Hará unos 45 años, el Barça fichó a Marcial por unos 20 millones de pesetas (16 para el Español más lo que percibió el jugador). Comentando el traspaso se preguntaba El correo catalán (04.09.69): “¿los vale realmente un jugador de fútbol?”. Es una de esas preguntas que incluye la respuesta: realmente no los vale.
La operación Neymar (40 millones para el Santos, 20 para el jugador, más dos partidos a beneficio) se acerca a los 100 millones de euros (la de Cristiano fueron 94); y la ultimísima de Bale ya casi toca esa cifra monstruosa: casi 16000 millones de las antiguas pesetas. Ochocientas veces más que la de Marcial. En menos de 50 años…
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ètica. Mostrar tots els missatges
dimecres, 2 d’octubre del 2013
dimarts, 3 de juliol del 2012
Teresa Forcades: "El capitalisme no és ètic"
Podeu veure aquest comentat vídeo de la mediàtica monja benedictina.
Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme..., a l'Esglèsia, a la indústria farmacèutica,... i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia.
Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme..., a l'Esglèsia, a la indústria farmacèutica,... i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia.
Hipocresia - Francesc Compte
En la mateixa mesura que minven els valors i les informacions honestes,
augmenten les mentides i la hipocresia en moltes de les declaracions
dels polítics sense ni tan sols guardar les formes. Es menteix per
sistema, menyspreant la capacitat intel·lectual que se suposa als
membres de la societat. El resultat és ben clar: s’ha perdut la
confiança en la classe política i en els governants, que avui diuen una
cosa que incompleixen a l’endemà. Aquesta falta de serietat, unida a les
promeses fetes durant la campanya electoral, que s’obliden tan bon punt
s’assoleixen els escons, porten a una manca de credibilitat i de
confiança entre els administrats que cada vegada es fa més evident.
Aquesta manca d’ètica i de sinceritat, que es fa present cada dia i per tot arreu, és escandalosa i tan habitual que sembla com si ja no en féssim cas, malgrat la gravetat de les mentides que es diuen i de la manifesta hipocresia que comporten. No cal aprofundir gaire en les notícies que ens arriben per detectar un fariseisme d’escàndol en el comportament de governs i governants. Veiem uns exemples que confirmen la conculcació dels drets i de la manca d’ètica, fent que el negoci passi sempre per davant del bon govern, la solidaritat i l’ajuda humanitària. Els exemples, extrets dels medis de comunicació, no són aïllats, sinó que malauradament són habituals en les relacions comercials d’arreu.
Ara que la referència a Grècia és tan constant a causa de la seva inestable economia, sobta i indigna conèixer que malgrat les retallades que sofreix el poble grec, el pressupost militar de Grècia no minva. La raó? Alemanya i França són els principals proveïdors d’armes. S’exigeix a Atenes fortes retallades socials però no es noten en els pressupostos militars. Pura hipocresia. El rescat es condiciona, malgrat no fer-se públic, al fet que no es deixin de fer les compres de material bèl·lic –tancs i armament– però d’això ni se n’informa, ni se’n parla. La manca d’ètica és general quan es tracta del negoci. A mig juny, una breu nota apareguda a la premsa informava de que s’havia interceptat un vaixell rus amb helicòpters, míssils, armes i munició rumb a Síria. És ben conegut el fet que Rússia impedeix i veta qualsevol acció de la Comunitat internacional dirigida a sancionar el règim sirià i evitar el bany de sang que diàriament assola Síria. Mentre es mantingui la dura repressió del botxí sirià, Rússia i d’altres països poden anar fent negoci amb la venda d’armes.
També Espanya ven armes que serveixen per causar dolor i mort a gent innocent. Tan se val. La qüestió és fer negoci encara que sigui d’amagat o mostrat com si es tractés de préstecs, que s’han de tornar, o d’ajuda humanitària. Pura hipocresia, que es dóna també en les declaracions d’alguns polítics. Els comentaris de la senyora Aguirre sobre el dèficit de la Comunitat de Madrid són una veritable lliçó de insolència hipòcrita. I no es queda sola. Un nou cas, ben recent, és l’afer de la dimissió del jutge, ara ja expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, quan després de negar-se a donar explicacions dels seus viatges de cap de setmana, que l’han obligat a dimitir, surt amb el ciri trencat de que ens hem d’ajustar més per actuar amb més transparència. O ens pren per ximples a tots, o és que intenta amagar la seva manca d’ètica, en un exercici de hipocresia i de cretinisme.
