Oïda atenta a les converses infantils - Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau de Barcelona

Peace Games 2010 - Minneapolis Institute of Art
CC BY-NC-SA 2.0

Som en ple període festiu, una ocasió per al descans i per retrobar-nos o dedicar més temps a les persones estimades. La tradició cristiana i altres, presents en les nostres societats, multipliquen els símbols i els gestos adreçats als infants (el tió, Santa Claus, l’Infant Jesús, els Reis d’Orient).

Però, malgrat que les tradicions i l’economia capitalista basada en el consum s’aliïn momentàniament per situar els infants en el centre de l’imaginari social, em pregunto si les actuals tendències socials l’afavoreixen.

Recentment vaig escoltar que una de les principals causes de l’augment del nombre d’accidents de tràfic és la creixent manca d’atenció dels conductors. D’altra banda, en l’anomenada economia del coneixement, el que resulta més difícil de retenir és l’atenció de les persones empleades.

El dèficit d’atenció també s’estén a la relació amb els infants. Ara és molt més habitual veure progenitors o acompanyats i infants entretinguts cadascun amb els seus aparells tecnològics que jugant junts, conversant o gaudint d’un espectacle compartit.

Tanmateix, com reitera cada vegada que té ocasió un dels promotors de la comissió d’infància de Justícia i Pau Barcelona, Jordi Cots, cal escoltar els infants atentament i el seu admirat pedagog, Janusz Korczak, recollia en la declaració de drets de l’infant el de ser pres seriosament.

L’escriptora Marguerite Yourcernar, va afirmar: “Com més envelleixo, més constato que la infantesa i la vellesa, no només s’ajunten sinó que són els estadis més profunds que se’ns dóna per viure: l’essència d’un ésser es revela en ells, abans o després dels esforços, aspiracions i condicions de la vida.” La joventut i l’edat adulta exigeixen la concentració d’esforços i la definició d’opcions.

No perdem aquesta oportunitat. No cal obsequiar-los amb tot tipus de béns materials sinó disposar d’un temps junts viscut plenament. Aquestes estones compartides són els millors regals que ens oferim mútuament, perquè permet als adults redescobrir el món a través de l’admiració i la curiositat, i els infants expressen els seus pensaments i guanyen confiança.

Article publicat a:
http://www.justiciaipau.org/ca/justicia-i-pau/estat-d-opinio/1401-oida-atenta-a-les-converses-infantils

10 Minuts de silenci per sentir el Nadal - Grups de Pastoral Obrera

23 de desembre de 2012 - Associació Àkan

La música s'escampa per la plaça. No fa fred. És Nadal. Com en antigues places d'Europa, cantem, i la música és un goig. Arriba ràpid i s'explica i genera i crea i exulta i transforma. Com tantes vegades hem observat cantant des del Cor Àkan. Gràcies a la tenacitat i a la vida de la Mariona i de l'Albert, podem ser el que som, aquest petit cor de persones immigrades.
Al matí havíem estat classificant joguines. Aproximadament uns noranta nens, fills de les i dels alumnes de les nostres classes, rebran una joguina el dia 28 de desembre. Gràcies al que s'ha recollit a l'escola Vedruna de Girona. Sempre hi ha un gràcies.
Enmig de la muntanya, en Santi, la Susanna i jo intentem encertar, això per a un any, això per a tres anys... L'Ahmadou ajuda, sol·lícit, com sempre.
A la nit, els correus electrònics parlen de dolor, d'un dolor tan fort, que decideixo contestar de seguida. En algun d'ells hi ha perill. Mai no hagués pensat acompanyar històries tan difícils i d'un dolor tan agut. En algun lloc, llunyà, les onades deuen continuar arribant a les platges, i la terra deu escoltar, potser aterrida, tot allò que duen.
Desgast? Cada història de dolor acompanyada és un camí de duresa recorregut, de tanta duresa, comprimida, ajustada a l'ànima, controlada, n'ha sortit una fortalesa impensable. Si un mira enrere, ja no es reconeix. T'has banyat en mil mars, de cultures ben diferents, de religions diferents, de costums estranys, de lleis sense pietat moltes vegades, i, ara, vius, però el que viu és un altre, una altra.
Gandhi ho deia: en el camí de recerca de la veritat vaig abandonar moltes vides i en vaig aprendre de noves.
Avui, al llarg del dia, les històries se succeiran. Portaran totes elles una càrrega emocional difícil d'absorbir, i s'haurà de tornar a posar en marxa la maduresa adquirida, la responsabilitat, la generositat, el donar-se... Aquesta nit, en mil llocs del món, Jesús ja serà nat. Aquesta història d'acompanyament sense Jesús no existiria, el van encendre a la infantesa i a l'adolescència veus sàvies que parlaven d'un Jesús que era tot un referent de vida, algú per qui valia la pena canviar el destí de la pròpia existència.
A casa, hem perdut el pessebre. Potser és tot un símbol. Vam adornar tot el pis, vam posar un gran: benvingut i esperança per al fill que tornava de molt lluny, ho vam fer en nits en què tot era ple de llum, una noia amb espina bífida, una "autòctona", amb fibromiàlgia, una noia congolesa... , etiquetes que expliquen les realitats que vivim, la petita família que som, tan diversa, també tan indefensa,amb tots els problemes i patiments i inseguretats del món, com tothom. En el fons, tots som el mateix, siguis del continent que siguis, t'hagi passat el que t'hagi passat. Però el pessebre que, amb tanta il·lusió, esperàvem poder fer per als néts, un català-bengalí i una catalana-portuguesa aparegut enlloc.
Jo volia que els nens veiessin Jesús i només hem trobat els tres reis.
"Que vegin el teu rostre, infant, i així copsin el sentit de totes les coses; que t'estimin, i així s'estimaran els uns als altres.
Vine i pren el teu lloc en el cor de l'infinit, infant. Obre i enlaira el teu cor com una flor que es desclou en néixer l'alba, i acota el cap en pondre's el sol, completant en silenci l'adoració del dia"
Rabindranath Tagore

Eterna infancia de Dios - Joxe Arregi

En la fría mañana del 25 de diciembre de 1886, un joven de 18 años, que luego llegaría a ser gran poeta y dramaturgo, se dirigió a la catedral de Notre Dame de París. Había hecho la primera comunión, pero había sido también la última.

