dimecres, 21 de novembre del 2012

CAMINANT JUNTS PER LA PAU - Miquel Àngel Ferrés


Text aportat per JUSTÍCIA i PAU de Girona, a les Caminades, Rutes i Marxes per la Pau-2012 que es fan a les nostres contrades (Vilartagues, Blanes, Salt,...) per sentir que som “molts més dels que volen i diuen” caminant junts, des de mots indrets, vers la PAU

Des de qualsevol indret d’aquesta terra volem caminar junts cap al mateix destí: la PAU. Fem camí, pas a pas, compartint aquest anhel universal de PAU que ja il·lumina la nostra ruta. Una PAU amb gust de pa per a tothom. Així com el pa prové de la sembra del blat, la pau vindrà de la sembra de totes les bones llavors que cadascú aporti en el seu tros de terra i de  responsabilitat.
La pau serà fruit del llevat del respecte dins la massa d’un món divers, i posat al forn de la justícia.

El nostre món, ja advertia M.Gandhi, té prou recursos per satisfer les necessitats de tothom, però no per a satisfer la cobdícia d’alguns. I que potser no podrem canviar el món, però ja és un gran pas que el món no ens canviï a nosaltres. Així doncs, no ens volem deixar seduir per la frivolitat del camí fàcil ni ens volem deixar engolir per la carrera desbocada d’una avarícia que genera tantes desigualtats.

Fem nostre el clam de tantes víctimes que queden al marge del camí, apartats dels drets més elementals de les persones, a causa de tantes injustícies, personals i estructurals: guerres, persecucions, fam, violències, fraus, corrupció, atur galopant, pobresa creixent...
El nostre compromís passa per un nou estil de vida més solidari. Volem aprendre a desempallegar-nos de tantes coses “urgents” que no ens deixen temps per a les coses realment importants.
Creiem i seguirem creient en les capacitats humanes de transformar la realitat.
“La bondat anirà al seu davant
i la pau li seguirà les petjades”, diu el salm.

Que passi al davant de tot la bondat de les persones; la seva fe i la seva bona fe. La pau seguirà les petjades de la bondat. 
Que passi al davant de tot la dignitat de les persones i el dret de ser dels pobles.
Perquè la pau que busquem és un do i és també una conquesta. És un bell somni i és també una tasca quotidiana.
La pau demana interiorització i demana mobilització.
És llavor del passat, vivència del present i forja de futur.
La pau és fina i és cantelluda. S’expressa en un dibuix dels infants d’una escola, cal treballar- la en les relacions personals que tots tenim, i cal negociar-la àrduament pels representants del poble en el marc de la cosa pública.

Com diu la clàssica cançó Imagine, em pots dir que sóc un somniador, però sé que no estic sol en aquest somni per la PAU del món. Tu véns amb mi, i jo vaig amb tu, i formem un nosaltres que avança. I més enllà hi ha altres jo, i altres tu, i altres nosaltres que també avancen. De tal manera que si ajuntem les nostres veus i l’escalf dels nostres anhels, aquest món que està a les fosques anirà adquirint la claror de la Pau i la càlida vivesa de la Germanor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada