Dilluns passat vam conèixer amb consternació un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans:
la Unió Europea ha decidit destinar una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros i d’altres contrapartides al govern turc amb l’objectiu principal de mantenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries. L’acord també contempla la devolució individual i col∙lectiva de persones refugiades que ja es troben en territori europeu cap a Turquia. Mentrestant, les converses de pau s’ajornen i es dilaten. Espanya continua venent armes a l’Aràbia Saudita i alimenta d’aquesta manera els conflictes bèl∙lics responsables de la crisi dels refugiats actual. Les empreses armamentístiques espanyoles hi han destinat el 26% del total d’exportacions des del 2010, amb un volum de negoci que supera els 1.200 milions d’euros i que contrasta de manera evident amb les xifres d’atenció a les persones refugiades: l’estat espanyol només ha acollit de manera oficial 8 persones de Síria, de les 16.000 a les que s’havia compromès.
Però els moviments massius de persones cap a Europa no són exclusius de l’Orient Mitjà. Anna Serra, Responsable d’Immigració i Refugiats de Creu Roja de Girona, ha constatat un increment notable d’atenció a les persones refugiades de procedències molt diverses. Si l’any 2010 l’entitat va atendre només 5 persones en aquesta situació, durant el 2015 els casos han augmentat fins a 1.633. La majoria d’aquestes persones, assegura Serra, arriben a casa nostra pels seus propis mitjans, fugint de conflictes armats com els de Mali i Ucraïna, però també per motius socioeconòmics com el cas de les persones d’Hondures.
Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Girona, Creu Roja i altres entitats gironines fa temps que alerten d’aquesta realitat. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau va va organitzar amb altres entitats una taula rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, a banda de l’acord entre la UE i Turquia que denunciem en aquest document, el panorama és encara més desolador. Europa està mostrant la seva cara més insolidària:
● Les persones refugiades continuen posant la vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent. Durant l’any 2015 han mort 3.770 persones al mar Mediterrani, sense comptar les desaparegudes.
● Per a les persones que aconsegueixen arribar, cada frontera és un mur més alt a saltar. Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.
● Europa paga països veïns com Turquia perquè es quedin les persones refugiades i no les deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.
● Dinamarca, Suïssa i Suècia han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar-ne l’estada
● Les persones refugiades són retingudes en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedintne el reagrupament familiar, o se les trasllada a paratges allunyats de la població autòctona i se les identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps.
● Suècia canvia lleis que dificulten un projecte de futur estable.
● Europa atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat a ciutats
● La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Segons Europol s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats arribats a Europa
Davant d’aquesta situació, Justícia i Pau de Girona i Càritas Diocesana de Girona volem manifestar que:
● No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.
● Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerarlos com a immigrants il∙legals.
● La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.
● Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:
● Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.
● Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB
● Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)
● Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant-les com a víctimes d’un delicte, donantlos respostes eficaces i tractaments adequats.
● És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat.
En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa
tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament.
● Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciaven que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust, en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Cáritas espanyola, Justicia
i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venien a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans”.
Per això instem
● Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
● Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.
● Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.
● Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual.
Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament a veure truncats els seus anhels de llibertat.
Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:
En concret :
● A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.
● A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, Dia Internacional contra el
Racisme i la Xenofòbia que tindrà lloc a Barcelona.
El
drama dels refugiats que volen arribar a la UE és cada dia a primera
plana de tots els mitjans. La ciutadania, tot i el patiment que
aquesta situació provoca, té ben poques possibilitats d'actuar per
la solució del problema.
