Faig
servir el mateix títol de l'Agenda Llatinoamericana 2016, que
enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari. L'Agenda, per si algú
encara no la coneix, vol conscienciar els lectors i moure'ls per
treballar cap a la realització de la utopia que representaria
l'aplicació de la Declaració de Drets Humans arreu del món i en
tots els seus articles. Acostar-nos a la igualtat suposaria
acostar-nos a la justícia i a l'eliminació de la pobresa i
l'explotació.
Em
sembla un títol ben adient. A Girona mateix, només d'observar al
nostre voltant veiem com ha crescut la desigualtat: persones que
furguen als contenidors de deixalles per veure què poden aprofitar,
més persones sense sostre, més atur, disminució de les prestacions
socials de tot tipus...
Als
primers articles de l'Agenda hi he trobat dades escruixidores que em
sembla que val la pena de compartir:
-
"El 50% de la riquesa mundial és en mans de l'1% de la
població, mentre que el 99% ha de viure amb l'altre 50%".
-
"El 50% més pobre de la humanitat disposa de menys de l'1% de
la riquesa mundial".
-
"Les 85 persones més riques del món tenen la mateixa riquesa
que 3.500 milions de les més pobres".
-
"Els darrers deu anys la riquesa global ha crescut un 68%,
mentre que al 90% de la població hi ha més pobres, més marginats,
més desocupats".
-
"Les cinquanta corporacions, grans companyies, més grans de la
Terra són gairebé totes institucions financeres. Això vol dir que,
bàsicament, es dediquen a l'especulació en totes les formes que
aquesta pot tenir".
Es
pot pensar que aquestes dades macroeconòmiques no s'ajusten a la
realitat concreta del nostre país. I potser és cert, però les
dades de casa són gaire diferents? Si mirem l'informe Xifres de
Catalunya 2015, editat per l'Idescat, veiem que l'atur és del 23,8%
per als homes, el 22,4% per a les dones i el dels joves fins a
vint-i-cinc anys és el 50,2%. A la Unió Europea, quin contrast!,
els percentatges són el 10,8%, 10,9% i 23,5% respectivament. El risc
de pobresa a Catalunya ha passat del 19,2% el 2010 al 20,9% el 2014
(dades del Dept. de Benestar Social i Família). I s'han retallat la
majoria de prestacions socials.
No
vull afeixugar els possibles lectors amb més xifres. Sí que voldria
remarcar que davant de tanta explotació, de tant treball insegur i
cada vegada més mal retribuït, hi ha una manca de reacció de la
ciutadania sorprenent, una submissió al dictat del gran capital
especulatiu que, en definitiva, és qui dicta als governs allò que
han de fer.
S'acosten les eleccions al Parlament espanyol i és
decebedor que les enquestes pronostiquin que el partit que ha
governat els quatre anys darrers, que ha dut a terme les retallades
en el terreny social, que va decretar una reforma laboral nefasta,
que ha rescatat la banca amb els diners del fons de pensions, que ha
retallat els drets i les llibertats dels ciutadans, segurament
tornarà a tenir majoria absoluta.
Tan
mesells som? Tan incapaços de reaccionar? Recordem el poema
d'Espriu: "Envilit per l'afalac al ventre, / per la por, /
s'ajup sota el fuet / amb foll oblit / de la raó / que té". No
vulguem ser com aquest gos envilit. Reflexionem a fons davant els
aspectes socials dels programes de les diferents candidatures i votem
amb consciència i dignitat.
Diari de Girona – 13 de
desembre de 2015
