Actualment i
especialment als països del sud d'Europa s'està desfermant una ofensiva sense
treva contra la classe treballadora i el conjunt de les classes populars per
part de les forces neoliberals i els poders fàctics dels mercats. Les
oligarquies del capitalisme , representades per institucions de caire econòmic
i polític ( FMI, OCDE, BM, UE...) estan llençant una dura ofensiva per sotmetre
a les classes populars a la lògica que dicta el capital, és a dir, a les
lògiques del mercat i dels poderosos.
A través de
mesures anomenades "d'austeritat", els governs legislen per retallar
la despesa pública, precaritzar les condicions laborals dels treballadors i
treballadores i privatitzar els serveis públics alhora que s'amnistien els
delinqüents fiscals i es relaxa la pressió fiscal sobre les grans fortunes.
Grècia, Catalunya, Portugal, Espanya, Itàlia, Xipre, Malta, Irlanda...son els
anomenats països de la perifèria europea, els qui son víctima directa de les
imposicions de l'oligarquia alemanya, que a través de la Cancellera Merkel
imposa dures condicions d'austeritat de control del dèficit públic. Unes
polítiques que l'únic que estan aconseguint és ensorrar l'economia, empobrir
les classes populars d'aquests països i sobretot apuntalar unes oligarquies que
s'estan fent milionàries a costa de la misèria de milions de persones.
Des que es va
iniciar la suposada crisi econòmica de 2007 s'han succeït diferents episodis (
crisi de les hipoteques, estancament econòmic, crisi del deute, recessió....) i
tot indica que el poder financer i les patronals estan aprofitant la conjuntura
de feblesa econòmica i democràtica per imposar les seves condicions i enriquir-se
a costa de la classe treballadora, provocant un greu retrocés en drets socials
i laborals . L’escenari de desregularització laboral, desballestament de
l’Estat del benestar, augment constant de l’atur, crisi social, polítiques
repressives,…. és el que es reprodueix a països com Grècia, Estat Espanyol,
Portugal o Catalunya. Aquest és l’escenari creat pels poders de la dreta
neoliberal i que tenen com a finalitat la opressió de la classe treballadora.
De fet, A Catalunya i a l'estat espanyol l'atur s'enfila gairebé al 25% de la
població activa i es preveu que en els dos propers anys s'apropi al 30%, els
desnonaments van en augment, un de cada 3 ciutadans es troba al llindar de la
pobresa, la repressió i la persecució política i sindical forma part de la
realitat quotidiana. Aquest procés de retallades i recessió en drets bàsics, va
acompanyat d'una dura repressió contra el poble treballador, que en el cas de
Catalunya ha suposat que en poc menys d'un any s'hagin detingut centenars de
persones. Intenten acabar amb l’últim bastió, amb la classe treballadora, volen
oprimir-nos, volen retornar-nos a l’esclavatge del segle XIX.
Davant d'aquest
escenari cal que la classe treballadora assumeixi el seu paper històric i faci
front a les agressions que està perpetrant la dreta neoliberal a través dels
seus braços polític, financer, policial...Un primer pas ha estat la Vaga
General del 14N, que s'ha coordinat en múltiples països europeus ( Grècia,
Itàlia, Espanya, Portugal, Xipre, Països Catalans, Malta, Bèlgica...) i que ha
tingut el suport solidari de milions de treballadors/es en mobilitzacions en
d'altres països com ara França, Anglaterra , o en sectorials com Bèlgica...Una
VG que s’ha de valorar com un gran èxit de la classe treballadora, ja que ha
estat sinònim d’una gran organització i coordinació col·lectiva.
L’única trinxera
que queda a la classe treballadora davant d’aquestes agressions constants és la
unitat de classe i acció i en aquest sentit des de la Xarxa de Lluita pels
Drets Socials de Girona es vol fer una crida a forces sindicals i moviments
socials a fer una reflexió per tal d’aprofundir en un procés de diàleg que
permeti dur a termes amb unes mínimes garanties aquesta unitat d'acció. No hem
d’oblidar que la històrica lluita de la classe treballadora europea va
aconseguir aturar les imposicions del capitalisme desregulador i el propi Estat
de Benestar és una fita que es va assolir gràcies a moltes lluites
protagonitzades per diferents generacions de treballadors i treballadores.
Des de la Xarxa de
Lluita pels Drets Socials, que integra entitats diverses, partits polítics,
sindicats i col·lectius de la ciutat de Girona, es considera que els moviments
socials arriben a traslladar el seu missatge amplies capes de la ciutadania
però que en canvi no aconsegueixen arribar al gruix de les classes treballadores.
Per altra banda es considera que els sindicats si que aconsegueixen fer arribar
un missatge de consciència social als centres de treball però que en canvi no
connecten amb un gruix significatiu de població. En aquest sentit la XDS
considera que és clau que les forces sindicals facin una profunda reflexió per
tal de convertir-les en autèntiques eines al servei de la classe treballadora.
Alhora es vol traslladar als moviments socials que facin una aposta per
actituds més constructives i per abandonar el sectarisme i la clàssica divisió
que tant perjudica a les classes populars.
Per tot això la
XDS fa una crida a moviments socials, forces sindicals i d'altres agents
polítics i socials a entaular un diàleg i a acordar uns mínims punts per fer
front amb unitat i eficàcia a les forces del capitalisme que volen destruir
l'Estat de Benestar, els drets socials i la pròpia democràcia. Alhora tambées
fa una crida a seguir acumulant forces i a seguir amb les mobilitzacions en
contra de les retallades, els desnonaments, les privatitzacions, l'atur, la
precarietat, la degradació ambiental i la dreta neoliberal, unes mobilitzacions
que han d'anar acompanyades de solidaritat envers els desnonats/des, detinguts,
sense sostre i d'altres injustícies. Recollint les paraules de Teresa Forcades
volem traslladar a la ciutadania la necessitat de treballar per a organitzar una
gran Vaga General indefinida, un repte complex i difícil, però que si ens ho
proposem seriosament podem acomplir.
Hi ha culpables i hi ha alternatives
L’actual situació
econòmica i social té uns responsables. El capitalisme financer i desregulat,
amb la complicitat de grans empresaris i poder polític, principalment la dreta
neoliberal però també la socialdemocràcia, és qui ha provocat que arribem a
aquesta situació.
Les receptes
neoliberals que ens proposa el poder financer i polític s’han demostrat
totalment ineficients per sortir d’aquest atzucac social en que ens trobem
immersos. I és el moment de refermar que hi ha alternatives a la desocupació
massiva, a les retallades i a la manca de futur. Alternatives que passen per enfortir
el sector públic i nacionalitzar sectors estratègics com ara la banca,
l’energia o l’aigua, impulsar l’economia cooperativa, verda, social, ètica i
solidària, fomentar la recerca i posar la tecnologia i la ciència al servei de
la societat, negar-se a pagar el deute il·legítim. Cal defensar els serveis
socials i reivindicar millores salarials, prestacions socials, un vertader
Estat del Benestar al servei del poble i sota control democràtic de la
ciutadania. Només amb aquestes formules es podrà lluitar contra la xacra de
l’atur i la precarietat, que afecta a milions de treballadors europeus.
La crisi com a
coartada per a l’enriquiment d’una minoria privilegiada ja no ens convenç i el
capitalisme com a sistema econòmic i social que sustenta la societat s’ha
demostrat ja inviable. Cal seguir avançant i fer un pas endavant en la lluita
per un món, una Europa i uns Països Catalans més justos i solidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada