La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants condemna la mort de 15 persones a Ceuta i reivindica que les polítiques d’immigració respectin els drets humans

La protecció de la vida i de la dignitat de les persones i garantir que aquestes puguin
emigrar a altres països per trobar feina haurien de ser les prioritats de les polítiques
europees de fronteres, d’immigració i d’asil. Aquestes són les reivindicacions de la
Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants en resposta a l’episodi de la mort,
el 6 de febrer, de 15 persones immigrants a Ceuta quan tractaven d’entrar en territori
espanyol.
Els representants d’aquestes entitats, en la seva reunió mensual del 20 de febrer, van
expressar el seu dolor, tristesa i indignació per aquests fets, i van pregar junts per les
persones que van morir o resultar ferides, com també per tots aquells immigrants que
han mort recentment en circumstàncies semblants a la Mediterrània.

A Lampedusa hem naufragat tots - Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants

Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
· Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats
· Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’orient mitjà

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:

    1- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.

    2- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.

    3- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.

    4- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem:

    · Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.

    · Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.

    · Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.

    · Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.

    · Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació.

    · Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.

Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants  
Novembre 2013

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

MANIFEST DE SUPORT A LA PAH - Xarxa Drets Socials

Un altre cop judicial a favor dels poderosos

Continuant en la línia habitual de protecció dels interessos especulatius de les institucions financeres i immobiliàries enfront del dret constitucional de la ciutadania a un habitatge digne i adequat, l'aparell judicial ha assestat una tremenda garrotada judicial a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, PAH, ordenant el desallotjament del bloc alliberat de Salt. Un altre cop judicial a favor dels poderosos i el sacrosant dret a la propietat ignorant el drama social que viuen els afectats per la hipoteca i l'origen especulatiu i antisocial d'aquesta propietat. Cal recordar que el “propietari” d'aquest bloc és la SAREB, Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, coneguda popularment com a “banc dolent”, creada per treure els “actius tòxics” dels bancs (préstecs hipotecaris incobrables i similars) en el marc del rescat a la banca amb diners públics que ha hipotecat el futur del nostre país i està provocant la radical retallada de drets socials que patim la gent treballadora i les classes populars. Cal recordar també que aquests habitatges no es destinaven a cap mena d'ús social: portaven més de dos anys tancats, deteriorant-se i sense perspectives de ser habitats. Cal recordar, finalment, que els bancs “rescatats” segueixen expulsant a moltes famílies de casa seva, segueixen obtenint beneficis especulatius del mercat de l'habitatge i segueixen emparats pels poders d'un estat antisocial i corrupte de dalt a baix.

Però, al marge d'espuris actes de justícia com el que denunciem, des de la Xarxa pels Drets Social mantenim l'esperança i lluitarem per poder fer possible un canvi que escombri tanta infàmia en el camí d'un nou país més just i solidari. És per això que els objectius i la lluita de la PAH són també els nostres objectius i la nostra lluita i voldríem que fossin compartits per tota mena d'organismes, entitats i persones. Ni a les ciutats de Girona i Salt, ni arreu, hauríem de permetre tantes famílies al carrer, tant jovent sense futur, tanta mainada sense present. I si continuem mirant cap a l'altre costat vol dir que no som dignes d'aquesta terra ni de l'herència de les generacions que ens han precedit.

És per tot això que FEM UNA CRIDA general a signar aquest Manifest, a sumar forces per tal d'evitar el desallotjament del bloc de Salt de l'Obra Social de la PAH, el desallotjament de qualsevol família, i exigir a les administracions que baixin al carrer, mirin els ulls de la gent i declarin una EMERGÈNCIA HABITACIONAL I SOCIAL que comenci a “rescatar” també a les persones que ho necessitin.

Entitats adherides al Manifest

· Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador-Solidaritat amb Nicaragua
· Assemblea Popular de Girona
· Associació de Veïns del Barri de Sant Narcís
· Ateneu 24 de Juny
· Ateneu Republicà Català
· Justicia i Pau Girona
· Caritas
· Casal Independentista El Forn
· Comissions Obreres
· Col·lectiu de Dones en l’Església per la paritat
· Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
· Coordinadora Obrera Sindical
· Candidatura d'Unitat Popular de Girona
· Escola d’Adults de Girona
· Esquerra Unida i Alternativa
· Fundació Ser.Gi
· Iaioflautes Girona
· Intersindical Alternativa de Catalunya
· Iniciativa per Catalunya-Verds
· Mancomunitat de Santa Eugènia i Can Gibert
· Mesa d’Entitats per la Participació
· Nucli Paulo Freire de la UdG
· Plataforma d'Afectats per la Hipoteca – Girona
· Revolta Global
· Unió General de Treballadors
· Acció dels Cristians per l'Abolició de la tortura
· Lluita Internacionalista de Girona
· Secció Sindical de Girona de CGT-CAT Administració General de l’Estat
· Veïns de la Plaça Europa
· Independents per Salt
· Assemblea de Joves de Caldes

Per Adhesions fer un Comentari al blog de la Xarxa:
http://xdsgirona.blogspot.com/2013/08/manifest-de-suport-la-pah.html

Comunicat en favor de reallotjar famílies desnonades - JiP Girona

     Justícia i Pau de Girona, com a entitat en defensa dels Drets Humans,  creu i així ja s’ha expressat, que el drama dels desnonaments no s’hauria d’haver produït mai. Ja que respon a una lògica en que els diners i l’especulació estan pel damunt de la vida de les persones.

     Amb l’entrada de l’ILP per la dació en pagament i del lloguer social al Parlament Espanyol, i amb la sentència del Tribunal Europeu declarant abusiva i, per tant nul·la, la llei hipotecària espanyola, com a mínim s’hauria d’haver decretat la moratòria dels desnonaments, i haver procurat el re allotjament de les famílies desnonades.

     Donat que res d’això s’ha produït i mentre els poders públics no garanteixin el Dret a un Habitatge digne recollit a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans  i també a l’article 47 de la Constitució Espanyola,  Justícia i Pau de Girona donarà suport a totes les accions encaminades a la més elemental justícia social:

-          Recuperar les vivendes en desús per part de bancs i caixes que han estat rescatades amb fons públics.

-          Restablir la funció social dels habitatges buits per al reallotjament de famílies desnonades.

-          Pressionar a les entitats financeres per a que acceptin la dació en pagament i proporcionin lloguer socials

-          Promoure i forçar a les administracions públiques a adoptar les mesures necessàries per a garantir el dret a un habitatge digne.

              ......tal  com avui ha fet la PAH de Girona i Salt

             Gent sense casa, i casa sense gent, no s’entén.  

                                                                                     Girona, 22 de març de 2013

Indignació davant la nova agressió del ministre Wert al model d’escola catalana - Comunicat USTEC-STES-IAC

USTEC·STEs manifesta la seva gran indignació davant les propostes del Sr. Wert. No cal dir que, en uns moments en què les retallades a l’ensenyament públic estan dificultant enormement la tasca en els centres, afegir-hi noves mesures, totalment irracionals, que distorsionin encara més la tasca educativa, és d’una greu irresponsabilitat.

El ministre Wert pretén desmantellar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, en proposar que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de “quarta categoria” de la qual ni tan sols sigui obligatori avaluar l’alumnat.

USTEC·STEs defensa, i ha defensat sempre, el model d’immersió lingüística que durant més de 30 anys ha obtingut un èxit total, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Desmantellar aquest model implica, doncs, no solament un atac a la llengua catalana, sinó un atac a la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.

USTEC·STEs s’afegeix, també, al clam en contra d’aquesta proposta de llei que hi ha en tot el món educatiu, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat, ja que és una proposta que augmenta la mercantilització i aprofundeix en la privatització de l’ensenyament públic, alhora que s’estan retallant, de manera desmesurada, els pressupostos de l’educació pública.

USTEC·STEs fa una crida a tota la comunitat educativa a participar en totes les mobilitzacions per aturar aquesta llei, per aturar les retallades, la privatització de l’educació i, evidentment, per la defensa del nostre model d’escola catalana, al qual no pensem renunciar.

Amb el suport de la Xarxa pels Drets Socials de Girona

Després de l'èxit de la jornada del 14N cal unitat de classe davant dels atacs de la dreta neoliberal. La unitat d’acció com a marc de lluita - Xarxa pels Drets socials de Girona

Actualment i especialment als països del sud d'Europa s'està desfermant una ofensiva sense treva contra la classe treballadora i el conjunt de les classes populars per part de les forces neoliberals i els poders fàctics dels mercats. Les oligarquies del capitalisme , representades per institucions de caire econòmic i polític ( FMI, OCDE, BM, UE...) estan llençant una dura ofensiva per sotmetre a les classes populars a la lògica que dicta el capital, és a dir, a les lògiques del mercat i dels poderosos.

