El 20% de los contribuyentes españoles más ricos acapara el 44% de todos los ingresos declarados en 2012, según los datos facilitados por los Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha) en su informe 'La desigualdad en crisis: hombre rico, hombre pobre', presentado en el marco de su XIII Congreso Anual celebrado en Granada.
Este dato contrasta con las rentas declaradas por el 80% restante que, pese a ser un número de contribuyentes cuatro veces superior, apenas acumuló el 56% de los ingresos, lo que, según Gestha, pone de manifiesto la existencia de un alto nivel de desigualdad social y económica. A esto se suma que el 20% de los declarantes "más pobres" solo represente el 6,6% de los ingresos totales.
De hecho, según el índice de Gini, que sirve para medir si la riqueza está bien repartida o no -siendo cero el valor más equitativo y 1 el más desigual-, el registro español se sitúa en un 0,32, lo que supone un nivel elevado para un país como España, que teóricamente se encuentra entre los países más desarrollados.
No obstante, este coeficiente varía sustancialmente en función de las distintas comunidades autónomas analizadas, siendo Madrid y Cataluña las que presentan mayores brechas de desigualdad al concentrar el mayor número de grandes fortunas.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impostos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impostos. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 de desembre del 2013
dilluns, 11 de novembre del 2013
Entre més pobres i més rics - Rafael Allepuz, president de JP Lleida
04/11/2013
Recentment, dues fonts d’informació ens han facilitat dades contradictòries des del punt de vista humà. D’una banda, que la pobresa a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol continua augmentant. Això no es una novetat. La crisi econòmica afecta cada vegada més persones. Les dades de l’informe de l’Observatorio de la Realidad Social de Càritas revelen que la pobresa severa (viure amb menys de 307 euros al mes) és de tres milions de persones al conjunt de l’Estat, el doble que fa cinc anys en moments d’inici de la crisi.
D’altra banda, l’informe anual sobre la riquesa mundial del Crédit Suisse descriu que el nombre de persones milionàries (fortunes superiors al milió de dòlars, uns 740.000 euros) ha augmentat un 13% al conjunt de l’Estat, sent d’unes 402.000 persones.
L’existència de diferències entre rics i pobres no és una novetat perquè les desigualtats sempre han existit. Joaquín Estefanía afirma en un dels seus articles publicats al diari El País que l’explicació d’aquests contrastos i de les conseqüències tan profundes de la crisi sobre tants ciutadans és la intensa desigualtat que pateix l’Estat espanyol des de fa més d’una dècada i mitja, fet que s’ha accentuat molt en els darrers anys: Espanya, afirma, és el país més desigual d’Europa, amb companys de viatge com Portugal, Bulgària i Letònia i per sobre de Grècia. A la vegada, Espanya se situa en la vuitena posició de la llista de països amb més milionaris al món (en aquesta qüestió sí que som líders mundials!).
Aquesta circumstància reflecteix que amb la crisi la pobresa emergeix molt més, així com les desigualtats, alhora que posa de manifest que hi ha diners, tot i els discursos que justifiquen les polítiques d’austeritat.
Davant d’aquest gran disbarat que representa el creixement, en paral·lel, de la pobresa i de la riquesa, quina ha de ser el nostre posicionament?
En primer lloc, d’indignació. Com és possible tanta permissivitat davant la creixent desigualtat entre ciutadans? No sentim entre bona part dels nostres dirigents polítics, sobretot entre els que tenen més poder de decisió, denunciar aquest fenomen i proposar mesures. La lluita en favor d’una major igualtat i d’una reducció de les desigualtats no es troba entre les seves prioritats, com ho demostren els fets. A més, sentim dir entre els dirigents empresarials que encara s’han de baixar més els salaris (o moderar, en els millors dels casos) per facilitar la recuperació econòmica, i ningú no diu res?
En segon lloc, d’acció. El passat dia 17 d’octubre va ser el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. Quanta gent va sortir al carrer per a manifestar-se i protestar per la pobresa creixent en la nostra societat? S’haguessin mobilitzat 1,6 milions de catalans en favor d’aquesta protesta? No només hem de sortir al carrer, hem de manifestar el nostre rebuig a aquesta desigualtat i fer denúncia en els nostres llocs d’actuació quotidiana, com a casa, el treball, el veïnat, el cercle d’amistats, les xarxes socials, etc. També hem d’utilitzar els mitjans de comunicació i divulgació al nostre abast per portar a terme aquesta tasca de sensibilització i de denúncia.
I en tercer lloc, també hem de fer política. Mitjançant la informació veraç i rigorosa ens hem de formar per conèixer les causes d’aquestes desigualtats i per fer propostes alternatives. Estem en un moment òptim per aquesta escomesa. Existeixen diverses iniciatives ciutadanes que treballen en aquesta via, la de proposar alternatives. Dos exemples de propostes, entre altres, per lluitar contra les desigualtats són: reduir el ventall existent entre el salari mínim i el salari màxim i modificar el sistema impositiu gravant més les rendes del capital i menys les del treball.
Així doncs, fem-ho.
Recentment, dues fonts d’informació ens han facilitat dades contradictòries des del punt de vista humà. D’una banda, que la pobresa a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol continua augmentant. Això no es una novetat. La crisi econòmica afecta cada vegada més persones. Les dades de l’informe de l’Observatorio de la Realidad Social de Càritas revelen que la pobresa severa (viure amb menys de 307 euros al mes) és de tres milions de persones al conjunt de l’Estat, el doble que fa cinc anys en moments d’inici de la crisi.
D’altra banda, l’informe anual sobre la riquesa mundial del Crédit Suisse descriu que el nombre de persones milionàries (fortunes superiors al milió de dòlars, uns 740.000 euros) ha augmentat un 13% al conjunt de l’Estat, sent d’unes 402.000 persones.
L’existència de diferències entre rics i pobres no és una novetat perquè les desigualtats sempre han existit. Joaquín Estefanía afirma en un dels seus articles publicats al diari El País que l’explicació d’aquests contrastos i de les conseqüències tan profundes de la crisi sobre tants ciutadans és la intensa desigualtat que pateix l’Estat espanyol des de fa més d’una dècada i mitja, fet que s’ha accentuat molt en els darrers anys: Espanya, afirma, és el país més desigual d’Europa, amb companys de viatge com Portugal, Bulgària i Letònia i per sobre de Grècia. A la vegada, Espanya se situa en la vuitena posició de la llista de països amb més milionaris al món (en aquesta qüestió sí que som líders mundials!).
Aquesta circumstància reflecteix que amb la crisi la pobresa emergeix molt més, així com les desigualtats, alhora que posa de manifest que hi ha diners, tot i els discursos que justifiquen les polítiques d’austeritat.
Davant d’aquest gran disbarat que representa el creixement, en paral·lel, de la pobresa i de la riquesa, quina ha de ser el nostre posicionament?
En primer lloc, d’indignació. Com és possible tanta permissivitat davant la creixent desigualtat entre ciutadans? No sentim entre bona part dels nostres dirigents polítics, sobretot entre els que tenen més poder de decisió, denunciar aquest fenomen i proposar mesures. La lluita en favor d’una major igualtat i d’una reducció de les desigualtats no es troba entre les seves prioritats, com ho demostren els fets. A més, sentim dir entre els dirigents empresarials que encara s’han de baixar més els salaris (o moderar, en els millors dels casos) per facilitar la recuperació econòmica, i ningú no diu res?
En segon lloc, d’acció. El passat dia 17 d’octubre va ser el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. Quanta gent va sortir al carrer per a manifestar-se i protestar per la pobresa creixent en la nostra societat? S’haguessin mobilitzat 1,6 milions de catalans en favor d’aquesta protesta? No només hem de sortir al carrer, hem de manifestar el nostre rebuig a aquesta desigualtat i fer denúncia en els nostres llocs d’actuació quotidiana, com a casa, el treball, el veïnat, el cercle d’amistats, les xarxes socials, etc. També hem d’utilitzar els mitjans de comunicació i divulgació al nostre abast per portar a terme aquesta tasca de sensibilització i de denúncia.
I en tercer lloc, també hem de fer política. Mitjançant la informació veraç i rigorosa ens hem de formar per conèixer les causes d’aquestes desigualtats i per fer propostes alternatives. Estem en un moment òptim per aquesta escomesa. Existeixen diverses iniciatives ciutadanes que treballen en aquesta via, la de proposar alternatives. Dos exemples de propostes, entre altres, per lluitar contra les desigualtats són: reduir el ventall existent entre el salari mínim i el salari màxim i modificar el sistema impositiu gravant més les rendes del capital i menys les del treball.
Així doncs, fem-ho.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Futbolatría - J. I. González Faus
Hará unos 45 años, el Barça fichó a Marcial por unos 20 millones de pesetas (16 para el Español más lo que percibió el jugador). Comentando el traspaso se preguntaba El correo catalán (04.09.69): “¿los vale realmente un jugador de fútbol?”. Es una de esas preguntas que incluye la respuesta: realmente no los vale.
La operación Neymar (40 millones para el Santos, 20 para el jugador, más dos partidos a beneficio) se acerca a los 100 millones de euros (la de Cristiano fueron 94); y la ultimísima de Bale ya casi toca esa cifra monstruosa: casi 16000 millones de las antiguas pesetas. Ochocientas veces más que la de Marcial. En menos de 50 años…
La operación Neymar (40 millones para el Santos, 20 para el jugador, más dos partidos a beneficio) se acerca a los 100 millones de euros (la de Cristiano fueron 94); y la ultimísima de Bale ya casi toca esa cifra monstruosa: casi 16000 millones de las antiguas pesetas. Ochocientas veces más que la de Marcial. En menos de 50 años…
dimarts, 15 de novembre del 2011
Mitos y estigmas en torno al debate fiscal (II): hay propuestas, falta voluntad política - Oscar Mateos
El documento de la “Plataforma por una fiscalidad justa, ambiental y solidaria” ofrece una veintena de propuestas concretas agrupadas en tres bloques diferentes: a) uno referente a la fiscalidad estatal; b) otro que hace referencia a la lucha contra el fraude fiscal y la economía sumergida, y c) un tercero sobre los cambios necesarios en la fiscalidad internacional.
Llegiu l'article sencer a
dijous, 10 de novembre del 2011
Mitos y estigmas en torno al debate sobre la fiscalidad (I) - Oscar Mateos
Estos días la Plataforma por una Fiscalidad Justa, ambiental y solidaria ha presentado un nuevo documento con varias propuestas de cara a las elecciones generales del 20-N. Antes de comentar algunas de dichas propuestas, vale la pena plantear algunos elementos que ayuden a desestigmatizar y desmitificar el debate sobre la cuestión fiscal.
Llegiu l'article sencer a
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Descargar la crisis sobre los migrantes - Ricardo Jiménez
Italia se convierte en el primer país del mundo en imponer un impuesto al envío de remesas por parte de los inmigrantes a sus familias y países de origen. Es parte de su paquete de medidas anti crisis publicado en agosto pasado y vigente desde septiembre.
Llegiu l'article sencer a
dilluns, 26 de setembre del 2011
Algunas ideas rápidas sobre los recortes en educación - Jesús Sanz Abad
A modo telegráfico ahí van algunos apuntes rápidos para la reflexión a raíz de los recortes que se han producido en educación en los últimos días en muchas comunidades:
Llegiu l'article sencer a
dijous, 22 de setembre del 2011
¿Existe lucha de clases? - Vicenç Navarro
Warren Buffet es uno de los ricos más superricos de EEUU y del mundo. Se caracteriza por ser inteligente, por conocer muy bien la realidad que le rodea y por hablar muy claro, frecuentemente en contra de la clase social a la que pertenece.
Llegiu l'article sencer a
dilluns, 19 de setembre del 2011
Remiendos fiscales - Juan Torres López
Una vez más el gobierno se dispone a improvisar en materia fiscal y a tomar medidas que ni van a ser decisivas para afrontar la crisis y ni siquiera parece que le vayan a proporcionar el rédito electoral que se busca.
