Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’abril del 2017

NO A LA PRESÈNCIA DE L’EXÈRCIT DE L’EXPOJOVE - Comunicat de Justícia i Pau de Girona


Des de Justícia i Pau de Girona ens oposem novament i fermament a la presència de l’exèrcit a la nova edició de l’Expojove que tindrà lloc a Girona del 5 al 7 d’abril d’enguany.

L’any passat ja ens vam manifestar públicament en contra de la presència de l’exèrcit a l’Expojove. I des de sempre com a Justícia i Pau hem participat a les campanyes compartides amb moltes altres entitats amb el lema: “Les armes no eduquen, les armes maten”. En tot cas, dèiem, seria una bona ocasió per mostrar, una vegada més, com la gran despesa militar fa que els pressupostos socials i educatius siguin retallats i migrats, molt per sota del necessari.

Aquest any socialment ens hem implicat en la sensibilització per l’acollida als refugiats. I com a entitat, a partir de debats i informes, hem posat de relleu que la mal anomenada crisi dels refugiats té el seu origen, de manera irrefutable, en la guerra i en el comerç d’armes. Un comerç d’armes que el govern espanyol i l’exèrcit que el representa, el fomenta i alimenta, essent el setè exportador més important del planeta. Proveint de manera directa o indirecta armes a les zones de conflicte.

Com a Justícia i Pau estem plenament compromesos amb la “Cultura de Pau” , en l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació, i el respecte dels drets humans. En canvi des de fa dos anys l’exèrcit espanyol està promovent, com ens recordava la Marina Subirats en un article recent, introduir en els centres educatius un currículum d’ ”educació per la pau i la seguretat”. De fet ja s’ha dut a terme en algunes comunitats autònomes com les de Madrid, Castella-La Manxa i Castella-Lleó. Així, doncs, l’objectiu de fons no és altre que reintroduir la mentalitat de la seguretat, la defensa, la confrontació violenta i la desconfiança amb el diferent. Just el contrari del que ens cal als centres educatius i a la nostra societat.

Hem participat de les diverses iniciatives per evitar la presència de l’exèrcit a l’Expojove i vam celebrar l’aprovació del Codi Ètic de la Fira de Girona a proposta del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Codi Ètic que en el que en l’apartat de les normes de conducta deixa clar que “ no es permetrà l’assistència d’expositors que vulnerin els valors i principis de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. Per preservar aquests valors no s’autoritzarà la presència ni exhibició en els estands d’elements que atemptin contra la pau o els drets humans, ni tampoc la difusió, per qualsevol mitjà, d’elements bèl·lics”. Des del nostre criteri l’exèrcit no compleix de cap manera els principis que diu preservar el Codi Ètic aprovat per les nostres institucions municipals.

Però és que a més la moció de 14 de juliol de 2016 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la desmilitarització de Catalunya , en el seu punt 5 insta al Govern a “ evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present en espais educatius i promocionals com el Saló de l’Ensenyament” i cita explícitament l’Expojove de Girona. Fet que converteix la presència de l’exèrcit a l’Expojove de Girona, en un acte d’incompliment a la voluntat expressada pels representants democràticament escollits pel poble de Catalunya.

Així doncs, per tots els motius expressats en aquest comunicat, Justícia i Pau de Girona considera més greu que mai la presència de l’exèrcit en l’edició de l’Expojove d’aquest any.

No volem els valors de l’exercit en l’educació dels nostres joves, no volem l’exèrcit a l’Expojove, ni camuflats de civils!! “ Si vols la pau, prepara la pau!!”

Girona, 30 de març de 2017

dimarts, 12 d’abril del 2016

LES ARMES NO EDUQUEN, LES ARMES MATEN.

Comunicat de Justícia i Pau de Girona de denúncia de la presència de l’exèrcit espanyol a l’Expo-Jove


L’objectiu específic de la UNESCO –Organització de les Nacions Unides per a l’Educació i la Ciència- és mantenir la pau i la seguretat per mitjà de l’educació, la ciència i la cultura. En la mateixa Constitució de la UNESCO es diu : “Les guerres neixen en la ment dels homes , i per tant és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau”.
Molts països s’han compromès a seguir les recomanacions que ha formulat la UNESCO sobre l’educació per a la comprensió internacional. Les lleis d’educació del nostre país recullen aquestes recomanacions.
Per tant ,no entenem que al Saló de l’Ensenyament o a l’EXPOJOVE s’oferti als joves la sortida militar. Hem de dir les coses pel seu nom i no val a disfressar l’exèrcit com una ONG o cos preparat per accions humanitàries o d’emergència. Sabem que hi ha cossos específicament preparats per aquestes eventualitats ( bombers, protecció civil, etc.) que són molt més eficaços i econòmics.
En tot cas es podria presentar amb finalitats educatives i per despertar consciències un estand on s’exposés l’enorme despesa de l’exèrcit espanyol (més de 41 milions d’euros al dia ) , inversions en projectes megalòmans de nous armaments que han generat un deute de 32.000 milions d’euros, la promoció amb diners públics d’un sector que ven armes a països en conflicte i on es vulneren els drets humans ... *
La despesa del Ministeri de Defensa és superior a les inversions en Cultura, Sanitat, Educació, Foment del Treball o Investigació Civil. Cal prendre consciència d’aquestes dades i demanar que es canviïn les prioritats invertint més en despeses socials. Ja que si les despeses militars s’haguessin retallat o eliminat, no s’haurien retallat les despeses en educació i altres serveis bàsics. L’educació ha de ser realment una prioritat de primer ordre !
Per aquestes i més raons, Justícia i Pau de Girona denuncia i s’oposa a la presència de l’estand de l’exèrcit espanyol a l’Expo-Jove que es durà a terme a la nostra ciutat aquesta setmana dels dies 13 al 17. Demana que tant l’Ajuntament, com la Generalitat facin efectius els seus compromisos de no permetre la presència de l’exercit al Saló de l’Ensenyament. Alhora que ens sumem al Manifest i a les accions que desenvolupi la Plataforma pels Drets Socials de Girona i Salt en el mateix sentit.
Girona, 11 d’abril de 2016



* Per més informació : Centre DELÀS d’estudis de la Pau http://www.centredelas.org/ El Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs va néixer en el marc de Justícia i Pau l’any 1999 com a resultat del treball desenvolupat des de 1988 per la Campanya Contra el Comerç d'Armes (C3A). Des de febrer de 2010 té personalitat jurídica pròpia i treballa com un Centre d'Investigació sobre temes relacionats amb el desarmament i la pau.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Aprendre del conflicte - Miquel Àngel Maria, membre de Justícia i Pau de Menorca

28/10/2013

Com vostès saben, el començament de curs a les Illes Balears ha estat marcat pel conflicte educatiu més greu i intens mai vist en aquestes terres, sovint anomenades de la calma. No em detindré a explicar-lo, per raons d’espai i perquè ha estat profusament explicat pels mitjans de comunicació. Però justament ara que el conflicte ha entrat en una etapa de menys efervescència informativa hem de recordar que no està resolt ni tancat. Els professionals de l’educació, els alumnes i les famílies continuam vivint cada dia una situació de provisionalitat, d’excepció, i alternam jornades d’una aparent normalitat amb dies de lluita i mobilització. I no sabem fins quan durarà això.

És possible que al principi de la vaga indefinida de docents algú considerés que es tractava d’un altre conflicte sectorial dels molts que sacsegen la vida social i econòmica en aquests temps de crisi. Però a mesura que passaven els dies, la protesta va anar creixent i eixamplant-se, fins a transformar-se en una mobilització de tota la societat, una causa sentida com a pròpia per la immensa majoria de la gent, i no sols de Balears, fins al punt que el Govern autonòmic s’ha quedat sol, atrinxerat i enrocat, amb l’únic argument de la majoria absoluta per justificar el manteniment inflexible de la seva posició.

Per res no qualificaria aquest conflicte de positiu. Allò més desitjable hauria estat que les parts haguessin arribat a un consens i que la vaga de docents no s’hagués ni tan sols iniciat. Però això és un futurible, i per tant no és inoportú ni mesquí que ens demanem, més enllà de com es resoldrà finalment aquest afer, què n’hem après. De què ens ha servit.

Doncs bé, una de les primeres conclusions, compartida per nombrosos companys i companyes, és que hem sortit d’una llarga etapa de prostració i ens hem desvetllat a base de cops. Venim d’una època de bonança econòmica... i de letargia social. Els professors, com la majoria de ciutadans, ens havíem acomodat i retirat als dolços terrenys de les nostres dèries particulars. Quan aquest conflicte va començar ens va agafar a contrapeu, desorganitzats i entumits. La sortida del sopor no ha estat gens fàcil: no sabíem què fer, ens hem enfilat per les bardisses en assemblees interminables, hem discutit i perdut els nervis, ens hem desanimat. Però la tenacitat, la seguretat que lluitàvem per una causa justa, la convicció íntima que tenim la raó i que això no ens ho podrà prendre mai ningú, junt amb la creixent onada social de simpatia i solidaritat, ens han empès a vèncer els entrebancs i a superar-nos a nosaltres mateixos.

A hores d’ara, als centres educatius s’escolta amb freqüència algun professor que diu que esteim més units que mai, o que amb aquest o l’altre company, l’estricta relació de col·laboració entre professionals s’ha transformat en vincle d’amistat. Assistim a una revifada de la participació de les famílies a través de les associacions de pares i mares d’alumnes. Els estudiants, els joves, a qui sempre esteim a punt per criticar de passius i apàtics, ens estan donant una lliçó de dinamisme i creativitat. Només a Menorca, la novella Associació 20 de juny, plataforma unitària dels estudiants illencs, ja aplega a dia d’avui més de quatre-cents socis.

No, per res no m’alegra aquest conflicte. Però les lliçons que n’hem après poden ser el combustible de l’esperança de tota una generació.

divendres, 11 d’octubre del 2013

MANIFEST FUNDACIONAL - Moviment de Renovació Pedagògica de Girona

Amb motiu de les  III Jornades Repensem l'Escola organitzades per SERGI, reproduïm a continuació el Manifest que es va dotar el Moviment de Renovació Pedagògica de Girona, sorgit arran de les II Jornades, en el seu acte de constitució:

 Integrem el MRP Girona les i els professionals compromesos en l'educació (formal i no formal) i en la vessant social d'infants, joves i adults en fase de formació.
L’educació és i ha de ser una prioritat a la nostra societat; en aquest moment de crisi cal un debat rigorós i constructiu per tal d'afrontar els reptes d'avui:

    Moment de reculada en serveis a la comunitat i en drets socials.
    Dificultats econòmiques de les famílies.
    Dificultats per a la conciliació entre la vida personal-familiar i la laboral.
    Moment de crisi de valors.
    Model social que afavoreix la competitivitat i el consumisme i la pobresa econòmica i cultural.
    Som professionals que confiem en nosaltres i en el valor del treball en equip per avançar, des de la pràctica, cap a una educació integral i inclusiva, que col·labori en el desenvolupament de les persones i de la societat.


 
PRINCIPIS

    La nostra mirada cap als infants i joves és positiva, els mirem com a persones en procés de creixement. El nostre rol és més acompanyar aquests processos que instruir i fer fer.
    Reivindiquem i treballem per una escola pública, democràtica, arrelada a l’entorn i a l’actualitat, laica i coeducativa.
    Defensem el model d'escola catalana arrelada a l’entorn, adequada al context sociolingüístic i coherent a les necessitats culturals, socials i lingüístiques dels aprenents. L’entenem com un model de coneixement de la

divendres, 22 de març del 2013

Manifest unitari contra el racisme en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