Llegiu l'article sencer a

http://www.atrio.org/2011/12/eterna-infancia-de-dios/

Navidad: ¿dogma o forma de vivir? - José M. Castillo

La Navidad es una fiesta religiosa que tiene su origen en lo que de ella cuentan los evangelios de Mateo y Lucas. Pero ocurre que los relatos de los evangelios, sobre el nacimiento de Jesús y sus primeros años de vida, son tan fantásticos que a mucha gente le causan extrañeza y fundadas sospechas de si todo eso merece o no merece crédito.

Llegiu l'article sencer a

http://www.redescristianas.net/2011/12/27/navidad-%C2%BFdogma-o-forma-de-vivirjose-m-castillo-teologo/

Navidad y Yalda - Nazanín Armanian

Dos mil años antes de que la iglesia católica adoptara la fecha de nacimiento del dios Mitra para la Natividad de Jesús de Nazaret, los arios medos y persas, que veneraban aquel señor de la hermandad y la verdad, nacido de una virgen en una cueva, habían fusionado su cosmovisión con el culto mazdeo a Mehr, ,,,

Llegiu l'article sencer a

http://blogs.publico.es/puntoyseguido/370/navidad-y-yalda/

El regreso de Jesús - Frei Betto

Sin llamar la atención, Jesús volvió a la Tierra en diciembre del 2010. Vino en la persona de un buscador de material reciclable, que vivía en la calle. Comía de lo que preparaban vendedores ambulantes o sobras que le daban los restaurantes por la puerta de servicio.

Llegiu el conte sencer a

http://www.adital.com.br/site/noticia.asp?boletim=1&lang=ES&cod=63675

La Navidad de antes: vieja y siempre nueva - Leonardo Boff

Vengo de hace tiempo, de los años 40 del siglo pasado, de un tiempo en que Papá Noel todavía no había llegado en su trineo. En nuestras colonias italianas, alemanas y polacas, exploradoras de la región de Concórdia (Santa Catarina), conocida por ser la sede de la Sadia y de la Seara con sus excelentes productos de carne, sólo se conocía al Niño Jesús.

Llegiu l'article sencer a

http://servicioskoinonia.org/boff/articulo.php?num=467

¿La Navidad es hoy una buena noticia para los pobres? - Miquel Esquirol Vives

La Navidad para muchos es una fiesta de abrazos y regalos, para otros una fiesta de familia, para otros una fiesta de negocio, para otros un exceso de consumo, para otros una fiesta religiosa. Quizás de descarga de las pesadas conciencias de muchas empresas, con el propósito de sacar tajada de su generosidad. Y para la ciudad es un mes de apabullante publicidad, para obligar a comprar y comprar, para vender más y más.

Llegiu l'article sencer a

http://eclesalia.wordpress.com/2011/12/23/la-navidad-es-hoy-una-buena-noticia-para-los-pobres/

Las narraciones de la Natividad de Jesús - Marià Corbí

Para intentar leer las narraciones evangélicas del nacimiento de Jesús, desde un punto de vista puramente simbólico, y no como crónicas de hechos, ni descripciones de la naturaleza de lo divino y de su manifestación en Jesús, resultará útil hacer un brevísimo compendio de nacimientos maravillosos en otras tradiciones espirituales. 

Llegiu l'article sencer a

http://www.redescristianas.net/2011/12/20/las-narraciones-de-la-natividad-de-jesusmaria-corbi/

¿Navidad en tiempos de Crisis? - Víctor Codina

El occidente europeo, también España, estaba tan acostumbrado a relacionar la Navidad con la abundancia del  Estado de bienestar que parecería que en la crisis económica actual la Navidad ya carece de sentido.

Llegiu l'article sencer a

http://www.cristianismeijusticia.net/bloc/?p=6174&lang=ca&lang=ca

El «Plácido» de Berlanga, Manresa i la «crisi» - Francesc Riera, sj.

Ja te gràcia que Berlanga hagués escollit l’escenari de la nostra ciutat de Manresa per descriure l’Espanya profunda dels anys 50…! L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de tornar a veure la pel·lícula “Plácido” (de fa mig segle! del 1961).

Llegiu l'article sencer a

http://www.cristianismeijusticia.net/bloc/?p=6167&lang=ca&lang=ca

Navidad. Justicia, Consolación y Shalom - Jon Sobrino

En nuestra sociedad, occidentalizada, cada vez más globalizada y aburguesada en su ideal de vida, las tradiciones navideñas tienen varios elementos muy conocidos: Santa Claus, luces, árboles, y sobre todo, consumo. No es que todo esté mal, pero esas tradiciones no tienen nada que ver con las tradiciones bíblicas sobre el nacimiento de Jesús de Nazaret.

Llegiu l'article sencer a

http://www.adital.com.br/site/noticia.asp?lang=ES&cod=63350