dijous, 6 d’octubre de 2016

Defensors i defensores dels Drets Humans - Justícia i Pau Girona

Dijous passat tingué lloc a Girona una taula rodona en el marc del projecte Ciutats defensores del Drets Humans, amb presencia de Marcelline Nyiranduwamungu, activista, membre fundadora i portaveu de la RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau), de la secció belga.

Aquesta organització no governamental treballa per a defensar els drets de la dona africana i sensibilitzar sobre el paper que li correspon en la resolució de conflictes, ja que és la primera a patir en els conflictes armats. També pretén potenciar el lideratge de les dones.
Des de l’empresonament de la Sra Victoire Ingabire, el RifDP va decidir convocar el premi  Victoire Ingabire per a la Democràcia i la Pau el 2011. Es concedeix cada any pel Dia internacional dels drets de la Dona al març, a persones que treballin en defensa dels drets humans, especialment a la Regió dels grans Llacs d’Àfrica.
Com a part de la defensa dels drets humans, la RifDP, en col·laboració amb altres associacions, va decidir participar en la concentració davant de l’Ambaixada de Rwanda a Brussel·les tots els dimarts des de l’any 2010. Actualment, allò més preocupant són els atacs de les forces de seguretat ruandeses contra les dones que viuen de la venda ambulant.

Els defensors i les defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El que els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa. Poden ser membres d’entitats no governamentals, treballadors públics de l’àmbit de la justícia, sindicalistes, membres d’organitzacions internacionals, professionals del sector privat, etc.
La tasca dels i les defensores de drets humans pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, impulsar accions per mobilitzar l’opinió pública, capacitar o formar altres persones en drets humans, donar suport a les víctimes de violacions de drets o enfortir els mecanismes de rendició de comptes. En definitiva, es tracta d’una àmplia varietat d’activitats que tenen com a característica comuna un compromís per ajudar als altres, basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i el respecte de la dignitat humana.
Aquest compromís comporta sovint un risc per a la seguretat i la vida dels defensors i defensores, que de vegades afecta també a les seves famílies, i que prové tant d’actors governamentals com d’altre tipus (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.). Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Resolució 53/144, de 9 de desembre de 1998), que reconeix:
Article 1 Tota persona té dret, individualment o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.
Article 2 Cada Estat té la responsabilitat i el deure de protegir, promoure i implementar tots els drets humans i llibertats fonamentals, inter alia, adoptant tants passos com siguin necessaris per crear totes les condicions necessàries en els àmbits social, econò- mic, polític i altres, així com les garanties legals requerides per assegurar que totes les persones sota la seva jurisdicció, individualment i en associació amb altres, puguin gaudir a la pràctica de tots els drets i llibertats.
La Declaració consagra el dret individual i col·lectiu de conèixer, difondre i protegir els drets humans. A més, obliga els Estats a protegir les persones que defensen els drets humans.
L’any 2000, i com a mecanisme de garantia d’aquesta Declaració, l’ONU va nomenar un relator especial per a la situació de les persones defensores dels drets humans. Aquest representant, que actualment és el francès Michel Forst, desenvolupa diferents activitats amb l’objectiu de promoure el compliment de la Declaració. Entre altres, elabora informes de seguiment que inclouen recomanacions per als Estats.
A nivell europeu, els ministres d’exteriors van aprovar al 2004 les Directrius de la UE relatives als defensors de drets humans, que van ser actualitzades l’any 2008. Aquestes Directrius defineixen el paper que la UE ha de desenvolupar pel que fa a la cooperació amb els defensors de drets humans i al suport a activistes que es trobin en situació de risc. Brussel·les compta també amb un representant especial per als drets humans, que des del juliol del 2012 és el grec Stavros Lambrindis. A més, a l’octubre del 2015 la UE va posar en marxa el mecanisme ProtectDefenders.eu, que té com a objectiu donar suport a defensors i defensores de drets humans d’arreu del món que es troben en situació de risc. Protectdefenders.eu està dirigit per un consorci de dotze ONG internacionals.
Tot aquest conjunt de normes, òrgans i instruments internacionals per promoure els drets humans i protegir les persones que els defensen ha d’anar reforçat per l’acció dels poders públics, tant estatals com regionals i locals. El projecte de Ciutats defensores dels drets humans és un pas més en aquest camí i una mostra de la implicació de les ciutats en la defensa i la promoció dels drets humans, com a eix transversal de les polítiques públiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada