Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comerç armes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comerç armes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de desembre del 2017

Els despropòsits de la despesa militar - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Amb aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar l'informe sencer al web de l'entitat.
L'anàlisi feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres, coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell mundial.
El pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria augmentat un 0,6%.
Aquesta pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5 milions.
Una altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre 800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència «Imprevistos y funciones clasificadas» de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa, el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no sigui del 32% inicial, sinó del 45%.
Hi ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs, seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de personal militar; la part proporcional dels interessos del deute públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20% del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a l'entorn dels mil milions d'euros.
La suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució anual ciutadana és de 404 euros per cap.
La despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1% que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.
Mentre la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper, amb un valor total de 2.560 milions d'euros.

Convé reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment, cal tenir exèrcit?

dilluns, 11 de novembre del 2013

El diálogo la única opción - Eduard Ibáñez, President de la Comisión General de Justicia y Paz

Según diferentes fuentes, más de 100.000 personas han muerto ya en Siria a causa del conflicto armado civil que azota el país desde hace ya más de dos años. A ello hay que añadir la enorme destrucción causada y los millones de refugiados y desplazados de sus hogares.

A finales de agosto pudimos contemplar con horror e indignación la utilización de armas químicas (hecho confirmado por los inspectores de Naciones Unidas) por parte de los contendientes, causando la muerte, según estimaciones, de unas 1500 personas, incluyendo civiles no combatientes y niños. En una nota reciente de la Comisión General de Justicia y Paz hemos afirmado que consideramos que esta acción constituye un crimen de guerra gravísimo, cuya autoría y circunstancias deben ser investigadas por organismos independientes. Los responsables de la matanza deberían ser juzgados por tribunales de justicia imparciales o por el Tribunal Penal Internacional.

La Comunidad Internacional no puede admitir estos crímenes y debe tomar todas las medidas políticas, jurídicas y diplomáticas necesarias para evitar su repetición y asegurar el castigo de los responsables. En este sentido, vemos con esperanza que, tras la reacción internacional el Gobierno de Siria haya aceptado desmantelar bajo supervisión todo su arsenal químico. Esperamos que esta iniciativa sea llevada adelante inmediatamente.

No obstante, consideramos un grave error responder mediante el bombardeo o ataque armado, de consecuencias imprevisibles, a uno de los contendientes, como habían anunciado diferentes potencias. Un ataque ocasionará más víctimas inocentes y el empeoramiento de la situación y extender la guerra. Por ello, pedimos al Gobierno español que no colabore ni apoye ninguna actuación en este sentido. En este sentido, es también inaceptable legal y éticamente el suministro de armas o el apoyo militar de cualquier tipo a cualquiera de los bandos enfrentados, como vienen haciendo numerosos países.

Desde Justicia y Paz nos sumamos en su día al llamado que hizo el Papa Francisco, convocando a una jornada ayuno y oración el pasado día 7 de septiembre, en solidaridad con el sufrimiento de todas las víctimas y para implorar la paz. Nos sumamos al clamor que pide a las partes enfrentadas y a todos los actores implicados que cesen de inmediato las hostilidades y se esfuercen por alcanzar una paz justa mediante el diálogo.

Igualmente, pedimos a la Comunidad Internacional el máximo compromiso y sensibilidad para ayudar a poner fin a una guerra que siembra destrucción y muerte, ya que el diálogo y la negociación son la única opción para Siria. Es necesario llevar de nuevo a las partes a un proceso de negociación sin condiciones. Así mismo, deben dedicarse urgentemente los máximos esfuerzos para atender a todas las víctimas, refugiados y desplazados.

Per a La revista cristiana de hoy, 1/10/2013

dimarts, 3 de juliol del 2012

Hipocresia - Francesc Compte

 En la mateixa mesura que minven els valors i les informacions honestes, augmenten les mentides i la hipocresia en moltes de les declaracions dels polítics sense ni tan sols guardar les formes. Es menteix per sistema, menyspreant la capacitat intel·lectual que se suposa als membres de la societat. El resultat és ben clar: s’ha perdut la confiança en la classe política i en els governants, que avui diuen una cosa que incompleixen a l’endemà. Aquesta falta de serietat, unida a les promeses fetes durant la campanya electoral, que s’obliden tan bon punt s’assoleixen els escons, porten a una manca de credibilitat i de confiança entre els administrats que cada vegada es fa més evident.

Aquesta manca d’ètica i de sinceritat, que es fa present cada dia i per tot arreu, és escandalosa i tan habitual que sembla com si ja no en féssim cas, malgrat la gravetat de les mentides que es diuen i de la manifesta hipocresia que comporten. No cal aprofundir gaire en les notícies que ens arriben per detectar un fariseisme d’escàndol en el comportament de governs i governants. Veiem uns exemples que confirmen la conculcació dels drets i de la manca d’ètica, fent que  el negoci passi sempre per davant del bon govern, la solidaritat i l’ajuda humanitària. Els exemples, extrets dels medis de comunicació, no són aïllats, sinó que malauradament són habituals en les relacions comercials d’arreu.

Ara que la referència a Grècia és tan constant a causa de la seva inestable economia, sobta i indigna conèixer que malgrat les retallades que sofreix el poble grec, el pressupost militar de Grècia no minva. La raó? Alemanya i França són els principals proveïdors d’armes. S’exigeix a Atenes fortes retallades socials però no es noten en els pressupostos militars. Pura hipocresia. El rescat es condiciona, malgrat no fer-se públic, al fet que no es deixin de fer les compres de material bèl·lic –tancs i armament– però d’això ni se n’informa, ni se’n parla. La manca d’ètica és general quan es tracta del negoci. A mig juny, una breu nota apareguda a la premsa informava de que s’havia interceptat un vaixell rus amb helicòpters, míssils, armes i munició rumb a Síria. És ben conegut el fet que Rússia impedeix i veta qualsevol acció de la Comunitat internacional dirigida a sancionar el règim sirià i evitar el bany de sang que diàriament assola Síria. Mentre es mantingui la dura repressió del botxí sirià, Rússia i d’altres països poden anar fent negoci amb la venda d’armes.

També Espanya ven armes que serveixen per causar dolor i mort a gent innocent. Tan se val. La qüestió és fer negoci encara que sigui d’amagat o mostrat com si es tractés de préstecs, que s’han de tornar, o d’ajuda humanitària. Pura hipocresia, que es dóna també en les declaracions d’alguns polítics. Els comentaris de la senyora Aguirre sobre el dèficit de la Comunitat de Madrid són una veritable lliçó de insolència hipòcrita. I no es queda sola. Un nou cas, ben recent, és l’afer de la dimissió del jutge, ara ja expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, quan després de negar-se a donar explicacions dels seus viatges de cap de setmana, que l’han obligat a dimitir, surt amb el ciri trencat de que ens hem d’ajustar més per actuar amb més transparència. O ens pren per ximples a tots, o és que intenta amagar la seva manca d’ètica, en un exercici de hipocresia i de cretinisme.

Lamentablement no falten exemples d’actituds no exemptes de hipocresia en una part de la jerarquia eclesiàstica, quan surt diligent a secundar manifestacions d’un determinat color polític, i s’absté en les ocasions en que s’ha fet un clam per la justícia i la pau.

Encara podem acostar-nos una mica més per a trobar hipòcrites i oportunistes. Les promeses electorals, fetes pels polítics, estatals o catalans, han estat paper mullat quan han assolit el govern en un exercici descarat de manca de serietat i, en definitiva, de hipocresia.

divendres, 24 de febrer del 2012

Noves fites en el Ministeri de Defensa - Tica Font

El primer semestre del 2011 el govern espanyol va autoritzar exportacions de material de defensa per valor de 1.099,8 milions d’euros, tot fa pensar que quan es coneguin les dades d’exportació de tot l’any, s’haurà batut, novament, un record històric.

Llegiu l'article sencer a

Versión en castellano en

¿Quién vende armas a Siria? - Jordi Calvo Rufanges

Siria ha comprado armas por valor de millones de dólares en el período 2006-2010. Muchas de estas armas deben estar siendo utilizadas en estos momentos contra la población civil y si la situación deriva hacia una guerra civil, como ocurrió en Libia, esta enorme cantidad de armamento tendrá todavía mayor protagonismo en el triste destino de quienes tengan que pasar por el trance de una confrontación armada dentro de su propio territorio.

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 8 de febrer del 2012

Armas españolas contra la primavera árabe - Jordi Calvo Rufanges

El informe de comercio de armamento del Gobierno español del primer semestre de 2011 hace hincapié en la rápida reacción del gobierno ante las revueltas en algunos países árabes y del Norte de África. De este modo, aplicando el criterio 2 (respeto a los derechos humanos en el país de destino) y criterio 3 (situación interna del país de destino, en concreto, existencia de tensiones o conflictos internos) de la Posición Común de la UE, ...

Llegiu l'article sencer a

dimarts, 7 de febrer del 2012

¿Armas de caza españolas que alimentan conflictos en África? - Jordi Calvo Rufanges

Según el informe del Gobierno español, analizado por el Centro Delàs de estudios por la paz, las armas de caza y deportivas españolas exportadas durante el primer semestre de 2011 alcanzaron un valor de 27,6 millones de euros, un 78,5% más que en el mismo periodo de 2010.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 3 de febrer del 2012

¿Qué esconde el informe de armas de la UE? - Jordi Calvo Rufanges

Con motivo de la publicación del “Decimotercero Informe Anual sobre Control de Exportaciones de tecnología y equipos militares”, que recoge los datos del año 2010, las organizaciones de la Red Europea Contra el Comercio de Armas ha sacado un comunicado pidiendo mayor transparencia e implicación de las instituciones europeas en este sentido, ya que dicho informe plantea muchas preguntas sobre la fiabilidad de los datos aportados y el compromiso de la UE para hacer eficaz el control de exportación de armas.

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 1 de febrer del 2012

dilluns, 23 de gener del 2012

Comentaris de la campanya BBVA sense armes a la política de defensa del BBVA

La campanya BBVA sense armes es posiciona sobre diferents aspectes que hauria d'incorporar una política de defensa per eliminar les inversions en armament del BBVA.

Llegiu el comentari i el comunicat a

Versión en castellano en

dimecres, 11 de gener del 2012

XIII informe sobre comercio de armas de la UE: un análisis - Giorgio Beretta

Un informe con serias deficiencias y una serie de anomalías que levantan más de una pregunta sobre la fiabilidad de los datos proporcionados por los gobiernos y parlamentos en los controles: esto es lo que se desprende del análisis del "XIII Informe Anual sobre Control de Exportaciones de tecnología y equipos militares" (en formato .pdf), publicado el 30 de diciembre en el Diario Oficial de la Unión Europea.

Llegiu l'article sencer a

ONG d'arreu d'Europa critiquen que el nou informe oficial de la UE sobre exportacions d'armes és massa tardà i incomplet

La publicació del "Tretzè Informe Anual sobre Control d'Exportacions de tecnologia i equips militars", que recull les dades de l'any 2010, planteja moltes preguntes sobre la fiabilitat de les dades aportades i el compromís de la UE per fer eficaç el control d'exportació d’armes.

Llegiu la informació sencera a

dimarts, 10 de gener del 2012

Un ministro de armas tomar - Jordi Calvo Rufanges

La alarma que ha creado el nombramiento como ministro de defensa de Pedro Morenés no es una cuestión que el Presidente Mariano Rajoy debiera pasar por alto. El Presidente español, reconocido por su carácter moderado, no lo ha manifestado con el nombramiento de un miembro del complejo militar-industrial español como máximo responsable del Ministero de Defensa.

Llegiu l'article sencer a

dissabte, 24 de desembre del 2011

El mejor traficante de armas abandona La Moncloa - Gervasio Sánchez

Antes de que usted comience a fortificar una agenda de contactos que le permita fortalecer su cuenta corriente le quiero hacer una proposición muy honesta, señor presidente del gobierno español. Le propongo que me acompañe a visitar algunos de los países en guerra o con conflictos internos o vecinales a los que su gobierno ha vendido armas en los últimos años, ...

Llegiu l'article sencer a

divendres, 23 de desembre del 2011

Un explosivo Ministro de Defensa - Jordi Calvo Rufanges

El nuevo Ministro de Defensa ha estado ligado a la producción y venta de algunas de las armas más controvertidas y rechazadas socialmente que existen en el planeta: las armas nucleares y las bombas de racimo.

Llegiu l'article sencer a

El comercio de la muerte - Luis Gutiérrez Esparza

En la Conferencia Internacional por la Autodeterminación de Afganistán y la Paz en el Mundo, hace dos semanas en Bonn, Alemania, se analizó también el problema del creciente e imparable tráfico ilegal de armas, uno de los ejes principales de la violencia que desangra a países como México. Presenté un documento al respecto, cuyos puntos fundamentales comparto ahora con los lectores de Excélsior.

Llegiu l'article sencer a

dijous, 22 de desembre del 2011

La guerra comença a casa - Anna Sánchez

Durant l’any 2010, l’Estat espanyol va vendre armes a quinze països que es trobaven en situació de conflicte armat fent gala d’un comportament que vulnera la normativa espanyola i europea sobre comerç d’armes, i que mostra una clara falta de compromís per la pau i el respecte als drets humans.

Llegiu l'article sencer a