Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de març del 2017

Un any des de l'acord UE-Turquia: Passes en mala direcció - Nota de premsa de Justícia i Pau

Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.
​El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per “posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE”.


El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d'Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració en la qual van acordar mesures addicionals per "posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE".

Es tracta d'un acord internacional, solament que disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional furtat al control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat en cap  Diari Oficial . A més, l'acord genera discriminació sobre la base de la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones sirianes. Per poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l'acord qualifica Turquia com a tercer país segur, tot i les evidències de la deteriorada qualitat democràtica del règim i la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades.

Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l'acord, el fet és que milers de persones romanen en uns llimbs jurídics, com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions. L'acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant tercers països segurs a altres dels que procedeixen o pels quals transiten importants fluxos de migrants i refugiats. I a augmentar substancialment les expulsions des d'Europa, com es deriva del nou Pla d'Acció de la Comissió Europea sobre retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l'internament de menors. Un altre cas sagnant és l'acord amb l'Afganistan per a la readmissió de totes les persones afganeses que expulsi la Unió Europea encara que no és l'únic. Actualment hi ha negociacions similars de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestacions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunísia.

Es tracta d'acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres fins i tot vulnerant les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen aquests estàndards ni tenen capacitat per garantir-los. La Unió Europea, lluny d'habilitar vies legals i segures, genera colls d'ampolla per als centenars de milers de persones que vénen fugint de la guerra, la persecució o per als que es veuen forçats a desplaçar-se per les conseqüències del deteriorament mediambiental o l'absència de oportunitats de vida als seus països.

És una solució a curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de drets humans de les que tots els governs són materialment responsables. Tampoc és una resposta al creixement del populisme o a la fallida del model Europeu,  ja que viola diversos acords internacionals i es deriva la responsabilitat a altres estats.

Per això exigim:

·         Que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat com a actor internacional en coherència amb els seus valors constituents i amb la seva identitat, la qual cosa suposa promoure un paper actiu en la defensa dels drets humans i de la pau tant per part de la UE com dels Estats membre . Aquests principis han de regir totes les polítiques comunitàries.

·         Deixar d'externalitzar les responsabilitats europees de protecció en mans de tercers països pretesament segurs, sobre la base de proporcionar una "protecció suficient", si no garanteixen una "protecció efectiva", amb uns estàndards similars o superiors als del sistema europeu que es pretén reformar. Un any després sabem que els resultats s'expliquen en víctimes, en vides que havien d'haver estat protegides i que han estat truncades. Hi ha un incompliment del Dret Internacional per part de la UE i de cadascun dels seus estats membre.

·         Deixar de presentar l'acord UE-Turquia com a resultat d'una política de convertir en model d'altres acords similars. Ha estat un "acord" no democràtic, volàtil, que depèn de la "bona voluntat" de Turquia. La manera d'abordar la crisi de refugiats com a qüestió candent, mina els drets reconeguts a les persones migrants forçoses, no suposa la solució efectiva que la societat civil europea reclama.

·         Augmentar els fons de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de la UE i dels Estats membre per promoure la pau, l'estabilitat i la prosperitat a les zones d'origen de les migracions forçades i alleujar la pressió que suporten els països d'origen, acollint persones desplaçades internes, i els països veïns, acollint persones refugiades.

·         Promoure l'Educació per a la Ciutadania Global com a part essencial de la política de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, i de les polítiques educatives, per tal promoure societats favorables a l'acollida i amb capacitat per a analitzar i interpretar les causes de les migracions forçades des d'una perspectiva de drets humans, així com per integrar la diversitat de forma positiva.

dijous, 25 d’agost del 2016

Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona

A principis de juny diverses entitats gironines, entre elles Justícia i Pau denunciàvem que el decret per obtenir la nacionalitat espanyola exclou els més desafavorits. Durant el juliol es van aprovar mocions a Girona, a Salt,...
Per tal de sensibilitzar de manera que no passi desapercebuda aquesta situació discriminatòria, en Xavier Merino va escriure l'article que a continuació ens fem ressò.

Imatge de Jorge Franganillo a flickr.com
Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.

He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.

El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.
Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.

Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.
Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.

Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.

L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.

Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.


Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona
4 de juliol de 2016

dimecres, 5 de març del 2014

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants condemna la mort de 15 persones a Ceuta i reivindica que les polítiques d’immigració respectin els drets humans

La protecció de la vida i de la dignitat de les persones i garantir que aquestes puguin
emigrar a altres països per trobar feina haurien de ser les prioritats de les polítiques
europees de fronteres, d’immigració i d’asil. Aquestes són les reivindicacions de la
Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants en resposta a l’episodi de la mort,
el 6 de febrer, de 15 persones immigrants a Ceuta quan tractaven d’entrar en territori
espanyol.
Els representants d’aquestes entitats, en la seva reunió mensual del 20 de febrer, van
expressar el seu dolor, tristesa i indignació per aquests fets, i van pregar junts per les
persones que van morir o resultar ferides, com també per tots aquells immigrants que
han mort recentment en circumstàncies semblants a la Mediterrània.

dimecres, 27 de novembre del 2013

¿Qué esconden en los Centros de Internamiento de Extranjeros? - KarlosCastilla


Un relato en primera persona, desde afuera - 14 juny 2013

Cuando en octubre de 2011 decidí desarrollar una investigación en relación a los que de manera genérica denomino como “centros de retención de migrantes”, para referirme, entre otros, a las llamadas  “Estaciones Migratorias” en México o “Centros de Internamiento de Extranjeros” en España, nunca pensé que muchas de las historias que se han construido alrededor de éstos serían realidad. Sin embargo, sólo falta dar unos pasos dentro de los “limites” físicos de estos espacios de opacidad para confirmar que hay historias que se quedan cortas respecto a la realidad de lo que ahí ocurre.

Estoy convencido de que mucho de lo que ahí pasa, se queda en “leyenda urbana” porque después de presentarse las arbitrariedades, no se dan a conocer, quedando guardadas en la memoria individual, sin trascender a la denuncia colectiva, al menos e inicialmente, a partir de la reunión de relatos que exhiban lo que ahí ocurre día con día.

Por ello, a continuación aportaré una parte de esa experiencia individual que pretende ayudar a romper el silencio, para mostrar a partir del conjunto de experiencias individuales, la realidad de esos centros de retención. En este caso, la realidad del Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de la Zona Franca, Barcelona, España.

dilluns, 11 de novembre del 2013

A Lampedusa hem naufragat tots - Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants

Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
· Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats
· Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’orient mitjà

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:

    1- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.

    2- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.

    3- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.

    4- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem:

    · Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.

    · Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.

    · Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.

    · Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.

    · Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació.

    · Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.

Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants  
Novembre 2013

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

¿SOY YO ACASO EL GUARDIÁN DE MI HERMANO? - Comisión General de Justicia y Paz de España

Una llamada de Justicia y Paz a la responsabilidad fraterna

 Reflexiones de Justicia  y Paz sobre las muertes de los inmigrantes irregulares que intentan llegar a la unión Europea

"¿Quién es el responsable de la sangre de estos hermanos? Ninguno. Todos respondemos: yo no he sido, yo no tengo nada que ver, serán otros, pero yo no. Hoy nadie se siente responsable, hemos perdido el sentido de la responsabilidad fraterna" (palabras del Papa Francisco en su viaje a Lampedusa).

El mes de octubre de 2013 será recordado como uno de los más  trágicos en la historia reciente de las migraciones hacia la Unión Europea. Los sucesos de Lampedusa y Malta, por su tremenda gravedad han obligado a los 1000084_593867047324555_1491512460_n.jpgresponsables nacionales y europeos a volver los ojos  y encontrarse con los efectos "colaterales" de las políticas migratorias por ellos diseñadas y que  con su  carácter represivo  y excluyente condenan a millones de niños, mujeres y hombres a quedarse sin futuro.

Desde Justicia y Paz queremos expresar nuestra tristeza y dolor por la terrible pérdida de vidas humanas en el tránsito hacia Europa, así como nuestra solidaridad con todas las víctimas del tráfico ilegal de personas.

Ni las buenas palabras del presidente de la Comisión Europea Durao Barroso  y Cecilia Malmstrom (comisaria en asuntos de política interior)  en su reciente visita a la Isla de Lampedusa, contestadas con gritos de "Vergüenza" por la población, ni los esperables resultados del Consejo Europeo de Bruselas celebrado los pasados días 24 y 25 de octubre han mostrado voluntad real alguna de introducir un cambio de rumbo a la política migratoria europea. Antes  al contrario: se ha hablado de extremar la vigilancia, de cooperar con ACNUR y la Organización Internacional de las Migraciones, de colaborar con los países de origen y tránsito de los migrantes y de luchar contra el tráfico de seres humanos. Lo que no supone nada nuevo respecto de lo ya existente.

Nos parece injusta, insolidaria e inaceptable la política migratoria que la Unión Europea ha venido desarrollando desde que tiene competencias en este ámbito. Dicha política ha contribuido a acentuar las diferencias entre los ciudadanos de la Unión y los nacionales de los terceros países, dificultando los procesos de integración, ha incrementado el control represivo en las fronteras terrestres y marítimas y ha cerrado los ojos y hecho oídos sordos a las numerosas violaciones cometidas en los países en tránsito contra inmigrantes que intentaban llegar a la unión Europea o que eran rechazados en frontera.

En este sentido, consideramos necesario, como así lo ha señalado el Parlamento Europeo en su reciente resolución de 23 de octubre, que "la Unión Europea desarrolle una estrategia más global en el Mediterráneo que sitúe la migración laboral en el contexto del desarrollo social, económico y político de su vecindad". Por ello, creemos que deben abrirse vías más realistas y eficaces para la entrada legal en los países europeos, que "es preferible a una entrada irregular, que conlleva  riesgo de tráfico de seres humanos y pérdidas de vidas".

Así mismo, a nuestro juicio es urgente que los países de la Unión Europea revisen en profundidad sus políticas de asilo, a fin de garantizar el acceso al asilo de la Unión de forma justa, eficiente y segura, bajo la corresponsabilidad de todos los países miembros.

También es necesario que se supriman todas aquellas normativas y prácticas administrativas que penalizan a quienes asisten a migrantes en peligro y todas las leyes y prácticas de detención abusiva de inmigrantes contrarias a los derechos humanos y las garantías propias del Estado de Derecho.

Además, consideramos ineludible un mayor y profundo compromiso de los países europeos a favor de la asistencia humanitaria y de la cooperación al desarrollo en África y Oriente próximo, que favorezca la paz y la democracia, afrontando de esta manera las causas que generan emigración.

En definitiva, apostamos -en sintonía con el Papa Francisco- por recuperar el sentido de la responsabilidad fraterna entre las personas y los pueblos. Una fraternidad que remueva las estructuras de injusticia y egoísmo que generan las insoportables carencias y desigualdades que están en el origen de los fenómenos migratorios masivos hacia Europa. Y sólo podremos decir que esa fraternidad se hace realidad cuando quienes acuden desesperadamente hacia nosotros puedan decir "fui extranjero y me acogisteis".

 Madrid, 31 de octubre de 2013

Lampedusa i altres vergonyes - Xavier Merino i Serra

Deu dies després de la mort de 339 immigrants, procedents d'Eritrea i Somàlia, davant de Lampedusa, en morien almenys una cinquantena més, procedents de Síria i Palestina, en un altre naufragi també prop de la mateixa illa. No hi ha dades del 2012, però el 2011 es calcula que van morir, en intentar arribar a Europa des de les costes mediterrànies de l'Àfrica, un mínim de 1.500 persones. Cal afegir-hi els qui han mort en intentar arribar a les illes Canàries des de Mauritània. La xifra real no la sabrem mai: molts naufragis de petites embarcacions no s'arriben a saber.

Hi ha poca informació del darrer naufragi, però del primer sabem que tres embarcacions de pesca van passar pel lloc dels fets, sense socórrer les persones que s'estaven ofegant, a causa de la legislació italiana, que castiga l'ajuda als immigrants. I cal suposar que la legislació espanyola, inspirades ambdues per la UE, deu ser semblant.

Sobta que en un món globalitzat, on el trànsit de capitals d'un país a un altre es pot fer informàticament amb una rapidesa extraordinària, sense cap control ni pagament de taxes, es controli tant el trànsit de persones, sobretot les més pobres. Moltes vénen de països explotats i empobrits quan van ser colònia d'estats europeus. I aquests estats continuen explotant-los i fins i tot hi tenen tropes, com ara França a Costa d'Ivori. Moltes altres, com les dels darrers naufragis, procedeixen d'estats en guerra o amb conflictes armats greus: Etiòpia, Eritrea, Síria, Palestina, ... Totes fugen de la misèria o la violència dels seus països d'origen amb l'esperança de poder viure amb un mínim de dignitat i poder tenir, com els qui hem nascut o ja vivim a Europa, seguretat en els aspectes alimentari, sanitari i educatiu. I, en el cas dels qui fugen de situacions de violència, poder obtenir l'estatut de refugiat polític que els garanteixi una supervivència digna.

Europa fa grans esforços per impedir que aquesta gent arribi a les seves costes. No seria millor dedicar l'esforç que es fa, en persones i diners, a ajudar els països del tercer món a assolir una situació que permetés als seus habitants de viure dignament? Crec que molt poques persones marxarien de casa seva si hi visquessin dignament.

Es diu que els diners de l'ajuda al Tercer Món són diners llençats perquè en aquells països hi ha molta corrupció. I als països europeus no? Qui la fomenta, la corrupció, sinó les grans empreses i el gran capital dels països rics?

El papa Francesc en saber el primer naufragi a Lampedusa va cridar Vergogna!, Vergogna!. I, després d'ell molts altres, sobretot polítics. I podríem fer una llarga llista de vergonyes que, al nostre país, podria començar per les retallades en pensions, salaris, sanitat i ensenyament i, al món, podria continuar amb les 24.000 persones que moren de fam cada dia, la tercera part de les quals són infants menors de cinc anys, o amb el fet que es llenci o es malbarati la tercera part dels aliments que produeix la terra, i ...

Què podem fer-hi? Cal una reflexió personal que ens porti a una actuació que forçosament ha de ser col·lectiva. Amb quins dels col·lectius que lluiten per la justícia i la igualtat al món ens sentim identificats? Col·laborem-hi activament!

23.10.2013

divendres, 12 d’abril del 2013

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants presenta a Barcelona l’informe “Atrapados tras las rejas”sobre la situació als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) - Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants



Aquest document de l’ONG Pueblos Unides inclou per primera vegada un informe sobre el CIE Zona Franca de Barcelona, elaborat per un equip de voluntaris de la Plataforma

El proper dilluns 15 d’abril a les 19:30h (C/ Roger de Llúria, 13) es presenta a Barcelona el document “Atrapados tras las rejas” sobre la situació als Centres d’Internament d’Estrangers (CIES) realitzat per l’ONG Pueblos Unidos (del Servei Jesuïta a Migrants) a partir de l’experiència directa al CIE d’Aluche (Madrid). Per primera vegada inclou també un informe sobre la situació al CIE de Zona Franca (Barcelona), elaborat per un equip de voluntaris de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants.

L’acte comptarà amb la participació d’Eduard Ibáñez, coordinador de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants i director de Justícia i Pau; Joaquim Pons, jesuïta i coordinador del grup de voluntaris CIE Zona Franca; Cristina Manzanedo, advocada de l’àrea jurídica de Pueblos Unidos i coordinadora de l’informe; i Nani Vall-llosera, voluntària que ha visitat interns del CIE Zona Franca.

El grup de voluntaris de Barcelona ha realitzat un total de 220 visites a 55 persones internes i ha acompanyat a algunes de les seves famílies. Cal assenyalar que a Barcelona les entitats socials no poden accedir al CIE i els voluntaris ho han de fer com a particulars durant el torn de visites de familiars i amics. Les dades i observacions que es recullen a partir de l’experiència i que es presentaran durant l’acte són significatives per conèixer quines són les condicions de vida als centres. Una de les principals dificultats són l’absència d’informació i les dificultats per a la comunicació amb l’exterior.

Tot i que d’acord amb el dret internacional, europeu i espanyol, la detenció administrativa als CIE s’hauria d’utilitzar només com a últim recurs, a l’estat espanyol s’utilitza de forma arbitrària. Les ONG denuncien que als centres hi ha privació de drets i que l’internament suposa un fort impacte psicològic als interns i a les seves famílies quan, en molts casos, es tracta de persones que han comès una infracció administrativa però no un delicte. L’informe també recull noms i testimonis concrets que mostren la dimensió humana, el patiment i la injustícia que es troba dins dels CIE.

L’informe complet es pot
 descarregar aquí.

divendres, 21 de setembre del 2012

Amnistia Internacional demana al govern central que no creï "llimbs jurídics" per expulsar immigrants il·legalment - Amnistia Internacional

Davant la deportació al Marroc de gairebé de 70 persones procedents de l’illot de Tierra sense accés a cap advocat ni intèrpret l'organització de drets humans considera que Espanya és responsable del què els passi a aquestes persones.

Amnistia Internacional ha enviat avui una carta al ministre de l’Interior, on li demana que aclareixi què va passar durant l’operació d’expulsió d’immigrants portada a terme a l’illot espanyol de Tierra, que respongui per la no aplicació de la llei i dels tractats internacionals i que desisteixi de fer operacions similars en el futur. I el més important, li demana que no es creïn “llimbs jurídics” que permetin expulsions col·lectives o sumàries des d’Espanya.

“Cap part del territori nacional pot quedar al marge de l’aplicació de la llei”, afirma Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional.

L’organització de drets humans planteja en aquesta carta gairebé 20 preguntes a Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de garantir la transparència en la investigació de l’expulsió d’un grup d’unes 70 persones des de l’illot fins al Marroc, durant la matinada del passat 4 de setembre.

La informació disponible fins el moment evidencia que aquesta expulsió es va fer vulnerant els tractats internacionals de drets humans, els quals prohibeixen taxativament les expulsions col·lectives i obliguen els estats a garantir que les persones tinguin l’oportunitat de comptar amb un procediment individual al qual puguin oposar-s’hi o impugnar la seva expulsió.

L’operació també viola la Llei d’ Estrangeria espanyola, en privar a les persones migrants del degut procés i garanties, incloent el dret a l’assistència lletrada i d’intèrpret.

“Quin missatge transmet als ciutadans un govern que vulnera les seves pròpies lleis?”, es pregunta Esteban Beltrán. ”El govern no pot dur a terme expulsions col·lectives prohibides ni evadir les seves obligacions en matèria d’asil como ho ha fet en aquest cas”, afegeix.

Les persones expulsades no han tingut accés als procediments individualitzats d’asil, que permetin identificar si necessiten protecció internacional, i la seva expulsió podria vulnerar el principi de no devolució, que prohibeix als estats retornar –directa o indirectament– a una persona a un lloc on la seva vida, la seva integritat o la seva llibertat puguin córrer perill.

Amnistia Internacional considera que Espanya és responsable del que els passi a les persones expulsades. Els antecedents del tracte rebut al Marroc per altres migrants en el passat porten a AI a mostrar la seva preocupació per la vulneració dels drets humans que puguin patir les persones enviades ahir a aquest país.

L’organització s’ha adreçat també al ministre d’Afers Exteriors demanant-li que demani informació del govern del Marroc i que passi compte de la situació actual de les persones expulsades.

Informació complementaria

Durant l’agost i el setembre de 2010, les autoritats marroquines van adoptar mesures enèrgiques contra els migrants que presumptament havien entrat al Marroc sense l’autorització corresponent. Van detenir entre 600 i 700 persones, inclosos menors d’edat, a Ujda, Rabat, Tànger i altres ciutats. Durant algunes batudes, les forces de seguretat van utilitzar excavadores per enderrocar les vivendes dels migrants i, segons els informes, van colpejar persones. Traslladaven els detinguts a una zona desèrtica propera a la frontera amb Algèria i allà se’ls deixava sense aigua ni menjar suficients, i sense la possibilitat de recórrer l'expulsió.

L’any 2005, Amnistia Internacional va documentar maltractaments i ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat, o devolucions sense procés en el seu informe “Espanya i Marroc: falla la protecció dels drets de les persones migrants”. 13 persones van morir quan intentaven creuar la tanca entre Espanya i el Marroc. Les seves morts mai no van ser investigades i segueixen en la impunitat.

Amnistia Internacional reconeix als estats el seu dret a controlar la immigració, però sempre garantint que les seves pràctiques i polítiques de control migratori no provoquin violacions dels drets humans ni contribueixin a la seva comissió o se’n beneficiïn.

Respecte a acords bilaterals entre països, com l’existent entre Espanya i el Marroc de 1992, Amnistia Internacional insisteix que han de recollir garanties i mecanismes de supervisió pel que fa al respecte dels drets humans de les persones migrants, fet que no està previst en aquest acord concret.

dilluns, 5 de març del 2012

Legalitat i legitimitat - Dolors Oller

Aquestes darreres setmanes hem assistit a accions de denúncia i sensibilització de l'opinió pública en relació a una pràctica legal contra els Drets Humans, indigna de qualsevol Estat que es proclami com a Estat de Dret: la situació que es viu als Centres d'Internament per a Estrangers (CIES).

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 8 de febrer del 2012

Què són els CIEs i què hi està passant – Qué son los CIEs y que está pasando

En aquest vídeo (9' 27") es reprodueix l’acte sobre els CIEs organitzat per la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants el passat 24 de gener.  
En este vídeo (9' 27") se reproduce el acto sobre los CIEs organizado por la Plataforma de entidades cristianas con los inmigrantes el pasado 24 de enero.

Vegeu-lo a


divendres, 27 de gener del 2012

Cerrar los CIE - Saïd el Kadaoui

La muerte por una meningitis de Samba M., una mujer originaria del Congo, en el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de Aluche (Madrid); el informe que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, entregó a la presidenta de la Cámara catalana, en el que reclamaba solucionar con urgencia la situación del opaco centro de internamiento de Zona Franca (Barcelona); y la posterior muerte del joven guineano Idrissa Diallo (...)

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 25 de gener del 2012

La Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants reclama que es posi fi a la vulneració de drets humans als CIE

Pràcticament des de la seva creació a finals dels anys 80, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) han estat objecte de denúncia per part de nombroses ONG, nacionals i internacionals, i també altres institucions, entre elles el mateix Defensor del Pueblo o col·legis d'Advocats, per vulneració de drets humans dels interns.

Llegiu la informació sencera i el manifest a

Versión en castellano en

dilluns, 23 de gener del 2012

Morir en un CIE - Nani Vall-lloser

No és “natural” que a Barcelona un noi de 21 anys mori sobtadament. I tanmateix, sembla que l’adjectiu “natural” emprat reiteradament en els mitjans de comunicació per a qualificar la mort del jove guineà, Idrissa Diallo, al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, ens deixa a tots molt tranquils, perquè aparentment no es podia fer res per evitar-la.

Llegiu l'article sencer a

Versión en castellano en

divendres, 20 de gener del 2012

Els Centres d’Internament per a Estrangers (CIEs) - Quim Pons

”Se’ls veu angoixats, preocupats, desemparats i amb por,  i amb una intensitat creixent segons s’allarga l’internament”
Aquesta és la realitat que viuen tantes persones immigrades que, trobant-se en situació irregular, han estat detingudes i ingressades en un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE).

Llegiu l'article sencer a

dimarts, 3 de gener del 2012

Víctimas y verdugos - Irene Milleiro

Dicen que del primer trabajo nunca te olvidas. Yo no lo haré. Fue en Copenhague, en el Consejo Internacional de Rehabilitación de Víctimas de la Tortura (IRCT), una organización paraguas que agrupa a decenas de centros de rehabilitación para víctimas de la tortura en todo el mundo.

Llegiu l'article sencer a

divendres, 23 de desembre del 2011

El informe sobre las Migraciones en el Mundo 2011, de la OIM, preconiza que se alcen las voces de los migrantes con miras a un debate abierto y constructivo sobre la migración

La publicación de la OIM titulada Informe sobre las Migraciones en el Mundo 2011: Comunicar eficazmente sobre la migración manifiesta que es preciso oír las voces de los migrantes en el debate actual sobre la migración que suele ser sesgado, polarizado y negativo.

Llegiu l'article sencer a

Càritas reclama una política migratoria que vele por el acceso de los immigrantes a los derechos fundamentales

En el Día Internacional del Migrante, que se celebra  el próximo 18 de diciembre, Cáritas quiere unir su voz a las de quienes hoy recuerdan a los millones de personas que se ven obligados por diversas circunstancias a abandonar sus hogares, su familia y su país de origen en busca de una posibilidad de futuro. 

Llegiu la informació sencera a

dijous, 22 de desembre del 2011

"Negro de mierda, te vamos a echar de España" - Nicolás Castellano

Una de las pocas organizaciones que tiene acceso al Centro de Internamiento de Aluche, la ONG jesuita Pueblos Unidos vuelve a denunciar "el trato inhumano, las agresiones, el racismo y la violación de derechos y libertades" que de manera "cotidiana" padecen las personas que acaban encerradas en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Aluche, en Madrid.

Llegiu l'article sencer a