Llegiu l'article sencer a
Los ricos se indignan - Jordi Calvo Rufanges
El gobierno da marcha atrás y recupera el impuesto del patrimonio. Recaudará un poco más, sí, pero sobre todo es un guiño pre-electoral a los votantes de izquierda.
Llegiu l'article sencer a
divendres, 9 de setembre del 2011
Es urgente una reforma fiscal: siete argumentos - Ignacio Escolar
1. Es falso que la única manera de cuadrar las cuentas públicas sea reducir el gasto social. Toda cuenta de resultados se compone de dos partes: los gastos y los ingresos. Ignorar los impuestos en este debate es de tuertos ideológicos, es no querer ver la mitad del problema.
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 31 d’agost del 2011
¿Moderación salarial o política de rentas? - Fernando Luengo y Nacho Álvarez
Las políticas de moderación salarial están en el centro de las agendas de los gobiernos europeos, de Bruselas y del Fondo Monetario Internacional. A pesar de que el epicentro de la crisis económica se sitúa en el sector financiero y en su deriva especulativa, se invocan esas políticas como piedra angular para su superación y para afrontar con éxito el desafío competitivo.
Llegiu l'article sencer a
dijous, 14 de juliol del 2011
Fiscalidad y creación de empleo: el debate en EEUU y su relevancia para España y Catalunya - Vicenç Navarro
Existe un debate en el Congreso de EEUU que es de particular relevancia para España. Por un lado está el Partido Republicano (hoy dominado por el Tea Party, un movimiento de ultraderecha instrumentalizado y promovido por el capital financiero y por la gran patronal) que está proponiendo recortes del gasto público social, tales como las pensiones públicas y la sanidad financiada públicamente, como manera de reducir el déficit público del Estado.
Llegiu l'article sencer a
diumenge, 10 de juliol del 2011
¿Dónde están los ricos del Reino de España? - Daniel Raventós
Sabido es que, en el Reino de España, el impuesto de la renta de las personas físicas (IRPF) grava muy principalmente (falta alrededor de un 10% para poder decir “exclusivamente”) a las personas que cobran un salario. Sabido es también que la gran parte de los empresarios que declaran IRPF acostumbran a ganar, de darles crédito, muy poco, tan poco que son una mayoría de mileuristas.
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 6 de juliol del 2011
Por qué los economistas neoliberales y el PP están equivocados cuando proponen bajar los impuestos como manera de estimular la economía - Vicenç Navarro
El dogma neoliberal afirma que la manera más eficiente y efectiva de estimular la economía es bajando los impuestos. Como prueba de ello, varios economistas neoliberales se han referido a la experiencia de la Administración del Presidente Ronald Reagan, cuando -según ellos- la reducción masiva de impuestos que supuestamente realizó tal gobierno en 1981 fue la causa de la recuperación económica a principios de los años ochenta en EEUU.
Llegiu l'article sencer a
divendres, 3 de juny del 2011
Los ricos y la deuda pública - Vicenç Navarro
Los ricos son muy pocos en cualquier país, pero tienen un enorme poder. Y un indicador de este poder es lo que está pasando con la deuda pública tanto en EEUU como en la Unión Europea, incluyendo España. Su influencia sobre el Estado de tales países implica que sus impuestos han ido descendiendo durante los últimos 30 años (en España durante los últimos 15) de una manera muy notable, haciéndose cada vez más ricos.
Llegiu l'article sencer a
dilluns, 16 de maig del 2011
¡Olvidémonos de los ricos: impuestos para los pobres y las clases medias! - Michael Winship
General Electric tuvo el año pasado unos beneficios de 5.100 millones $ en Estados Unidos y 14.200 millones $ en todo el mundo, pero no tuvo que pagar ni un penique en impuestos federales.
Nada es seguro excepto la muerte y los impuestos, como solía decirse, pero en esta época de locura en que vivimos, incluso éstos están en entredicho.
Llegiu l'article sencer a
Subscriure's a:
Missatges (Atom)