El metge de Lampedusa - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona

El 14 d'octubre vaig assistir, al Teatre de Salt, a l'estrena d'aquesta obra fonamentada en el llibre de memòries Llàgrimes de sal, del metge de Lampedusa. La interpretació de Xicu Masó va ser magistral.

Pietro Bartolo és el metge de Lampedusa, l'únic que hi és permanentment. Hi va néixer el 10 de febrer de 1956, en una família de pescadors. Després d'estudiar medicina va retornar a l'illa i atén en primera instància els migrants i refugiats que hi arriben.

El mes de març passat va sortir la traducció del seu llibre Llàgrimes de sal, que és la memòria dels gairebé trenta anys dedicats a atendre els habitants de l'illa i les persones que hi arriben per mar fugint de la fam o de la violència.

Metge i ginecòleg es va sentir responsable d'atendre els seus conciutadans i això el mogué a retornar a Lampedusa quan l'arribada de refugiats encara era molt esporàdica. Calcula que durant aquests anys ha examinat més de 250.000 persones portades pel mar.

La llei del mar, practicada pels pescadors de l'illa, obliga a socórrer i salvar qualsevol persona que estigui en risc d'ofegar-se. Lampedusa, Porta d'Europa, acull totes aquelles persones que creuen que en passar aquesta porta estaran salvats. Tot i que la legislació actual prohibeix d'ajudar aquestes persones els pescadors de l'illa continuen rescatant-les i les porten a terra ferma on, d'entrada, són examinats per Pietro Bartolo.

L'obra és un projecte de Xicu Masó que es va sentir colpit en llegir una entrevista amb Bartolo i, posteriorment, el llibre Llàgrimes de sal. Exposa diversos casos reals, corprenedors, extrets del llibre i ho fa amb naturalitat, sense convertir el metge en un heroi mític ni treure-li cap mèrit; el veu com una persona normal que se sent responsable èticament.

Bartolo diu que durant aquests anys ha anat canviant el lloc de procedència dels refugiats i els mitjans amb què arriben. Abans eren petits grups i ara són grups nombrosos. «L'únic que no ha canviat és que segueixen naufragant i morint; i cada vegada més. Això és el més greu i el més inhumà. La indiferència dels polítics en relació amb aquest fenomen fa ràbia», diu Bartolo.

També explica que cada dia anota els noms de les persones que ha atès i fa un resum de la conversa i com els ha ajudat. El primer que fa, quan arriben, és donar-los la mà, demanar-los el nom i fer-los explicar la seva fugida i guarda tota la informació en un fitxer informàtic. Creu que els immigrants i refugiats no són una xifra, són persones amb un nom i una història, generalment dramàtica, cadascuna.

És greu, molt greu, que la UE gasti diners a impedir l'arribada d'aquestes persones. Bartolo creu que s'hauria d'actuar als països d'origen per evitar que n'hagin de fugir per la gana, la misèria, la violència, ... Què fa Europa en aquest sentit? Recordem l'exclamació del papa Francesc en la seva primera visita a l'illa: « Vergogna, vergogna!».

Què fa Espanya? El 28 de setembre, Girona Acull, en un acte a la plaça Miquel Santaló, denunciava que dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir en dos anys, n'ha acollit 1.257. Bartolo diu que els migrants i refugiats que van arribar l'any passat representen un 1x1.500 de la població, una xifra que s'hauria de poder atendre sense gaires problemes.

No sóc crític teatral però puc dir que l'obra em va colpir profundament i em va semblar molt apropiada per conscienciar les persones que encara no n'estan o bé que desconeixen el problema. I, també, totes aquelles que encara no ens hem sensibilitzat prou.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/26/metge-lampedusa/875340.html

Comunicat davant l'empresonament "provisional" de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart - Justícia i Pau Catalunya

Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.

Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.

Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.

En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Barcelona, 16 d’octubre de 2017

Nota de Justícia i Pau Catalunya - JiP Catalunya

Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.
Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.
Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.
En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.



Barcelona, 16 d’octubre de 2017

Defensors i defensores dels Drets Humans - Justícia i Pau Girona

Dijous passat tingué lloc a Girona una taula rodona en el marc del projecte Ciutats defensores del Drets Humans, amb presencia de Marcelline Nyiranduwamungu, activista, membre fundadora i portaveu de la RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau), de la secció belga.

Aquesta organització no governamental treballa per a defensar els drets de la dona africana i sensibilitzar sobre el paper que li correspon en la resolució de conflictes, ja que és la primera a patir en els conflictes armats. També pretén potenciar el lideratge de les dones.
Des de l’empresonament de la Sra Victoire Ingabire, el RifDP va decidir convocar el premi  Victoire Ingabire per a la Democràcia i la Pau el 2011. Es concedeix cada any pel Dia internacional dels drets de la Dona al març, a persones que treballin en defensa dels drets humans, especialment a la Regió dels grans Llacs d’Àfrica.
Com a part de la defensa dels drets humans, la RifDP, en col·laboració amb altres associacions, va decidir participar en la concentració davant de l’Ambaixada de Rwanda a Brussel·les tots els dimarts des de l’any 2010. Actualment, allò més preocupant són els atacs de les forces de seguretat ruandeses contra les dones que viuen de la venda ambulant.

Els defensors i les defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El que els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa. Poden ser membres d’entitats no governamentals, treballadors públics de l’àmbit de la justícia, sindicalistes, membres d’organitzacions internacionals, professionals del sector privat, etc.
La tasca dels i les defensores de drets humans pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, impulsar accions per mobilitzar l’opinió pública, capacitar o formar altres persones en drets humans, donar suport a les víctimes de violacions de drets o enfortir els mecanismes de rendició de comptes. En definitiva, es tracta d’una àmplia varietat d’activitats que tenen com a característica comuna un compromís per ajudar als altres, basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i el respecte de la dignitat humana.
Aquest compromís comporta sovint un risc per a la seguretat i la vida dels defensors i defensores, que de vegades afecta també a les seves famílies, i que prové tant d’actors governamentals com d’altre tipus (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.). Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Resolució 53/144, de 9 de desembre de 1998), que reconeix:

Article 1 Tota persona té dret, individualment o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.

Article 2 Cada Estat té la responsabilitat i el deure de protegir, promoure i implementar tots els drets humans i llibertats fonamentals, inter alia, adoptant tants passos com siguin necessaris per crear totes les condicions necessàries en els àmbits social, econò- mic, polític i altres, així com les garanties legals requerides per assegurar que totes les persones sota la seva jurisdicció, individualment i en associació amb altres, puguin gaudir a la pràctica de tots els drets i llibertats.

La Declaració consagra el dret individual i col·lectiu de conèixer, difondre i protegir els drets humans. A més, obliga els Estats a protegir les persones que defensen els drets humans.
L’any 2000, i com a mecanisme de garantia d’aquesta Declaració, l’ONU va nomenar un relator especial per a la situació de les persones defensores dels drets humans. Aquest representant, que actualment és el francès Michel Forst, desenvolupa diferents activitats amb l’objectiu de promoure el compliment de la Declaració. Entre altres, elabora informes de seguiment que inclouen recomanacions per als Estats.
A nivell europeu, els ministres d’exteriors van aprovar al 2004 les Directrius de la UE relatives als defensors de drets humans, que van ser actualitzades l’any 2008. Aquestes Directrius defineixen el paper que la UE ha de desenvolupar pel que fa a la cooperació amb els defensors de drets humans i al suport a activistes que es trobin en situació de risc. Brussel·les compta també amb un representant especial per als drets humans, que des del juliol del 2012 és el grec Stavros Lambrindis. A més, a l’octubre del 2015 la UE va posar en marxa el mecanisme ProtectDefenders.eu, que té com a objectiu donar suport a defensors i defensores de drets humans d’arreu del món que es troben en situació de risc. Protectdefenders.eu està dirigit per un consorci de dotze ONG internacionals.
Tot aquest conjunt de normes, òrgans i instruments internacionals per promoure els drets humans i protegir les persones que els defensen ha d’anar reforçat per l’acció dels poders públics, tant estatals com regionals i locals. El projecte de Ciutats defensores dels drets humans és un pas més en aquest camí i una mostra de la implicació de les ciutats en la defensa i la promoció dels drets humans, com a eix transversal de les polítiques públiques.

Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona

A principis de juny diverses entitats gironines, entre elles Justícia i Pau denunciàvem que el decret per obtenir la nacionalitat espanyola exclou els més desafavorits. Durant el juliol es van aprovar mocions a Girona, a Salt,...
Per tal de sensibilitzar de manera que no passi desapercebuda aquesta situació discriminatòria, en Xavier Merino va escriure l'article que a continuació ens fem ressò.

Imatge de Jorge Franganillo a flickr.com

Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.

He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.

El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.
Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.

Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.
Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.

Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.

L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.

Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.


Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona
4 de juliol de 2016

I ara què? - Salomó Marquès, pedagog, professor de la UdG i membre de Justícia i Pau

By TSgt. John McDowell [Public domain], via Wikimedia Commons - Domini públic

El dia 10 de desembre ha estat l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a ideal comú per a tots els pobles i nacions. Una declaració que en els punts 13 i 14 afirma: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.”

Enguany, aquest aniversari coincideix de ple amb la campanya electoral a l'Estat. De fet, ja fa setmanes que la campanya s'ha iniciat. Ara, estem arribant als moments més àlgids. Hem sentit –i continuem sentint– de tot: desqualificacions barroeres dels adversaris, mitges veritats, propostes que no es compliran, etc. Això sí, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos. Poques paraules –per no dir cap– sobre la situació mundial; com si vivíssim en un altre món.

Per a bona part de la classe política, els refugiats no existeixen. Aquests milers de persones que fa mesos ens mostren els mitjans de comunicació no figuren en els programes electorals. Heu llegit les propostes dels partits per fer realitat la declaració dels drets humans? Molts mirem cap un altra costat; això quan no donem suport a l'aixecament de barreres al sud de la Península. Quina democràcia més feble! Votar quan toca i no gaire res més! Una democràcia cada vegada més vigilada.

Mentrestant, el nombre de refugiats, ara a causa de les guerres a Síria i l'Iraq, va augmentant. I la guerra també, com si l'experiència no ens ensenyés que amb les guerres no se soluciona gairebé res. On són les polítiques per eradicar els discursos d'odi i de xenofòbia? Fomentar la cultura de la pau i de la no-violència és el camí. De la mateixa manera que cal condemnar les opcions terroristes, també hem de condemnar les accions dels estats que intervenen de manera violenta en funció dels seus interessos econòmics i polítics.

Per què no es redueix d'una vegada el pressupost de defensa (que a l'hora de la veritat és molt més elevat del que figura en el pressupost oficial) i s'inverteix per fomentar una educació democràtica, oberta, respectuosa amb els qui viuen entre nosaltres procedents d'altres cultures? Una educació que tendirà al ple desenvolupament de la persona humana i a l'enfortiment dels respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per a mantenir la pau (art. 26). Una societat democràcia, plural acollidora... passa pel coneixement de l'altre. El desconeixement porta a la por, a mantenir els tòpics i els estereotips, que només generen desconfiança.

