Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de març del 2016

Justícia i pau i Càritas de Girona, amb els refugiats - XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

El drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per la solució del problema.
Justícia i Pau i Càritas de Girona han publicat un manifest amb el títol "El dret d'asil, un Dret Humà Universal ineludible". En faré un resum per facilitar-ne el coneixement.
El document comença amb una relació de fets recents prou coneguts. En destaco: la Unió Europea ofereix 3.000 milions d'euros a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats i els retorni als països d'origen; el 2015 han mort a la Mediterrània 3.770 persones que buscaven refugi, sense comptar els desapareguts; s'han construït murs, tanques i filferrades amb ganivetes a moltes fronteres amb països de l'est; les converses per assolir la pau a Síria es dilaten i s'ajornen i els països europeus continuen venent armament a l'Aràbia Saudita que el fa arribar a països en conflicte.
La relació seria llarga i passo al que les dues entitats posen de manifest en el document:
- No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la UE, centrada en el control de fluxos i l'externalització de fronteres.
- Aquestes mesures afecten les persones que busquen protecció fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes aquestes persones fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima, emparada per la legislació internacional. Cal denunciar que s'ha passat de considerar els refugiats com a tals a considerar-los immigrants il·legals.
- Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments: a/ frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció i el comerç d'armes. b/ augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la UE per assolir el 0.7% del PIB. c/ reduir la despesa militar (1.8 trilions de dòlars en conjunt). d/ abordar radicalment les causes del tràfic de persones que han de ser considerades víctimes d'un delicte i donar-los resposta eficaç i tractament adequat.
El document, a continuació, insta els governs i institucions polítiques a prendre mesures urgents:
- Els països rics i de manera especial els de la UE que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
- Els estats membres de la UE que defensin la Convenció de Ginebra i atenguin els valors proclamats a les seves constitucions.
- Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià a fi que complexi les resolucions del Consell de Seguretat i atenguin la situació d'emergència humanitària fent respectar els Drets Humans i suspenent les transferències d'armes.
- Que respectin l'Estatut del Refugiat i adeqüin la seva legislació a la realitat actual.
I acaba amb un apartat adreçat a tothom en què insta a "cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys que malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans, dones i nens majoritàriament, a veure truncats els seus anhels de llibertat".
El document ens vol ajudar a fer una reflexió profunda sobre aquest problema i moure'ns per actuar en la mesura de les possibilitats de cadascú. Voldria haver-hi col·laborat. I espero que quan es publiqui l'article la cimera de la UE hagi desistit de fer l'acord amb Turquia.
DIARI DE GIRONA – 20.03.2016

dilluns, 15 de febrer del 2016

Refugiats/exiliats - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Rebecca Harms - Ungarn September 2015, CC BY-SA 2.0
El dia 6 vaig ser a la sortida, guiada per Salomó Marquès, que el Museu d'Història va fer a la Ruta de l'Exili. Vam visitar el MUME de la Jonquera, la Mina Canta de la Vajol i, a Argelers de la Marenda, el lloc on hi havia hagut el camp de concentració i el cementiri dels espanyols i el Museu Memorial que l'Ajuntament d'Argelers ha muntat per recordar la retirada dels republicans espanyols.
El mateix dia s'esqueia el 77è aniversari de la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes, dos dies després de la caiguda de Girona, mentre una riuada de republicans, militars i civils, dones i criatures, anava cap a l'exili per fugir de la violenta repressió que es desfermà després de l'ocupació franquista.
Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939 passaren la frontera unes 500.000 persones. Travessaren el Pirineu per diversos passos entre Puigcerdà i el Coll dels Belitres, a Portbou, tot i que la majoria ho feren pel Pertús i el Coll dels Belitres.
Aquelles persones foren recloses als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A mitjan febrer de 1939, al camp d'Argelers, hi havia uns 100.000 refugiats. Les pèssimes condicions dels camps i l'estat en què molts hi arribaren feren que uns 7.000 hi morissin. Un 60% foren retornats, més o menys voluntàriament, a Espanya. Mentrestant, alguns mitjans d'informació francesos deien que molts dels exiliats eren lladres, assassins i prostitutes.
No vaig poder evitar de pensar que ara la història es repeteix. Ja fa molts mesos que arriba, sobretot als països orientals de la UE, en bona part procedent de Turquia, una onada de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres països d'orient. Refugiats que, com els espanyols de la guerra civil, són rebutjats o allotjats en condicions molt precàries.
A mig fer l'escrit llegeixo un titular del dia: "La UE només s'ha repartit 497 dels 160.000 refugiats." La xifra de 160.000 és la que els governs europeus es comprometeren a acollir el mes de setembre. Al ritme actual, diu la informació, la UE acabarà de complir el seu compromís el 2149. Quina vergonya!
Fem un repàs a informacions recents:
- Mentre Espanya ha acollit només 18 dels 16.000 refugiats que havia de rebre, el Canadà ja n'ha rebut 16.000 dels 25.000 a què s'havia compromès.
- L'any 2015 han perdut la vida a la Mediterrània unes 3.770 persones, sense comptar els desapareguts.
- Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
- Hi ha països que els confisquen béns i en limiten el reagrupament familiar.
- Suècia en deportarà la meitat dels que hi han demanat asil polític.
- Holanda vol que es retornin a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia.
- L'Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 nens refugiats.
Són informacions escruixidores que no ens poden deixar indiferents. L'article 3 de la Declaració de Drets Humans diu que "tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." Si Europa s'ho cregués realment i actués amb aquesta convicció, la situació actual no es produiria. Al món globalitzat d'ara el més important no són les persones sinó els beneficis econòmics de les grans, i no tan grans, corporacions.
Cal que, a més de col·laborar amb les organitzacions que ajuden els refugiats, fem servir tots els mitjans de participació que ens permet el sistema polític per pressionar els governants a fi que n'alleugin la situació.
Mentre les vendes d'armament d'Espanya a l'Aràbia Saudita, entre el 2010 i el 2014, van pujar a 744 milions d'euros, el primer semestre del 2015 van ascendir a 447,6 milions d'euros, el 26% del total d'exportacions d'armament. I sembla comprovat que aquest país en passa a Estat Islàmic. No ho trobeu absurd i execrable?

Girona, 15 de febrer de 2016