Un 21 de març una setantena de persones van ser assassinades per reclamar els seus drets i més de 180 van resultar ferides. La policia va obrir foc contra una manifestació contrària a una llei que controlava els moviments de la població negra, anomenada “llei de passis”. Això va passar al poble de Shaperville, Sudàfrica, el 1960.
Actualment, any 2013, el govern espanyol ha exclòs a una part de la població del seu dret a l’atenció sanitària pública i gratuïta mitjançant una reforma de llei. La sostracció d’aquest dret fonamental és justificat com una mesura de retallada en època de crisi econòmica i austeritat. I l’enduriment en política d’estrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residència condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa.
Exemples de discriminació i de clar racisme institucional. I –gairebé- ningú diu res perquè és un acte de discriminació més i perquè el discurs racista que utilitza com lema populista i demagògica “ els primers són la gent d’aquí” ha guanyant terreny.
Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt? En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant l’efecte de la crisis, l’atur, i la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona diferent per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanisme per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble.
En definitiva, el racisme i la discriminació són un mecanisme clau per mantenir el sistema de dominació social actual.
Les conseqüències dins la societat d’aquesta maquinària repressora no cal buscar-les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqüències les tenim aquí i ara. En els últims anys han incrementat les agressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que en 20 anys d’experiència és el primer cop que els casos de conflictes entre particulars són la tipologia més nombrosa. I, el que és pitjor, gairebé la meitat d’aquests casos són agressions físiques. Així que no només ha augmentat el número de casos sinó que són més greus.
Per altra banda, les polítiques adreçades a gestionar –o millor dit, aturar- les migracions, converteixen als governs en repressors. Les polítiques d’estrangeria suposen la condemna a l’exclusió social de milers de persones al nostre país, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteres o al mar. I el discurs de l’odi i l’extrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a tota Europa i als nostres carrers que no rep la resposta contundent necessària per part de les institucions, els polítics ni la justícia. Doncs de les paraules que instiguen a l’odi a les agressions físiques per motivació racista, només hi ha un pas.
Catalunya va ser sempre un país d’acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econòmica. Davant aquest context advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia les entitats sota signants volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a tothom!
21 de març del 2013, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

dimarts, 28 de febrer del 2012

Educación, justicia social y ambiental - América Latina en Movimiento No 472


A fines de enero, el Foro Mundial de Educación (FME) llevó a cabo en Porto Alegre, Brasil, unas  jornadas de reflexión sobre el tema "Crisis capitalista, Justicia Social y Ambiental", en el marco del Foro Social Mundial Temático, de cara a la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el desarrollo sustentable, también llamada  "Río +20", que se realizará el próximo mes de junio. Esta edición de América Latina en Movimiento, recoge los debates y las reflexiones desarrollados en este proceso en torno al tema educativo.

Podeu descarregar la revista en format pdf a

dilluns, 26 de setembre del 2011

Algunas ideas rápidas sobre los recortes en educación - Jesús Sanz Abad

A modo telegráfico ahí van algunos apuntes rápidos para la reflexión a raíz de los recortes que se han producido en educación en los últimos días en muchas comunidades:
 
Llegiu l'article sencer a

dissabte, 10 de setembre del 2011

Cómo los jóvenes cambian el mundo - El Correo de la Unesco

El Año Internacional de la Juventud (agosto de 2010 - agosto de 2011) ha sido inesperadamente revolucionario. A principios de 2011 los jóvenes se rebelaron en Túnez y Egipto, sucesivamente, y luego hubo otros movimientos juveniles en algunos países europeos, especialmente en España. En el resto del mundo, la juventud se moviliza en favor de causas muy diversas recurriendo a medios muy diferentes. Mucho más concienciados de lo que se solía suponer, los jóvenes parecen decididos a empuñar las riendas de su destino. Este número del Correo les da la palabra para que expongan sus preocupaciones y presenten su acción. 

Podeu llegir tot el contingut de la revista a

divendres, 2 de setembre del 2011

Educar para celebrar la vida y la Tierra - Leonardo Boff

Dada la crisis generalizada que vivimos actualmente, todas las educaciones deben incluir el cuidado de todo lo que existe y vive. Sin el cuidado, no garantizaremos una sostenibilidad que permita al planeta mantener su vitalidad, los ecosistemas, su equilibrio, y nuestra civilización, su futuro.
 
