El metge de Lampedusa - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona

El 14 d'octubre vaig assistir, al Teatre de Salt, a l'estrena d'aquesta obra fonamentada en el llibre de memòries Llàgrimes de sal, del metge de Lampedusa. La interpretació de Xicu Masó va ser magistral.

Pietro Bartolo és el metge de Lampedusa, l'únic que hi és permanentment. Hi va néixer el 10 de febrer de 1956, en una família de pescadors. Després d'estudiar medicina va retornar a l'illa i atén en primera instància els migrants i refugiats que hi arriben.

El mes de març passat va sortir la traducció del seu llibre Llàgrimes de sal, que és la memòria dels gairebé trenta anys dedicats a atendre els habitants de l'illa i les persones que hi arriben per mar fugint de la fam o de la violència.

Metge i ginecòleg es va sentir responsable d'atendre els seus conciutadans i això el mogué a retornar a Lampedusa quan l'arribada de refugiats encara era molt esporàdica. Calcula que durant aquests anys ha examinat més de 250.000 persones portades pel mar.

La llei del mar, practicada pels pescadors de l'illa, obliga a socórrer i salvar qualsevol persona que estigui en risc d'ofegar-se. Lampedusa, Porta d'Europa, acull totes aquelles persones que creuen que en passar aquesta porta estaran salvats. Tot i que la legislació actual prohibeix d'ajudar aquestes persones els pescadors de l'illa continuen rescatant-les i les porten a terra ferma on, d'entrada, són examinats per Pietro Bartolo.

L'obra és un projecte de Xicu Masó que es va sentir colpit en llegir una entrevista amb Bartolo i, posteriorment, el llibre Llàgrimes de sal. Exposa diversos casos reals, corprenedors, extrets del llibre i ho fa amb naturalitat, sense convertir el metge en un heroi mític ni treure-li cap mèrit; el veu com una persona normal que se sent responsable èticament.

Bartolo diu que durant aquests anys ha anat canviant el lloc de procedència dels refugiats i els mitjans amb què arriben. Abans eren petits grups i ara són grups nombrosos. «L'únic que no ha canviat és que segueixen naufragant i morint; i cada vegada més. Això és el més greu i el més inhumà. La indiferència dels polítics en relació amb aquest fenomen fa ràbia», diu Bartolo.

També explica que cada dia anota els noms de les persones que ha atès i fa un resum de la conversa i com els ha ajudat. El primer que fa, quan arriben, és donar-los la mà, demanar-los el nom i fer-los explicar la seva fugida i guarda tota la informació en un fitxer informàtic. Creu que els immigrants i refugiats no són una xifra, són persones amb un nom i una història, generalment dramàtica, cadascuna.

És greu, molt greu, que la UE gasti diners a impedir l'arribada d'aquestes persones. Bartolo creu que s'hauria d'actuar als països d'origen per evitar que n'hagin de fugir per la gana, la misèria, la violència, ... Què fa Europa en aquest sentit? Recordem l'exclamació del papa Francesc en la seva primera visita a l'illa: « Vergogna, vergogna!».

Què fa Espanya? El 28 de setembre, Girona Acull, en un acte a la plaça Miquel Santaló, denunciava que dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir en dos anys, n'ha acollit 1.257. Bartolo diu que els migrants i refugiats que van arribar l'any passat representen un 1x1.500 de la població, una xifra que s'hauria de poder atendre sense gaires problemes.

No sóc crític teatral però puc dir que l'obra em va colpir profundament i em va semblar molt apropiada per conscienciar les persones que encara no n'estan o bé que desconeixen el problema. I, també, totes aquelles que encara no ens hem sensibilitzat prou.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/26/metge-lampedusa/875340.html

Un any des de l'acord UE-Turquia: Passes en mala direcció - Nota de premsa de Justícia i Pau

Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.

​El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per “posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE”.

El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per "posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE".

Es tracta d'un acord internacional, solament que disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional furtat al control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat en cap  Diari Oficial . A més, l'acord genera discriminació sobre la base de la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones sirianes. Per poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l'acord qualifica Turquia com a tercer país segur, tot i les evidències de la deteriorada qualitat democràtica del règim i la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades.

Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l'acord, el fet és que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions. L'acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant tercers països segurs a altres dels que procedeixen o pels quals transiten importants fluxos de migrants i refugiats. I a augmentar substancialment les expulsions des d'Europa, com es deriva del nou Pla d'Acció de la Comissió Europea sobre retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l'internament de menors. Un altre cas sagnant és l'acord amb l'Afganistan per a la readmissió de totes les persones afganeses que expulsi la Unió Europea encara que no és l'únic. Actualment hi ha negociacions similars de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestacions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunísia.

Es tracta d'acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres fins i tot vulnerant les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen aquests estàndards ni tenen capacitat per garantir-los. La Unió Europea, lluny d'habilitar vies legals i segures, genera colls d'ampolla per als centenars de milers de persones que vénen fugint de la guerra, la persecució o per als que es veuen forçats a desplaçar-se per les conseqüències del deteriorament mediambiental o l'absència de oportunitats de vida als seus països.

És una solució a curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de drets humans de les que tots els governs són materialment responsables. Tampoc és una resposta al creixement del populisme o a la fallida del model Europeu,  ja que viola diversos acords internacionals i es deriva la responsabilitat a altres estats.

Per això exigim:

·         Que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat com a actor internacional en coherència amb els seus valors constituents i amb la seva identitat, la qual cosa suposa promoure un paper actiu en la defensa dels drets humans i de la pau tant per part de la UE com dels Estats membre . Aquests principis han de regir totes les polítiques comunitàries.

·         Deixar d'externalitzar les responsabilitats europees de protecció en mans de tercers països pretesament segurs, sobre la base de proporcionar una "protecció suficient", si no garanteixen una "protecció efectiva", amb uns estàndards similars o superiors als del sistema europeu que es pretén reformar. Un any després sabem que els resultats s'expliquen en víctimes, en vides que havien d'haver estat protegides i que han estat truncades. Hi ha un incompliment del Dret Internacional per part de la UE i de cadascun dels seus estats membre.

·         Deixar de presentar l'acord UE-Turquia com a resultat d'una política de convertir en model d'altres acords similars. Ha estat un "acord" no democràtic, volàtil, que depèn de la "bona voluntat" de Turquia. La manera d'abordar la crisi de refugiats com a qüestió candent, mina els drets reconeguts a les persones migrants forçoses, no suposa la solució efectiva que la societat civil europea reclama.

·         Augmentar els fons de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de la UE i dels Estats membre per promoure la pau, l'estabilitat i la prosperitat a les zones d'origen de les migracions forçades i alleujar la pressió que suporten els països d'origen, acollint persones desplaçades internes, i els països veïns, acollint persones refugiades.

·         Promoure l'Educació per a la Ciutadania Global com a part essencial de la política de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, i de les polítiques educatives, per tal promoure societats favorables a l'acollida i amb capacitat per a analitzar i interpretar les causes de les migracions forçades des d'una perspectiva de drets humans, així com per integrar la diversitat de forma positiva.

http://www.justiciaipau.org/ca/85-portada/1773-un-any-des-de-l-acord-ue-turquia-passes-en-mala-direccio

Guerres de frontera, amb Jordi Calvo Rufanges del Centre Delàs d'Estudis per la Pau

"La indústria europea de seguretat fronterera està dominada per grans empreses d’armes, les quals han expandit o ampliat les seves branques de seguretat, així com una sèrie d’empreses de tecnologia i especialitzades en seguretat més petites.(...)
Les companyies israelites són les úniques no europees que reben fons de recerca (gràcies a un acord de 1996 entre Israel i la UE) i que també han participat en el reforç de les fronteres de Bulgària i Hongria, a més de difondre la seva experiència amb el mur de separació de Cisjordània i de la frontera de Gaza amb Egipte. L’empresa israeliana BTec Electronic Security Systems, seleccionada per Frontex per participar a l’abril de 2014 en el seu taller sobre ‘Sensors i plataformes de vigilància de fronteres’, feia gala a la seva sol·licitud de fons que les seves “tecnologies, solucions i productes estan instal·lats a la frontera israelopalestina”.

[Del resum executiu de l’informe Guerres de frontera – Els fabricants i venedors d’armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa]

Justícia i pau i Càritas de Girona, amb els refugiats - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

El drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per la solució del problema.

Justícia i Pau i Càritas de Girona han publicat un manifest amb el títol "El dret d'asil, un Dret Humà Universal ineludible". En faré un resum per facilitar-ne el coneixement.

El document comença amb una relació de fets recents prou coneguts. En destaco: la Unió Europea ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats i els retorni als països d'origen; el 2015 han mort a la Mediterrània 3.770 persones que buscaven refugi, sense comptar els desapareguts; s'han construït murs, tanques i filferrades amb ganivetes a moltes fronteres amb països de l'est; les converses per assolir la pau a Síria es dilaten i s'ajornen i els països europeus continuen venent armament a l'Aràbia Saudita que el fa arribar a països en conflicte.

La relació seria llarga i passo al que les dues entitats posen de manifest en el document:

- No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la UE, centrada en el control de fluxos i l'externalització de fronteres.

- Aquestes mesures afecten les persones que busquen protecció fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes aquestes persones fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima, emparada per la legislació internacional. Cal denunciar que s'ha passat de considerar els refugiats com a tals a considerar-los immigrants il·legals.

- Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments: a/ frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció i el comerç d'armes. b/ augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la UE per assolir el 0.7% del PIB. c/ reduir la despesa militar (1.8 trilions de dòlars en conjunt). d/ abordar radicalment les causes del tràfic de persones que han de ser considerades víctimes d'un delicte i donar-los resposta eficaç i tractament adequat.

El document, a continuació, insta els governs i institucions polítiques a prendre mesures urgents:

- Els països rics i de manera especial els de la UE que aportin urgentment la contribució justa estipulada.

- Els estats membres de la UE que defensin la Convenció de Ginebra i atenguin els valors proclamats a les seves constitucions.

- Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià a fi que complexi les resolucions del Consell de Seguretat i atenguin la situació d'emergència humanitària fent respectar els Drets Humans i suspenent les transferències d'armes.

- Que respectin l'Estatut del Refugiat i adeqüin la seva legislació a la realitat actual.

I acaba amb un apartat adreçat a tothom en què insta a "cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys que malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans, dones i nens majoritàriament, a veure truncats els seus anhels de llibertat".

El document ens vol ajudar a fer una reflexió profunda sobre aquest problema i moure'ns per actuar en la mesura de les possibilitats de cadascú. Voldria haver-hi col·laborat. I espero que quan es publiqui l'article la cimera de la UE hagi desistit de fer l'acord amb Turquia.

DIARI DE GIRONA – 20.03.2016

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/03/20/justicia-pau-caritas-girona-refugiats/773496.html

El Dret d’Asil: un Dret Humà universal i ineludible - Càritas Diocesana de Girona i Justícia i Pau Girona

Justícia i Pau i Càritas Diocesana de Girona rebutgen l’acord entre la Unió Europea i Turquia per retornar els refugiats.

Comunicat. 12/03/2016

Foto de Freedom House

​Dilluns passat vam conèixer amb consternació un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans: la Unió Europea ha decidit destinar una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros i d’altres contrapartides al govern turc amb l’objectiu principal de mantenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries​. L’acord també contempla la devolució individual i col∙lectiva de persones refugiades que ja es troben en territori europeu cap a Turquia. Mentrestant, les converses de pau s’ajornen i es dilaten. Espanya continua venent armes a l’Aràbia Saudita i alimenta d’aquesta manera els conflictes bèl∙lics responsables de la crisi dels refugiats actual. Les empreses armamentístiques espanyoles hi han destinat el 26% del total d’exportacions des del 2010, amb un volum de negoci que supera els 1.200 milions d’euros i que contrasta de manera evident amb les xifres d’atenció a les persones refugiades: l’estat espanyol només ha acollit de manera oficial 8 persones de Síria, de les 16.000 a les que s’havia compromès.

Però els moviments massius de persones cap a Europa no són exclusius de l’Orient Mitjà. Anna Serra, Responsable d’Immigració i Refugiats de Creu Roja de Girona, ha constatat un increment notable d’atenció a les persones refugiades de procedències molt diverses. Si l’any 2010 l’entitat va atendre només 5 persones en aquesta situació, durant el 2015 els casos han augmentat fins a 1.633. La majoria d’aquestes persones, assegura Serra, arriben a casa nostra pels seus propis mitjans, fugint de conflictes armats com els de Mali i Ucraïna, però també per motius socioeconòmics com el cas de les persones d’Hondures.

Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Girona, Creu Roja i altres entitats gironines fa temps que alerten d’aquesta realitat. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau va va organitzar amb altres entitats una taula rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, a banda de l’acord entre la UE i Turquia que denunciem en aquest document, el panorama és encara més desolador. Europa està mostrant la seva cara més insolidària:

● Les persones refugiades continuen posant la vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent. Durant l’any 2015 han mort 3.770 persones al mar Mediterrani, sense comptar les desaparegudes.

● Per a les persones que aconsegueixen arribar, cada frontera és un mur més alt a saltar. Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.

● Europa paga països veïns com Turquia perquè es quedin les persones refugiades i no les deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.

● Dinamarca, Suïssa i Suècia han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar­-ne l’estada

● Les persones refugiades són retingudes en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedint­ne el reagrupament familiar, o se les trasllada a paratges allunyats de la població autòctona i se les identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps.

● Suècia canvia lleis que dificulten un projecte de futur estable.

● Europa atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat a ciutats

● La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Segons Europol s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats arribats a Europa

Davant d’aquesta situació, Justícia i Pau de Girona i Càritas Diocesana de Girona volem manifestar que:

● No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.

● Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerar­los com a immigrants il∙legals.

● La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.

● Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:

● Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.
● Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB
● Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)
● Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant­-les com a víctimes d’un delicte, donant­los respostes eficaces i tractaments adequats.

● És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat.

En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa

tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament.

● Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciaven que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust, en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Cáritas espanyola, Justicia

i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venien a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans”.

Per això instem

● Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.

● Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.

● Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.

● Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual.

Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament­ a veure truncats els seus anhels de llibertat.

Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:

En concret :

● A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.

● A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, Dia Internacional contra el

Racisme i la Xenofòbia que tindrà lloc a Barcelona.

Refugiats/exiliats - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Rebecca Harms - Ungarn September 2015, CC BY-SA 2.0

El dia 6 vaig ser a la sortida, guiada per Salomó Marquès, que el Museu d'Història va fer a la Ruta de l'Exili. Vam visitar el MUME de la Jonquera, la Mina Canta de la Vajol i, a Argelers de la Marenda, el lloc on hi havia hagut el camp de concentració i el cementiri dels espanyols i el Museu Memorial que l'Ajuntament d'Argelers ha muntat per recordar la retirada dels republicans espanyols.
El mateix dia s'esqueia el 77è aniversari de la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, dos dies després de la caiguda de Girona, mentre una riuada de republicans, militars i civils, dones i criatures, anava cap a l'exili per fugir de la violenta repressió que es desfermà després de l'ocupació franquista.
Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passaren la frontera unes 500.000 persones. Travessaren el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.
Aquelles persones foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A mitjan febrer de 1939, al camp d'Argelers, hi havia uns 100.000 refugiats. Les pèssimes condicions dels camps i l'estat en què molts hi arribaren feren que uns 7.000 hi morissin. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya. Mentrestant, alguns mitjans d'informació francesos deien que molts dels exiliats eren lladres, assassins i prostitutes.
No vaig poder evitar de pensar que ara la història es repeteix. Ja fa molts mesos que arriba, sobretot als països orientals de la UE, en bona part procedent de Turquia, una onada de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres països d'orient. Refugiats que, com els espanyols de la guerra civil, són rebutjats o allotjats en condicions molt precàries.
A mig fer l'escrit llegeixo un titular del dia: "La UE només s'ha repartit 497 dels 160.000 refugiats." La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es comprometeren a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Quina vergonya!
Fem un repàs a informacions recents:
- Mentre Espanya ha acollit només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n'ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s'havia compromès.
- L'any 2015 han perdut la vida a la Mediterrània unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts.
- Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
- Hi ha països que els confisquen béns i en limiten el reagrupament familiar.
- Suècia en deportarà la meitat dels que hi han demanat asil polític.
- Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia.
- L'Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 nens refugiats.
Són informacions escruixidores que no ens poden deixar indiferents. L'article 3 de la Declaració de Drets Humans diu que "tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." Si Europa s'ho cregués realment i actués amb aquesta convicció, la situació actual no es produiria. Al món globalitzat d'ara el més important no són les persones sinó els beneficis econòmics de les grans, i no tan grans, corporacions.
Cal que, a més de col·laborar amb les organitzacions que ajuden els refugiats, fem servir tots els mitjans de participació que ens permet el sistema polític per pressionar els governants a fi que n'alleugin la situació.
Mentre les vendes d'armament d'Espanya a l'Aràbia Saudita, entre el 2010 i el 2014, van pujar a 744 milions d'euros, el primer semestre del 2015 van ascendir a 447,6 milions d'euros, el 26% del total d'exportacions d'armament. I sembla comprovat que aquest país en passa a Estat Islàmic. No ho trobeu absurd i execrable?

Girona, 15 de febrer de 2016

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/02/15/refugiatsexiliats/767598.html

Nota de Justícia i Pau de Catalunya amb motiu de les properes eleccions a les Corts Generals de 20 de desembre de 2015 - JiP Catalunya

Amb motiu de les properes eleccions generals, les comissions i associacions Justícia i Pau de Catalunya volem donar a conèixer públicament les nostres consideracions i propostes.

1. Justícia i Pau sempre s’ha manifestat partidària de fomentar la participació a les diverses eleccions que es van convocant. Tot i respectar altres postures, aquesta vegada també fem una crida a la màxima participació, per tal que el resultat de les eleccions sigui l’expressió més fidedigna de la voluntat de la ciutadania.
   
2. Demanem als candidats i a les formacions polítiques que resultin escollides que vulguin escoltar i respectar les propostes i decisions del Parlament de Catalunya, el qual també ha estat democràticament elegit. Això implica superar posicions tancades, tenir actituds negociadores i cercar mitjans polítics idonis per poder donar una resposta dialogada, justa, democràtica i favorable al bé comú a les aspiracions de la voluntat majoritària del poble de Catalunya. En aquest sentit reiterem per a Catalunya, que és i se sent una nació anterior a la Constitució espanyola, el dret a la lliure determinació, reconegut pels tractats internacionals de Drets Humans.
   
3. No podem oblidar que l’Estat espanyol és el país de la UE en què la desigualtat entre la població s’ha incrementat més en aquests anys de dura crisi. Malgrat que algunes xifres macroeconòmiques siguin actualment més favorables, la precarietat s’ha anat ampliant en la nostra societat. Per això cal donar suport a propostes que signifiquin canvis en profunditat en favor d’una fiscalitat molt més justa, la promoció del treball decent, les iniciatives d’economia social i solidària, uns serveis públics de qualitat per a tothom, i una cobertura social bàsica garantida.
   
4. Considerem que aquestes eleccions no s’han de considerar només en clau interna, ja sigui catalana o espanyola, sinó també europea i mundial. En aquest sentit, creiem imprescindible, entre d’altres exigències, l’acollida de tots els refugiats que arriben a Europa, així com l’impuls de polítiques que promoguin veritablement la cooperació al desenvolupament dels països empobrits, el desarmament mundial, la reducció de la producció i la venda d’armes, la solució no violenta dels conflictes armats, la protecció efectiva dels drets humans, la lliure circulació de les persones, la implementació dels acords de la cimera de París a fi de reduir de les emissions de CO2 i l’ús sostenible dels recursos naturals.
   
5. De campanya en campanya electoral s’incrementa el to superficial i mediàtic de política-espectacle. Eslògans buits i inconcrets que no busquen definir un programa de propostes sinó vendre un producte. Encara pitjor, sovint es busca la confrontació desqualificant el contrari en lloc de presentar propostes contrastades i orientades al bé comú. Aquests lamentables fets, sumats als inacceptables casos de corrupció que han irromput al llarg de tota la legislatura, ens fan pensar que, per sortir de la greu situació actual, no només cal canviar de polítiques sinó que també cal una nova manera de fer política, orientada sobretot al respecte de la dignitat de tota persona i a la recerca esforçada del bé comú.
   

17 de desembre de 2015

http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1396-nota-de-justicia-i-pau-de-catalunya-amb-motiu-de-les-properes-eleccions-del-20d

I ara què? - Salomó Marquès, pedagog, professor de la UdG i membre de Justícia i Pau

By TSgt. John McDowell [Public domain], via Wikimedia Commons - Domini públic

El dia 10 de desembre ha estat l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a ideal comú per a tots els pobles i nacions. Una declaració que en els punts 13 i 14 afirma: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.”

Enguany, aquest aniversari coincideix de ple amb la campanya electoral a l'Estat. De fet, ja fa setmanes que la campanya s'ha iniciat. Ara, estem arribant als moments més àlgids. Hem sentit –i continuem sentint– de tot: desqualificacions barroeres dels adversaris, mitges veritats, propostes que no es compliran, etc. Això sí, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos. Poques paraules –per no dir cap– sobre la situació mundial; com si vivíssim en un altre món.

Per a bona part de la classe política, els refugiats no existeixen. Aquests milers de persones que fa mesos ens mostren els mitjans de comunicació no figuren en els programes electorals. Heu llegit les propostes dels partits per fer realitat la declaració dels drets humans? Molts mirem cap un altra costat; això quan no donem suport a l'aixecament de barreres al sud de la Península. Quina democràcia més feble! Votar quan toca i no gaire res més! Una democràcia cada vegada més vigilada.

Mentrestant, el nombre de refugiats, ara a causa de les guerres a Síria i l'Iraq, va augmentant. I la guerra també, com si l'experiència no ens ensenyés que amb les guerres no se soluciona gairebé res. On són les polítiques per eradicar els discursos d'odi i de xenofòbia? Fomentar la cultura de la pau i de la no-violència és el camí. De la mateixa manera que cal condemnar les opcions terroristes, també hem de condemnar les accions dels estats que intervenen de manera violenta en funció dels seus interessos econòmics i polítics.

Per què no es redueix d'una vegada el pressupost de defensa (que a l'hora de la veritat és molt més elevat del que figura en el pressupost oficial) i s'inverteix per fomentar una educació democràtica, oberta, respectuosa amb els qui viuen entre nosaltres procedents d'altres cultures? Una educació que tendirà al ple desenvolupament de la persona humana i a l'enfortiment dels respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per a mantenir la pau (art. 26). Una societat democràcia, plural acollidora... passa pel coneixement de l'altre. El desconeixement porta a la por, a mantenir els tòpics i els estereotips, que només generen desconfiança.

I ara què? Continuarem recolzant amb el nostre vot els qui promouen l'armamentisme i la xenofòbia? Ens mobilitzarem, o no, per exigir als nostres governs l'acompliment dels drets humans per a tothom? Deixarem únicament en mans dels estats la política d'acollida, quan moltes ciutats i bona part de la societat vol ser acollidora? Apostarem per una educació arrelada socialment que fomenti la convivència i el reconeixement de l'altre? Deixarem que s'estengui el contagi del virus de la demagògia de la por?

Reclamar el respecte als drets de tothom, exigir el compliment del deure legal d'acollir els refugiats no són actituds de “bonisme” com diuen amb menyspreu determinats sectors neoconservadors. És el camí per fer una societat més justa per a tothom.

Taula rodona: Refugiats i Dret d'asil - Justícia i Pau Girona

Un dels reptes de futur més prioritzats en les darreres trobades de Justícia i Pau de Girona era el que girava entorn de la situació dels refugiats. Una interpel·lació que com diu l'article d'opinió penjat al web de Justícia i Pau, no responem.

Per això aquest any en l'aniversari de la declaració dels Drets Humans, Justícia i Pau de Girona, conjuntament amb la Coordinadora d'ONGs i la Comissió de Refugiats Girona, convoquem a una taula de debat:

REFUGIATS I DRET D'ASIL

el dijous dia 10 de desembre, 

a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona

amb la participació de:

• Josep Maria Terricabras, eurodiputat,
• Anna Serra advocada de Creu Roja
• i Cristina Mas redactora d'internacional del diari Ara. 

Per la significació del tema i de la data, us hi esperem!!

Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comunicació ens han posat sobre la taula una realitat que fins ara ignoràvem, no volíem conèixer o havíem oblidat.

La guerra a Síria que ha provocat el desplaçament de milions de persones, ha posat la situació dels refugiats en primer pla i ens ha fet tornar la consciència. Només a Turquia més de dos milions de persones hi han buscat refugi. Al Líban, un país de la mida com Catalunya i de cinc milions d'habitants ha rebut més d'un milió de refugiats. En canvi, a Europa els posem tanques.

Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sembla que a l’Estat espanyol n’arribaran prop de 15.000. Una realitat molt petita per la magnitud de la tragèdia. Un pobre acolliment i enmig de fortes discussions entre els estats europeus.

http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1358-la-crisi-dels-refugiats-una-interpel-lacio-a-la-que-no-responem

La crisi dels refugiats. Una interpel·lació a la que no responem - Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona

Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comunicació ens han posat sobre la taula una realitat que fins ara ignoràvem, no volíem conèixer o havíem oblidat.

La guerra a Síria que ha provocat el desplaçament de milions de persones, ha posat la situació dels refugiats en primer pla i ens ha fet tornar la consciència. Només a Turquia més de dos milions de persones hi han buscat refugi. Al Líban, un país de la mida com Catalunya i de cinc milions d’habitants ha rebut més d’un milió de refugiats. En canvi, a Europa els posem tanques.

Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sembla que a l’Estat espanyol n’arribaran prop de 15.000. Una realitat molt petita per la magnitud de la tragèdia. Un pobre acolliment i enmig de fortes discussions entre els estats europeus.


Del 2011 al 2014, al món s’ha passat de 42 milions de persones a 60 milions en situació de refugi i només el darrer any, del 2013 al 2014 la població desplaçada i asilada ha crescut de 51 milions a 60.

La majoria de persones que fugen de greus conflictes i que veiem llunyans s’acaben acollint en països propers de la mateixa zona del sud i econòmicament més pobres;  als països del Nord l’acolliment és escàs. A l’Estat espanyol durant el 2014 i per la via regular de petició d’asil es van rebre 5.952 sol·licituds de protecció internacional, i només en van ser acceptades un 26,6%. D’aquestes sol•licituds, a Catalunya se’n van presentar 768.A Europa ens regim amb línies fèrries contra la immigració de residència administrativa irregular. Això ha portat al tancament sistemàtic de fronteres, els controls i el bloqueig a les persones que fugen per sol•licitar asil, que comporta una greu vulneració de les lleis d’asil i dels tractats internacionals. Ja no només es vulnera una norma de solidaritat i d’ètica d’ajut, sinó que s’estan incomplint les lleis, pels mateixos estats que sempre defensen que s’han de complir les lleis i la legalitat vigent.

Cal complir amb la Convenció de Ginebra sobre Refugiats i obrir i habilitar vies perquè qui fuig de la mort tingui un lloc on anar. Reconèixer la situació de refugiat significa que es presenti una sol•licitud, que es tramiti, que es doni suport legal, assessorament, assistència psicològica, allotjament i menjar.

Diuen que sempre que hi ha una crisi tenim una oportunitat. El moment actual ens ha de portar diferents reflexions i actuacions:

Ens ha de servir per reforçar des de la societat civil la capacitat de mobilització i de pressió als qui tenen les responsabilitats de Govern per fer les actuacions necessàries per tal d’acollir a les persones que estan fugint d’una situació extrema.

Ens ha de servir també per tal que els països del Nord complim amb la Convenció de Ginebra donant suport als demandants d’asil. I que a Europa es faci una nova política d’asil, o com a mínim compleixi les obligacions que ja té contretes, davant del fracàs actual. Que hi hagi una política comuna d’asil i que traspassi la fèrria decisió sobirana dels estats membres.

Els estats membres són els únics competents en matèria d’asil. A l’Estat espanyol ha de canviar la filosofia establerta des dels diferents governs que hi ha hagut de denegació sistemàtica de les peticions. Hi ha d’haver una gestió més descentralitzada i cal que es doni suport i impuls a actuacions no obligatòries com el Pla de Protecció Internacional que s’ha fet des del Govern de Catalunya.

Però des de la societat en general, cal que treballem des de  la solidaritat per l’acolliment a totes les persones. Que algú fugi d’un conflicte violent o de la fam, poden ser situacions diferents, i segur que necessita suport psicològic qui ha viscut els horrors de la guerra. Però hem de vigilar que en una societat com la nostra que anem fent categories, no creem ciutadans de primera, de segona i de moltes més classes. Temps enrere semblava que diferenciàvem  entre immigrants regulars i immigrants irregulars, com si més enllà de la situació jurídica regular, unes persones fossin més bones que les altres. Cal vigilar que no ens facin caure al parany de diferenciar  entre refugiats i immigrants. Hem d’acollir les persones i construir entre tots el país. A Catalunya van venir el 2014 prop de 118.000 persones. I ho hem fet en una situació precària però ho hem sabut fer.

No perdre mai la memòria històrica. Sèrbia i Croàcia fa 25 anys estaven en guerra i moltes persones van fugir del conflicte. Ara posen tanques a tota la línia fronterera dels seus països. No podem dir que mai serem aliens a realitats com aquesta. Quan va acabar la guerra civil espanyola, moltes persones es van veure empeses a l’exili.

Cal que ens anem preguntant sobre les responsabilitats compartides dels conflictes. Els nostres països també tenen una especial implicació amb la guerra que assota Síria i Iraq o els països del Centre d’Àfrica.

I entre moltes altres oportunitats, cal tenir present el repte del diàleg interreligiós. A Catalunya vivim al voltant de 7 milions i mig de persones. Més d’un milió de nacionalitat estrangera. I hi convivim persones de moltes confessions religioses diferents. És un bon moment per reforçar el coneixement i el diàleg per la pau.
En tancar l’article s’han produït els atemptats de París. Ha sortit la informació que alguns dels assassins havien entrat utilitzant la figura del refugiat. En un context com l’actual cal reforçar la seguretat, respectant l’equilibri amb els drets individuals. Però mai haurem de permetre que es pugui utilitzar aquests fets execrables per voler empetitir encara més el dret d’asil, que a més ens hem reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans. Si ho permetéssim ens haurien guanyat ells. Ens hauria guanyat la por i ens hauria guanyat la misèria.

Article per a la Revista L'Agulla​.

Migracions i refugi: portes ben obertes - Arcadi Oliveres, Economista i activista pacifista

Refugiats escortats per soldats i policies eslovens es dirigeixen a un camp a la frontera amb Croàcia Foto: AFP.

En un món que anomenem globalitzat i en el qual circulen, en tota llibertat, mercaderies, empreses, capitals, informacions i tecnologies, resulta absurd que posem traves a la lliure circulació de persones. Circulació de les persones que, com en el cas de les migracions, dels desplaçaments i del refugi són bàsicament conseqüències dels funcionaments equívocs de la vida econòmica i política.

En el camp de les migracions, l'explotació econòmica d'uns territoris envers uns altres –sigui feta per raons colonials o d'interessos empresarials– obliga al desplaçament de la població a la recerca de la supervivència o senzillament d'un millor nivell de vida. La història de la Humanitat és la d'un constant moviment de persones. I Europa, emigrant al llarg de molts períodes de la història, n'és un bon testimoni. No podem pas negar aquesta evidència i més encara quan, ens agradi o no, som en bona mesura responsables d'aquesta situació en la mesura en què, envers els països de sortida, practiquem un comerç injust, reciclem beneficis que les nostres empreses obtenen en aquest països, ens enduem cap aquí les seves matèries primeres, els enviem les deixalles que no volem i, finalment, cobrem quantitats exorbitants en reclamar el pagament d'un deute que sovint han contret dirigents corruptes del Sud, mantinguts pel món industrialitzat i que s'ha vist notablement incrementat pel cobrament que els fem d'interessos abusius.

Pel que fa a l'exili i el refugi, què en podem dir? Doncs que cal mirar quins són els orígens dels conflictes armats, ètnics o estrictament polítics que originen aquests moviments de població. En algunes de les guerres que han originat més desplaçaments hi trobem, de ben segur, raons internes, però gairebé sempre hi trobem també intervencions interessades des de l'estranger que fan servir els grups enfrontats per tal de donar suport a les seves ambicions. Els casos de l'Afganistan, de Líbia i, ben recentment, de Síria, ens confirmen tals tipus d'asseveracions. Al que ja hem dit, cal afegir-hi, a més, la nostra responsabilitat com a venedors d'armes cap a aquests països. Hem d'ésser conscients que, en aquest tema, Espanya hi té una posició extremadament activa. Tan sols en els països de la zona que ara més ens preocupa, durant els darrers anys s'hi han enviat armes. Han arribat armes espanyoles a Egipte, Algèria, l'Aràbia Saudita, Jordània, Bahrein, Turquia, Líbia, Oman, Israel, Qatar, Kuwait i també als Emirats Àrabs Units. Quina vergonya!!!

Però tant si ens referim al desplaçament sigui per raons econòmiques o polítiques, cal considerar que tals fluxos sempre resulten beneficiosos per a nosaltres, país d'acolliment, en la mesura en què rejoveneixen la nostra piràmide d'edat, aporten cotitzacions i fiscalitat que superen llargament les atencions que reben –en els serveis sanitaris, socials, educatius, d'habitatge...– tant si tenen una situació administrativa regular com si no. I sobretot el que ens aporten és un més que considerable enriquiment cultural.

Tanmateix, al marge d'això, i hi hagi o no beneficis econòmics, és evident que el Planeta és de tothom, que no existeix cap raó ètica per posar-hi fronteres i que la nostra obligació com a ciutadans és la de repartir-nos equitativament tots aquests recursos dels quals disposem.

En perfecta contradicció amb el que estem dient es podrien situar, en canvi, les actuals polítiques, mantingudes per la Unió Europea (UE). La persecució dels immigrants en origen mitjançant el militaritzat programa Frontex, l'existència dels anomenats Centres d'Internament d'Estrangers (CIES), la renúncia a l'espai Schengen de lliure circulació dins de la zona comunitària i l'actitud, gairebé de subhasta, de refugiats entre els països membres ens fan pensar que a Europa ens hem desdit completament dels principis de pau i convivència que volien vertebrar el continent després de la Segona Guerra Mundial. Heus ací, doncs, una segona vergonya.

Aquest article ha aparegut a:
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/909370-migracions-i-refugi-portes-ben-obertes.html

NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc - Comunicat de la Xarxa pels Drets Socials

L’est d’Àustria, Calais, Lampedusa, la frontera macedònia, l’hongaresa, Tarifa, Ceuta,... Els escenaris són diversos i es troben més o menys lluny del perímetre d’aquesta Europa fortalesa que anem reforçant dia a dia, amb la inversió de milers d’euros en formigó, en filferro, en patrulles, en definitiva en una cuirassa per mantenir fora a milers de persones en una mostra de menyspreu i vulneració dels drets humans més bàsics. Venen d’arreu fugint de l’horror de la guerra, la fam, la violència, la desesperació, la manca de futur... vénen, en definitiva, buscant una vida millor. Qui som nosaltres per privar-los del dret a lluitar per això?
Emprenen viatges durs i perillosos per arribar a una Europa que no els vol, una Europa que tanca els ulls davant d’aquest genocidi migratori, una Europa que els veu com un perill per als seus interessos econòmics. Quan sabem perfectament que l’origen d'aquesta situació es troba en gran part, en els conflictes bèl·lics d’Europa i que tenen el seu origen en la intervenció a Irak.

A Lampedusa hem naufragat tots - Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants

Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
· Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats
· Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’orient mitjà

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:

    1- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.

    2- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.

    3- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.

    4- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem:

    · Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.

    · Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.

    · Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.

    · Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.

    · Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació.

    · Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.

Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants  
Novembre 2013

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

¿SOY YO ACASO EL GUARDIÁN DE MI HERMANO? - Comisión General de Justicia y Paz de España

Una llamada de Justicia y Paz a la responsabilidad fraterna

 Reflexiones de Justicia  y Paz sobre las muertes de los inmigrantes irregulares que intentan llegar a la unión Europea

"¿Quién es el responsable de la sangre de estos hermanos? Ninguno. Todos respondemos: yo no he sido, yo no tengo nada que ver, serán otros, pero yo no. Hoy nadie se siente responsable, hemos perdido el sentido de la responsabilidad fraterna" (palabras del Papa Francisco en su viaje a Lampedusa).

El mes de octubre de 2013 será recordado como uno de los más  trágicos en la historia reciente de las migraciones hacia la Unión Europea. Los sucesos de Lampedusa y Malta, por su tremenda gravedad han obligado a los 1000084_593867047324555_1491512460_n.jpgresponsables nacionales y europeos a volver los ojos  y encontrarse con los efectos "colaterales" de las políticas migratorias por ellos diseñadas y que  con su  carácter represivo  y excluyente condenan a millones de niños, mujeres y hombres a quedarse sin futuro.

Desde Justicia y Paz queremos expresar nuestra tristeza y dolor por la terrible pérdida de vidas humanas en el tránsito hacia Europa, así como nuestra solidaridad con todas las víctimas del tráfico ilegal de personas.

Ni las buenas palabras del presidente de la Comisión Europea Durao Barroso  y Cecilia Malmstrom (comisaria en asuntos de política interior)  en su reciente visita a la Isla de Lampedusa, contestadas con gritos de "Vergüenza" por la población, ni los esperables resultados del Consejo Europeo de Bruselas celebrado los pasados días 24 y 25 de octubre han mostrado voluntad real alguna de introducir un cambio de rumbo a la política migratoria europea. Antes  al contrario: se ha hablado de extremar la vigilancia, de cooperar con ACNUR y la Organización Internacional de las Migraciones, de colaborar con los países de origen y tránsito de los migrantes y de luchar contra el tráfico de seres humanos. Lo que no supone nada nuevo respecto de lo ya existente.

Nos parece injusta, insolidaria e inaceptable la política migratoria que la Unión Europea ha venido desarrollando desde que tiene competencias en este ámbito. Dicha política ha contribuido a acentuar las diferencias entre los ciudadanos de la Unión y los nacionales de los terceros países, dificultando los procesos de integración, ha incrementado el control represivo en las fronteras terrestres y marítimas y ha cerrado los ojos y hecho oídos sordos a las numerosas violaciones cometidas en los países en tránsito contra inmigrantes que intentaban llegar a la unión Europea o que eran rechazados en frontera.

En este sentido, consideramos necesario, como así lo ha señalado el Parlamento Europeo en su reciente resolución de 23 de octubre, que "la Unión Europea desarrolle una estrategia más global en el Mediterráneo que sitúe la migración laboral en el contexto del desarrollo social, económico y político de su vecindad". Por ello, creemos que deben abrirse vías más realistas y eficaces para la entrada legal en los países europeos, que "es preferible a una entrada irregular, que conlleva  riesgo de tráfico de seres humanos y pérdidas de vidas".

Así mismo, a nuestro juicio es urgente que los países de la Unión Europea revisen en profundidad sus políticas de asilo, a fin de garantizar el acceso al asilo de la Unión de forma justa, eficiente y segura, bajo la corresponsabilidad de todos los países miembros.

También es necesario que se supriman todas aquellas normativas y prácticas administrativas que penalizan a quienes asisten a migrantes en peligro y todas las leyes y prácticas de detención abusiva de inmigrantes contrarias a los derechos humanos y las garantías propias del Estado de Derecho.

Además, consideramos ineludible un mayor y profundo compromiso de los países europeos a favor de la asistencia humanitaria y de la cooperación al desarrollo en África y Oriente próximo, que favorezca la paz y la democracia, afrontando de esta manera las causas que generan emigración.

En definitiva, apostamos -en sintonía con el Papa Francisco- por recuperar el sentido de la responsabilidad fraterna entre las personas y los pueblos. Una fraternidad que remueva las estructuras de injusticia y egoísmo que generan las insoportables carencias y desigualdades que están en el origen de los fenómenos migratorios masivos hacia Europa. Y sólo podremos decir que esa fraternidad se hace realidad cuando quienes acuden desesperadamente hacia nosotros puedan decir "fui extranjero y me acogisteis".

 Madrid, 31 de octubre de 2013

El diálogo la única opción - Eduard Ibáñez, President de la Comisión General de Justicia y Paz

Según diferentes fuentes, más de 100.000 personas han muerto ya en Siria a causa del conflicto armado civil que azota el país desde hace ya más de dos años. A ello hay que añadir la enorme destrucción causada y los millones de refugiados y desplazados de sus hogares.

A finales de agosto pudimos contemplar con horror e indignación la utilización de armas químicas (hecho confirmado por los inspectores de Naciones Unidas) por parte de los contendientes, causando la muerte, según estimaciones, de unas 1500 personas, incluyendo civiles no combatientes y niños. En una nota reciente de la Comisión General de Justicia y Paz hemos afirmado que consideramos que esta acción constituye un crimen de guerra gravísimo, cuya autoría y circunstancias deben ser investigadas por organismos independientes. Los responsables de la matanza deberían ser juzgados por tribunales de justicia imparciales o por el Tribunal Penal Internacional.

La Comunidad Internacional no puede admitir estos crímenes y debe tomar todas las medidas políticas, jurídicas y diplomáticas necesarias para evitar su repetición y asegurar el castigo de los responsables. En este sentido, vemos con esperanza que, tras la reacción internacional el Gobierno de Siria haya aceptado desmantelar bajo supervisión todo su arsenal químico. Esperamos que esta iniciativa sea llevada adelante inmediatamente.

No obstante, consideramos un grave error responder mediante el bombardeo o ataque armado, de consecuencias imprevisibles, a uno de los contendientes, como habían anunciado diferentes potencias. Un ataque ocasionará más víctimas inocentes y el empeoramiento de la situación y extender la guerra. Por ello, pedimos al Gobierno español que no colabore ni apoye ninguna actuación en este sentido. En este sentido, es también inaceptable legal y éticamente el suministro de armas o el apoyo militar de cualquier tipo a cualquiera de los bandos enfrentados, como vienen haciendo numerosos países.

Desde Justicia y Paz nos sumamos en su día al llamado que hizo el Papa Francisco, convocando a una jornada ayuno y oración el pasado día 7 de septiembre, en solidaridad con el sufrimiento de todas las víctimas y para implorar la paz. Nos sumamos al clamor que pide a las partes enfrentadas y a todos los actores implicados que cesen de inmediato las hostilidades y se esfuercen por alcanzar una paz justa mediante el diálogo.

Igualmente, pedimos a la Comunidad Internacional el máximo compromiso y sensibilidad para ayudar a poner fin a una guerra que siembra destrucción y muerte, ya que el diálogo y la negociación son la única opción para Siria. Es necesario llevar de nuevo a las partes a un proceso de negociación sin condiciones. Así mismo, deben dedicarse urgentemente los máximos esfuerzos para atender a todas las víctimas, refugiados y desplazados.

Per a La revista cristiana de hoy, 1/10/2013

Los países occidentales cierran sus fronteras en un mundo en el que cada día más personas se ven obligadas a abandonar sus hogares - Virginia Molinero

En el mundo globalizado nos encontramos la paradoja de que la movilidad de capital es cada vez más fácil mientras que el movimiento de personas se hace cada día más complicado.

Llegiu l'article sencer a

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=139232

Rechazo de París a los refugiados de la guerra de Libia - Agatha Duparc

Mientras que Paris se orgullece de haber jugado un papel crucial en la liberación del pueblo libio, algunos militantes de los Derechos Humanos señalan lo que piensan que es una distorsión entre el discurso oficial y ciertos actos. 

Llegiu l'article sencer a

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=135942

La guerra, ''un negocio'' en Somalia - Rodrigo Hernández

No quiero vivir pegado a un arma, ni tampoco que mis hijos lo hagan, pero de momento la vida no me ha dado otra alternativa. Hassan Modsal ha trabajado como mercenario los últimos 20 años. Ha visto cómo su vida laboral se deterioraba al igual que las calles de esta ciudad. 

 

Llegiu l'article sencer a

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=134209

Reflexiones sobre una tragedia - Antonio Guterres

Hace unos días celebramos el 60 aniversario de la Convención de Ginebra sobre los Refugiados, que surgió por el fuerte sentimiento de “nunca más” impulsado por la terrorífica experiencia de la Segunda Guerra Mundial. Se ha adaptado y ha perdurado durante seis décadas de grandes cambios, pero continúa dependiendo de estados tolerantes, abiertos y compasivos.

Llegiu l'article sencer a

http://blogs.publico.es/dominiopublico/3811/reflexiones-sobre-una-tragedia/