A través de mesures anomenades "d'austeritat", els governs legislen per retallar la despesa pública, precaritzar les condicions laborals dels treballadors i treballadores i privatitzar els serveis públics alhora que s'amnistien els delinqüents fiscals i es relaxa la pressió fiscal sobre les grans fortunes. Grècia, Catalunya, Portugal, Espanya, Itàlia, Xipre, Malta, Irlanda...son els anomenats països de la perifèria europea, els qui son víctima directa de les imposicions de l'oligarquia alemanya, que a través de la Cancellera Merkel imposa dures condicions d'austeritat de control del dèficit públic. Unes polítiques que l'únic que estan aconseguint és ensorrar l'economia, empobrir les classes populars d'aquests països i sobretot apuntalar unes oligarquies que s'estan fent milionàries a costa de la misèria de milions de persones.

Des que es va iniciar la suposada crisi econòmica de 2007 s'han succeït diferents episodis ( crisi de les hipoteques, estancament econòmic, crisi del deute, recessió....) i tot indica que el poder financer i les patronals estan aprofitant la conjuntura de feblesa econòmica i democràtica per imposar les seves condicions i enriquir-se a costa de la classe treballadora, provocant un greu retrocés en drets socials i laborals . L’escenari de desregularització laboral, desballestament de l’Estat del benestar, augment constant de l’atur, crisi social, polítiques repressives,…. és el que es reprodueix a països com Grècia, Estat Espanyol, Portugal o Catalunya. Aquest és l’escenari creat pels poders de la dreta neoliberal i que tenen com a finalitat la opressió de la classe treballadora. De fet, A Catalunya i a l'estat espanyol l'atur s'enfila gairebé al 25% de la població activa i es preveu que en els dos propers anys s'apropi al 30%, els desnonaments van en augment, un de cada 3 ciutadans es troba al llindar de la pobresa, la repressió i la persecució política i sindical forma part de la realitat quotidiana. Aquest procés de retallades i recessió en drets bàsics, va acompanyat d'una dura repressió contra el poble treballador, que en el cas de Catalunya ha suposat que en poc menys d'un any s'hagin detingut centenars de persones. Intenten acabar amb l’últim bastió, amb la classe treballadora, volen oprimir-nos, volen retornar-nos a l’esclavatge del segle XIX.

Davant d'aquest escenari cal que la classe treballadora assumeixi el seu paper històric i faci front a les agressions que està perpetrant la dreta neoliberal a través dels seus braços polític, financer, policial...Un primer pas ha estat la Vaga General del 14N, que s'ha coordinat en múltiples països europeus ( Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal, Xipre, Països Catalans, Malta, Bèlgica...) i que ha tingut el suport solidari de milions de treballadors/es en mobilitzacions en d'altres països com ara França, Anglaterra , o en sectorials com Bèlgica...Una VG que s’ha de valorar com un gran èxit de la classe treballadora, ja que ha estat sinònim d’una gran organització i coordinació col·lectiva.

L’única trinxera que queda a la classe treballadora davant d’aquestes agressions constants és la unitat de classe i acció i en aquest sentit des de la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de Girona es vol fer una crida a forces sindicals i moviments socials a fer una reflexió per tal d’aprofundir en un procés de diàleg que permeti dur a termes amb unes mínimes garanties aquesta unitat d'acció. No hem d’oblidar que la històrica lluita de la classe treballadora europea va aconseguir aturar les imposicions del capitalisme desregulador i el propi Estat de Benestar és una fita que es va assolir gràcies a moltes lluites protagonitzades per diferents generacions de treballadors i treballadores.

Des de la Xarxa de Lluita pels Drets Socials, que integra entitats diverses, partits polítics, sindicats i col·lectius de la ciutat de Girona, es considera que els moviments socials arriben a traslladar el seu missatge amplies capes de la ciutadania però que en canvi no aconsegueixen arribar al gruix de les classes treballadores. Per altra banda es considera que els sindicats si que aconsegueixen fer arribar un missatge de consciència social als centres de treball però que en canvi no connecten amb un gruix significatiu de població. En aquest sentit la XDS considera que és clau que les forces sindicals facin una profunda reflexió per tal de convertir-les en autèntiques eines al servei de la classe treballadora. Alhora es vol traslladar als moviments socials que facin una aposta per actituds més constructives i per abandonar el sectarisme i la clàssica divisió que tant perjudica a les classes populars.

Per tot això la XDS fa una crida a moviments socials, forces sindicals i d'altres agents polítics i socials a entaular un diàleg i a acordar uns mínims punts per fer front amb unitat i eficàcia a les forces del capitalisme que volen destruir l'Estat de Benestar, els drets socials i la pròpia democràcia. Alhora tambées fa una crida a seguir acumulant forces i a seguir amb les mobilitzacions en contra de les retallades, els desnonaments, les privatitzacions, l'atur, la precarietat, la degradació ambiental i la dreta neoliberal, unes mobilitzacions que han d'anar acompanyades de solidaritat envers els desnonats/des, detinguts, sense sostre i d'altres injustícies. Recollint les paraules de Teresa Forcades volem traslladar a la ciutadania la necessitat de treballar per a organitzar una gran Vaga General indefinida, un repte complex i difícil, però que si ens ho proposem seriosament podem acomplir.

Hi ha culpables i hi ha alternatives

L’actual situació econòmica i social té uns responsables. El capitalisme financer i desregulat, amb la complicitat de grans empresaris i poder polític, principalment la dreta neoliberal però també la socialdemocràcia, és qui ha provocat que arribem a aquesta situació.

Les receptes neoliberals que ens proposa el poder financer i polític s’han demostrat totalment ineficients per sortir d’aquest atzucac social en que ens trobem immersos. I és el moment de refermar que hi ha alternatives a la desocupació massiva, a les retallades i a la manca de futur. Alternatives que passen per enfortir el sector públic i nacionalitzar sectors estratègics com ara la banca, l’energia o l’aigua, impulsar l’economia cooperativa, verda, social, ètica i solidària, fomentar la recerca i posar la tecnologia i la ciència al servei de la societat, negar-se a pagar el deute il·legítim. Cal defensar els serveis socials i reivindicar millores salarials, prestacions socials, un vertader Estat del Benestar al servei del poble i sota control democràtic de la ciutadania. Només amb aquestes formules es podrà lluitar contra la xacra de l’atur i la precarietat, que afecta a milions de treballadors europeus.

La crisi com a coartada per a l’enriquiment d’una minoria privilegiada ja no ens convenç i el capitalisme com a sistema econòmic i social que sustenta la societat s’ha demostrat ja inviable. Cal seguir avançant i fer un pas endavant en la lluita per un món, una Europa i uns Països Catalans més justos i solidaris.

MANIFEST CONTRA LA POBRESA

SOM PERSONES CRISTIANES INDIGNADES

Persones cristianes de diferents procedències ens reunírem el 8 d'octubre de 2011 per reflexionar conjuntament sobre aspectes de la realitat i la nostra vivència des de la fe en Jesús de Natzaret. Com a resultat d'aquesta trobada sorgí la proposta de posicionar-nos sobre el moment que estem vivint i elaborar un manifest.

Charles Maurras, líder d’Action Française a finals del s. XIX, agraïa que es cantés en llatí un himne provocador, així el poble no entenia el verí que contenia. Els anys setanta del s. XX, la Comissió Episcopal de Litúrgia de l’Argentina va prendre’s la llibertat de censurar-ne el verset “derroca els poderosos del soli”.

Són uns paràgrafs de l’himne que proclamà Maria poc abans de l’era cristiana, el MAGNIFICAT:

“Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

omple de béns els pobres

i els rics se’n tornen sense res”.

En aquests versets es parla de pobres i humils, per un costat, i de persones poderoses, riques i de cor altiu, per l’altre. Això vol dir que, des de sempre, han existit els éssers humans explotats i els explotadors, els dominants i els dominats, AIXÒ ENS INDIGNA.

Hi ha i hi ha hagut gent, pel que hem vist, a qui sempre els ha fet i els fa por proclamar-ho. AIXÒ ENS INDIGNA.

Amb el pas dels segles, la divisió entre classes ha augmentat descomunalment i avui, a l’època de la globalització, la pobresa arriba a límits mai no sospitats que provoquen escàndol. AIXÒ ENS INDIGNA.

Hi ha masses de persones que no són res, que neixen, viuen i moren: però, realment, no han viscut. AIXÒ ENS INDIGNA.

Les persones explotadores, les riques (digueu-ne com vulgueu), han augmentat i augmenten les seves fortunes escandalosament. AIXÒ ENS INDIGNA.

Davant d’aquest panorama global de pobresa i exclusió de tantes persones, germanes nostres, el 20% de la població té noranta-dues vegades més que el 20% més pobre. AIXÒ ENS INDIGNA.

No podem callar i cal que ens fem portaveus dels sense veu, dels i les sense sostre, sense feina, sense habitatge. En una paraula, dels i les que van quedant exclosos de la societat, del teixit laboral, familiar, social. Protestar i preguntar-nos, tots plegats, quina responsabilitat hi tenim.

Voldríem parlar amb tots els homes i dones de bona voluntat que segurament també s’indignen davant la realitat que vivim.

També voldríem fer arribar aquest manifest a totes aquelles persones que cobren salaris i remuneracions elevades i obtenen beneficis que indignen i escandalitzen: especuladors, bancs, polítics i jubilats de la política amb sous poc o gens ètics, “cracs” del món de l’esport, ... Si no coneixen o no s’han assabentat de la realitat del món d’avui, perquè hi reflexionin els recordarem el que deia Joan Crisòstom al segle IV: “Digueu-me, si us plau, ¿d’on procedeixen les vostres riqueses?, ¿de qui les heu rebudes? “Dels meus avis a través dels meus pares”. Doncs bé ¿sou capaços d’anar-vos remuntant així per la família i demostrar que el que teniu ho posseïu justament? No en sou capaços. El principi, la rel de la riquesa, sempre és forçosament la injustícia. Per què? Perquè al principi Déu no va crear ric a un i pobre a un altre.”

No n’hi ha prou d’indignar-nos. La nostra protesta s’ha de transformar en fets i actuacions i no permetre que la nostra consciència quedi tranquil·la perquè algunes institucions miren de respondre a aquestes situacions.

Si ens impliquem tots i totes a eradicar la pobresa, atacar-ne les causes i pal·liar-ne les conseqüències, podem reeixir.

Signatures:

“Associació Akan”, “Fòrum Joan Alsina”, “Col.lectiu de Dones en l'Església”, “Antics Membres de la GOAC”, “Cristians de Base, avui”

Per adhesions:

dtcabratosa@gmail.com

Justícia i Pau de Girona,  també s'hi ha adherit.

Manifest del Primer de Maig - Moviments Obrers Cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers, Religioses en Barris i Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis de Catalunya

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història del moviment obrer.

El Primer de Maig d’enguany està molt marcat per la reforma laboral, les retallades econòmiques, la pujada de l’atur, els desnonaments injustos, el dèficit fiscal i la conseqüent resposta dels treballadors i treballadores a la vaga general del passat 29 de març. Entre llums i ombres els cristians obrers, que també vivim en la nostra pròpia pell aquesta situació, ens sentim solidaris a tantes persones que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica provocada per un sistema econòmic injust. Hem vist que:

• Totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores.

• Moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...

• Va augmentant el nombre d’aturats i aturades.

• Els joves miren amb molta inseguretat el seu futur.

• Cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació.

• Algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i néts.

• Hi ha famílies que han de renunciar a les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques.

• Treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur. Ens hem deixar il·luminar per l’evangeli segons Marc que…

• Ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34).

• Ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc10, 21).

• Ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43).

• Ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17).

• Ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44).

• Ens empeny a fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

Ens sentim compromesos a:

• Continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi.

• Treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat.

• Tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones.

• Sensibilitzar les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida.

• Educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, caixes de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

"La dignitat de la persona i les exigències de la justícia requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessiva i moralment inacceptable les desigualtats, i que es continuï buscant com a prioritat l'objectiu de l'accés al treball per part de tots, o que el mantinguin." Caritas in veritate 32, de Benet XVI

La Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants reclama que es posi fi a la vulneració de drets humans als CIE

Pràcticament des de la seva creació a finals dels anys 80, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) han estat objecte de denúncia per part de nombroses ONG, nacionals i internacionals, i també altres institucions, entre elles el mateix Defensor del Pueblo o col·legis d'Advocats, per vulneració de drets humans dels interns.

Llegiu la informació sencera i el manifest a

http://www.justiciaipau.org/noticies.ca.shtml?x=11598

Versión en castellano en

http://www.justiciaipau.org/noticies.es.shtml?x=11603