"Els anys vuitanta es va legalitzar la urbanització de Torre Gironella, que també havia estat zona de barraquisme"
El 13 d'abril vaig publicar l'article "La pobresa energètica a Les Pedreres" i diverses persones em demanaren més informació sobre la situació d'aquella zona. Això m'ha mogut a reprendre el tema. Les Pedreres Altes (zona del Pirulí) es va poblar amb immigrants durant la dècada dels cinquanta, com altres espais periurbans de Girona. Al principi vivien en barraques de fusta, cartrons i uralita. Ara viuen en cases que, tot i no ser de luxe, tenen les condicions indispensables.
Tota la zona pertanyia a l'exèrcit. Quan la propietat va passar a l'Ajuntament la majoria de la població actual ja hi vivia i l'Ajuntament n'era ben conscient. Tot i això ja es va parlar d'urbanitzar la zona i convertir-la en espai d'oci. Treure aquelles famílies implicava facilitar-los habitatge digne i amb serveis. Això representava una despesa important que no es podia assumir i el tema va quedar aparcat.
Al núm. 2 de la revista Girones hi ha un article de Josep Pastells que, després d'entrevistar-se amb Santiago Amador, patriarca de la comunitat gitana, Julián Márquez, que hi viu des que tenia tres anys, i Ramon Llorente, defensor del ciutadà, explica molt bé la situació actual del lloc, on encara viuen unes dues-centes persones.
Amador afirma que de barraca només n'hi ha una en tota la zona i que totes les cases són fetes amb maons i tenen llum i aigua. Julián Márquez explica que per a la instal·lació de l'aigua i la llum van ser ells els qui van fer les rases i van plantar els pals. Ambdós coincideixen que "aquí mai no hi ha hagut històries de drogues ni de violència. La gent pot passejar-hi tranquil·lament i mai no tindran cap problema".
Aquests últims anys hi he anat diverses vegades sense cap problema. Un dels residents em deia que allà tots són treballadors i ningú no es dedica a robar ni vendre droga.
Els anys vuitanta es va legalitzar la urbanització de Torre Gironella que també havia estat zona de barraquisme, i en canvi a ells no els hi han volgut legalitzar.
Fa anys Endesa va voler posar comptadors a les cases, però com que la majoria de residents demanaven que un empleat de la companyia passés a llegir el comptador i a cobrar (molts no tenen compte bancari) i això no entrava en els protocols de la companyia, no els en van parlar més.
Márquez diu que ningú no els va dir mai que haurien de marxar fins que no s'obrí l'hotel AC. I darrerament, amb el Pla Especial de les Pedreres, iniciat pel consistori anterior, els han començat de pressionar indirectament per fer-los marxar.
Primer va ser un desplegament dels Mossos, el març, que van escorcollar les cases a la recerca de drogues i tan sols van trobar quatre plantes de marihuana per a consum propi. Després va venir el tall de llum de què parlava a l'article anterior. I si el Pla especial, que es va aprovar al Ple Municipal del 13 d'abril, tira endavant els problemes per a aquestes persones augmentaran progressivament.
Ramon Llorente, defensor del ciutadà, diu que "recol·locar els afectats a una part de la muntanya i escripturar les seves cases, com es va fer a Torre Gironella, podria ser una bona solució".
Cal esperar que tant l'equip de govern que sorgeixi de les eleccions del 24 de maig com la ciutadania de Girona tinguin clar el dret a un habitatge digne que proclamen la Constitució Espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans i tinguin en compte que "tots els éssers humans neixen (...) iguals en dignitat i en drets" (art.1 de la DUDH).
DIARI DE GIRONA – 24 de maig de 2015