Lamentablement no falten exemples d’actituds no exemptes de hipocresia en una part de la jerarquia eclesiàstica, quan surt diligent a secundar manifestacions d’un determinat color polític, i s’absté en les ocasions en que s’ha fet un clam per la justícia i la pau.
Encara podem acostar-nos una mica més per a trobar hipòcrites i oportunistes. Les promeses electorals, fetes pels polítics, estatals o catalans, han estat paper mullat quan han assolit el govern en un exercici descarat de manca de serietat i, en definitiva, de hipocresia.
Aquesta manca d’ètica i de sinceritat, que es fa present cada dia i per tot arreu, és escandalosa i tan habitual que sembla com si ja no en féssim cas, malgrat la gravetat de les mentides que es diuen i de la manifesta hipocresia que comporten. No cal aprofundir gaire en les notícies que ens arriben per detectar un fariseisme d’escàndol en el comportament de governs i governants. Veiem uns exemples que confirmen la conculcació dels drets i de la manca d’ètica, fent que el negoci passi sempre per davant del bon govern, la solidaritat i l’ajuda humanitària. Els exemples, extrets dels medis de comunicació, no són aïllats, sinó que malauradament són habituals en les relacions comercials d’arreu.
Ara que la referència a Grècia és tan constant a causa de la seva inestable economia, sobta i indigna conèixer que malgrat les retallades que sofreix el poble grec, el pressupost militar de Grècia no minva. La raó? Alemanya i França són els principals proveïdors d’armes. S’exigeix a Atenes fortes retallades socials però no es noten en els pressupostos militars. Pura hipocresia. El rescat es condiciona, malgrat no fer-se públic, al fet que no es deixin de fer les compres de material bèl·lic –tancs i armament– però d’això ni se n’informa, ni se’n parla. La manca d’ètica és general quan es tracta del negoci. A mig juny, una breu nota apareguda a la premsa informava de que s’havia interceptat un vaixell rus amb helicòpters, míssils, armes i munició rumb a Síria. És ben conegut el fet que Rússia impedeix i veta qualsevol acció de la Comunitat internacional dirigida a sancionar el règim sirià i evitar el bany de sang que diàriament assola Síria. Mentre es mantingui la dura repressió del botxí sirià, Rússia i d’altres països poden anar fent negoci amb la venda d’armes.
També Espanya ven armes que serveixen per causar dolor i mort a gent innocent. Tan se val. La qüestió és fer negoci encara que sigui d’amagat o mostrat com si es tractés de préstecs, que s’han de tornar, o d’ajuda humanitària. Pura hipocresia, que es dóna també en les declaracions d’alguns polítics. Els comentaris de la senyora Aguirre sobre el dèficit de la Comunitat de Madrid són una veritable lliçó de insolència hipòcrita. I no es queda sola. Un nou cas, ben recent, és l’afer de la dimissió del jutge, ara ja expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, quan després de negar-se a donar explicacions dels seus viatges de cap de setmana, que l’han obligat a dimitir, surt amb el ciri trencat de que ens hem d’ajustar més per actuar amb més transparència. O ens pren per ximples a tots, o és que intenta amagar la seva manca d’ètica, en un exercici de hipocresia i de cretinisme.
Lamentablement no falten exemples d’actituds no exemptes de hipocresia en una part de la jerarquia eclesiàstica, quan surt diligent a secundar manifestacions d’un determinat color polític, i s’absté en les ocasions en que s’ha fet un clam per la justícia i la pau.
Encara podem acostar-nos una mica més per a trobar hipòcrites i oportunistes. Les promeses electorals, fetes pels polítics, estatals o catalans, han estat paper mullat quan han assolit el govern en un exercici descarat de manca de serietat i, en definitiva, de hipocresia.
diumenge, 25 de març del 2012
Eurovegas: crear ocupació a qualsevol preu? - Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya
Justícia i Pau és una entitat cristiana creada l’any 1968 per tal de contribuir a la promoció dels drets humans, la justícia social i la pau en el nostre país. Fidel a aquesta missió, Justícia i Pau ofereix públicament les seves reflexions sobre diferents aspectes de la realitat social i política, sobre els quals considera necessari sensibilitzar la ciutadania i els poders públics.
Per aquest motiu, volem expressar la nostra greu preocupació davant del projecte d’inversió empresarial conegut per “Eurovegas”, al qual el Govern de la Generalitat sembla decidit a donar suport, per tal que s’instal·li a Catalunya.
1. Certament, és comprensible que un projecte que promet oferir milers de llocs de treball, en els actuals moments de crisi, amb xifres d’atur alarmants, resulti atractiu i sigui políticament difícil de rebutjar. Ara bé, malgrat la greu situació econòmica, l’esforç per crear ocupació i estimular l’economia no es pot fer a qualsevol preu. Cal sempre preservar la dignitat de les persones i vetllar pel seu desenvolupament humà integral.
2. Per això, és necessari avaluar l’impacte social, territorial, urbanístic, mediambiental i àdhuc econòmic a llarg termini de projectes d’aquesta envergadura, així com la trajectòria de les persones o empreses que el promouen. Des de tots aquests punts de vista, considerem que un projecte basat en el negoci de l’oci vinculat al joc, no és el tipus d’inversió que convingui al nostre país.
3. D’una banda, el projecte planteja greus interrogants ètics. El jocs d’atzar amb diners d’aquestes característiques no és un tipus d’activitat que afavoreixi el creixement personal, ni la salut pública, ni l’ús responsable dels diners, ni el benestar social i, per tant, no mereix suport polític. A més, l’experiència històrica demostra que aquests tipus de projectes atrauen activitats relacionades amb el blanqueig de diners, la prostitució, el tràfic de drogues i altres activitats il·legals pròpies d’organitzacions mafioses o criminals.
4. Des d’un punt de vista democràtic, seria encara més difícil justificar un suport polític que estableixi excepcions en l’aplicació de les lleis laborals o fiscals, tracte que seria discriminatori per a altres activitats empresarials èticament impecables, sotmeses a fortes i múltiples exigències legals.
5. A tot això cal sumar-hi que les dimensions del projecte apunten a un model de desenvolupament territorial aliè a les característiques tradicionals del nostre país i que no afavoreixen un urbanisme integrador útil per la cohesió social, ni tampoc un turisme que promogui el coneixement de Catalunya, de la seva història, de la seva cultura i de la seva gent. I encara resulta més preocupant si, com en aquest cas, els terrenys elegits formen part d’una zona sensible mediambientalment, com és el delta del Llobregat.
6. D’altra banda, quan s’avalua el benefici sobre l’ocupació laboral d’un projecte d’aquests tipus, cal tenir en compte no solament la creació de llocs de treball, sinó la seva estabilitat, la seva qualitat i la coherència del tipus de treball amb la dignitat de les persones, així com les oportunitats reals per als treballadors locals. I cal també avaluar la viabilitat a llarg termini d’aquesta inversió, tenint en compte la dependència econòmica que pugui generar i els seus costos col·lectius derivats del serveis públics exigits per les noves instal·lacions. En aquest sentit, cal tenir molt present que l’aigua i l’energia són actualment recursos escassos i molt costosos d’obtenir.
7. Finalment, volem indicar que, com ha subratllat Benet XVI, l’arrel d’aquesta crisi “no és només de natura econòmica i financera, sinó abans de tot, de tipus moral, a més d’ideològica. L’economia té necessitat d’ètica per al seu correcte funcionament, i no d’una ètica qualsevol, sinó una ètica amiga de la persona”. És per això que els poders públics no poden afrontar aquesta crisi potenciant activitats econòmiques èticament dubtoses, poc compatibles amb el desenvolupament integral i solidari de les persones i de la societat.
Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya.
Barcelona, 21 de març de 2012
Per aquest motiu, volem expressar la nostra greu preocupació davant del projecte d’inversió empresarial conegut per “Eurovegas”, al qual el Govern de la Generalitat sembla decidit a donar suport, per tal que s’instal·li a Catalunya.
1. Certament, és comprensible que un projecte que promet oferir milers de llocs de treball, en els actuals moments de crisi, amb xifres d’atur alarmants, resulti atractiu i sigui políticament difícil de rebutjar. Ara bé, malgrat la greu situació econòmica, l’esforç per crear ocupació i estimular l’economia no es pot fer a qualsevol preu. Cal sempre preservar la dignitat de les persones i vetllar pel seu desenvolupament humà integral.
2. Per això, és necessari avaluar l’impacte social, territorial, urbanístic, mediambiental i àdhuc econòmic a llarg termini de projectes d’aquesta envergadura, així com la trajectòria de les persones o empreses que el promouen. Des de tots aquests punts de vista, considerem que un projecte basat en el negoci de l’oci vinculat al joc, no és el tipus d’inversió que convingui al nostre país.
3. D’una banda, el projecte planteja greus interrogants ètics. El jocs d’atzar amb diners d’aquestes característiques no és un tipus d’activitat que afavoreixi el creixement personal, ni la salut pública, ni l’ús responsable dels diners, ni el benestar social i, per tant, no mereix suport polític. A més, l’experiència històrica demostra que aquests tipus de projectes atrauen activitats relacionades amb el blanqueig de diners, la prostitució, el tràfic de drogues i altres activitats il·legals pròpies d’organitzacions mafioses o criminals.
4. Des d’un punt de vista democràtic, seria encara més difícil justificar un suport polític que estableixi excepcions en l’aplicació de les lleis laborals o fiscals, tracte que seria discriminatori per a altres activitats empresarials èticament impecables, sotmeses a fortes i múltiples exigències legals.
5. A tot això cal sumar-hi que les dimensions del projecte apunten a un model de desenvolupament territorial aliè a les característiques tradicionals del nostre país i que no afavoreixen un urbanisme integrador útil per la cohesió social, ni tampoc un turisme que promogui el coneixement de Catalunya, de la seva història, de la seva cultura i de la seva gent. I encara resulta més preocupant si, com en aquest cas, els terrenys elegits formen part d’una zona sensible mediambientalment, com és el delta del Llobregat.
6. D’altra banda, quan s’avalua el benefici sobre l’ocupació laboral d’un projecte d’aquests tipus, cal tenir en compte no solament la creació de llocs de treball, sinó la seva estabilitat, la seva qualitat i la coherència del tipus de treball amb la dignitat de les persones, així com les oportunitats reals per als treballadors locals. I cal també avaluar la viabilitat a llarg termini d’aquesta inversió, tenint en compte la dependència econòmica que pugui generar i els seus costos col·lectius derivats del serveis públics exigits per les noves instal·lacions. En aquest sentit, cal tenir molt present que l’aigua i l’energia són actualment recursos escassos i molt costosos d’obtenir.
7. Finalment, volem indicar que, com ha subratllat Benet XVI, l’arrel d’aquesta crisi “no és només de natura econòmica i financera, sinó abans de tot, de tipus moral, a més d’ideològica. L’economia té necessitat d’ètica per al seu correcte funcionament, i no d’una ètica qualsevol, sinó una ètica amiga de la persona”. És per això que els poders públics no poden afrontar aquesta crisi potenciant activitats econòmiques èticament dubtoses, poc compatibles amb el desenvolupament integral i solidari de les persones i de la societat.
Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya.
Barcelona, 21 de març de 2012
dilluns, 5 de març del 2012
Amor cristiano y lucha de clases - Giulio Girardi
Aquest llibret, tot i ser publicat els anys seixanta, manté un interès i una actualitat que en fan recomanable la relectura. Podeu descarrer-lo en format pdf a la biblioteca de Servicios Koinonia. Els autors són posats per ordre alfabètic i és molt fàcil de trobar.
Crisis de las grandes Causas, desafíos de futuro - Frei Betto
Soy de la generación que tenía 20 años de edad en la década de 1960. Generación que vibró con el éxito de la Revolución Cubana, la victoria del heroico pueblo vietnamita sobre la mayor potencia bélica y económica de la historia (EEUU); que admiró a los Beatles y que, gracias a la píldora, conquistó la emancipación de la mujer y la revolución sexual, y redujo el prejuicio de la homosexualidad.
Llegiu l'article sencer a
dimarts, 28 de febrer del 2012
Sobre rescatar bancos - Jordi Calvo Rufanges
En relación a la protesta contra el rescate de los bancos de DRY no puedo hacer otra cosa que estar de acuerdo, para que se siga conociendo uno de los fraudes más escandalosos de la historia reciente de España. Sin embargo hay dos elementos a tener en cuenta.
Llegiu l'article sencer a
divendres, 24 de febrer del 2012
Noves fites en el Ministeri de Defensa - Tica Font
El primer semestre del 2011 el govern espanyol va autoritzar exportacions de material de defensa per valor de 1.099,8 milions d’euros, tot fa pensar que quan es coneguin les dades d’exportació de tot l’any, s’haurà batut, novament, un record històric.
Llegiu l'article sencer a
Versión en castellano en
dijous, 23 de febrer del 2012
Abandó dels abandonats - Josep Cornellà i Canals
Aquesta setmana, en un petit requadre de la premsa, s'informava que, a Catalunya, en aquests darrers deu anys, han sigut abandonats més de setanta nens que havien sigut adoptats. En altres rotatius es deia que aquesta és la situació en que es troben una seixantena de nens, cada any, en el territori estatal.
Llegiu l'article sencer a
dimarts, 14 de febrer del 2012
No hay más solución que la bondad - José Mª Castillo
Está visto que – al menos en España y tal como están las cosas -, no tenemos más solución para salir de la crisis que el recurso, la insistencia, la petición machacona y angustiada de que, en este país, más importante, más decisiva, que la reforma laboral es la bondad de las personas. Sobre todo, la bondad de los más ricos y poderosos. Yo sé que a mucha gente esto le suena a música celestial.
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 8 de febrer del 2012
El Rector de Voltregà i els estalvis de l'Església - Eduard Ibáñez
L'error del Rector de Sant Hipòlit de Voltregà, en invertir fons de la parròquia en un producte financer arriscat que va fer fallida, ens recorda un cop més un tema ben complex: la gestió dels estalvis de les entitats de l'Església.
Llegiu l'article sencer a
dimecres, 25 de gener del 2012
La simfonia de la confusió - Santi Torres
M’assec a pensar una estona (un exercici atrevit, escàs, gairebé un luxe en els temps que corren) abans de posar-me a escriure un post que desitjo ple de seny, de racionalitat, d’elements d’anàlisi, que doni llum etc. etc. Però no passen ni vint minuts que me n’adono de la impossibilitat de l’empresa.
Llegiu l'article sencer a
Versión en castellano en
Llegiu l'article sencer a
Versión en castellano en
divendres, 13 de gener del 2012
"Sólo un Dios nos puede salvar" - Leonardo Boff
Esta frase no viene de ningún papa, es de Martin Heidegger (1889-1976), uno de los más profundos filósofos alemanes del siglo XX, en una entrevista concedida al semanario Der Spiegel el 23 de septiembre de 1966, pero solamente publicada el 31 de mayo de 1976, una semana después de su muerte.
Llegiu l'article sencer a
dissabte, 31 de desembre del 2011
"¿Dejas que tu dinero financie armas y contaminación?" - entrevista a Joan Antoni Melé
Al filo de la edad de jubilación, dejó su trabajo. Su conciencia no le dejó seguir ni un día más para cobrarla: se despidió del banco en que trabajaba y se fue a casa. Su esposa le respaldó, pese a la renuncia económica. Pero ganó paz interior. Decidió que sería banquero sin traicionar sus principios, y se implicó en la llamada banca ética: hoy es alto cargo de Triodos Bank que sólo invierte en empresas que ayuden a mejorar la vida de las personas.
Llegiu l'entrevista sencera a
dimarts, 27 de desembre del 2011
Navidad: ¿dogma o forma de vivir? - José M. Castillo
La Navidad es una fiesta religiosa que tiene su origen en lo que de ella cuentan los evangelios de Mateo y Lucas. Pero ocurre que los relatos de los evangelios, sobre el nacimiento de Jesús y sus primeros años de vida, son tan fantásticos que a mucha gente le causan extrañeza y fundadas sospechas de si todo eso merece o no merece crédito.
Llegiu l'article sencer a
El dinero - José Mª Castillo
Escribo esto a las 9 y 5 minutos del día 22 de diciembre, cuando está empezando el sorteo de la lotería de Navidad, el día del gran festín del dinero, precisamente el mismo día en que los nombres de los nuevos ministros, que acaba de designar Rajoy, han puesto más de actualidad, si cabe, la crisis económica y las esperanzas que nos quedan ante la crisis. Ningún día como hoy para hablar del dinero.
Llegiu l'article sencer a
Reflexions de Nadal - Xavier Merino
Ahir al vespre, des del cor d’una església de la meva ciutat, contemplava les persones que omplien el recinte per assistir a la missa del gall. I observava l’absència de joves i l’absència de pobres. I pensava que si Jesús es va oferir per a totes les persones, aquestes absències deuen ser degudes al fet que, entre tots, no sabem transmetre el seu missatge de justícia i igualtat.
Llegiu l'article sencer a
dissabte, 24 de desembre del 2011
Papel de Europa en esta debacle ética - Federico Mayor Zaragoza
El poder se aleja de Occidente. Para corregir las presentes tendencias, Richard Youngs, en su libro sobre el declive de Europa propone una “UE más abierta, internacionalista y universal en sus valores”.
Llegiu l'article sencer a
dimarts, 20 de desembre del 2011
Ser elegido con la izquierda para gobernar con la derecha - Oscar Ugarteche
Ollanta Humala en 136 días ha producido una “masacre política”, dejando en la calle a aquellos que lo construyeron como candidato, le escribieron los discursos y le pagaron la campaña electoral.
Llegiu l'article sencer a
diumenge, 18 de desembre del 2011
Hace 40 años un libro sentó las bases de la Teología de la Liberación
Hace 40 años un pequeño libro de un sacerdote peruano remeció a la Iglesia Católica al sentar las bases de la Teología de la Liberación, una reflexión acusada de marxista por resaltar la opción de Dios por los pobres, pero también elogiada por renovar el mensaje de esa religión.
Llegiu la informació sencera a
Subscriure's a:
Missatges (Atom)