Llegiu l'article sencer a

dissabte, 23 de juliol del 2011

Excluidos e invisibles - Carlos Ayala Ramírez

Hace poco, el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (Unicef) dio a conocer el informe sobre el estado mundial de la infancia para 2011, titulado “La adolescencia, una época de oportunidades”. La primera constatación que hace el informe es que, entre la multitud de temas, objetivos, y metas presentes en el temario internacional del desarrollo, pocas veces se considera a los adolescentes como una prioridad.

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 29 de juny del 2011

Estampes de la immigració - Vicenç Fiol

Classes de català. Entre 15 i 20 alumnes. Grup d'iniciació. Avui toca la lliçó de les paraules que comencen amb la lletra M. Cadascú llegeix una paraula.
Llegiu l'article sencer a

dimarts, 14 de juny del 2011

La escuela pública, signo del Evangelio - Lourdes Zambrana

Fui extranjero y me acogisteis. Esto se cumple en el caso de la escuela pública en Cataluña. Según datos del curso 2009-10 un 23,9% de los alumnos de las escuelas públicas de Barcelona son de origen extranjero (el 4,5% en centros privados)[1].

Llegiu l'article sencer a

dissabte, 28 de maig del 2011

Conozco a un hombre... - Leonardo Boff

Esbelto, de figura elegante, fumando siempre su cigarro de paja, fue un pionero. Cuando los colonos italianos ya no tuvieron tierras para cultivar en la Sierra Gaúcha, emigraron en grupos hacia el interior de Santa Catarina, a las tierras de Concórdia, conocida por ser la sede de las más conocidas empresas de carnes del país, la Sadia y la Perdigão. Allí no había nada, excepto algunos mestizos, sobrevivientes de la guerra del Contestado y grupos de indígenas kaigan. Reinaban los pinares, soberbios, hasta donde se perdía la vista.
 
Llegiu l'article sencer a

dijous, 26 de maig del 2011

Religión en la escuela - Jose Arregi

“Asignatura de religión en la escuela y otros telares” es el título de una reciente conferencia pronunciada por José Ignacio Munilla, obispo de San Sebastián. Magnífico título, por cierto: enunciaba con claridad el tema, ya de por sí controvertido, y la mención final de “otros telares” denunciaba tramas y urdimbres ocultas.

Llegiu l'article sencer a

dimecres, 18 de maig del 2011

Del anticapitalismo y el ecologismo como alternativa política - Esther Vivas

El punto de partida para un debate como el de hoy es constatar que la humanidad se encuentra frente a una crisis ecológica global que forma parte intrínseca de la crisis sistémica del capitalismo. Y una de las diferencias respecto a las crisis económicas anteriores, de los años 70 o el crack del 29, es, precisamente, su vertiente ecológica.

Llegiu l'escrit sencer a

divendres, 6 de maig del 2011

Eleccions Municipals 2011: Proposta de reivindicacions de la Confederació Catalana d’ONG

Considerem que, un cop assolit que un 30% d’ajuntaments catalans destinin una part de recursos a la solidaritat internacional és necessari avançar en polítiques públiques a l’alçada dels reptes que la crisi global ens planteja com a catalans i com a humanitat, i per això ens adrecem a totes les candidatures que participen a les properes eleccions municipals i els  demanem un compromís polític amb garanties per:
 
Llegiu el comunicat sencer a

dijous, 24 de març del 2011

L'exèrcit torna a envair els espais educatius

Enguany, l’exèrcit ha estat convidat de nou a participar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, la Campanya “Desmilitaritzem l’Educació”, formada per desenes d'entitats, entre les quals Justícia i Pau, creu que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.

Llegiu el text sencer a

dissabte, 29 de gener del 2011

Los desafíos de la educación popular - Frei Betto

Aunque no es posible adoptar en la escuela formal la metodología de la educación popular, sí es posible incluir, en aquella, algunas pedagogías de la educación popular o crear una escuela con la metodología de la educación popular. Lo nuevo se hace ahora, y a través de la acumulación de lo nuevo vamos acabando con lo viejo. A través de etapas y de nuevas iniciativas conseguiremos conquistar adhesiones para posibilitar, en el futuro, un cambio de la sociedad. 
 
Llegiu l'article sencer a