'ordre dels seus escons i el color de l'entapissat de les parets. No es cregui els partits i els buròcrates dels sindicats, abocats de dret ja només a garantir la seva supervivència per damunt de totes les coses.
Indigni's, rebel·li's, engegui'ls.
No cridi per cridar; no es faci el llest dient que hi entén tant en inversions i economia de mercats; no es cregui més savi que els altres perquè domina l'art d'estalviar-se de pagar a Hisenda. No robi; no robi a ningú, però sobretot no robi a Hisenda, que som tots. No s'amagui darrere frases i tòpics d'altri; no es deixi convèncer fàcilment; no digui que sí per fer-se el simpàtic, ni digui que no per guanyar-se un amic. Sigui vostè i les seves circumstàncies.
Indigni's, manifesti's, faci sentir la seva veu.
No amagui la seva migradesa. No s'avergonyeixi de la seva pobresa. No deixi que el trepitgin més. Si ha perdut el treball, protesti; si li han embargat el sou i la casa, exalti's; si ha de pagar perquè el curin, no s'estigui de donar un cop de puny a la taula. Si no pot fer que els seus fills estudiïn a la universitat, disposi's a la lluita perquè cap ni un dels que amb diners ho poden comprar tot i tenen fills que aniran a la Universitat, ho ha guanyat honradament. Cap ni un.
Indigni's, surti al carrer, busqui els qui estan com vostè i faci l'escamot dels qui mai no reculen.
No sigui dòcil, ni obedient, ni bon demòcrata. Cap govern que arrana i corromp les esperances del poble mereix acatament democràtic. No es posi les mans a la butxaca davant l'amnistia fiscal als rics i poderosos perpetrada pel PP, no toleri que li cobrin per les medicines que necessita per trobar-se bé, no deixi que li rebaixin el sou si està malalt, no permeti que li tanquin la consulta, ni l'hospital. No menystingui mai el poder del poble unit i emprenyat.
Indigni's, mogui's del sofà, parli amb els amics i els veïns, surti al carrer.
No deixi que matin la cultura, l'ànima del poble, la seva ànima; no deixi que mercadegin amb l'art i la cultura del poble, que li diguin el que està bé i el que no, el que ha de fer i el que no, el que li convé i el que no li convé. No es deixi enganyar. Els mercats tenen noms i cognoms i s'estan folrant a compte seu. No cregui en Messi, ni en Guardiola, ni en Ronaldo, ni en Mourinho. Són l'opi del poble. No cregui en Merkel, ni en Obama, ni en el somriure dels mandarins xinesos. No cregui en el capital, ni en la societat de consum, ni en un món ple de desigualtats. No cregui en Lagarde, ni en Charles Dallara. Tots ells són el circ i vostè el babau que mirant-los i escoltant-los no s'adona com li afaiten la cartera!
Indigni's de veritat. Sulfuri's, encolereixi's, enfurismi's. Sigui tot vostè una fúria, un argent viu contra el sistema i el capital.
No deixi que la gent més fràgil es mori de gana. No permeti que els pobres que arriben desesperats a les nostres terres siguin tractats com empestats, com pàries (sense papers, sense assistència sanitària, sense treball, sense sostre). No permeti que els bancs desnonin persones i les humiliïn: els han cobrat mentre han pogut pagar, se'ls queden el pis i pretenen continuar cobrar-los per un pis que ja no tenen. No toleri que la gent gran sigui considerada un destorb i una despesa pressupostària. No es quedi parat si veu que hi ha gent al seu voltant, a la seva ciutat, que passa fam, que té por, que viu la tristesa d'una existència mísera.
Indigni's com mai no ho ha fet. Acumuli energies per quan sigui l'hora. No desesperi ni perdi la fe en la força de la humanitat.
No cregui en la jerarquia eclesiàstica del nostre país tan preocupada pels matrimonis indissolubles, la concepció de la vida i la sexualitat i tan despreocupada, en canvi, dels atacs del govern als malalts, als jubilats i als immigrants. No cregui en l'Església que en temps de crisi i necessitat engega restauracions arquitectòniques i pictòriques a compte de tots i no contribueix amb cap impost a les arques de l'Estat. Cregui més aviat en Càritas i els cristians de base que hi treballen, cregui en Justícia i Pau, cregui en les parròquies solidàries.
Indigni's contra els poderosos, contra els rics, contra el poder i la riquesa. Revolti's, irriti's, inflami's. Enutgi's, enrabiï's, exacerbi's.
No permeti que li desmuntin l'escola pública, democràtica, participativa, integradora, activa, igualitària i gratuïta. No permeti que li escanyin la universitat, la investigació, el coneixement, la cultura. No faci la gara-gara al futbol, als salaris milionaris dels futbolistes, als negocis dels clubs. No compri allò que no necessita. No adquireixi objectes que han estat programats per fer-se malbé en dos dies. No necessita comunicar-se amb ningú si no té res important per dir.
Indigni's, desempolsi Gandhi i la seva lluita no violenta; desempolsi Martin Luther King i la seva croada pels Drets Humans. Si és creient, ajudi a recompondre l'Església de la Teologia de l'Alliberament. Estigui amatent, llegeixi, escolti, parli amb la gent, s'afegeixi a les iniciatives, se solidaritzi amb les propostes, es manifesti, faci costat als dèbils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada