dilluns, 28 de desembre de 2015

CAMINADES PER LA PAU, Construir la pau: una possibilitat i una necessitat - Jordi Armadans

Peace Baby!!! per Clyde Robinson - CC BY 2.0


"El temps flueix amb aparença indiferent arrossegant premonicions avorrides. Però avui no és igual que ahir perquè avui està més a prop de demà." Alfons Banda

Sens dubte, la magnitud dels reptes als quals ens enfrontem és, sovint, abismal. 

Tenim un món ben convuls. Amb massa violència: una trentena de conflictes armats oberts, més de 500.0000 persones que cada any perden la vida per violència armada, quasi 60 milions de refugiats i desplaçats. I amb massa injustícia: vora 1.000 milions de persones patint pobresa extrema enmig de la indiferència generalitzada, etc. 

Europa, que ja fa temps ens ha trencat el somni que podia ser una potència que jugués al món des de la pau i els drets humans, ens inquieta profundament. No només pel repugnant paper davant l'onada de refugiats –que marxen de conflictes davant els quals hem estat impassibles o, quan no, directament implicats- sinó perquè, a més a més, les alternatives que s'entreveuen (el brutal ascens de l'extrema dreta, per exemple) fa vertigen.

Davant el terrorisme i la violència cruel, continuem veient com la resposta s'equivoca de mig a mig: enlloc d'arreglar el món, s'incrementa l'espiral de violència. Sens dubte, el terrorisme que patim es fonamenta en un repugnant fanatisme. Però, arreu, s'alimenta del caos i la barbàrie existents. Cal, per tant, combatre els valors d'intolerància que subjauen en el terrorisme però cal desactivar els elements que permeten alimentar-lo i engreixar-lo. Res d'això es fa amb bombes ‘allà’ o amb retallada de llibertats ‘aquí’.  

I, en fi, a nivell global, enlloc d'avançar i consolidar cap a una governança democràtica i realment compromesa amb la pau, continuem sotmesos a unes potències que es mouen, cegament i absurda, per interessos immediatistes que comprometen les solucions a llarg termini.

Sí, tenim una realitat molt bèstia. On els valors de la pau semblen quedar ben lluny.

Però també hem de situar d'on venim i, malgrat totes les limitacions, allò que hem guanyat. Fa centenars d'anys els estats esclafaven la vida i la llibertat dels seus ciutadans amb total impunitat. Avui, tenim una Declaració Universal dels Drets Humans que marca uns mínims i ens permet fonamentar una exigència de dignitat i denunciar els seus incompliments. A Europa, la guerra era un fet habitual. Avui, encara que siguem molt crítics amb la realitat de la UE, som lluny d'un escenari en que els conflictes entre els estats europeus es resolguin a base de guerres devastadores. Malgrat el cicle armamentista, i la seva potència, des de la societat civil hem estat capaços de prohibir i eradicar armes cruels com les mines o les bombes de dispersió. Sí, tenim força, espais i vies per fer créixer les opcions de pau.

Però a més, convé. A totes i tots. Sense excepció. Un món millor és necessari per evitar el sofriment de molta gent d'aquest planeta. Per humanitat i dignitat, ens n'hem de preocupar i ocupar. Però és que ja sabem que un món viable passa per abordar i resoldre els nombrosos problemes existents. Ja no és possible refugiar-se en una torre d'ivori: sinó afrontem els conflictes armats, tindrem refugiats. Si passem, o fomentem, les desigualtats, tindrem immigració (al capdavall, refugiats ‘econòmics’). I així un llarg etcètera. El món se'ns ha fet petit. Tot allò que hi passa, ens acaba afectant d'una manera o altra. Tot futur passa perquè tothom se'n surti. Abans això era una perspectiva ètica, ara és una dada objectiva.

La pau és difícil però no impossible. Finalment, depèn de la voluntat dels Estats i, en darrer terme, del grau de compromís de les persones que habiten aquest planeta. Com més persones es creguin, treballin i es comprometin per un altre món, més just i en pau, més a la vora serem d'anar creant dinàmiques i realitats més justes i pacífiques.

Ens cal construir, promoure, enfortir i, sobretot, practicar, uns altres valors, més coherents amb la pau, la noviolència, el diàleg i la tolerància. I per fer això no cal esperar a que ‘canviï el món’. A casa, a la família, a la feina, a l'escola, al carrer, podem optar per opcions de diàleg o menyspreu, de violència o de pau, d'njustícia o dignitat. Cada dia. 

Necessitem creure'ns el nostre poder i activar la nostra dimensió ciutadana. I actuar a favor d'una altra economia (comerç just, banca ètica, etc.) i empènyer col·lectivament, via entitats i campanyes, cap a la prevenció de conflictes, la seguretat humana, el desarmament i la desmilitarització.

Ara farà 2 anys de la mort d'Alfons Banda, gironí de naixement i barceloní d'adopció, membre de Justícia i Pau, i fundador i primer president de la Fundació per la Pau (avui FundiPau). Pedagog, activista, amant de la vida, la conversa, l'humor i la seva gent. Una persona generadora i contagiadora d'esperança. Hem començat amb ell. I posem el punt final també amb les seves paraules, que ens escalfen i animen:

'Utòpics? Clar que sí! Com no ser-ho? El que distingeix a la persona humana dels altres éssers vius no és pas, precisament la inserció acrítica en la realitat sinó la capacitat d'imaginar-ne una altra de diferent i millor i de treballa eficaçment per construir-la'

‘L'esperança activa, no pas l'espera resignada, genera i anima una paciència creadora d'harmonia, d'humanitat i també de sentit final, mitjançant un sorprenent cercle virtuós. Hem adquirit una nova responsabilitat cívica i moral: perquè, si es pot fer, quina excusa podrem donar per a no fer-ho?’

Bona caminada i bona reflexió!


Text aportat per Justícia i Pau de Girona, 
a les Caminades i Marxes per la Pau 
de les comarques gironines 2015-16

Les caminades per la Pau d'aquest any són:
  • Diumenge 15 de novembre, Solius: Sortida a les 8h de la Plaça Salvador Espriu. Oberta a tothom. No cal inscripció. Per a més informació: Grup Justícia i Pau. Tel. 972 32 12 15.
  • Diumenge 27 de desembre, Salt: Sortida a les 7 de la Parròquia de Sant Cugat, es caminarà fins a l'església de Vilablareix i tornar (cal portar llanterna).
  • Diumenge 3 de gener, Blanes: Sortida a les 7 de la plaça de l'església de Santa Maria.
  • Dissabte 30 de gener, Agullana: Sortida a les 10 de la plaça de l'església d'Agullana i es caminarà fins a L'Estrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada