Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indignats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indignats. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de desembre del 2016

LA BELLESA SALVARÀ EL MÓN? - Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana

Des de fa uns anys JUSTÍCIA I PAU de Girona, demana un text a una persona referent de la lluita per la Pau i la Justícia per aportar-lo a les Caminades i Marxes per la Pau de les comarques gironines i per a tots aquells grups o entitats que es vulguin deixar interpel·lar per la Crida de la Pau. Aquest any el text és de la Teresa Forcades, que en un to meditatiu ens qüestiona ben endins sobre la nostra capacitat d’indignació.


 Com es coneix que no heu passat la guerra!’. Aquest era el comentari de la meva àvia materna quan les meves germanes i jo deixàvem menjar al plat o dèiem que no ens agradava. Érem infants i ens preniem com a cosa de riure el comentari de l’àvia, que havia viscut la guerra civil espanyola amb quatre fills petits. He pensat en ella mentre llegia la novel·la ‘Mort d’una ciutat’, de Wladislaw Szpilman. És la novel·la que va donar lloc a la famosa pel·lícula de Roman Polanski ‘El pianista’: el compositor i pianista més popular de Polònia hi relata les seves vivències al ghetto de Varsòvia durant la II Guerra Mundial.

El més impressionant del llibre – i la pel·lícula ho recull magistralment – és l’absència de judici, l’absència d’indignació. ‘No judiqueu i no sereu judicats’ (Mt 7,1). La mirada d’Szpilman mostra la brutalitat i la baixesa moral tant de l’enemic alemany, com dels compatriotes jueus que no dubten a vendre els germans per assegurar la pròpia supervivència o simplement el propi comfort. ‘La bellesa salvarà el món’, afirma el príncep Mixkin, l’idiota de Dostoievsky que no es pot salvar a si mateix i acaba alienat en un asil per a malalts mentals. El compositor Szpilman, que no és una ficció literària sinó un contra-heroi de carn i ossos, no només no para boig sinó que, pocs mesos després de l’acabament de la guerra, és capaç de descriure-la en un relat d’una lucidesa desconcertant totalment exempt d’odi i de desig de venjança. Això resulta tan inaudit, hi estem tan poc avesats, que alguns comentaristes ho atribueixen a l’estat de xoc i afirmen que Szpilman descriu la realitat de forma objectiva perquè té l’emoció reprimida a causa del sofriment extrem. No és aquesta la meva impressió. Quan descriu el tic nerviós que ha aparegut en el rostre de la seva mare i la llum que li fuig dels ulls sense que ell pugui fer res per evitar-ho; quan mostra la seva admiració per Janusz Korczak, el mestre ancià que, podent salvar-se, tria morir amb els nens orfes i, amb els més petits carregats a coll, els convenç a tots que l’oficial nazi se’ls emporta d’excursió; quan s’esglaia pensant que el glaç i el fred li deixaran els dits inútils per al piano, Szpilman no està en xoc ni està anestesiat. Té la sensibilitat a flor de pell i els ulls ben oberts. Sent plenament i comprèn el que sent. Però no sent ni descriu odi sinó estupor, dolor, admiració, por, esperança, lleialtat, fàstic, llàstima, compassió, esgotament, desesperació, determinació. Szpilman salva la vida al darrer minut en múltiples ocasions gràcies a moltes persones que l’ajuden; en dues ocasions, els qui l’ajuden són els seus enemics: un oficial innominat de la policia jueva al servei de l’exèrcit nazi i el capità Wilm Hosenfeld, un militar alemany. Szpilman refusa la mirada partidista sobre el món i les persones i reïx en veure en cada u una peça única. El sagrat se li fa present a la manera dels artistes, sense necessitat d’embolcall religiós.

Segons dades de l’ACNUR de juny de 2016, al món existeixen avui 63,5 milions de refugiats de guerra, 51% dels quals són menors d’edat. Els principals països d’origen són Síria, Burundi, Iraq, Líbia, Níger, Nigèria, Afganistan, República Centreafricana, Congo, Sudan Sud i Iemen. La guerra de Síria ha causat de moment 250.000 morts, 6,6 milions de desplaçats dins del propi país i 5 milions de refugiats. L’any 2015 van arribar a Europa més d’un milió de refugiats jugant-se la vida al mar Mediterrani en embarcacions precàries controlades per màfies que tenen la connivència de les autoritats europees. Es calcula que almenys 4.000 persones hi han perdut la vida. ‘Vergogna!’, s’exclama el Papa Francesc. Mentre, Europa construeix els murs de contenció que Zygmunt Bauman defineix com a ‘victòria del terrorisme’ i, després d’haver-se compromès a honorar el dret d’asil dels refugiats (23 d’abril de 2015), fa tractes amb Turquia per deportar-los (18 de març de 2016). Frauke Petry, dirigent del partit alemany Alternativ für Deutschland (AfD), amb representació a 10 dels 16 parlaments regionals del país, exigeix que la policia alemanya rebi a trets els immigrants, refugiats o no, que intentin entrar il·legalment al seu país, mentre el fotoperiodista català Samuel Aranda que treballa pel New York Times, ens adverteix que el que exigeixen els representants de l’extrema dreta xenòfoba amb gran escàndol de la resta de partits, és precisament el que feien – per ordre de qui? – els policies de Frontex (control de fronteres de la Unió Europea) quan punxaven intencionadament les barques inflables carregades d’immigrants a uns centenars de metres de la costa de Lesbos mentre aquests els donaven les gràcies pensant que els venien a salvar. Amb la barca punxada, els immigrants perdien les seves poques possessions i queien a l’aigua i era allà on els trobaven l’Òscar Camps i els seus companys socorristes de la micro-ONG Proactiva Open Arms de Badalona.

La bellesa salvarà el món.

El músic Szpilman no només estimava la bellesa i l’enyorava. També va arriscar la vida col·laborant amb la resistència jueva de dins i de fora del ghetto i, quan van empresonar el seu germà Henryk, va sortir a rescatar-lo malgrat l’obvi perill que això representava.

Quina relació creus que hi ha entre l’amor a la bellesa i l’acció?

És viva, en tu, aquesta relació?



Teresa Forcades i Vila
monja benedictina, teòloga, metgessa
octubre 2016

dimecres, 7 de març del 2012

Los retos del movimiento del 15 de mayo - Carlos Taibo

El futuro del movimiento del 15 de mayo depende de factores varios: si uno de ellos es la condición de las políticas de nuestros gobernantes, otro lo aportan circunstancias azarosas de muy difícil consideración. Pero, por encima de todo, el porvenir del movimiento depende de la capacidad de éste para hacer frente a un puñado de retos que se presentan en su horizonte inmediato. Identificaremos aquí diez de esos retos.

Llegiu l'article sencer a

dilluns, 27 de febrer del 2012

Job y Jesús de Nazaret, indignados - Juan José Tamayo

El movimiento de los Indignados ha logrado implicar a jóvenes pertenecientes a diferentes movimientos cristianos comprometidos con la justicia y la liberación: Jóvenes Obreros Cristianos (JOC), Jóvenes Estudiantes Cristianos (JEC), Jóvenes de acción Católica (JAC), Comunidades de Base, Cristianos por el Socialismo, Movimiento de Apostolado Seglar (MAS), Comités de Solidaridad, etc.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 17 de febrer del 2012

¿Adónde irán los Indignados y los «ocupas»? - Leonardo Boff

En una de las mesas más importantes de debates en el Foro Social Temático de Porto Alegre, en la tuve la oportunidad de participar, pude escuchar los testimonios vivos de los Indignados de España, de Londres, de Egipto y de Estados Unidos. Lo que me dejó muy impresionado fue la seriedad de los discursos, lejos del tono anárquico de los años 60 del siglo pasado con sus muchas «parole».

Llegiu l'article sencer a

dissabte, 21 de gener del 2012

Es hora de sumar fuerzas - Jordi Calvo Rufanges

En el nuevo contexto político y de movilización que se ha ido construyendo a lo largo de 2011, afrontamos el 2012 con una mezcla de miedo y aún más indignación, por lo que vendrá de los gobiernos conservadores y la responsabilidad para responder desde los movimientos sociales los nuevos retos que a buen seguro nos plantearán. Si el otoño ha sido caliente, 2012 debería serlo aún más.

Llegiu l'article sencer a

dimarts, 13 de desembre del 2011

El arte de decidir y los indignados de la tierra - Pablo González Casanova

Hay algo nuevo en la historia que a todos preocupa.  Nos encontramos en una crisis como la de 1902-17 en que empezaron las primeras grandes rebeliones del siglo XX.  La crisis actual y las rebeliones que la enfrentan son en mucho distintas.

Llegiu l'article sencer a

Globalizar las resistencias indignadas - Josep Maria Antentas, Esther Vivas

Han pasado ya más de tres años de la quiebra de Lehman Brothers y del estallido formal de la crisis.Entonces los dueños del mundo vivieron un breve momento de pánico alarmados por la magnitud de una crisis que no habían previsto, por su falta de instrumentos teóricos para comprenderla y por el temor a una fuerte reacción social.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 25 de novembre del 2011

El 15-M: falsos amigos, enemigos externos - Carlos Taibo

En algún momento en los meses anteriores le he prestado atención a los acosos que ha padecido el movimiento del 15 de mayo. Vuelvo ahora a la carga con la cuestión porque hay dos circunstancias que merecen -creo yo- atención.

Llegiu l'article sencer a

dilluns, 14 de novembre del 2011

El 15-M como espejo y como modelo - Carlos Taibo

Estas líneas recogen qué es lo que, desde mi punto de vista, debería ser la izquierda entre nosotros. En ellas se elude premeditadamente una discusión tan farragosa como necesaria --la relativa a las virtudes y desventajas del término izquierda --, al tiempo que se toma en muchos sentidos como modelo lo que supone el movimiento del 15 de mayo.

Llegiu l'article sencer a

Los topos - Gustavo Duch Guillot

TOPOS | poema sobre el 15M dedicado por Gustavo Duch a Arcadi Oliveres. Vídeo de 4' 3"

Vegeulo a

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5B32TZit3ak

diumenge, 13 de novembre del 2011

Missatge d’Arcadi Oliveres en suport a Esther Vivas

“Considero inadmissible que una cap de llista i candidata a les eleccions del 20N com Esther Vivas pugui ser denunciada, per una acció raonable com la que es va fer el dimarts passat a la seu de CatalunyaCaixa, per una institució financera com aquesta. Sobre aquesta institució hi hauria moltes coses a dir. Amb quina autoritat moral pot parlar una Caixa que ha estat rescatada pels fons públics, després d’haver fet operacions 100% especulatives?. CatalunyaCaixa té un expedient molt deplorable i ha estat fins i tot implicada en l’especulació d’aliments amb el fons anomenat "100% natural". Una institució que ha especulat amb el totxo sense fre no té cap autoritat moral i està totalment desprestigiada. I no només això: cal fer una revisió clara dels seus comptes.”
Arcadi Oliveres

Otra democracia es posible - Juan José Tamayo

Entonces luchábamos contra la dictadura del general Franco, los Indignados luchan hoy contra una nueva dictadura, la de los mercados. Se trata de un movimiento global que no se sitúa en las zonas templadas del reformismo político y económico, sino que tiene carácter revolucionario, es profundamente democrático, radicalmente anticapitalista, y está poniendo en jaque a los políticos en el poder o en la oposición.
Llegiu l'article sencer a
 http://www.moceop.net/spip.php?article1420

dimecres, 9 de novembre del 2011

50 datos para temblar e indignarse - Revolution in Spain

1- Si dejasemos de financiar a la Iglesia con dinero público podríamos jubilarnos a los 60 años
2- La Casa Real recibe 9.000.000€ al año, una cantidad global para el sostenimiento de su Familia y Casa, y distribuye libremente la misma (si les apetece comprarse una isla privada nadie se lo puede impedir, vamos)
 
Llegiu l'article sencer a

dilluns, 7 de novembre del 2011

Las elecciones generales desde el 15-M - Carlos Taibo

Las elecciones generales españolas previstas para el 20 de noviembre son, en principio, un regalo para el movimiento 15-M. Y lo son por una razón fácil de entender: están llamadas a permitir que se recree un escenario similar al que permitió el nacimiento del movimiento en mayo, cuando surgieron manifestaciones y acampadas al calor de unas elecciones autonómicas y municipales lastradas por la sordidez y la tristeza.
 
Llegiu l'article sencer a

Ocupemos el futuro - Noam Chomsky (adaptat d'una conferència)

Pronunciar una conferencia Howard Zinn es una experiencia agridulce para mí. Lamento que él no esté aquí para tomar parte y revigorizar a un movimiento que hubiera sido el sueño de su vida. En efecto, él puso buena parte de sus fundamentos.
 
Llegiu l'article sencer a

divendres, 4 de novembre del 2011

El movimiento 15-M, una oportunidad para la desmilitarización - Jordi Calvo Rufanges

El 15-M no surge como un movimiento con claros tintes antimilitaristas, pacifista o noviolento, pero es cierto que desde un inicio se ha denominado “pacífico”, que se manifiesta mediante “vías pacíficas” o “sin violencia”.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 28 d’octubre del 2011

Después del 15-O - Carlos Taibo

Juzgar la vitalidad de un movimiento social sobre la base del número de manifestantes que consigue sacar a la calle ha sido siempre tarea delicada. Aun con todas las cautelas, el 15-M ha salido airoso, sin embargo, de una convocatoria, la realizada entre nosotros el 15 de octubre, que muchos agoreros anunciaban iba a ser un sonoro fracaso.

Llegiu l'article sencer a

dijous, 27 d’octubre del 2011

La plaza es del pueblo…- Frei Betto

¡Hay algo nuevo, y no podrido precisamente, en el reino de Dinamarca! Aunque es verdad que provocado por el olor a podrido. ¿Cómo soportar el olor fétido de una Cámara de los Diputados que absuelve a una diputada pillada y filmada recibiendo una gran suma de dinero sucio?
 
Llegiu l'article sencer a

dimarts, 25 d’octubre del 2011

15O: indignación global - Josep Maria Antentas y Esther Vivas

La jornada del 15 de octubre (15O) ha sido la primera respuesta global coordinada a la crisis y señala la emergencia de un nuevo movimiento internacional. Con las revoluciones del norte de África como aguijón inicial, mediante un efecto de emulación e imitación, la protesta llegó a la periferia de Europa.
 
Llegiu l'article sencer a

dijous, 20 d’octubre del 2011

Indignats i estafats - Antoni Segura

L'actual crisi econòmica afecta especialment els països desenvolupats (els Estats Units, la UE i el Japó) i molt menys les potències emergents, a l'Amèrica Llatina i en alguns països asiàtics que mantenen nivells de creixement més que acceptables.
 
Llegiu l'article sencer a