Els despropòsits de la despesa militar - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Amb aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar l'informe sencer al web de l'entitat.

L'anàlisi feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres, coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell mundial.

El pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria augmentat un 0,6%.

Aquesta pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5 milions.

Una altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre 800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència «Imprevistos y funciones clasificadas» de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa, el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no sigui del 32% inicial, sinó del 45%.

Hi ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs, seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de personal militar; la part proporcional dels interessos del deute públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20% del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a l'entorn dels mil milions d'euros.

La suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució anual ciutadana és de 404 euros per cap.

La despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1% que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.

Mentre la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper, amb un valor total de 2.560 milions d'euros.

Convé reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment, cal tenir exèrcit?

També podeu llegir l'article a:http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/22/desproposits-despesa-militar/880782.html

NO A LA PRESÈNCIA DE L’EXÈRCIT DE L’EXPOJOVE - Comunicat de Justícia i Pau de Girona

Des de Justícia i Pau de Girona ens oposem novament i fermament a la presència de l’exèrcit a la nova edició de l’Expojove que tindrà lloc a Girona del 5 al 7 d’abril d’enguany.

L’any passat ja ens vam manifestar públicament en contra de la presència de l’exèrcit a l’Expojove. I des de sempre com a Justícia i Pau hem participat a les campanyes compartides amb moltes altres entitats amb el lema: “Les armes no eduquen, les armes maten”. En tot cas, dèiem, seria una bona ocasió per mostrar, una vegada més, com la gran despesa militar fa que els pressupostos socials i educatius siguin retallats i migrats, molt per sota del necessari.

Aquest any socialment ens hem implicat en la sensibilització per l’acollida als refugiats. I com a entitat, a partir de debats i informes, hem posat de relleu que la mal anomenada crisi dels refugiats té el seu origen, de manera irrefutable, en la guerra i en el comerç d’armes. Un comerç d’armes que el govern espanyol i l’exèrcit que el representa, el fomenta i alimenta, essent el setè exportador més important del planeta. Proveint de manera directa o indirecta armes a les zones de conflicte.

Com a Justícia i Pau estem plenament compromesos amb la “Cultura de Pau” , en l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació, i el respecte dels drets humans. En canvi des de fa dos anys l’exèrcit espanyol està promovent, com ens recordava la Marina Subirats en un article recent, introduir en els centres educatius un currículum d’ ”educació per la pau i la seguretat”. De fet ja s’ha dut a terme en algunes comunitats autònomes com les de Madrid, Castella-La Manxa i Castella-Lleó. Així, doncs, l’objectiu de fons no és altre que reintroduir la mentalitat de la seguretat, la defensa, la confrontació violenta i la desconfiança amb el diferent. Just el contrari del que ens cal als centres educatius i a la nostra societat.

Hem participat de les diverses iniciatives per evitar la presència de l’exèrcit a l’Expojove i vam celebrar l’aprovació del Codi Ètic de la Fira de Girona a proposta del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Codi Ètic que en el que en l’apartat de les normes de conducta deixa clar que “ no es permetrà l’assistència d’expositors que vulnerin els valors i principis de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. Per preservar aquests valors no s’autoritzarà la presència ni exhibició en els estands d’elements que atemptin contra la pau o els drets humans, ni tampoc la difusió, per qualsevol mitjà, d’elements bèl·lics”. Des del nostre criteri l’exèrcit no compleix de cap manera els principis que diu preservar el Codi Ètic aprovat per les nostres institucions municipals.

Però és que a més la moció de 14 de juliol de 2016 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la desmilitarització de Catalunya , en el seu punt 5 insta al Govern a “ evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament” i cita explícitament l’Expojove de Girona. Fet que converteix la presència de l’exèrcit a l’Expojove de Girona, en un acte d’incompliment a la voluntat expressada pels representants democràticament escollits pel poble de Catalunya.

Així doncs, per tots els motius expressats en aquest comunicat, Justícia i Pau de Girona considera més greu que mai la presència de l’exèrcit en l’edició de l’Expojove d’aquest any.

No volem els valors de l’exercit en l’educació dels nostres joves, no volem l’exèrcit a l’Expojove, ni camuflats de civils!! “ Si vols la pau, prepara la pau!!”

Girona, 30 de març de 2017

Oïda atenta a les converses infantils - Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau de Barcelona

Peace Games 2010 - Minneapolis Institute of Art
CC BY-NC-SA 2.0

Som en ple període festiu, una ocasió per al descans i per retrobar-nos o dedicar més temps a les persones estimades. La tradició cristiana i altres, presents en les nostres societats, multipliquen els símbols i els gestos adreçats als infants (el tió, Santa Claus, l’Infant Jesús, els Reis d’Orient).

Però, malgrat que les tradicions i l’economia capitalista basada en el consum s’aliïn momentàniament per situar els infants en el centre de l’imaginari social, em pregunto si les actuals tendències socials l’afavoreixen.

Recentment vaig escoltar que una de les principals causes de l’augment del nombre d’accidents de tràfic és la creixent manca d’atenció dels conductors. D’altra banda, en l’anomenada economia del coneixement, el que resulta més difícil de retenir és l’atenció de les persones empleades.

El dèficit d’atenció també s’estén a la relació amb els infants. Ara és molt més habitual veure progenitors o acompanyats i infants entretinguts cadascun amb els seus aparells tecnològics que jugant junts, conversant o gaudint d’un espectacle compartit.

Tanmateix, com reitera cada vegada que té ocasió un dels promotors de la comissió d’infància de Justícia i Pau Barcelona, Jordi Cots, cal escoltar els infants atentament i el seu admirat pedagog, Janusz Korczak, recollia en la declaració de drets de l’infant el de ser pres seriosament.

L’escriptora Marguerite Yourcernar, va afirmar: “Com més envelleixo, més constato que la infantesa i la vellesa, no només s’ajunten sinó que són els estadis més profunds que se’ns dóna per viure: l’essència d’un ésser es revela en ells, abans o després dels esforços, aspiracions i condicions de la vida.” La joventut i l’edat adulta exigeixen la concentració d’esforços i la definició d’opcions.

No perdem aquesta oportunitat. No cal obsequiar-los amb tot tipus de béns materials sinó disposar d’un temps junts viscut plenament. Aquestes estones compartides són els millors regals que ens oferim mútuament, perquè permet als adults redescobrir el món a través de l’admiració i la curiositat, i els infants expressen els seus pensaments i guanyen confiança.

Article publicat a:
http://www.justiciaipau.org/ca/justicia-i-pau/estat-d-opinio/1401-oida-atenta-a-les-converses-infantils

CAMINADES PER LA PAU, Construir la pau: una possibilitat i una necessitat - Jordi Armadans

Peace Baby!!! per Clyde Robinson - CC BY 2.0

"El temps flueix amb aparença indiferent arrossegant premonicions avorrides. Però avui no és igual que ahir perquè avui està més a prop de demà." Alfons Banda

Sens dubte, la magnitud dels reptes als quals ens enfrontem és, sovint, abismal. 

Tenim un món ben convuls. Amb massa violència: una trentena de conflictes armats oberts, més de 500.0000 persones que cada any perden la vida per violència armada, quasi 60 milions de refugiats i desplaçats. I amb massa injustícia: vora 1.000 milions de persones patint pobresa extrema enmig de la indiferència generalitzada, etc. 

Europa, que ja fa temps ens ha trencat el somni que podia ser una potència que jugués al món des de la pau i els drets humans, ens inquieta profundament. No només pel repugnant paper davant l'onada de refugiats –que marxen de conflictes davant els quals hem estat impassibles o, quan no, directament implicats- sinó perquè, a més a més, les alternatives que s'entreveuen (el brutal ascens de l'extrema dreta, per exemple) fa vertigen.

Davant el terrorisme i la violència cruel, continuem veient com la resposta s'equivoca de mig a mig: enlloc d'arreglar el món, s'incrementa l'espiral de violència. Sens dubte, el terrorisme que patim es fonamenta en un repugnant fanatisme. Però, arreu, s'alimenta del caos i la barbàrie existents. Cal, per tant, combatre els valors d'intolerància que subjauen en el terrorisme però cal desactivar els elements que permeten alimentar-lo i engreixar-lo. Res d'això es fa amb bombes ‘allà’ o amb retallada de llibertats ‘aquí’.  

I, en fi, a nivell global, enlloc d'avançar i consolidar cap a una governança democràtica i realment compromesa amb la pau, continuem sotmesos a unes potències que es mouen, cegament i absurda, per interessos immediatistes que comprometen les solucions a llarg termini.

Sí, tenim una realitat molt bèstia. On els valors de la pau semblen quedar ben lluny.

Però també hem de situar d'on venim i, malgrat totes les limitacions, allò que hem guanyat. Fa centenars d'anys els estats esclafaven la vida i la llibertat dels seus ciutadans amb total impunitat. Avui, tenim una Declaració Universal dels Drets Humans que marca uns mínims i ens permet fonamentar una exigència de dignitat i denunciar els seus incompliments. A Europa, la guerra era un fet habitual. Avui, encara que siguem molt crítics amb la realitat de la UE, som lluny d'un escenari en que els conflictes entre els estats europeus es resolguin a base de guerres devastadores. Malgrat el cicle armamentista, i la seva potència, des de la societat civil hem estat capaços de prohibir i eradicar armes cruels com les mines o les bombes de dispersió. Sí, tenim força, espais i vies per fer créixer les opcions de pau.

Però a més, convé. A totes i tots. Sense excepció. Un món millor és necessari per evitar el sofriment de molta gent d'aquest planeta. Per humanitat i dignitat, ens n'hem de preocupar i ocupar. Però és que ja sabem que un món viable passa per abordar i resoldre els nombrosos problemes existents. Ja no és possible refugiar-se en una torre d'ivori: sinó afrontem els conflictes armats, tindrem refugiats. Si passem, o fomentem, les desigualtats, tindrem immigració (al capdavall, refugiats ‘econòmics’). I així un llarg etcètera. El món se'ns ha fet petit. Tot allò que hi passa, ens acaba afectant d'una manera o altra. Tot futur passa perquè tothom se'n surti. Abans això era una perspectiva ètica, ara és una dada objectiva.

La pau és difícil però no impossible. Finalment, depèn de la voluntat dels Estats i, en darrer terme, del grau de compromís de les persones que habiten aquest planeta. Com més persones es creguin, treballin i es comprometin per un altre món, més just i en pau, més a la vora serem d'anar creant dinàmiques i realitats més justes i pacífiques.

Ens cal construir, promoure, enfortir i, sobretot, practicar, uns altres valors, més coherents amb la pau, la noviolència, el diàleg i la tolerància. I per fer això no cal esperar a que ‘canviï el món’. A casa, a la família, a la feina, a l'escola, al carrer, podem optar per opcions de diàleg o menyspreu, de violència o de pau, d'njustícia o dignitat. Cada dia. 

Necessitem creure'ns el nostre poder i activar la nostra dimensió ciutadana. I actuar a favor d'una altra economia (comerç just, banca ètica, etc.) i empènyer col·lectivament, via entitats i campanyes, cap a la prevenció de conflictes, la seguretat humana, el desarmament i la desmilitarització.

Ara farà 2 anys de la mort d'Alfons Banda, gironí de naixement i barceloní d'adopció, membre de Justícia i Pau, i fundador i primer president de la Fundació per la Pau (avui FundiPau). Pedagog, activista, amant de la vida, la conversa, l'humor i la seva gent. Una persona generadora i contagiadora d'esperança. Hem començat amb ell. I posem el punt final també amb les seves paraules, que ens escalfen i animen:

'Utòpics? Clar que sí! Com no ser-ho? El que distingeix a la persona humana dels altres éssers vius no és pas, precisament la inserció acrítica en la realitat sinó la capacitat d'imaginar-ne una altra de diferent i millor i de treballa eficaçment per construir-la'

‘L'esperança activa, no pas l'espera resignada, genera i anima una paciència creadora d'harmonia, d'humanitat i també de sentit final, mitjançant un sorprenent cercle virtuós. Hem adquirit una nova responsabilitat cívica i moral: perquè, si es pot fer, quina excusa podrem donar per a no fer-ho?’

Bona caminada i bona reflexió!

Text aportat per Justícia i Pau de Girona, 

a les Caminades i Marxes per la Pau 

de les comarques gironines 2015-16

Les caminades per la Pau d'aquest any són:

• Diumenge 15 de novembre, Solius: Sortida a les 8h de la Plaça Salvador Espriu. Oberta a tothom. No cal inscripció. Per a més informació: Grup Justícia i Pau. Tel. 972 32 12 15.
• Diumenge 27 de desembre, Salt: Sortida a les 7 de la Parròquia de Sant Cugat, es caminarà fins a l'església de Vilablareix i tornar (cal portar llanterna).
• Diumenge 3 de gener, Blanes: Sortida a les 7 de la plaça de l'església de Santa Maria.
• Dissabte 30 de gener, Agullana: Sortida a les 10 de la plaça de l'església d'Agullana i es caminarà fins a L'Estrada.

La Tercera Guerra Mundial - Pere Ortega

Los atentados de París han desencadenado un nuevo afán de hacer la guerra, así se han intensificado los bombardeos sobre Siria y quizás una intervención militar por tierra. Pero así los ataques terroristas son globales, la guerra también será global. Aparecido en Público el 01/12/2015

No es descabellado hablar de Tercera Guerra Mundial, no porque lo diga el Papa Francisco, sino porque hay que remitirse a los hechos. Los principales conflictos que se viven en Oriente Próximo, África subsahariana y del norte, en el Cáucaso, y en el centro y sur de Asia, tienen mucho que ver con la denominada Guerra contra el terror, o así la denominan los que dicen combatir el terrorismo.

