Molt s’ha escrit ja sobre les revolucions al Magrib i al món àrab i la seva importància històrica. Menys èmfasi s’ha fet, però, en la rellevància que tenen per a l’esquerra europea i catalana.
La primera qüestió important que ens plantegen és, precisament, el retorn de la idea de revolució. “Sempre anacrònica, inactual, intempestiva, la revolució arriba entre el “ja no” i “l’encara no”, mai a punt, mai a temps. La puntualitat no és el seu fort.
Llegiu l'article sencer a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada