La veritat és cercar la justícia i la pau - Justícia i Pau Girona

Arriba el sopar-tertúlia d'aquest curs.
Divendres 22 donarem la benvinguda a Quim Cervera amb qui en aquesta ocasió podrem compartir sobre la nostra pròpia actualitat.

Comunicat davant l'empresonament "provisional" de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart - Justícia i Pau Catalunya

Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.

Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.

Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.

En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Barcelona, 16 d’octubre de 2017

Comunicat de Justícia i Pau de Catalunya davant l'atemptat contra l'autogovern i les llibertats - JiP Catalunya

Justícia i Pau de Catalunya, entitat cristiana que té per missió la defensa i promoció dels drets humans de les persones i els pobles, davant del moment que viu el nostre país, volem expressar:

1. La nostra extrema preocupació, rebuig i consternació per les diferents actuacions administratives, policials i penals que està duent a terme el Govern i altres institucions de l’Estat espanyol, que suposen una gravíssima ingerència en el dret a l’autogovern i en el funcionament de les institucions catalanes i que suposen un atemptat contra garanties democràtiques i drets i llibertats bàsics, com ara la llibertat ideològica, d’expressió i de participació política i secret de les comunicacions.

2. La nostra convicció que ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i, per tant, només es podrà resoldre a través de canals i d’acords polítics i sense imposicions, sobre la base del diàleg serè i sincer sense condicions ni exclusions, la democràcia i els drets de les persones i dels pobles, entre ells el dret de Catalunya a la seva lliure determinació.

3. Ens reafirmem en la Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya que vam fer públic el passat dia 11 de juliol. I subscrivim de nou les paraules expressades recentment pels bisbes catalans, que han afirmat que “convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. Com ells, “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.

Barcelona, 20 de setembre de 2017
Justícia i Pau Catalunya

Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya - JiP de Catalunya

Davant de la complicada situació política que viu el nostre país, des de Justícia i Pau de Catalunya considerem necessari reiterar, un cop més, la nostra convicció que Catalunya és una nació amb plena consciència de la seva història i personalitat pròpia, que gaudeix dels drets que corresponen als pobles i nacions, incloent el dret a la seva lliure determinació, d'acord amb el que preveu el dret internacional i tal i com han estat descrits per la doctrina social de l'Església, que fem nostra. La seva existència com a nació i els seus drets són anteriors a la formació de l'Estat espanyol i no deriven ni van ser extingits per la Constitució espanyola de 1978, que els ha de respectar (i).
En els últims anys la ciutadania catalana, amb extraordinàries i repetides mobilitzacions pacífiques i amb acords reiterats de la majoria del seu Parlament, ha manifestat la seva aspiració majoritària de poder expressar-se formalment sobre l'estatus polític que escau al poble de Catalunya i, en particular, sobre la seva pertinença o no a l¡Estat espanyol, mitjançant la realització d'un referèndum.
Al nostre parer aquesta aspiració és profundament legítima i justa, fonamentada en els seus drets nacionals i en els principis democràtics. I creiem que, tal i com han dit recentment els bisbes catalans, “convé que les legítimes aspiracions del poble de Catalunya siguin escoltades”(ii). Per això, considerem necessari i urgent que les institucions polítiques catalanes i les de l'Estat espanyol acordin i estableixin els mecanismes necessaris per respondre de manera adequada a aquesta demanda ciutadana, de tal manera que es pugui conèixer objectivament i de forma fefaent, amb totes les garanties per les diferents opcions, la voluntat majoritària del poble de Catalunya sobre aquesta especifica qüestió, d'acord amb els estàndards internacionals.
Menysprear o rebutjar aquesta aspiració apel·lant a la legalitat vigent, oblida que la Llei es fonamenta en la democràcia i ha de servir als drets humans de les persones i dels pobles. Per tant, si hi ha voluntat política, la Llei es pot modificar o interpretar de forma diferent. Quan la Llei no es fonamenta en la democràcia, no és llei, sinó pura imposició.
Alhora, creiem profundament antidemocràtic que, sense oferir un mecanisme o una solució alternativa per resoldre aquest conflicte, que és de naturalesa política, les institucions de l'Estat pretenguin impedir, bloquejar i àdhuc criminalitzar els debats, la llibertat d'expressió i les decisions del Parlament de Catalunya, legítim representant del poble català, que cerquen, davant la manca d'alternatives estatals, desenvolupar d'alguna forma, sigui quin sigui el seu valor polític i jurídic, l'aspiració de la ciutadania de Catalunya d¡expressar la seva voluntat. Com també creiem profundament erroni i injust processar judicialment i sancionar els dirigents i representants democràtics catalans o pretendre suspendre o limitar les institucions d'autogovern. Aquestes mesures són una imposició unilateral que qüestiona la salut democràtica de l'Estat, dificulten extraordinàriament el diàleg i comprometen les possibilitats de resolució del conflicte.
En definitiva, al nostre parer el referèndum és la via democràtica de resolució d'aquest conflicte, que ha de permetre que la ciutadania catalana pugui expressar la seva voluntat. Aquest referèndum ha de tenir garanties similars a les dels anteriors referèndums realitzats a Catalunya en el període democràtic. Les institucions catalanes i les de l'Estat haurien de col·laborar lleialment per tal de recollir els anhels democràtics de la ciutadania de Catalunya i actuar en coherència amb els resultats obtinguts. En el cas que de forma reiterada el govern de l'Estat bloquegi la realització d'aquest referèndum és legítim que el Parlament de Catalunya pugui apel·lar als Tractats Internacionals.
Fem un crida urgent a tots els dirigents i institucions polítiques catalanes i espanyoles per tal que treballin en favor de la resolució democràtica i pacífica d'aquest conflicte a través del diàleg, la mediació i la negociació. Unint la nostra veu a la dels bisbes de Catalunya “encoratgem el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi d'assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.

Justícia i Pau de Catalunya
11 de juliol de 2017

Nota de Justícia i Pau de Catalunya amb motiu de les properes eleccions a les Corts Generals de 20 de desembre de 2015 - JiP Catalunya

Amb motiu de les properes eleccions generals, les comissions i associacions Justícia i Pau de Catalunya volem donar a conèixer públicament les nostres consideracions i propostes.

1. Justícia i Pau sempre s’ha manifestat partidària de fomentar la participació a les diverses eleccions que es van convocant. Tot i respectar altres postures, aquesta vegada també fem una crida a la màxima participació, per tal que el resultat de les eleccions sigui l’expressió més fidedigna de la voluntat de la ciutadania.
   
2. Demanem als candidats i a les formacions polítiques que resultin escollides que vulguin escoltar i respectar les propostes i decisions del Parlament de Catalunya, el qual també ha estat democràticament elegit. Això implica superar posicions tancades, tenir actituds negociadores i cercar mitjans polítics idonis per poder donar una resposta dialogada, justa, democràtica i favorable al bé comú a les aspiracions de la voluntat majoritària del poble de Catalunya. En aquest sentit reiterem per a Catalunya, que és i se sent una nació anterior a la Constitució espanyola, el dret a la lliure determinació, reconegut pels tractats internacionals de Drets Humans.
   
3. No podem oblidar que l’Estat espanyol és el país de la UE en què la desigualtat entre la població s’ha incrementat més en aquests anys de dura crisi. Malgrat que algunes xifres macroeconòmiques siguin actualment més favorables, la precarietat s’ha anat ampliant en la nostra societat. Per això cal donar suport a propostes que signifiquin canvis en profunditat en favor d’una fiscalitat molt més justa, la promoció del treball decent, les iniciatives d’economia social i solidària, uns serveis públics de qualitat per a tothom, i una cobertura social bàsica garantida.
   
4. Considerem que aquestes eleccions no s’han de considerar només en clau interna, ja sigui catalana o espanyola, sinó també europea i mundial. En aquest sentit, creiem imprescindible, entre d’altres exigències, l’acollida de tots els refugiats que arriben a Europa, així com l’impuls de polítiques que promoguin veritablement la cooperació al desenvolupament dels països empobrits, el desarmament mundial, la reducció de la producció i la venda d’armes, la solució no violenta dels conflictes armats, la protecció efectiva dels drets humans, la lliure circulació de les persones, la implementació dels acords de la cimera de París a fi de reduir de les emissions de CO2 i l’ús sostenible dels recursos naturals.
   
5. De campanya en campanya electoral s’incrementa el to superficial i mediàtic de política-espectacle. Eslògans buits i inconcrets que no busquen definir un programa de propostes sinó vendre un producte. Encara pitjor, sovint es busca la confrontació desqualificant el contrari en lloc de presentar propostes contrastades i orientades al bé comú. Aquests lamentables fets, sumats als inacceptables casos de corrupció que han irromput al llarg de tota la legislatura, ens fan pensar que, per sortir de la greu situació actual, no només cal canviar de polítiques sinó que també cal una nova manera de fer política, orientada sobretot al respecte de la dignitat de tota persona i a la recerca esforçada del bé comú.
   

17 de desembre de 2015

http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1396-nota-de-justicia-i-pau-de-catalunya-amb-motiu-de-les-properes-eleccions-del-20d

Nota amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 27 de setembre - Justícia i Pau Catalunya

Les comissions i associacions de Justícia i Pau de Catalunya, des de la nostra vocació de servir al bé  comú del nostre país, volem donar a conèixer el nostre punt de vista amb motiu de les properes eleccions al Parlament.

1. En els últims anys la ciutadania catalana, a través d'immenses mobilitzacions pacífiques, i a través del Parlament i altres institucions i organitzacions socials i ciutadanes, ha expressat la seva voluntat majoritària de ser consultada formalment sobre l'estatus polític del poble de Catalunya i, en particular, sobre la seva pertinença o no a l'Estat espanyol. Així, el 9 de novembre de 2014, dos milions tres-centes mil persones van prendre part en un procés participatiu dedicat a aquesta qüestió.
2. En el nostre comunicat davant les anteriors eleccions de 25 de novembre de 2012, vam afirmar que era necessari “iniciar una negociació política i institucional profunda i serena, per tal de trobar i aplicar els mecanismes juridicopolítics que permetin, en un termini raonable, que es puguin expressar de forma inequívoca, democràtica i pacífica, les aspiracions d'autogovern del poble de Catalunya, i que aquesta voluntat popular sigui respectada i es tradueixi en un nou estatus polític i un nou marc de relacions amb l'Estat espanyol, basat en la justícia, el respecte mutu, la cooperació i la solidaritat”.
3. Transcorreguts tres anys de legislatura, ens dol constatar que això no ha estat possible a causa de la rotunda i antidemocràtica negativa de l'Estat espanyol a fer possible una consulta o referèndum. Així, el Govern i el Parlament espanyols van rebutjar, sense oferir cap alternativa, la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya a fi d'establir un marc jurídic que permetés la celebració d'un referèndum. Posteriorment, el Govern espanyol va impugnar davant el Tribunal Constitucional, provocant la corresponent suspensió, la Llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya, així com el decret del Govern català que convocava una consulta ciutadana sobre aquesta qüestió per al 9 de novembre de 2014. També va impugnar el procés participatiu promogut pel Govern català per a la mateixa data i, posteriorment, la Fiscalia General de l'Estat va presentar querella criminal contra el president de la Generalitat i dues conselleres per aquests fets. Més aviat les diverses mesures adoptades, en tots els àmbits, pel Parlament i el Govern espanyols han tendit a aguditzar el conflicte en lloc de minorar-lo o canalitzar-lo.
4. Tenint en compte aquesta situació, i observant les diferents candidatures presentades, considerem que les properes eleccions tenen un caràcter excepcional, ja que poden ser un instrument per constatar objectivament i amb claredat quin és el grau de suport de la ciutadania catalana a cada una de les diferents posicions polítiques que es plantegen, i per contribuir a fer efectiu el dret a la lliure determinació del poble de Catalunya. És per això que demanem al futur Parlament i al Govern de Catalunya, així com a les institucions de l'Estat espanyol que, un cop celebrades les eleccions, assumeixin la responsabilitat de donar una resposta adequada, justa i democràtica a les aspiracions, siguin les que siguin, que emanin de la voluntat majoritària del nostre poble.
5. A Justícia i Pau no ens correspon emetre cap posicionament en favor d'una determinada opció, atès que es tracta d'una qüestió sobre la qual hi ha opcions diverses igualment legítimes. Ara bé, sí que creiem necessari reafirmar, com hem fet altres vegades, que Catalunya “és una realitat nacional, afaiçonada amb mil anys d'història, amb la seva llengua i cultura, que té plena consciència de la seva història i personalitat pròpia”.¹ La seva condició de nació és un sentiment constant i un fet acceptat per una immensa majoria de la població i així ho ha afirmat en repetides ocasions el Parlament de Catalunya amb àmplies majories. És per això que Catalunya ha de gaudir dels drets que corresponen als pobles i nacions, en particular el dret a la seva lliure determinació, reconegut pels tractats internacionals de drets humans.² En aquest sentit, l'existència de Catalunya com a nació i els seus drets són anteriors a la formació de l'Estat i no deriven de la Constitució de 1978, sinó que aquesta els ha de reconèixer i respectar.
6. Som conscients que es tracta d'una situació políticament molt complexa, generadora de riscos i incerteses. En aquest escenari, tothom és cridat a actuar pensant sempre en el bé comú. Però els dirigents polítics, econòmics, socials, cívics i religiosos -a Catalunya, Espanya i Europa- són especialment responsables de cercar, proposar i assolir solucions polítiques justes i d'ampli consens, garantir que no es produeixin fractures socials, assegurar els drets humans de les persones i dels pobles, de la majoria i de les minories, i preservar la convivència, el diàleg, la veritat, la justícia i la pau social. Massa sovint observem que molts dirigents polítics, en aquests moments d'emergència nacional i social, estan més pendents de les seves estratègies partidistes que de cercar propostes de país compartides per fer avançar la societat. I que els moviments socials i la societat civil han d'anar plantejant les necessitats socials i establint els espais comuns i transversals per tal que aquests reptes siguin tractats adequadament en favor del bé comú.
7. Finalment, reiterem la nostra petició que la discussió política sigui sempre rigorosa i sense desqualificacions personals, i que també afronti els greus problemes socials que pateix el nostre país, especialment com a resultat de la recent crisi econòmica, per tal d'avançar cap a una societat més justa i més favorable al bé comú. Vivim encara una situació social d'emergència: xifres d'atur insuportables, precarietat laboral, dificultats per accedir o mantenir l'habitatge per a milers de famílies, casos de malnutrició infantil i alarmants índexs de pobresa i exclusió, entre molts altres problemes.
8. Per això fem una crida al futur Parlament i al Govern de Catalunya per tal que impulsin i dotin econòmicament un pla de xoc de polítiques socials per avançar cap a un desenvolupament humà integral, sostenible i equitatiu, i la superació progressiva de les causes estructurals de la pobresa. No és suficient el simple creixement econòmic. És necessari prioritzar la creació d'ocupació, la recuperació dels nivells de despesa pública en la sanitat, l'escola i els serveis públics, la integració social dels nouvinguts, l'adequada atenció a les persones més vulnerables, l'establiment d'una renda garantida de ciutadania, l'accés a un habitatge digne i el suport a les entitats socials. En cal també avançar cap a una democràcia més participativa i de qualitat, la promoció dels drets humans, la pau i el desarmament en el món i una política pública solidària i potent de cooperació internacional amb els països empobrits, així com contribuir a un nou model econòmic global equitatiu i respectuós amb la dignitat humana i amb el medi ambient. Com diu el papa Francesc, “en les condicions actuals de la societat mundial, on hi ha tantes iniquitats i on cada cop són més les persones excloses, privades de drets humans bàsics, el principi del bé comú es converteix immediatament, com a lògica i ineludible conseqüència, en una crida a la solidaritat i una opció preferencial pels més pobres”.³

Comissions i associacions de Justícia i Pau de Catalunya

9 de setembre de 2015

1 Conferència Episcopal Tarraconense, "Arrels cristianes de Catalunya" (1985).

2 Així s’estableix a la Carta de les Nacions Unides i a l’article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional de Drets Econòmics i Socials, ratificats per Espanya, que reconeixen el dret a la lliure determinació dels pobles. En aquest sentit, l’art. 157 del Compendi de Doctrina Social l’Església afirma que “la pau es fonamenta, no només en el respecte dels drets de les persones, sinó també en el respecte dels drets del pobles, en particular el dret a la independència”.

3 Papa Francesc, Laudato si’, núm 158

Quina Catalunya necessitem? - Esther Vivas

Després d’unes setmanes d’intrigues al Parlament de Catalunya, finalment “Habemus Pregunta” i “Habemus Data”. A l’estil dels nostres temps, es tracta d’un pack dos en un: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat? I si és així, independent?”. Una fórmula que dóna cabuda a diferents sensibilitats i posa sobre la taula el dret democràtic del poble català a decidir el seu futur.
Tot i que Artur Mas s’ha erigit, un cop més, com l’artífex d’aquest acord, el “messies”, la Catalunya que vol “el president” dista molt de la que necessitem la majoria. La Catalunya de CiU és la Catalunya de la misèria, les retallades, els desnonaments, la fam, la pobresa i la repressió. I el seu dret a decidir s’emmarca en una encotillada visió d’un sobiranisme políticament correcte que només permet decidir si “Estat propi si o no” o “Estat independent sí o no”. El com volem que sigui aquest Estat, sembla ser, com diria l’ex-molt honorable Jordi Pujol, “avui no toca”.

La presidenta del Parlament va rebre una seixantena d'adhesions d'entitats cristianes al Dret a Decidir -

La proposta que van fer fa tres setmanes un grup d’entitats cristianes a sumar-se conjuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir es visualitzarà avui, 31 d'octubre, al Parlament. La presidenta Núria de Gispert rebrà els representants de gairebé seixanta entitats que han estat les primeres a respondre a la crida.

Entre els primers signants hi ha diversos ordes religiosos masculins i femenins, associacions familiars i educatives, centres d’estudi, pensament i cultura, associacions de laics, entitats socials de diverses tendències i sensibilitats eclesials. Entre els religiosos i religioses, a més de la directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, hi ha les províncies catalanes de jesuïtes, vedruna, escolapis, claretians, carmelites descalços i oblates. En les entitats socials hi ha Càritas Diocesana de Tarragona, les comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya i la Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes.

En l’àmbit educatiu destaquen les associacions dels titulars dels centres i de les associacions de pares i mares d’alumnes de les escoles cristianes Catalunya, la Fundació d’Escoles Parroquials i fundacions escolars vinculades a religiosos com la Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata Pare Coll. També hi ha entitats de l’àmbit cultural i de pensament com la Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura, el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, l’Associació Bíblica de Catalunya, l'Institut de Superior de Ciències Religioses de Barcelona, la Fundació Claret, el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, els Equips de la Pastoral Política i la Comunicació, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell i el Círcol Catòlic de Badalona.

D’altra banda hi ha diversos moviments de laics com la Germanor Obrera d’Acció Catòlica-HOAC, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i moviments d’acció catòlica de joves, professionals i pobles i comarques.

Una Església arrelada a la història del país

En l’acte al Parlament es formalitzarà l’adhesió conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per mostrar el suport dins de l’Església catalana a la celebració d’una consulta, tal i com proposa el Pacte Nacional promogut per una amplia majoria del Parlament de Catalunya.

La crida inicial de les entitats convidava a afegir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per respondre a “la trajectòria d’arrelament al país” i al reconeixement de Catalunya com a nació que tradicionalment ha mantingut l’Església catalana.

********

Podeu escoltar aquí l’entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio" a Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau (30/10/2013)

Escrit de Josep Maria Fisa, delegat episcopal de JP Barcelona, sobre aquesta adhesió

********

Primera relació d’entitats:

Acadèmia Catòlica de Sabadell
Amics d'Ak Benn
Associació Bíblica de Catalunya
Associació d'Amics del Bisbe Joan Godayol
Associació Cercle d’Estudis Conciliars
Associació Família i Infància Digna
Associació Grup Joan XXIII de Reus
Associació José Ramón Zudaire.
Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya (Titulars de les escoles cristianes de Catalunya)
Càritas Diocesana de Tarragona
Carmelites Descalços de Catalunya i Balears
Casal Loiola
Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal)
Círcol Catòlic de Badalona
Claretians de Catalunya
Comissions i associacions Justícia i Pau a Catalunya
Companyia de Jesús – Catalunya
Comunitat Teresianes del Raval (Barcelona)
Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (confederació d’AMPAs de les escoles cristianes de Catalunya)
Congregació de les Carmelites de Caritat Vedruna Catalunya
Cova de St. Ignasi – Manresa
Editorial, Llibreria i Distribuïdora Claret
Equips de la Pastoral Política i la Comunicació – Agencia de notícies Flama
Escola Pia de Catalunya
Federació de Cristians de Catalunya
Fraternitat de Natzaret
Fundació Capella Badia de Matadepera
Fundació Claret
Fundació d’Escoles Parroquials
Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata Pare Coll (FEDAC)
Fundació Escó
Fundació Esplai Girona – Mare de Déu del Mont
Fundació Jesuïtes Educació
Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura
Germanor Obrera d'Acció Catòlica – HOAC
Grup d'Entitats Cercle d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya (CIDOMCAT), Patronat de Sant Galderic, Capítol de Germans Cavallers de Sant Ermengol, Cercle Català d'Estudis Heràldics i Nobiliaris, Revista l'edat mitjana, Revista Pedra Seca, Amics de la bandera de Sant Jordi
Grup de Pensament Social Cristià
Grup de Solidaritat Sant Medir
Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans
Hermanas Oblatas del Santísimo Redentor Barcelona
Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes de l’arxidiòcesi de Barcelona
Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes de la diòcesi de Sant Feliu
Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes de la diòcesi de Terrassa
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB)
Junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya
Legió de Maria
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Moviment Cristià de Joves de Barcelona-Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes Balears
Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya
Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona
Moviment de Professionals Catòlics de Girona
Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet
Secretariat de les Parròquies de Palamós i Vall-llòbrega (bisbat de Girona)
Vedruna Catalunya Educació

Altres:

A més de les entitats relacionades, s’han rebut més de cinquanta adhesions de parròquies, grups de caritas, esplais, AMPAs i escoles que no esmentem de manera individual en aquesta relació, ja que algunes ja consten a través d’altres entitats que les agrupen.

Informació del portal de notícies Catalunyareligio.cat

Drets humans i Dret a decidir - Jornada Catalana JiP 1 de juny de 2013