A este respecto, un dato esclarecedor, en 2012, el Department of Peace and Conflict Research (Uppsala University), contabilizaba 33 conflictos armados, con datos de 2014, señala la existencia de 41. Un aumento que tiene que ver con el auge de conflictos en los que una de las partes es considerada terrorista por las partes contrarias.

Pero la palabra terrorismo tiene difícil definición, al menos Naciones Unidas no ha sido capaz hasta el momento de ponerse de acuerdo sobre ese concepto, debido a las discrepancias entre expertos y los mismos estados. Recordemos que la mayoría de las colonias que lucharon por la independencia frente al imperialismo, emplearon la lucha armada y atacaron objeticos civiles y en algunos casos, atentaron contra sus metrópolis. Aunque sea en etapas históricas diferentes, muchos de los conflictos actuales surgen de la pésima gestión de cómo se llevó a cabo la descolonización por parte de los imperios, que favorecieron la creación de estados con fronteras artificiales a la vez que designaban a las élites que debían gobernarlos. Esto tiene mucho que ver con los pueblos que hoy se sienten ocupados o atacados en Palestina, Afganistán, Irak, Paquistán, Chechenia, Cachemira y Siria, donde grupos de distinto signo utilizan como arma el ataque indiscriminado contra objetivos civiles de sus ocupadores o atacantes, incluidas sus propias metrópolis.

Desde luego con esto no se justifican esos ataques, como los últimos de París, Beirut y Bamako. Pero tampoco se justifican los ataques perpetrados por las coaliciones internacionales que bajo el mando de EEUU, lanzaron sus guerras autodenominadas contra el terror en Afganistán e Irak; Rusia en Chechenia; Turquía en Siria e Irak contra los kurdos; Arabia Saudita en Yemen. Menos aún en Siria, donde el gobierno de al-Asad, Turquía, EEUU, Francia y Rusia han bombardeado a la población de uno y otro signo bajo la excusa de atacar a terroristas. Mientras Irán, Arabia Saudita, Catar, Emiratos Árabes Reunidos, Hezbollah desde el Líbano, han ayudado con combatientes, armas y dineros a los diferentes actores en conflicto.
Guerras en Oriente Próximo de las que son cómplices activos nuestros países de la Unión Europea, y sin duda quien más, EEUU. En primer lugar, porque se ha prestado ayuda militar, adiestrado a grupos armados y vendido armas a todos los países de la región. Por ejemplo, en el conflicto más cruento actual, el de Siria (260.000 muertos y más de 4 millones de refugiados), Francia, que tras los atentados de Paris, está pergeñando una coalición internacional para emprender una nueva cruzada contra el terrorismo de Daesh, en los últimos cuatro años, vendió armas por valor de 7.304 millones € (1.978 millones € en 2014) a Egipto, Arabia Saudita, Omán, Emiratos Árabes, Catar, Paquistán y Turquía. España, para no ser menos solo en 2014, vendió 736 millones € a Arabia Saudita, Egipto, Omán, Bahréin, Turquía e Israel. Desde luego quien más armas vendió fue EEUU, 4.765 millones $ en 2014 a sus aliados en la región, que son todos menos Siria, a quien Rusia le suministró 351 millones $.

La mayoría de estos países se han involucrado en la guerra de Siria y han ayudado con armas a los rebeldes que combaten a al-Asad (Turquía, Arabia Saudita, Catar, Emiratos Árabes,…), también a los kurdos; el mismo François Hollande lo ha reconocido. Mientras Rusia, Irán y Hezbollah ayudaban al gobierno de al-Asad. Todas esas armas y ayudas a los diferentes actores del conflicto han favorecido el crecimiento de los grupos armados, incluidos Daesh y al-Nusra, este ligado al-Qaeda y han ayudado a generar el caos actual en Siria. A las armas y asesores se suman los bombardeos que unos y otros han perpetrado sobre el territorio aterrando a toda la población que huye despavorida buscando refugio en otros países.

Sobre Daesh sabemos que se formó con oficiales y efectivos del disuelto por EEUU, ejército de Sadam Hussein de Irak. Hecho que favoreció la creación de grupos que primero lucharon contra la ocupación de Irak y el régimen títere impuesto en Bagdad, para después, una vez formado Daesh, asentar un califato en territorios de Siria e Irak, declarando la guerra a todos los países que forman parte de la coalición internacional que dan su apoyo a la política de EEUU en todo Oriente Próximo. De ahí que algunos la denominen Tercera Guerra Mundial.

Unas guerras que en cualquier lugar del mundo, son vistas por algunos jóvenes musulmanes, aquellos que no se han integrado en las sociedades de acogida, como una agresión al Islam y que abrazan el yihadismo como una lucha por la libertad y se van a combatir a Siria al lado de grupos rebeldes, incluido Daesh.

Un lío de bemoles, que para remediarlo no sirve la guerra ni los bombardeos, pues generarán más dolor entre la población. A parte de que esos grupos se dispersarán por el territorio y continuarán en una guerra de guerrillas y de ataques suicidas, tanto allí y cuando puedan aquí.
Para revertir esa situación se debe cambiar de estrategia. El cambio solo se producirá con un cambio radical en la política exterior. En Siria, se debe favorecer una conferencia regional buscando un alto el fuego entre todas las partes que combaten a uno y otro lado, incluidos desde luego los rebeldes, pero aislando a los grupos yihadistas que como Daesh y al-Nusra han declarado la guerra urbi et orbi. En la ONU, propiciar una resolución que permita una misión con cascos azules de países musulmanes no beligerantes en el conflicto para que no sean vistos como fuerzas hostiles y ocupantes. En Irak y Afganistán, acabar con la ocupación militar y facilitar una transición en que la población escoja su futuro, incluida la posibilidad de la ruptura de esos estados.

Desde luego hay más cosas que arreglar que generan mucha frustración en el mundo musulmán. La principal, acabar con la ocupación colonial y de apartheid en Palestina; acabar con los barrios gueto en Europa, dedicando un mayor esfuerzo a la educación e integración de árabes y musulmanes en los países de acogida. Hay que hacer las paces con todo el mundo. Hay que generar una onda expansiva de empatía. Más guerra solo generará más odio y afán de venganza.

Comunicat davant dels terribles atemptats comesos la nit de divendres passat a París - JiP Catalunya

Davant dels terribles atemptats comesos la nit de divendres passat a París, des de Justícia i Pau de Catalunya volem expressar:

La nostra indignació i dolor davant d’aquest absurd i injustificable acte criminal que mereix la nostra total repulsa i condemna. Amb la mateixa indignació i dolor que ens causen les víctimes innocents de Síria i altres països

La nostra plena solidaritat amb les víctimes i els seus familiars, així com amb tot el poble francès. Fem nostre el seu dolor i oferim els nostres pensaments i pregàries perquè rebin consol i mantinguin ferma l’esperança.

La sol·licitud a la nostra societat i a les institucions que la representen que s’esforcin en afrontar i prevenir aquest fenomen des de la prudència, els valors democràtics i l’Estat de Dret. Atacant les arrels d’aquesta violència, abordant les causes profundes d’aquest mal, i comprometent-nos decididament en la promoció de la pau, la dignitat humana i el desenvolupament dels pobles.

El nostre capteniment en que ningú associï erròniament aquests crims amb l’Islam, ni amb els musulmans, ja que ells mateixos són víctimes del terrorisme i de les seves conseqüències en tot el món.

No és moment d’entrar en dinàmica de guerra. Com diu el Papa Francesc, el camí de la violència i l’odi només engendra més violència i més odi. És el moment de construir amb més fermesa que mai la pau, promoure la convivència i el diàleg, i practicar la justícia. Aquest és, també, el nostre compromís.

Justícia i Pau Catalunya

16 de novembre de 2015

Terrorisme jihadista: la por - .CAT (TV3)

Aquest vídeo ens va impactar fa un parell de mesos.

19/03/2015 a TV3

La religió, combustible de conflictes - Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i directora de l'ICIP

La religió és utilitzada en diferents conflictes com a argument per justificar la violència, quan totes les religions tenen un clar missatge de pau.

La Religió i la violència haurien de ser elements oposats en totes les religions, però els conflictes armats dels últims anys amb embolcall i narrativa religiosa s'obstinen a fer-nos pensar el contrari.

La foto és del Twitter de la Tica
 (https://twitter.com/ticafont)

Recordem l'antiga Iugoslàvia, on els croats catòlics, els serbis ortodoxos i els bosnians musulmans es van enfrontar mitjançant les armes, i van cometre actes de lesa humanitat i crims de guerra entre ells. El projecte polític croat, serbi o bosnià que els va portar a la guerra no era religiós, no va ser una guerra contra infidels, no va ser una guerra d'aquells que creuen que tenen la veritat divina i consideren a el “altre” com un infidel a combatre o a convertir-se. No va ser una guerra de religió o guerra religiosa. L'element religiós o l'element identitari ha estat essencial per configurar la identitat dels grups enfrontats violentament i on la religió ha jugat el rol de generar un enemic en aquell que professa una religió diferent.

El mateix podem observar en el que està passant a Orient Mitjà quan les comunitats enfrontades són xiïtes, sunnites, alauitas, drusos, wahabí, Germans Musulmans i altres fraccions de les dos grans corrents xiïta i sunnita. Darrere d'aquests enfrontaments hi ha un projecte polític i econòmic, hi ha una lluita geopolítica per tenir un major poder regional, per exemple, entre Iran i Aràbia Saudita, però les elites enfrontades utilitzen l'element religiós per legitimar l'ús de la violència i de la guerra.

El factor religiós és essencial per generar la identitat de grups enfrontats, l'excepció la trobarem en el cas dels kurds, on la identitat ètnica s'ha situat per sobre de la identitat religiosa; 98% dels kurds a l'Iraq s'identifiquen com a sunnites i el 2% com a xiïtes; a Iran els kurds estan dividits en parts iguals entre sunnites i xiïtes. En haver posat la identitat ètnica per sobre de la identitat religiosa, el programa polític kurd pot tenir com a nucli central de la seva reivindicació una major autonomia o la independència de l'Iraq, Iran, Turquia o Síria, és a dir, convertir-se en un Estat independent.

En un altre terreny, tenim la persecució religiosa en el si de molts països, situació que ha empitjorat en els últims anys, incrementant-se el nombre de refugiats per motius religiosos. En qualsevol lloc del món milions de cristians, musulmans, hindús i fidels d'altres religions han estat forçats a abandonar les seves llars i el seu país per raons religioses. Hi ha comunitats senceres que han desaparegut del seu espai geogràfic tradicional i es troben en diàspora, llocs com Sudan, República Centreafricana, Nigèria, Síria o l'Iraq, entre uns altres, ha estat i està sent la norma. En un grau d'intensitat inferior tenim molts països on les minories religioses sofreixen hostilitats i violència per part de les comunitats religioses majoritàries; per exemple, a Sri Lanka, de majoria budista, els monjos van atacar centres de culte musulmà i cristià; o a Egipte, de majoria musulmana, s'han atacat temples de l'església copta o negocis de cristians.

D'aquesta pràctica de la violència no hi ha religió que se salvi tant de patir-la com de practicar-la. Un terç de la població mundial viu en països on les restriccions governamentals sobre les religions o les hostilitats socials relacionades amb la religió han anat augmentant en els últims 20 anys, incrementant-se la vulnerabilitat de les minories religioses en molts països.

Els temps en què es parlava de la religió com l'opi del poble han passat a la història. Els conflictes actuals que han tingut lloc en l'ex Iugoslàvia i tots els conflictes d'Orient Mitjà ens fan pensar més aviat en el contrari, ens fan pensar en la religió com a combustible dels conflictes polítics. Avui dia grups políticament oposats, que busquen el poder polític o el control territorial, recorren a la religió per formar identitat de grup, per forjar imatges d'enemics, per mobilitzar als seguidors i fins i tot per provocar actes violents contra els grups oposats.

La gran contradicció radica que para molta gent la violència és un acte èticament intolerable, molts creients musulmans o cristians consideren que el seu llibre sagrat no justifica la guerra ni la violència; però aquells que practiquen la violència tendeixen a maquillar els seus actes, a legitimar-los i utilitzen la religió i els llibres sagrats per justificar els seus actes.

En bona part dels països pobres, la religió s'ha conformat com un espai on expressar malestar i reaccions contra els elements que consideren causants de la seva situació, però també en les perifèries d'Europa han reaparegut fenòmens religiosos molt intensos que mantenen nexes complexos amb conflictes polítics nacionals o internacionals. Tot això genera la necessitat de depurar i orientar les relacions entre religió i violència.

Un altre element altament preocupant és la tendència a construir estats confessionals. Iran o Aràbia Saudita són una mostra d'ells, en aquest cas musulmà. Però Israel al novembre de 2014 va aprovar un projecte de llei per declarar a Israel un “Estat jueu”, és a dir, un Estat confessional. Quan un Estat es declara confessional mostra la seva voluntat de prioritzar la identitat religiosa per sobre de la democràcia, ja que les orientacions jurídiques que es derivaran tendiran a afavorir ciutadans que professin la religió que ha marcat l'Estat com a pròpia; en el cas d'Israel, els principis del judaisme estaran per sobre dels principis dels ciutadans que professin una altra religió com la musulmana. La confesionalidad de l'Estat acaba afectant a altres elements com la llengua, les festivitats, els espais sagrats o altres elements que regulen la vida de les persones, escolarització, divorcis, etc.

L'Estat rus constitucionalment no és confessional, però en la pràctica, la relació tan estreta entre el Govern rus a l'església ortodoxa recorda al nacionalcatolicisme espanyol del període de la dictadura franquista.

El perill que s'albira és el de redactar o modificar qualsevol Constitució definint l'Estat en termes religiosos, la qual cosa representa un pas enrere considerable, ja que trenca amb la igualtat social i política dels ciutadans a no ser segregats per raons de raça, religió o gènere. Vivim un període de temps en el qual necessitem reafirmar la importància de la separació dels poders polítics i dels religiosos.

Article aparegut a Público el 02/03/2015

Des de l'Equip Permanet de Justícia i Pau de Girona us desitgem un BON ANY 2014 pels objectius pels que lluitem de PAU, JUSTÏCIA i DRETS HUMANS.

PISTES PER AL NOU ANY que ens ha fet arribar en Miquel Àngel Ferrés des de Figueres.

Unes quantes pistes que ens poden ajudar a fer bon camí pel nou any:

§       Sigues tu mateix/a. I no estiguis tan pendent del que diran de tu. No tinguis enveja de ningú.

§       Recorda que Déu dóna menjar a les aus però no el posa pas als seus nius.

§       Fes en el teu cor un niu càlid per a la pau. Des d’aquest niu la pau volarà i visitarà altres llocs, però a tu mai t’abandonarà.

§       Si et tanques en l’amargor del cor, la felicitat buscarà una altre lloc on sentir-se còmoda.

§      “La meva felicitat consisteix en que sé apreciar el que tinc i no desitjo en excés el que no tinc” (L.Tolstoi.)

§       Hi ha persones que per més que envelleixin no perden mai la seva bellesa: només se’ls passa de la cara al cor.

§      Veure Déu en les persones demana saber veure la part bona de cada persona.

§      “No busco el present d’amor. Busco l’Amor mateix” (Tagore).

§      La fe és un miracle de l’Esperit Sant. Nosaltres només hem de preparar-li el terreny.

§     “En una societat com la nostra el testimoni és l’únic que desperta confiança” (Lluís Duch).

§       Hi ha silencis que ho diuen tot i paraules que no diuen res.

§      “Som soldats derrotats d’una causa invencible” (Pere Casaldàliga).

§       En aquesta vida estima, perdona i oblida. Avui t’ho diu un amic, demà t’ho dirà la vida.

§       No t’entestis a ser conegut, sinó a ser algú a qui valgui la pena de conèixer.

§       La felicitat no es descobreix en trobar la persona apropiada sinó en ser la persona adequada.

§       La felicitat no està en trobar qui et faci feliç sinó a aprendre a portar felicitat als que t’envolten.

§      Quan morim, ens sobren dues coses: diners i pecats.

§     “Qué cosa extraña es el hombre: nacer no pide, vivir no sabe, morir no quiere”.

§     “Els objectes van ser fets per a ser usats. Les persones van ser fetes per a ser estimades. El món va malament perquè s’usen les persones i s’estimen els objectes” (un grafitti).

§     “No hi ha res més poderós que la mirada d’algú que t’estima de veritat” (Jorge Font).

§     “Cal edificar un món que estigui a l’alçada dels nens” (J.Font).

§     “El futur és un enigma, el nostre camí s’interna en la boira, però volem seguir donant-nos perquè el Senyor està esperant en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes” (Lluís Espinal).

§      “La salut del nostre cos la venem molt a l’engròs i, una vegada perduda, l’hem de comprar a la menuda” (dita popular).

§     “Un optimista sempre troba una oportunitat en cada calamitat. Un pessimista sempre troba una calamitat en cada oportunitat” (W.Churchill).

§      Sobreposa’t als moments de dolor, de fracàs, de contradicció, dulcificant les teves reaccions. I recorda que la fe mou muntanyes.

§      No demanis a la vida allò que no et pot donar. Tracta’t amb tendresa i tracta bé els altres. Procura evitar els sentiments negatius, i no malgastis les forces en coses que no valen la pena.

§      Pensa que mai havies estat tan gran com avui, però també que mai seràs tan jove com avui. Avui és el primer dia de la resta de la teva vida. Ànims i endavant!

A Lampedusa hem naufragat tots - Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants

Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
· Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats
· Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’orient mitjà

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:

    1- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.

    2- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.

    3- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.

    4- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem:

    · Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.

    · Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.

    · Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.

    · Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.

    · Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació.

    · Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.

Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants  
Novembre 2013

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

Panel teológico-político - Benjamín Forcano

En marcha la locura de una nueva guerra

Proclama sobre la paz del Vaticano 2

Decálogo de la paz

Compromisos por la paz entre las personas y los pueblos

Llegiu els escrits sencers a

http://www.redescristianas.net/2012/02/10/panel-teologico-politicobenjamin-forcano-teologo/

Després del final de la violència - Antoni Segura

L'any 2011 passarà a la història com el de la fi de la violència d'ETA després de més de quatre dècades d'atemptats i gairebé un miler de víctimes. El 2009 vaig publicar un llibre (Euskadi: crònica d'una desesperança) en què resseguia la història del conflicte basc i les seves implicacions en la política espanyola i basca des de mitjan dels cinquanta fins al fracàs del procés per un final dialogat de la violència (2006) ...

Llegiu l'article sencer a

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/504912.html

Navidad. Justicia, Consolación y Shalom - Jon Sobrino

En nuestra sociedad, occidentalizada, cada vez más globalizada y aburguesada en su ideal de vida, las tradiciones navideñas tienen varios elementos muy conocidos: Santa Claus, luces, árboles, y sobre todo, consumo. No es que todo esté mal, pero esas tradiciones no tienen nada que ver con las tradiciones bíblicas sobre el nacimiento de Jesús de Nazaret.

Llegiu l'article sencer a

http://www.adital.com.br/site/noticia.asp?lang=ES&cod=63350

Educar els joves en la justícia i la pau - Eduard Ibàñez

S'acaba de fer públic el Missatge de Benet XVI per a la propera Jornada Mundial de la Pau, el dia 1 de gener de 2012, que porta com a lema "Educar els joves en la justícia i la pau".

Llegiu l'article sencer a 

 http://www.catalunyareligio.cat/ca/blocs/apunts-eticopolitics/educar-els-joves-en-la-just%C3%ADcia-i-la-pau

Carta a mis hermanos de Eta - José Ignacio González Faus

Había enviado esta carta antes de vuestro anuncio. La rehago gustoso a cambio de vuestro cese. 1º.- Mirada hacia fuera. Os invito a ver la película danesa “En un mundo mejor” (Oscar a la mejor película), cuyo título original era Venganza.

Llegiu l'article sencer a

http://www.redescristianas.net/2011/11/25/carta-a-mis-hermanos-de-etajose-ignacio-gonzalez-faus-teologo/

A Arantzazu por la paz - Jose Arregi

Eutsi berrituz, un grupo de cristianas y cristianos de Gipuzkoa, convoca un encuentro por la paz en Arantzazu para el próximo sábado 26 de Noviembre. Eutsi berrituz es un buen nombre y lema: “Perseverar renovando”, o “Resistir reformando”. Perseverar y resistir renovando ¿qué? 

Llegiu l'article sencer a

http://www.atrio.org/2011/11/a-arantzazu-por-la-paz/#more-5385

Importancia de la letra “Y” en la vida - Victor Codina

No hay que ser lingüista para saber que la letra “y”, la penúltima letra del abecedario castellano, es una conjunción copulativa, una partícula que une diversos vocablos, muchas veces muy diferentes e incluso opuestos: noche y día, frío y calor, hombre y mujer, cuerpo y alma, cielo y tierra, presente y futuro, risa y llanto, silencio y palabra, trabajo y descanso, placer y dolor, jóvenes y ancianos, vida y muerte…

Llegiu l'article sencer a

http://www.cristianismeijusticia.net/bloc/?p=6011&lang=ca&lang=ca

El Tribunal Russell sobre Palestina puede promover la paz, la verdad y la reconciliación - Desmond Tutu · Michael Mansfield

Son raras las oportunidades de deshacer situaciones aparentemente inextricables y en punto muerto, sobre todo en unas dimensiones como las desarrolladas rápidamente este año a partir de los atribulados lamentos de la ciudadanía a lo largo y ancho del Norte de África y Oriente Medio.

 

Llegiu l'article sencer a

http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4541

Los kurdos y el proceso de paz - Nazanín Armanian

En febrero del 2010 Sinn Fein, la izquierda abertzale y el Partido de la Sociedad Democrática de Kurdistán de Turquía debatían en Venecia las posibles salidas a los conflictos nacionalistas de sus países. Mientras Irlanda lo consiguió y España está en ello, la aviación turca e iraní sigue bombardeando los refugios de los grupos armados en el Kurdistán de Irak (causando la huida de cientos de familias de sus aldeas), y en Siria es asesinado otro líder kurdo.

Llegiu l'article sencer a

http://blogs.publico.es/puntoyseguido/327/los-kurdos-y-el-proceso-de-paz/

España, peligro inminente - Ignacio Ramonet

La histórica decisión de la organización ETA (Euskadi Ta Askatasuna), anunciada el pasado 20 de octubre, de “cesar definitivamente su actividad armada” sin condiciones, pone término a 43 años de violencia política en España, y representa el fin de una suerte de trágica excepción española en Europa. 

Llegiu l'article sencer a

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=138670