I ara què? Continuarem recolzant amb el nostre vot els qui promouen l'armamentisme i la xenofòbia? Ens mobilitzarem, o no, per exigir als nostres governs l'acompliment dels drets humans per a tothom? Deixarem únicament en mans dels estats la política d'acollida, quan moltes ciutats i bona part de la societat vol ser acollidora? Apostarem per una educació arrelada socialment que fomenti la convivència i el reconeixement de l'altre? Deixarem que s'estengui el contagi del virus de la demagògia de la por?

Reclamar el respecte als drets de tothom, exigir el compliment del deure legal d'acollir els refugiats no són actituds de “bonisme” com diuen amb menyspreu determinats sectors neoconservadors. És el camí per fer una societat més justa per a tothom.

Taula rodona: Refugiats i Dret d'asil - Justícia i Pau Girona

Un dels reptes de futur més prioritzats en les darreres trobades de Justícia i Pau de Girona era el que girava entorn de la situació dels refugiats. Una interpel·lació que com diu l'article d'opinió penjat al web de Justícia i Pau, no responem.

Per això aquest any en l'aniversari de la declaració dels Drets Humans, Justícia i Pau de Girona, conjuntament amb la Coordinadora d'ONGs i la Comissió de Refugiats Girona, convoquem a una taula de debat:

REFUGIATS I DRET D'ASIL

el dijous dia 10 de desembre, 

a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona

amb la participació de:

• Josep Maria Terricabras, eurodiputat,
• Anna Serra advocada de Creu Roja
• i Cristina Mas redactora d'internacional del diari Ara. 

Per la significació del tema i de la data, us hi esperem!!

Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comunicació ens han posat sobre la taula una realitat que fins ara ignoràvem, no volíem conèixer o havíem oblidat.

La guerra a Síria que ha provocat el desplaçament de milions de persones, ha posat la situació dels refugiats en primer pla i ens ha fet tornar la consciència. Només a Turquia més de dos milions de persones hi han buscat refugi. Al Líban, un país de la mida com Catalunya i de cinc milions d'habitants ha rebut més d'un milió de refugiats. En canvi, a Europa els posem tanques.

Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sembla que a l’Estat espanyol n’arribaran prop de 15.000. Una realitat molt petita per la magnitud de la tragèdia. Un pobre acolliment i enmig de fortes discussions entre els estats europeus.

http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1358-la-crisi-dels-refugiats-una-interpel-lacio-a-la-que-no-responem

La crisi dels refugiats. Una interpel·lació a la que no responem - Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona

Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comunicació ens han posat sobre la taula una realitat que fins ara ignoràvem, no volíem conèixer o havíem oblidat.

La guerra a Síria que ha provocat el desplaçament de milions de persones, ha posat la situació dels refugiats en primer pla i ens ha fet tornar la consciència. Només a Turquia més de dos milions de persones hi han buscat refugi. Al Líban, un país de la mida com Catalunya i de cinc milions d’habitants ha rebut més d’un milió de refugiats. En canvi, a Europa els posem tanques.

Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sembla que a l’Estat espanyol n’arribaran prop de 15.000. Una realitat molt petita per la magnitud de la tragèdia. Un pobre acolliment i enmig de fortes discussions entre els estats europeus.


Del 2011 al 2014, al món s’ha passat de 42 milions de persones a 60 milions en situació de refugi i només el darrer any, del 2013 al 2014 la població desplaçada i asilada ha crescut de 51 milions a 60.

La majoria de persones que fugen de greus conflictes i que veiem llunyans s’acaben acollint en països propers de la mateixa zona del sud i econòmicament més pobres;  als països del Nord l’acolliment és escàs. A l’Estat espanyol durant el 2014 i per la via regular de petició d’asil es van rebre 5.952 sol·licituds de protecció internacional, i només en van ser acceptades un 26,6%. D’aquestes sol•licituds, a Catalunya se’n van presentar 768.A Europa ens regim amb línies fèrries contra la immigració de residència administrativa irregular. Això ha portat al tancament sistemàtic de fronteres, els controls i el bloqueig a les persones que fugen per sol•licitar asil, que comporta una greu vulneració de les lleis d’asil i dels tractats internacionals. Ja no només es vulnera una norma de solidaritat i d’ètica d’ajut, sinó que s’estan incomplint les lleis, pels mateixos estats que sempre defensen que s’han de complir les lleis i la legalitat vigent.

Cal complir amb la Convenció de Ginebra sobre Refugiats i obrir i habilitar vies perquè qui fuig de la mort tingui un lloc on anar. Reconèixer la situació de refugiat significa que es presenti una sol•licitud, que es tramiti, que es doni suport legal, assessorament, assistència psicològica, allotjament i menjar.

Diuen que sempre que hi ha una crisi tenim una oportunitat. El moment actual ens ha de portar diferents reflexions i actuacions:

Ens ha de servir per reforçar des de la societat civil la capacitat de mobilització i de pressió als qui tenen les responsabilitats de Govern per fer les actuacions necessàries per tal d’acollir a les persones que estan fugint d’una situació extrema.

Ens ha de servir també per tal que els països del Nord complim amb la Convenció de Ginebra donant suport als demandants d’asil. I que a Europa es faci una nova política d’asil, o com a mínim compleixi les obligacions que ja té contretes, davant del fracàs actual. Que hi hagi una política comuna d’asil i que traspassi la fèrria decisió sobirana dels estats membres.

Els estats membres són els únics competents en matèria d’asil. A l’Estat espanyol ha de canviar la filosofia establerta des dels diferents governs que hi ha hagut de denegació sistemàtica de les peticions. Hi ha d’haver una gestió més descentralitzada i cal que es doni suport i impuls a actuacions no obligatòries com el Pla de Protecció Internacional que s’ha fet des del Govern de Catalunya.

Però des de la societat en general, cal que treballem des de  la solidaritat per l’acolliment a totes les persones. Que algú fugi d’un conflicte violent o de la fam, poden ser situacions diferents, i segur que necessita suport psicològic qui ha viscut els horrors de la guerra. Però hem de vigilar que en una societat com la nostra que anem fent categories, no creem ciutadans de primera, de segona i de moltes més classes. Temps enrere semblava que diferenciàvem  entre immigrants regulars i immigrants irregulars, com si més enllà de la situació jurídica regular, unes persones fossin més bones que les altres. Cal vigilar que no ens facin caure al parany de diferenciar  entre refugiats i immigrants. Hem d’acollir les persones i construir entre tots el país. A Catalunya van venir el 2014 prop de 118.000 persones. I ho hem fet en una situació precària però ho hem sabut fer.

No perdre mai la memòria històrica. Sèrbia i Croàcia fa 25 anys estaven en guerra i moltes persones van fugir del conflicte. Ara posen tanques a tota la línia fronterera dels seus països. No podem dir que mai serem aliens a realitats com aquesta. Quan va acabar la guerra civil espanyola, moltes persones es van veure empeses a l’exili.

Cal que ens anem preguntant sobre les responsabilitats compartides dels conflictes. Els nostres països també tenen una especial implicació amb la guerra que assota Síria i Iraq o els països del Centre d’Àfrica.

I entre moltes altres oportunitats, cal tenir present el repte del diàleg interreligiós. A Catalunya vivim al voltant de 7 milions i mig de persones. Més d’un milió de nacionalitat estrangera. I hi convivim persones de moltes confessions religioses diferents. És un bon moment per reforçar el coneixement i el diàleg per la pau.
En tancar l’article s’han produït els atemptats de París. Ha sortit la informació que alguns dels assassins havien entrat utilitzant la figura del refugiat. En un context com l’actual cal reforçar la seguretat, respectant l’equilibri amb els drets individuals. Però mai haurem de permetre que es pugui utilitzar aquests fets execrables per voler empetitir encara més el dret d’asil, que a més ens hem reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans. Si ho permetéssim ens haurien guanyat ells. Ens hauria guanyat la por i ens hauria guanyat la misèria.

Article per a la Revista L'Agulla​.

El TTIP, atac a la democràcia - Xavier Merino i Serra

El TTIP, sigles del "Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió", es començà de negociar entre els Estats Units i la Comissió Europea el 2013. Malgrat tot el que s'ha parlat sobre les conseqüències negatives que pot tenir per als països europeus ningú no en sap gaire res pel secretisme amb què es fan les negociacions, sense transparència ni debat públic. Aquest sistema de negociar, al marge del Parlament Europeu, i les presses per aprovar el tractat, fan creure que les conseqüències negatives poden ser ben certes.
També es diu que a la taula de negociació, a més dels funcionaris de la Comissió Europea i els dels Estats Units, hi tenen veu els lobbies representants de les grans empreses transnacionals.

El 10 de juny passat hi havia d'haver una votació al Parlament Europeu sobre la posició que calia adoptar davant d'aquest tractat. La votació va quedar suspesa perquè s'havien presentat 220 esmenes a l'informe proposat i la votació era difícil. Alguns eurodiputats van comentar que la causa real no van ser les esmenes sinó el perill que la votació fos contrària al tractat.
A casa nostra, a primers d'any, la CUP va presentar una moció al Parlament en què es demanava a l'estat i a la Generalitat un referèndum sobre els acords comercials entre la UE i altres estats, com ara el TTIP. CUP, ERC, PSC i ICV van votar-hi a favor, però el vot majoritari de CiU, C's i PP la va fer desestimar.

Sobre les Pedreres Altes, encara - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

"Els anys vuitanta es va legalitzar la urbanització de Torre Gironella, que també havia estat zona de barraquisme"

El 13 d'abril vaig publicar l'article "La pobresa energètica a Les Pedreres" i diverses persones em demanaren més informació sobre la situació d'aquella zona. Això m'ha mogut a reprendre el tema. Les Pedreres Altes (zona del Pirulí) es va poblar amb immigrants durant la dècada dels cinquanta, com altres espais periurbans de Girona. Al principi vivien en barraques de fusta, cartrons i uralita. Ara viuen en cases que, tot i no ser de luxe, tenen les condicions indispensables.

Tota la zona pertanyia a l'exèrcit. Quan la propietat va passar a l'Ajuntament la majoria de la població actual ja hi vivia i l'Ajuntament n'era ben conscient. Tot i això ja es va parlar d'urbanitzar la zona i convertir-la en espai d'oci. Treure aquelles famílies implicava facilitar-los habitatge digne i amb serveis. Això representava una despesa important que no es podia assumir i el tema va quedar aparcat.

Al núm. 2 de la revista Girones hi ha un article de Josep Pastells que, després d'entrevistar-se amb Santiago Amador, patriarca de la comunitat gitana, Julián Márquez, que hi viu des que tenia tres anys, i Ramon Llorente, defensor del ciutadà, explica molt bé la situació actual del lloc, on encara viuen unes dues-centes persones.

Amador afirma que de barraca només n'hi ha una en tota la zona i que totes les cases són fetes amb maons i tenen llum i aigua. Julián Márquez explica que per a la instal·lació de l'aigua i la llum van ser ells els qui van fer les rases i van plantar els pals. Ambdós coincideixen que "aquí mai no hi ha hagut històries de drogues ni de violència. La gent pot passejar-hi tranquil·lament i mai no tindran cap problema".

Aquests últims anys hi he anat diverses vegades sense cap problema. Un dels residents em deia que allà tots són treballadors i ningú no es dedica a robar ni vendre droga.

Els anys vuitanta es va legalitzar la urbanització de Torre Gironella que també havia estat zona de barraquisme, i en canvi a ells no els hi han volgut legalitzar. 

Fa anys Endesa va voler posar comptadors a les cases, però com que la majoria de residents demanaven que un empleat de la companyia passés a llegir el comptador i a cobrar (molts no tenen compte bancari) i això no entrava en els protocols de la companyia, no els en van parlar més.

Márquez diu que ningú no els va dir mai que haurien de marxar fins que no s'obrí l'hotel AC. I darrerament, amb el Pla Especial de les Pedreres, iniciat pel consistori anterior, els han començat de pressionar indirectament per fer-los marxar.

Primer va ser un desplegament dels Mossos, el març, que van escorcollar les cases a la recerca de drogues i tan sols van trobar quatre plantes de marihuana per a consum propi. Després va venir el tall de llum de què parlava a l'article anterior. I si el Pla especial, que es va aprovar al Ple Municipal del 13 d'abril, tira endavant els problemes per a aquestes persones augmentaran progressivament.

Ramon Llorente, defensor del ciutadà, diu que "recol·locar els afectats a una part de la muntanya i escripturar les seves cases, com es va fer a Torre Gironella, podria ser una bona solució".

Cal esperar que tant l'equip de govern que sorgeixi de les eleccions del 24 de maig com la ciutadania de Girona tinguin clar el dret a un habitatge digne que proclamen la Constitució Espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans i tinguin en compte que "tots els éssers humans neixen (...) iguals en dignitat i en drets" (art.1 de la DUDH).

DIARI DE GIRONA – 24 de maig de 2015

Comunicat del Dia de la Dona Treballadora - Delegacions i Moviments de Pastoral Obrera de Catalunya

Des de Justícia i Pau de Girona ens sumem al Comunicat del Dia de la Dona Treballadora (8 de març)  que han elaborat les Delegacions i Moviments de Pastoral Obrera de Catalunya.
Igualtat de drets per a tothom i a tota arreu !!
Comunicat del Dia de la Dona Treballadora - Pastoral Obrera

Des de l'Equip Permanet de Justícia i Pau de Girona us desitgem un BON ANY 2014 pels objectius pels que lluitem de PAU, JUSTÏCIA i DRETS HUMANS.

PISTES PER AL NOU ANY que ens ha fet arribar en Miquel Àngel Ferrés des de Figueres.

Unes quantes pistes que ens poden ajudar a fer bon camí pel nou any:

§       Sigues tu mateix/a. I no estiguis tan pendent del que diran de tu. No tinguis enveja de ningú.

§       Recorda que Déu dóna menjar a les aus però no el posa pas als seus nius.

§       Fes en el teu cor un niu càlid per a la pau. Des d’aquest niu la pau volarà i visitarà altres llocs, però a tu mai t’abandonarà.

§       Si et tanques en l’amargor del cor, la felicitat buscarà una altre lloc on sentir-se còmoda.

§      “La meva felicitat consisteix en que sé apreciar el que tinc i no desitjo en excés el que no tinc” (L.Tolstoi.)

§       Hi ha persones que per més que envelleixin no perden mai la seva bellesa: només se’ls passa de la cara al cor.

§      Veure Déu en les persones demana saber veure la part bona de cada persona.

§      “No busco el present d’amor. Busco l’Amor mateix” (Tagore).

§      La fe és un miracle de l’Esperit Sant. Nosaltres només hem de preparar-li el terreny.

§     “En una societat com la nostra el testimoni és l’únic que desperta confiança” (Lluís Duch).

§       Hi ha silencis que ho diuen tot i paraules que no diuen res.

§      “Som soldats derrotats d’una causa invencible” (Pere Casaldàliga).

§       En aquesta vida estima, perdona i oblida. Avui t’ho diu un amic, demà t’ho dirà la vida.

§       No t’entestis a ser conegut, sinó a ser algú a qui valgui la pena de conèixer.

§       La felicitat no es descobreix en trobar la persona apropiada sinó en ser la persona adequada.

§       La felicitat no està en trobar qui et faci feliç sinó a aprendre a portar felicitat als que t’envolten.

§      Quan morim, ens sobren dues coses: diners i pecats.

§     “Qué cosa extraña es el hombre: nacer no pide, vivir no sabe, morir no quiere”.

§     “Els objectes van ser fets per a ser usats. Les persones van ser fetes per a ser estimades. El món va malament perquè s’usen les persones i s’estimen els objectes” (un grafitti).

§     “No hi ha res més poderós que la mirada d’algú que t’estima de veritat” (Jorge Font).

§     “Cal edificar un món que estigui a l’alçada dels nens” (J.Font).

§     “El futur és un enigma, el nostre camí s’interna en la boira, però volem seguir donant-nos perquè el Senyor està esperant en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes” (Lluís Espinal).

§      “La salut del nostre cos la venem molt a l’engròs i, una vegada perduda, l’hem de comprar a la menuda” (dita popular).

§     “Un optimista sempre troba una oportunitat en cada calamitat. Un pessimista sempre troba una calamitat en cada oportunitat” (W.Churchill).

§      Sobreposa’t als moments de dolor, de fracàs, de contradicció, dulcificant les teves reaccions. I recorda que la fe mou muntanyes.

§      No demanis a la vida allò que no et pot donar. Tracta’t amb tendresa i tracta bé els altres. Procura evitar els sentiments negatius, i no malgastis les forces en coses que no valen la pena.

§      Pensa que mai havies estat tan gran com avui, però també que mai seràs tan jove com avui. Avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Ànims i endavant!

Clamor por la abolición retroactiva del artículo 26 (#BlocSalt) - Josep Cabayol

Familias desalojadas, familias amenazadas y cientos de pisos de La Sareb, vacíos. Miles de pisos de todo tipo cerrados a cal y canto dirigidos a la especulación. Somos el país que acumula más viviendas vacías. Inhumano.

 Por el artículo veintiséis

el Govern tiene atribuciones

de pasarse por los cojones 

todas les “resoluciones” del país.

 Sr. President, antes de responder a cualquier pregunta, le pedimos decrete la abolición con carácter retroactivo del no escrito artículo veintiséis. Ganará credibilidad.

Se lo argumento.

3-10-12 El frío amenaza. Una manifestación denuncia en la Plaza de Sant Jaume de Barcelona que un millón de personas no podrán encender la calefacción este invierno porque no la pueden pagar.

5-12-13. Jueves. Hace sol y la esperanza ilumina el Parlamento. ICV, PSC, CUP y CiU apoyan la moción presentada por Roger Torrent de ERC y aprueban que el Bloque ocupado en Salt se dedique a alquiler social.

Tweet del Parlamento de Cataluña: Aprobada moción ERC para que el bloque ocupado de Salt se pueda destinar a alquiler social. Todos a favor excepto PPC y Cs, que se abstienen #parlamento

2-12-13. CiU y ERC calientan el país y anuncian que la ley de acompañamiento de los presupuestos incluirá una medida por la que las compañías eléctricas no podrán cortar la luz, entre octubre y marzo, a las personas o familias en situación de extrema vulnerabilidad.

13-12-13. Viernes. Al día siguiente del anuncio de la doble pregunta: ¿Desea un Estado, desea la independencia? Todos los medios están centrados en informar y debatir la iniciativa del Gobierno con el apoyo de CUP, CiU, ERC e ICV.

Hace frío y la niebla esconde el sol en muchos lugares del país. En Salt oscurece de repente. Los Mossos entran en el # BlocSalt ocupado por familias sin casa. Y los echan. Con los Mossos comparece Joan Batlle, director de Programas Sociales de Vivienda de la Generalitat. ¡Para fiarse!

Quina Catalunya necessitem? - Esther Vivas

Després d’unes setmanes d’intrigues al Parlament de Catalunya, finalment “Habemus Pregunta” i “Habemus Data”. A l’estil dels nostres temps, es tracta d’un pack dos en un: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat? I si és així, independent?”. Una fórmula que dóna cabuda a diferents sensibilitats i posa sobre la taula el dret democràtic del poble català a decidir el seu futur.
Tot i que Artur Mas s’ha erigit, un cop més, com l’artífex d’aquest acord, el “messies”, la Catalunya que vol “el president” dista molt de la que necessitem la majoria. La Catalunya de CiU és la Catalunya de la misèria, les retallades, els desnonaments, la fam, la pobresa i la repressió. I el seu dret a decidir s’emmarca en una encotillada visió d’un sobiranisme políticament correcte que només permet decidir si “Estat propi si o no” o “Estat independent sí o no”. El com volem que sigui aquest Estat, sembla ser, com diria l’ex-molt honorable Jordi Pujol, “avui no toca”.

Declaració Universal de Drets Humans - Assemblea General de les Nacions Unides

Resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948
(I de total actualitat en tants llocs del planeta lluny i aquí mateix)

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. 

la resta a:
http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln

¿Qué esconden en los Centros de Internamiento de Extranjeros? - KarlosCastilla

Un relato en primera persona, desde afuera - 14 juny 2013

Cuando en octubre de 2011 decidí desarrollar una investigación en relación a los que de manera genérica denomino como “centros de retención de migrantes”, para referirme, entre otros, a las llamadas  “Estaciones Migratorias” en México o “Centros de Internamiento de Extranjeros” en España, nunca pensé que muchas de las historias que se han construido alrededor de éstos serían realidad. Sin embargo, sólo falta dar unos pasos dentro de los “limites” físicos de estos espacios de opacidad para confirmar que hay historias que se quedan cortas respecto a la realidad de lo que ahí ocurre.

Estoy convencido de que mucho de lo que ahí pasa, se queda en “leyenda urbana” porque después de presentarse las arbitrariedades, no se dan a conocer, quedando guardadas en la memoria individual, sin trascender a la denuncia colectiva, al menos e inicialmente, a partir de la reunión de relatos que exhiban lo que ahí ocurre día con día.

Por ello, a continuación aportaré una parte de esa experiencia individual que pretende ayudar a romper el silencio, para mostrar a partir del conjunto de experiencias individuales, la realidad de esos centros de retención. En este caso, la realidad del Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de la Zona Franca, Barcelona, España.

Pel dret al treball i la renda garantida ciutadana - Albert Quintana, Justícia i Pau de Girona

06/05/2013

Pocs dies abans del dia 1 de maig, diada dels treballadors i treballadores, el govern de l’estat feia públiques les dades d’atur de l'EPA del nostre país: 6 milions dues-centes mil persones a nivell de l’estat espanyol i 900 mil persones a nivell de Catalunya, al voltant del 27% de la població activa del país. D’aquests 6 milions de persones, la meitat són aturats de llarga durada amb moltes dificultats de tenir accés als subsidis d’atur. Un cas especial, és el del joves amb 57,2% d’atur juvenil entre els joves fins als 25 anys, tractant-se d’un milió vuit-cents mil joves fins a l’edat de 29 anys en recerca de feina. Aquestes dades són una catàstrofe social i generen una veritable situació d’emergència nacional. 

El dret al treball es troba recollit a la gran majoria d’ordenaments jurídics. És un dret que figura a la Declaració Universal dels Drets Humans, al qual estan compromesos tots els governs: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra l’atur” (article 23) . En una recent declaració de la Pastoral Obrera i Justícia i Pau gironines es manifestava: “Una societat en què el dret al treball esdevingui nul o es negui sistemàticament, i en la que les mesures de política econòmica no permetin que els treballadors assoleixin nivells satisfactoris d’ocupació no pot aconseguir ni la seva legitimació ètica ni la pau social.”

La societat és un clam per demanar solucions i trobar respostes a la crisi i la pèrdua dels drets socials entre els que destaca el dret al treball. Mentrestant, el govern del Partit Popular demana paciència. És l’hora de l’acció i amb urgència: de prioritzar els plans d’ocupació, de plantejar un nou contracte social, de compartir treball i fomentar les xarxes cooperatives, de promoure l’economia del bé comú i ordenar la fi dels mercats especulatius per posar-lo al servei del treball de les persones.... de mobilitzar tots els recursos humans i materials per aturar aquesta sagnia que fa caure moltes persones en la pobresa i fins en la indignitat.

Moltes d’aquestes consideracions es van posar sobre la taula en les recents Jornades de la Comisión General de Justicia y Paz de España que es van celebrar a Burgos els passats 12 i 13 d’abril que es titulaven precisament “Crisis y derecho al Trabajo”. Es va analitzar la situació actual i l’impacte de les darreres reformes laborals al treball alhora que es van plantejar noves perspectives i propostes en la recerca d’alternatives. En finalitzar les jornades es va plantejar una qüestió cabdal: dret al treball o dret a viure dignament? És una pregunta que sorgia a la llum de la Pacem in Terris, de la que acabem de celebrar el 50è aniversari, en la que es vincula el dret a treballar i al lliure desenvolupament de les persones amb el dret a una vida digna.

Francisco Javier Garcia, capellà i consiliari de la JOC afirmava: “No ens enganyem: el que està en joc és el concepte de persona”. El capitalisme està prescindint del treball, està reduint la persona a capital humà i té valor només en tant que és productiva. Hem de ressaltar el patrimoni humanitzador del cristianisme i proclamar conjuntament l’eslògan del 15M: “Les nostres vides valen més que els vostres beneficis”. Potser hem de treballar menys per viure més i rescabalar també la dimensió social i comunitària del treball. Per això val la pena contemplar i impulsar la proposta de la Renda Bàsica Universal.
Aquest dies s’ha iniciat també la Campanya de la nova Iniciativa Legislativa Popular a presentar al Parlament de Catalunya per promoure la Renda Garantida Ciutadana. És important la nostra implicació com a entitat i com a ciutadans per la justícia social i en favor dels més desafavorits.

PELS DRETS DE LES PERSONES, ENFORTIM LA DEMOCRÀCIA! - Justícia i Pau Girona

En el marc de la Setmana pels Drets Humans organitzada amb Amics de la Unesco Girona i amb la Coordinadora d'ONGs Solidàries, presentem la Taula rodona:
PELS DRETS DE LES PERSONES, ENFORTIM LA DEMOCRÀCIA! amb:
- Carme Vinyoles (drets d'expressió)
- Lluis Puigdemont (drets socials)
- Dolors Reig (drets lingüístics i culturals)
I la intervenció de:
- Benet Salellas (advocat)

Dimecres 12 de desembre a les 7 del vespre
a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, Girona

Els drets de l'infant i de la ciutadania - Xavier Merino

El dia 20 de novembre s’ha commemorat el Dia Universal dels Drets de l’Infant, instituït per l’ONU l’any 1989. He espigolat algunes dades sobre la infància que han sortit aquests darrers dies als mitjans de comunicació i que crec que és imprescindible que tothom conegui. La gravetat d’aquestes dades hauria de fer que cada dia fossin notícia de primera pàgina, però habitualment es silencien i surten molt poques vegades, sempre mig amagades per no crear mala consciència a ningú.

Nacions Unides xifra en 6.000 la quantitat d’infants menors de cinc anys que moren cada dia al planeta Terra. La xifra, si hi afegim altres causes de mort igualment evitables, s’eleva a 19.000. Gairebé set milions d’infants menors de cinc anys moren cada any per causes evitables. És una xifra escruixidora.

Faig un incís per recordar que les persones de totes les edats que moren diàriament per causes evitables s’eleva, segons Nacions Unides, a cent mil. Un total anual de trenta-sis milions i mig que, per fer-nos-en una idea, és gairebé el 80% de la població de l’Estat espanyol. I la xifra destinada a cooperació internacional ha disminuït el 70% els darrers anys, cosa que encara agreuja més el problema de la fam i les altres causes de mort evitables.

A Catalunya hi ha més de cinquanta mil nens que no poden fer un àpat amb carn o peix cada dos dies i el 28% dels menors de 16 anys són en risc de pobresa. Fins fa poc, amb les beques de menjador, els infants de famílies que viuen en la pobresa, podien dinar a l’escola i fer un àpat normal al dia. Ara van mal nodrits i hi ha la possibilitat que agafin malalties que poden marcar-los per tota la vida.

Aquestes dades ens diuen, per si encara no ens n’havíem adonat, que aquest món en què vivim no funciona bé; o potser cal dir que va molt malament.

A nivell de Catalunya, i també de l’Estat, des de fa un temps plouen les retallades que afecten aspectes tan fonamentals com l’ensenyament i la sanitat; l’atur creix imparablement i cada vegada afecta més persones (en un milió de llars espanyoles no hi ha ningú que tingui feina) i les prestacions als qui no tenen ingressos també disminueixen i situen més i més persones en un estat de pobresa extrema. També hi ha una amenaça constant de retallada de les pensions dels jubilats. I cal tenir en compte que d’aquestes pensions moltes vegades també en viuen, o malviuen, els fills i néts dels perceptors.

Mentrestant veiem com es dediquen milers de milions d’euros a ajudar els bancs que passen dificultats, però no es prenen mesures veritablement serioses per aturar els desnonaments. I veiem que les úniques partides dels Pressupostos Generals de l’Estat que augmentaran l’any vinent, són les destinades a l’exèrcit i a l’església catòlica.

En aquest sistema neocapitalista nefast, l’interès del capital passa inexorablement, gairebé sempre, al davant de les necessitats de les persones. És un sistema cada vegada més deshumanitzat. I tenim la sensació que els polítics, en molts aspectes, estan lligats de mans i han de seguir el dictat d’això que s’anomena “mercats”, que en gran part és especulació pura i dura.

Acabem de viure la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Quan es publiqui aquest article ja en sabrem el resultat. Ara, encara en plena campanya, les perspectives no són pas gens falagueres. Molts partits i coalicions es manifesten en contra de les retallades i diuen que treballaran per restablir les condicions anteriors. No ens diuen, però, com ni quan pensen que, si realment ho intenten, podran fer-ho.

Cal que, ara, passades les eleccions exigim als governants que retornin a les polítiques socials anteriors i que donin prioritat al benestar de la ciutadania que es basa en quatre aspectes prioritaris:

- tenir un habitatge digne.
- tenir cobertes les necessitats sanitàries bàsiques.
- rebre un ensenyament de qualitat i a l'abast de tots els ciutadans, naturals del país o nouvinguts.
- tenir cobertes les necessitats alimentàries amb un mínim de qualitat.

I si els governants no ho fan, hem de trobar maneres de pressionar-los a través dels partits de l’oposició o bé establir sistemes de participació ciutadana que permetin fer sentir la veu del poble, nouvinguts inclosos, a l’estament polític que governi el país.

He començat bo i parlant dels infants i acabo amb els problemes de la ciutadania en general. Ho faig perquè em sembla que la situació dels infants depèn sempre de la situació de la família. I que si molts infants no van ben alimentats no és pas per culpa dels seus pares que, ben segur, encara hi deuen anar menys. 

ENFORTIM LA DEMOCRÀCIA - Consell de Justícia i Pau de Girona

En la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre i la commemoració del 64è aniversari de la Declaració dels Drets Humans el 10 de desembre, el Consell de Justícia i Pau de Girona ha cregut important fer una CRIDA a “Enfortir la democràcia”.
Tal com expressa el text del Manifest que fem públic, “la crisi que patim no és només econòmica i social, sinó que també és ètica i de convenciment democràtic. És una crisi del mateix sistema,” i sovint, massa sovint, apreciem el perill d’una reculada democràtica i la temptació de retallades de drets democràtics. Per això Justícia i Pau de Girona adreça aquesta Crida tant a la societat en el seu conjunt com a tots i cadascun dels partits polítics que concorren en aquestes eleccions per enfortir el compromís de tothom en una profunda renovació democràtica, on la participació directa sigui una pràctica habitual i a on el bé comú estigui per damunt dels interessos particulars.

El 10 de desembre del 1948 quan el país vivia i patia un dura dictadura, les Nacions Unides varen proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Una declaració que volia ser l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions. Hagueren de passar 30 anys perquè, ja mort el dictador, aquesta Declaració s’incorporés a la legislació espanyola en plena transició cap a la democràcia. En aquest sentit la nostra democràcia, a diferència d’altres països europeus, és molt tendra; és jove; no té els anys i la tradició que té en altres països propers a nosaltres.

Estem patint una crisi que no és només econòmica i social; també és d’ètica i convenciment democràtic. És una crisi del mateix sistema. Són molts els casos que mostren que cal una renovació democràtica en profunditat. Prometre qui sap què durant la campanya electoral i després no complir-ho o –el que és pitjor- fer el contrari; permetre la corrupció en les esferes públiques; permetre la greu evasió de capitals cap a l’estranger o no perseguir decididament el frau fiscal; permetre que corrin pel carrer estafadors públics i notoris; titllar de nazis els contrincants polítics que han guanyat electoralment, etc. són una mostra de la feblesa de la nostra democràcia. Com ho és la partitocràcia i la manca de referències ètiques en la vida política; i l’incompliment de les lleis aprovades.

Sortosament hi ha experiències que evidencien una voluntat de canvi. L’aparició activa fa més d’un any i les manifestacions dels “indignats amb causa” n’és l’exemple més clar, pel que diuen i per com ho diuen. Unes manifestacions que empenyen a redefinir profundament el marc social, econòmic i cultural en què vivim. Unes manifestacions que han agafat a contrapeu als partits polítics.

Davant de la proximitat de les eleccions del 25 N, de tanta transcendència pel nostre país,i amb motiu de la commemoració dels 64è. aniversari de la Declaració dels Drets Humans Justícia i Pau de Girona fa una crida a recuperar els discurs i la pràctica ètica que és el fonament de la democràcia i que té la base en aquesta Declaració Universal.

En aquest sentit animem a la ciutadania a associar-se per treballar activament i críticament en la construcció d’una societat més democràtica on la participació directa sigui un pràctica habitual. Demanem als partits polítics que bandegin del seu interior els corruptes i que assumeixin i defensin la supremacia de la política per damunt de l’economia i al govern li demanem un retorn al discurs (i a la pràctica) ètica en els marc de la declaració Universal dels Drets Humans que entre altres afirmacions diu que: “Tots els ésser humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets” (art. 1); “Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei” (art. 7); “Tota persona té dret a una nacionalitat”(art. 15); “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur” (art. 23); “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris” (art. 25); “L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment dels respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals” 
(art. 26).

Girona, 15 de novembre de 2012